La Llibreria Catalònia ha tancat: no me’n sé avenir

Llibreria Catalònia 1924 ©Llibreria Catalònia

Llibreria Catalònia 1924 ©Llibreria Catalònia

Estic ben assabentada que la notícia del tancament de la Catalònia s’anuncià fa dies, però no havia tingut temps d’escriure’n res fins ara. I sé que no em serà gens fàcil perquè encara no ho he acabat de pair. Com que la meva relació amb la Catalònia ha estat més important del que podria semblar, us parlaré més aviat d’aquest aspecte i no de la llibreria per se. Si a algú li interessa informació sobre la llibreria encara es pot trobar al seu web. També són interessants aquests articles, pel que fa a la Catalònia i a les llibreries catalanes en general:

Un bri d’esperança: el Gremi sobre la Catalònia” (Llibres per llegir)

Perilla la xarxa de llibreries independents?” (Vilaweb)

Cultura es compromet a donar suport als llibreters” (Vilaweb)

La Catalònia era la meva llibreria de referència. Tamateix, quan dic referència no vull dir només que allí solia comprar els llibres quan era a Barcelona, sinó que vol dir també que la Catalònia era la meva llibreria de referència per vendre els meus llibres. I encara més: a la Catalònia he conegut personalment alguns dels millors amics que tinc.

Llibreria Catalònia 1932 ©Llibreria Catalònia

Llibreria Catalònia 1932 ©Llibreria Catalònia

Que la Catalònia fos la llibreria on comprava els llibres no té res de particular ja que per a molts barcelonins era també la ‘seva” llibreria. Agradable, prou gran per estar ben proveïda, però sense ser massa gran com per no trobar-t’hi còmode. I per a qui, com jo, es trobava de pas a Barcelona, el fet que fos molt cèntrica anava molt bé. A més, el seu director, Miquel Colomer, és un home molt amable i competent, qualitats a desitjar en un llibreter. Però com deia més amunt, la Catalònia era per a mi molt més que la llibreria on comprar llibres.

Vaig entrar en contacte amb la Catalònia el 2008, uns mesos després de publicar la meva noveŀla Més enllà del somni. A partir de llavors la Catalònia va ser un oasi enmig del desert que eren per a mi moltes altres llibreries de Catalunya. D’ençà que vaig publicar la noveŀla, i durant un any, el meu llibre només es trobava a la Catalònia. Havia escrit moltíssims correus electrònics a diverses llibreries, però la gran majoria encara és hora que em responguin, i les que ho han fet (dues) ha estat després d’insistir. D’altra banda, el meu primer missatge a la Catalònia me’l va respondre Miquel Colomer l’endemà mateix. I ha estat igual cada cop que li he enviat un missatge: resposta immediata, amabilitat i eficència en contestar el que li demanava.

Després del primer any, i a poc a poc, la meva noveŀla (ara noveŀles) l’han tinguda en altres llibreries —en alguns casos gràcies a la Catalònia, per cert, com quan vaig anar a Barcelona l’estiu del 2009 i em vaig trobar que una llibreria ben gran, diguem-ne X, tenia Més enllà del somni i, en preguntar, em vaig assabentar que en aquesta llibreria anaven de tant en tant a la Catalònia per veure que hi havia i que potser a ells (X) els mancava—, però només la tenien un temps curt i fora, mentre que la Catalònia pràcticament sempre tenia els meus llibres, durant anys, i si se’ls acabaven els exemplars es podien demanar i en un tres i no res els tornaven a tenir.

Com ja sabeu, visc al Canadà i l’única possibilitat de posar-me en contacte amb una llibreria és amb correus-e, així que us podeu imaginar la meva frustració tots aquests anys (sobretot el primer després de publicar Més enllà del somni) al haver-me de confrontar al silenci per part de les llibreries. I no es tracta que vulguin tenir un llibre determinat —són ben lliures de tenir-lo o no tenir-lo—, sinó que es tracta de ser correcte i respondre els correus. I correcte sempre en va ser Miquel Colomer, tal com us he explicat, correcte i eficient, per tant és obvi que si ho era amb mi ho era amb tot el que feia.

