Els maies: una reivindicació

maia-jaguar temple-tikal

M’ha semblat que esqueia parlar dels maies ara que diem adéu al 2012 i podem celebrar dir adéu també a tota aquesta bajanada sobre la fi del món que se’ls va ocórrer als carallots del New Age. És, però, una bona ocasió per parlar dels maies i vindicar-los una mica després de tantes ximpleries.

D’ençà que era ben petita he sentit una gran atracció pels pobles indígenes d’Amèrica. I si fa no fa des de llavors que llegeixo sobre aquestes cultures, inclosa la maia, naturalment.

Els maies antics eren un poble amb una civilització molt avançada, sobretot pel que fa a l’astronomia i les matemàtiques. No teníen cap imperi, ni formaven un país tal com ho entenem avui en dia, sinó que es tractava d’una confederació de ciutats estat, per això de vegades se’ls anomena els grecs d’Amèrica. Eren profundament religiosos, però la seva religió no els impedia entendre com cal l’univers, ni poder computar el temps en milions d’anys. Quan els espanyols van arribar a terres habitades per maies i aquella colla de bàrbars amb armadura els deien que el món tenia uns 4.ooo anys, els maies devien flipar. Tot i que quan varen arribar els espanyols la gran civilització maia clàssica ja havia desaparegut, els maies i la seva civilització persistien.

Els avenços maies quant a l’astronomia i la computació del temps són impressionants. Amb càlculs matematics i examinant l’univers des de les seves torres d’observació amb només els ulls podien arribar a resultats extraordinaris, com ara determinar el cicle de Venus amb la mateixa precisió que es fa avui en dia amb els telescopis dels nostres observatoris. N’hi ha per perdre l’alè. D’exemples d’aquesta mena n’hi ha per triar i remenar, heus aquí un altre: una inscripció a Quiriguà computa 400 milions d’anys endarrere, dia a dia! De fet, els maies podien fer càlculs més enllà de l’edat de l’univers segons l’astrofísica moderna. Per treure’s el barret, no us sembla?

Ivan Castro Peña

Un altre avenç matemàtic d’aquest poble fou emprar el zero. Sembla una coseta de no res, oi? Doncs recordeu que els grecs i els romans, tan avançats que diem que eren, de zeros no hi entenien ni un borrall. El concepte del zero permetia als maies fer aquestes computacions impressionants del temps. I no us penseu que les feien només per raons pràctiques, com ara per finalitats agrícoles (relacionades amb el calendari; i vet aquí un altre avenç dels maies, el calendari), no senyors perquè els maies eren uns inteŀlectuals de cap a peus i gaudien d’allò més fent operacions matemàtiques per, senzillament, fer-les i veure fins a on podien arribar. De nit, asseguts al capdamunt dels seus observatoris, envoltats de selves que es retallaven fosques sota un cel sumptuós tot atapeït d’estels, i immersos en uns espais de temps incommensurables, el temps esdevenia relatiu, per tant no tenien cap pressa i es podien dedicar a recerques purament inteŀlectuals.  

Tots aquests càlculs els apuntaven amb diligència, però no eren només operacions matemàtiques que apuntaven els maies, perquè també tenien escriptura —força complexa ja que era una combinació d’elements fonètics i semàntics—.

Tot i que els espanyols van cremar milers de llibres maies (marededéu!), en van quedar uns pocs i d’altres es van poder recuperar gràcies a la transcripció a l’alfabet llatí feta per franciscans que n’escoltaven la narració oral. D’aquests, el més conegut és el Popol Vuh que narra la història mitològica dels maies, concretament dels maies quitxé. Jo en vaig llegir una versió moderna i us asseguro que és d’allò més entretingut, sobretot tot el que narra la creació de l’ésser humà. Als déus maies els va ser costerut, molt més difícil que allò d’Adam i Eva, perquè tot els sortia malament. Primer van fer els humans de fang, però en mullar-se es desferen. Després de fusta, però aquests humans no tenien ni ànima ni cervell —i no hi havia cap Pinotxo per reivindicar-los (això és cosa meva)—.  Per fer-ho curt, a la fi aconseguiren humans com cal quan els feren de blat de moro.

Avui en dia uns set milions de maies persisteixen en pobles que s’estenen per Guatemala, Belize, El Salvador, Honduras i la península del Yucatan. La majoria parlen la seva llengua (diversos dialectes maies) i, en molts casos, és l’única llengua que parlen, és a dir que no parlen espanyol. Molts viuen marginats, en part atesa la persecució a que van ser sotmesos durant el govern militar a Guatemala, i en part, més recentment, per l’esclat turístic al Yucatan. Quan jo era adolescent vaig llegir un llibre sobre la primera exploració arqueológica, cap als anys 60, a l’estat de Quintana Roo al Yucatan. Els maies de Quintana Roo vivien llavors a les selves i prop de la costa. Conreaven el blat de moro, pescaven i s’alimentaven també d’ous de tortuga. Tot i que vivien molt senzillament, tenien una vida digna i immersa en la seva cultura. Ara aquests maies viuen marginats més enllà dels nombrosos hotels que s’han edificat en les terres prístines on vivien tranquils no fa pas gaire. Deixeu-me fer un parèntesi i dir que és una vergonya el que s’ha fet a Quintana Roo, tant als maies com a l’ecologia de la zona.

