Jocs de lectura: Tres somnis blaus

P1000818

Alguna vegada heu llegit una noveŀla al revés? Jo em vaig estrenar en aquesta pràctica lectora fa uns dies amb Tres somnis blaus, una noveŀla de Jordi de Manuel. Però, ep, que ja l’havia llegida segons la manera habitual de llegir una noveŀla, és a dir del principi al final que és com sempre llegeixo un narració la primera vegada. Dues vegades com cal l’havia llegit abans dels meus jocs de lectura particulars entre els que trobem, a més de llegir-la al revés, llegir-la seguint les diverses parts amb un personatge o un altre. Quatre lectures, tot plegat, la qual cosa no té res d’estrany ja que de sempre tinc el costum de rellegir, tard o d’hora, totes les noveŀles que m’han  agradat. La manca de temps disponible em priva de rellegir gaire sovint —poden passar anys abans no retorni al llibre—, però Tres somnis blaus és ideal pel que fa a rellegir: és una noveŀla molt breu (no arriba a les cent pàgines).

Per als que no l’heu llegida, haig d’explicar que Tres somnis blaus està estructurada en diverses parts que corresponen als diversos personatges. La noveŀla té dotze capítols, però no totes les parts amb els diversos personatges corresponen a un capítol ja que alguns capítols estan dividits en un seguit de parts. I encara hi ha més: les dates. La noveŀla comença un 12 d’abril, però d’altres capítols, o simplement fragments, poden correspondre al 6 o al 8 o al 17 d’abril, per exemple. Però no us penseu pas, pel que acabo d’explicar, que es tracta d’una noveŀla embullada, de cap manera. Tres somnis blaus resulta clara com l’aigua. Ara bé: és una noveŀla negra i, per tant, ens confrontem a un misteri, i els misteris, encara que els submergim en una enorme piscina d’aigua clara, ens fan ballar el cap, com li passa a l’inspector de policia d’aquest llibre.

La història de Tres somnis blaus transcorre durant uns dies de l’any 2015, així que ens trobem que la noveŀla té un toc de ciència ficció; gairebé res, una engruneta de relat futurista que se centra en una terrible sequera que assola Catalunya, la qual cosa em sembla a mi més de ciència que de ficció, atès com va tot plegat amb el canvi climàtic. L’aigua té, per tant, un paper primordial en aquesta noveŀla: manca d’aigua, cerca d’aigua, desig de pluja… Tot plegat ben lligat amb quatre històries i la investigació per saber d’on ha sortit una mà encastada al mamut del Parc de la Ciutadella.

Com deia més amunt, he rellegit aquesta noveŀla de diverses maneres. No totes les noveŀles es presten als jocs de lectura, però l’estructura de Tres somnis blaus ho permet d’allò més bé. He estat una lectora activa, com diria l’escriptor argentí Julio Cortázar, i he gaudit molt dels meus jocs particulars. Ho heu de provar (un cop feta una primera lectura com cal). I si ja heu llegit la noveŀla unes quantes vegades, recomano la lectura començant per l’última part i anar fent cap al principi; és un exercici molt interessant.

Tres somnis blaus de Jordi de Manuel obtingué el Premi Valldaura de Noveŀla Breu de Cerdanyola del Vallès l’any 2000. Està publicada per Columna Edicions i és per a lectors a partir dels 15 anys.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres juvenils en català i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 respostes a Jocs de lectura: Tres somnis blaus

  1. Anna Maria Villalonga ha dit:

    “Tres somnis blaus” és una engrescadora i original novel·la de Jordi de Manuel. Com diu la Shaudin, en ser breu, resulta ideal per a iniciar-se en la seva literatura negra. I és ideal també per a gent ben jove. Enganxa molt i és una novel·la molt intel·ligent, com totes les d’aquest autor, que jo us recomano vivament. L’exercici que proposa la Shaudin, de llegir-la de tantes maneres diferents, em sembla molt divertit i adient. Ho faré quan pugui. Jo de moment només l’he llegida dues vegades a la manera tradicional. Encoratjo a tots els seguidors del bloc a fer cas a la Shaudin.
    Molt bona ressenya, Potatito. L’autor estarà ben content.

    • Hola Potatito,
      Com ja saps he llegit una altra noveŀla de Jordi de Manuel, i espero llegir-ne més aviat; un autor molt recomanable. Vaig triar, d’ell, “Tres somnis blaus” especialment per la qüestió del joc (és ideal perquè és breu i per la seva estructura) i perquè és una noveŀla, si fa no fa, juvenil i aquest bloc va adreçat a tothom (inclosos, i sobretot, els adolescents), però també l’he triat perquè no és una noveŀla recent i hi ha aquesta tendència estúpida a llegir només el que s’acaba de publicar. Em molesta moltíssim. Si de mi depén, no deixaré que s’oblidin les bones noveŀles escrites fa anys.
      Petons!

  2. Et faré cas…. no se ‘havia acudit mai. Bé, mai no, és a dir sí… a vegades vaig a fragments o passatges que m’agraden particularment. Això comporta aturar-se breument en punts concrets per assegurar-me que vaig en la bona direcció de cerca. El que planteges sembla divertit. De debò que ho provaré. Ara, no ho faré amb Le Carre, t’ho ben asseguro…. 😉

    • És molt divertit, Quico. Peró primer s’ha de llegir la noveŀla de la manera tradicional. Com més bé la coneguis, més gaudiràs dels jocs.
      Jo tampoc no et recomano probar-ho amb Le Carré, hahaha, quin embolic. Tot i que mai no se sap, potser pot resultar. Algun dia ho provaré.

  3. Jordi Canals Prats ha dit:

    Gràcies Shaudin per encoratjar-nos a llegir la novel.la de Jordi de Manuel.

  4. Tura Nogareda Carrera ha dit:

    Jo no m’atreveria pas a llegir una novel·la al revés, no sabria com posar-mi, relegir sí que ho faig, les que m’han agradat, però, al revés? Vaja! quina cosa tan rara!
    Tura

    • Tura, quan dic “al revés” no em refereixo a començar amb l’última paraula (per si és això el que t’ha semblat), sinó amb l’última part o capítol (depén del llibre) i d’aquí al penúltim capítol i així cap al principi de la noveŀla. I això un cop coneixes bé la noveŀla; millor si ja l’has llegida unes quantes vegades. Hi ha molts jocs de lectura que es poden fer, no cal que sigui llegir el llibre al revés. Em vaig doctorar en crítica literària acadèmica i vaig passar molts anys analitzant textos literaris, i quan ho fas, sense que sigui cap joc, explores els textos del dret, del revés i de totes les maneres. Suposo que aquesta experiència ha influït en aquests jocs, tot i que quan era petita ja ho feia. En qualsevol cas, el més important és llegir i, també, rellegir. Petons!

  5. Teresa Ugas ha dit:

    Hola, Shaudin!! Vaig llegir el llibre fa un parell d’estius i em va enganxar molt. Fa uns dies que li comentava a l’Anna Maria que em ve de gust rellegir-lo -no acostumo a fer-ho, tampoc!- però com aquest és curt i atrapa molt, ara m’has donat una idea boníssima per fer-ho d’una manera diferent. Gràcies per la iniciativa!! Petonets!!

  6. Bel de Manacor ha dit:

    Ja ho provaré un dia d’aquests.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s