©Llibreria Catalònia

©Llibreria Catalònia

La Catalònia es va fer una realitat concreta per a mi l’estiu de 2009 quan hi vaig fer la primera presentació, a la bonica Sala dels Arcs on cap de nosaltres tornarà a trobar-s’hi mai més per escoltar algun escriptor i parlar de llibres. I l’emoció que recordo d’aquell dia va ser sobretot per trobar-me amb gent que no havia vist en molts anys o que mai havia conegut personalment, com ara la meva amiga (virtual fins a aquell dia) i companya de lletres Rosa Nebot qui va presentar la seva noveŀla Fang i llimones alhora que jo presentava la meva.

Van passar els anys i la Catalònia continuava directament conectada als meus llibres, i no només perquè en tenia exemplars. L’estiu de 2011 la meva amiga i professora de literatura Anna Maria Villalonga va omplir la Sala dels Arcs amb la seva calidesa i inteŀligència en presentar la meva noveŀla El secret de L’oreneta.

Les últimes vegades que vaig ser a la Catalònia foren aquest estiu passat. Vaig presentar Perduts a l’altre món a la Sala dels Arcs amb l’Anna Maria Villalonga i va ser un dia que s’ha quedat dins meu, amb tots els records més bonics. Com que no em vull fer pesada repetint-me, us deixo l’enllaç a l’escrit que vaig fer sobre aquell dia (aquí). Qui ens havia de dir a tots els que hi érem que ens trobàvem a gairebé al final de la història de la Catalònia. I qui m’havia de dir, uns dies abans de retornar a Toronto quan vaig anar-hi a comprar un llibre que em va vendre el mateix Miquel Colomer, que per a mi allò era el final amb la Catalònia.

Després de la presentació

Després de la presentació

Des d’aquesta ciutat tan llunyana on visc, miro per la finestra i no veig gratacels o carrers amb casetes de conte o neu o el cel gris. Ara mateix només veig aquella llibreria que era part de la meva vida. Em veig travessant-la fins al final i cap a l’esquerra —en una lleixa trobo els meus llibres, tots contents de veure’m—, pujo al segon pis i entro a la Sala dels Arcs, m’hi assec i, a poc a poc, tot s’omple de cares conegudes i estimades. Tanco els ulls, contenta, i en tornar a obrir-los davant meu només hi ha carrers amb neu i un cel gris. La Catalònia ja només pot ser un record.

Us enllaço la pàgina dels meus llibres que podeu veure mentre no tanquin aquesta web.

Els meus llibres a la Catalònia

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Més enllà del somni i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a La Llibreria Catalònia ha tancat: no me’n sé avenir

  1. Jordi Canals Prats ha dit:

    Tots hem sentit vivament veure tancar les portes a la Llibreria Catalònia i a d’altres que han anat desapareixent. És una pena però dissortadament el negoci del llibre ha castigat molt a les llibreries d’arreu i de Barcelona on només entrar-hi ja sentíem aquest flaire agradable i familiar que deixen anar els racons de les lletres i on érem atesos per una persona que ens coneixia i estimava la literatura i que ens ajudava a trobar el que cercàvem en tot moment. Ara ens queden els grans magatzems,superfícies fredes on t’hi pots perdre i sentir enyorança del passat recent. És una pena que hàgim de patir aquesta visió del negoci que ens té presoners als lectors sensibles a tot el que envolta el món del llibre. Gràcies per la teva crònica.

    • No entenc com les llibreries poden anar tan malament. Comprar un llibre és molt més econòmic que tantes i tantes altres coses que es compren. No ho acabo d’entendre (fa molt temps que no ho entenc).
      Tens raó, Jordi, ara ens ofereixen els grans magatzems, tots freds.
      Aquí a Toronto que jo sàpiga no ha tancat cap llibreria. És clar que aquí la crisi és més molt més suau, però han tancat altres botigues. I a Toronto no hi ha tantes llibreries com a Barcelona, però la meva llibreria del barri continua endavant sense problemes. És llàstimos el que passa amb les llibreries a Barcelona i altres ciutats de Catalunya.