Per acabar, haig de comentar alguna cosa sobre el gran escriptor maia guatemalenc, premi Nobel de literatura, Miguel Angel Asturias. Asturias va ser un gran defensor de la cultura maia en els seus escrits. Precisament la seva noveŀla potser més reeixida és Hombres de maíz que fa esment al mite de la creació del Popul Vuh. Hombres de maíz és una noveŀla complexa, curulla de llegendes, de mites, de màgia; però alhora és una denúncia de l’imperialisme (cosa que trobem també a la seva noveŀla El papa verde) i de l’explotació dels maies.

I amb això m’acomiado fins l’any que ve.

BON 2013!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 respostes a Els maies: una reivindicació

  1. Moltes gràcies Shaudin, per fer-nos coneixedors d’aquest extraordinari món dels maies.
    Jo també et desitjo un bon any 2013, a la teva família i a la nostra pàtria.
    Josep M.

  2. Jordi Canals ha dit:

    Gràcies pel teu escrit sobre els maies. Molt interessant, ets una mina de coneixements.
    Desitjo per a tu i tota la teva gent i familia un molt bon anys 2013.
    Una abraçada
    Jordi

  3. Bel ha dit:

    Molts d’anys! Feliç 2013!

  4. Rosa Nebot ha dit:

    Un escrit molt interessant i oportú. Els habitants d’això que se’n diu la Vella Europa -i no ells tan sols- s’han ocupat amb gran afició a destruir pobles i cultures en nom d’una civilització que pretenia -deien- redimir els salvatges i els pagans. O a colonitzar per la força pobles de tots els continents, esclavitzant-los, robant-los i assassinant-los. I encara en queden.
    Gràcies per la teva lliçó d’història, Shaudin. Una abraçada i que gaudeixis d’un any millor que el que deixem.

    Rosa

  5. Anna Maria ha dit:

    Moltes gràcies, molt oportú. Evidentment, se’m remouen els budells davant de tanta injustícia antiga i nova. La de coses que ens hauríem d’empassar els maleïts i prepotens occidentals!
    Una forta abraçada i una bona entrada de l’any 2013. I a veure que ens depara, estimada Potato.
    Mil petons.

  6. Dolors ha dit:

    Una gran cultura, aquesta.
    N’hi ha tantes, escampades per aquest nostre món!
    Mai acabaré d’entendre perquè sempre hi ha qui vol eliminar allò que és diferent. I amb la paraula “allò” vull incloure cultura, llengua, costums…..
    Quan vindrà el dia que es valori, que es respecti, que s’accepti la diferència com a un bé en si mateix, com a riquesa.
    No deixo d’esperar i creure que aquest dia arribarà.
    Utopia? M’encanten les utopies! I poden deixar de ser-ho.
    Que tinguis un gran any, amb un somriure diari, si pot ser 🙂
    Una abraçada esperançada!

  7. Jordi ha dit:

    Molt bon escrit sobre els Maies i Molt bon Any Nou Shaudin.

  8. yeagov ha dit:

    Bon article. Deixant a banda el tema de la fi del món que ha estat la gran rucada de l’any 2012, i centrant-nos en els maies, cal dir que jo crec que tenen més en comú amb els antics egipcis que no pas amb els grecs. Si que és cert que en l’organització territorial en forma de ciutats-Estat hi té molta semblança, però els maies s’assemblen més als egipcis en aspectes com la seves creences religioses i l’arquitectura.

  9. Gràcies pels vostres comentaris. Suposo que ja sabeu que són molt i molt ben rebuts per la Shaudin. Sempre em fan una iŀlusió! A més tinc la gran sort de tenir comentaristes inteŀligents i, d’alguna manera, propers.
    Desitjo un 2013 magnífic per a tots nosaltres i tothom que estimem, per a Catalunya i totes les terres catalanes, per al Canadà…, per a tot el nostre món i tota la seva gent!

    Shaudin

  10. Tura Nogareda Carrera ha dit:

    Quin escrit tan interessant sobre aquesta cultura tan poc coneguda per mi, després el llegiré amb calma . Renoi Shaudin! em trec el barret davant teu per agrair-te aquest magnífic article, gràcies i Bon Any!
    Tura

  11. He llegit amb molt interès el teu article que veig molt encertat per tancar amb el dilema de la fi del món. Com deia un estudiós d’aquest poble; els maies no podien creure en la fi del món perquè aquesta idea de la fi del món és occidental, ells ni la coneixien ni la podien somiar, no hi creien i mai en varen parlar. Els Maies són un poble poc conegut, en part per la crema dels 99,9% dels seus escrits a mans dels predicadors cristians i és la prova prou evident que moltes coses se’ns escapen cada dia, sense que ningú en tingui noticia, i que nosaltres mateixos, la nostra civilització, passarà desapercebuda per pobladors d’un planeta que no ens recordarà, els motius poden ser diversos, els maies en són una prova, ja que per poc temps podríem haver no conegut mai la seva existència. Parlaríem hores, però aquí no ens cabria tot el que es pot parlar d’aquest poble d’estudiosos perduts en la nit del temps.

    Tant de bo ens hagueren descobert ells a nosaltres!

    BON ANY SHAUDIN!!*!!

    • Ei, Ferran, ens hem creuat. Fa poc t’he deixat un comentari al teu bloc i ara veig aquest.
      Exacte: és una idea occidental. Pels maies el temps era una idea molt més flexible.
      Sí, noi, podríem parlar durant hores d’aquesta civilització. Aquí m’he limitat a fer una mena d’introducció senzilleta, però tinc tant a dir sobre el tema!
      Bon Any!!!

  12. Feliç 2013 Shaudin!!!! Gràcies per ser-hi i per escriure coses tan interessants. Molts petons, i bones festes!

  13. marededéu senyor si n’ha fet de mal el mascle, blanc i occidental!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s