  2. Tura Nogareda Carrera ha dit:

    Una lllàstima i més si al darrera hi ha la història dels teus llibres….l’altre dia van entrevistar, en un programa de la tele, en Miquel Colomer, i tan ell com la dependenta estaven molt apenats.
    Gràcies pel teu article Shaudin, un homenatge per ells!
    Tura

    • Hola Tura,
      No sé si la dependenta que esmentes devia ser la que jo coneixia —em sembla que sí. Em costa entendre el que ha passat perquè, com explicava, en Miquel Colomer és una persona molt eficient.
      Si ja era difícil trobar els meus llibres (i no només els meus; costa molt trobar llibres que no s’acaben de publicar), ara serà pitjor. Sense la Catalònia em sento perduda.

  3. Tinc els ulls humits. La Catalònia ha estat també molt important per a mi. I la presentació d’El secret de l’Oreneta, on tu no hi eres en presència física però sí en esperit, és per a mi un record valuosíssim. Et vaig fer de veu, de transmissora, i em sentia molt emocionada de poder parlar dels teus llibres, que tant m’agraden. Enguany, totes dues juntes, semblava un somni de conte de fades. No semblava possible, increïble, emocionant. Qui ens ho havia de dir!
    Allà també va presentar la seva primera novel·la el meu exalumne Yves Gerbeau, moment per a mi molt important, motiu d’orgull. I xerrades, i altres presentacions. De la darrera trobada, al setembre, va sorgir la idea de Tiana Negra. No m’ho hauria imaginat mai que seria la darrera vegada que hi aniria.
    Que tanqui una llibreria és sempre una pèrdua, que tanqui una llibreria amb tanta història, encara més. Que ho faci perquè no es venen llibres i per motius econòmics i de crisi, és una tragèdia.
    Jo també estic desolada, ja ho saps. Una forta abraçada.

    • Sí, Potatito, tenia en ment totes les altres presentacions mentre escrivia l’article, com ara la de l’Yves. Són moltes coses lligades a la Catalònia.
      Totalment d’acord: que tanqui una llibreria perquè no es venen prous llibres és una tragèdia. Sobretot si tenim en compte, pel que en sé, que no és que no fessin bé el que havien de fer i, com li comentava a la Tura, en Miquel Colomer era molt capaç i molt amable. Tu saps què és escriure a dotzenes i dotzenes de llibreries i que no es dignin ni tan sols a respondre? Però la Catalònia, resposta immediata, sempre. A més, fins i tot m’informaven de quants llibres havien venut els últims mesos cada cop que ho preguntava, amb detalls de tants aquest dia, tants aquest altre… Això no t’ho diu cap altra llibreria. Amb la Catalònia sentia els meus llibres protegits, per dir-ho d’alguna manera, sobretot perquè sóc tan lluny. No sé pas què faré sense la Catalònia.
      Petons, estimada.

  4. mercè trias ha dit:

    Bon migdia dia Shaudín:
    Jo tambè et puc dir que va ser la primera llibreria que hem va portar el meu avi per escollir un llibre per la meva edat, que va ser les aventures de “Ruth i Beth”, i desprès Florita, que ens la guardaben, nossaltres i passabem cada mes i sempre tenia “un premi” de més….(he tingut un avi que m’ha ensenyat a estimar els llibres i estic molt orgullosa que hagi sigut aixì)
    Records moltíssims i pena també, perque no dir-ho quan ho sento aixi?, vaig passar la setmana del 2 al 5… i tots els que estavem allí.. crec que l’emociò ens embargava, silenci reverencial… encara vaig comprar el teu llibre “El secret de l’oreneta” perque el reis mags fessin un regal a la neta d’una amiga meva.
    Amb tot el meu carinyo reb una abraçada des-de el barri de Gràcia.
    ** Amb totes les faltes d’ortògrafia com sempre, pero escrit amb el cor.**

    • Hola Mercè!
      Som molts amb històries lligades a la Catalònia, oi? Realment és molt trist. M’imagino com et devies sentir l’última vegada que hi vas anar (i gràcies per comprar el meu llibre, guapa).
      Una abraçada des del barri de l’Annex.
      (gràcies per escriure amb el cor)

  5. Juli (Julius de Mataró) ha dit:

    Em sembla que has reflectit molt bé el que sentim tots. Jo guardo els records des de que treballava de representant d’una editorial fins el darrer dia que la vaig trepitjar que va ser quan vaig tenir el plaer de conèixer la novel·lista canadenca que escriu en català. Diria que no entraré mai al Mc Donals que hi faran però és que no entro a cap.

    • Gràcies, Juli. Mai més no ens trobarem a la Catalònia, crinyo. Tan contents que estàvem tots el passat 10 de juliol! Qui ens ho havia de dir.
      Jo tampoc entro als McDonald’s. De tota manera a Toronto n’hi ha poquíssims; la gent que menja hamburgueses s’estima més anar a establiments canadencs.

  6. Maria Teresa ha dit:

    Bé, ara sí que crec que no cal que digui res més: tot s’ha dit i no hem pogut fer-hi res. Tot ho fan per sorpresa sense dir res, sense fer soroll, cop d’estaca per darrere.
    Aquest més ha estat molt dolent: mort de Dr. Broggi, tancament de Catalònia, mort d’Anna Lizaran… Encara no ha acabat el primer mes de l’any, i la pell se m’està fent molt prima, amigues.

    • Per a mi va estar una sorpresa majúscula, Maria Teresa, quan vaig llegir que tancaven. No m’ho podia creure. I quan ho vaig començar a pair (encara no he acabat) vaig pensar: “i ara que no hi fotin un McDonald’s”. Ostres, quan vaig llegir que això era el que es faria!
      Encara recordo quan va tancar la llibreria Ona, com em costava de creure. Però la Catalònia ha estat molt pitjor per a mi la bona relació que hi tenia. I perquè, en aquest cas, sembla ser unicament perquè no es compren llibres —ells feien bé la feina. Penós.
      Comença malament l’any, sí. Esperem bones notícies d’alguna banda.

  7. Joan Rubiralta ha dit:

    Tens raó, Shaudin, és una gran pena que que tanqui una llibreria i més si és la Catalònia. En temps de crisi cal ser molt curosos i no sé si hi havia alguna possibilitat real de continuar oberta la llibreria però em sembla que no s’ha intentat tot per impedir-ho. Caldria fixar-se en el que han fet altres llibreries emblemàtiques de comarques com ara la Set-ciències d’Arenys de Mar i La Gralla de Granollers i altres que han sabut posar-se al dia combinant la venda de llibres amb altres activitats culinàries, culturals, musicals, etc., o el fet d’establir cooperatives entre els establiments per tal de fer comandes a les editorials en millors condicions, etc. Amb això no dic que en Miquel Colomer no ho hagi intentat perquè no ho sé ni que fent això s’hagués resolt però em fa l’efecte que calria haver actuat d’una altra manera i possiblement hi hagués hagut alguna altra possibilitat de salvar-la.
    Res més. Rep una forta abraçada.

    • Hola Joan,
      Em sembla que no tenia remei, pel que en sé. Tret que la gent hagués comprat més llibres.
      Ara diuen que Cultura vol ajudar a les llibreries (un dels articles que he enllaçat). Potser d’haver aguantat una mica més la Catalònia encara se n’hauria pogut sortir, no ho sé.
      Jo coneixia la llibreria i t’asseguro que funcionava com cal, més eficient que altres i més humana a jutjar per les respostes o no-respostes dels meus missatges. En fi, hi deuen haver coses que no sé però tinc la impressió que té a veure amb la situació de la llibreria (centre de Barcelona). Les llibreries que esmentes són en llocs més petits. Precisament recordo que l’estiu del 2009 Miquel Colomer em va dir que les presentacions de llibres en llibreries de poblacions més petites solien tenir més èxit que a Barcelona, que hi anava molta gent. Potser això vol dir també que en proporció venen més llibres? Qui ho sap. El que sí tinc clar és que el lloguer del local deu ser astronomic al centre de Barcelona.

  8. yeagov ha dit:

    Una llibreria històrica que malgrat haver sobreviscut a dictadures i un incendi no ha pogut sobreviure a aquesta crisi econòmica.

  9. Bel de Manacor ha dit:

    Me sap molt de greu. És una gran
    llàstima que aquesta llibreria
    quasi centenària no hagi pogut surar.
    Esper que, a banda d’aquesta notícia,
    tenguis un bon Sant Antoni.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s