La vida de Pi

Avui us parlaré d’una peŀlícula que vaig veure durant les festes de Nadal: Life of Pi, en el títol original, o La vida de Pi si el traduïm al català. Em va captivar. Feia molt temps que una peŀlícula no aconseguia fer-me pensar en la màgia del cinema. Si us dic que La vida de Pi és visualment espectacular, amb uns efectes especials d’allò més al dia, us podria semblar que es tracta d’un típic producte de Hollywood; per tant em cal aclarir que La vida de Pi no té res a veure amb persecucions de cotxes, ni amb herois inflats de músculs, ni amb lluites sense cap ni peus, sinó que es tracta d’unes imatges tan sumptuoses i delectables que els ulls les assaboreixen amb gran plaer. I la màgia de la història se centra en, precisament, la màgia de contar històries.

La peŀlícula Life of Pi / La vida de Pi és una adaptació de la noveŀla, amb el mateix títol, de l’autor canadenc Yann Martel, que fou publicada l’any 2001 i que guanyà el Man Booker Prize for Fiction, el premi anual a la millor noveŀla escrita en anglès. D’ençà la seva publicació, La vida de Pi ha estat un d’aquests llibres que tothom ha llegit (si més no al Canadà) i que a tothom ha agradat —jo inclosa—. I és ben irònic que a l’autor no li fos gens fàcil publicar-la ja que abans de ser acceptada fou rebutjada per cinc editorials, per no parlar d’un altre llibre previ de l’autor que es florí a les llibreries sense que ningú s’adonés ni de la seva existència.

El personatge principal de La vida de Pi és un adolescent nascut a Pondicherry, la antiga colonia francesa a l’India. S’anomena Pi, tot i que el seu nom és Piscine Molitor (Patel de cognom). Com que això de dir-se Piscine (sí, “piscina” en francès) fa que en anglès li diguin “pissing” (“pixant”, en català), decideix explicar que el seu nom és Pi, la lletra grega i número amb el que alguns científics volen explicar l’univers. La vida de Pi és plena de tocs d’humor, sobretot a la primera part; i de sortides inesperades, com ara que el jove Pi segueix tres religions alhora: cristianisme, islamisme i hinduisme.

La vida tranquila d’en Pi a Pondicherry, on viu amb la seva família en una casa al zoològic que tenen, canvia absolutament de rumb quan el seu pare decideix que tota la família emigri al Canadà en un vaixell japonés on hi van també tots els animals del zoo, inclós el magnífic tigre de bengala anomenat Richard Parker (nom que l’autor va treure del relat d’un naufragi d’Edgar Allan Poe). Aleshores, durant una tempesta al mig del Pacífic, el vaixell s’enfonsa i en una barca salvavides es troben en Pi, una zebra, una hiena, un orangutan i el tigre Richard Parker. A partir d’aquí La vida de Pi esdevé una història de supervivència, però és també una història màgica, terrible, tendre, tot alhora.

La peŀlícula, del director xinès Ang Lee, és molt fidel a la noveŀla. De fet, és una adaptació exceŀlent que conserva tota l’estructura del llibre: el marc metaficcional amb l’autor que esdevindrà el cronista de la història, la vida a l’Índia (el típic d’una adaptació cinematogràfica hauria estat començar amb el naufragi) i tota resta fil per randa com a la noveŀla. I tanmateix, aquesta fidelitat no perjudica gens la peŀlícula perquè Ang Lee no només copsa meravellosament el llibre sinó que fins i tot el millora, la qual cosa és força inusual.

Pel que fa a l’us del 3D, té molt sentit. Jo, que no suporto el 3D, que mai n’he trobat la necessitat i que em sento incòmode i com una idiota amb les maleïdes ulleres, amb aquesta peŀlícula no me les hauria tret per res del món. Us asseguro que són els millors efectes 3D aconseguits fins ara. Els efectes especials en general, que en altres peŀlícules em solen deixar indiferent, a La vida de Pi els aplaudeixo perquè, per una vegada, estan supeditats a la història i no al contrari.

L’adaptació cinematogràfica de La vida de Pi és meravellosa, esplèndida, fascinant, malgrat que en certa manera és una història de terror. La noveŀla i la peŀlícula són un homenatge a la ficció i a les històries, i l’ambigüitat que les amara ens deixa amb un final obert que ens impeŀleix a especular, a pensar, a imaginar.

La peŀlícula Life of Pi ha estat nominada per 11 Oscars.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a La vida de Pi

  1. Maria Teresa ha dit:

    Molt bé, Shaudin!, m’has convençut. N’has fet una descripció senzilla i tendra, que encarna la vida i “miracles” d’aquest personatge. Pel que sembla, una bona interpretació del llibre.
    Una abraçada,
    Maria Teresa

    • És una adaptació de la noveŀla que no podria ser millor, Teresa. Quan veig alguna peŀlícula treta d’una noveŀla sempre em sento més o menys decebuda, però amb La vida de Pi em va passar el contrari: la peŀlícula va ser millor que el llibre, tot i que la noveŀla m’havia encantat.
      Una forta abraçada!

  2. Carme Luis Tatjé ha dit:

    Jo també tinc moltes ganes de veure-la Dubtava per si hi havia maltractament animal, si son reals, ho bé estan fets per ordinador.L’ història m’agrada moltíssim, Ang Lee, es molt bon director. Devant la teva opinió, ja n’estic segura.
    Gràcies i petons

  3. D’Ang Lee recordo tant Sense and sensibility! Una pel·li que m’encanta. No he llegit la novel·la ni he vist la pel·li. Assignatures pendents. Grácies per una crítica tan poètica!

    • Hola Potato,
      A mi també em va encantar Sense and Sensibility!
      Normalment et diria que llegissis la noveŀla abans de veure la peŀlícula, però en el cas de la vida de Pi segurament ja no farien la peŀlícula al cinema i et perdries l’efecte 3D—seria una llàstima perquè mai n’he vist de tan ben fets.
      Petonets!

  4. Joan Rubiralta ha dit:

    M’has convençut. L’aniré a veure.

    Una abraçada

    Joan

  5. Bel ha dit:

    Quines ganes de veure-la! Està doblada al català?

    • T’agradarà, Bel. Et recomano, si t’és possible, que la vegis al cinema (més que en DVD) perquè, tal com he explicat, els efectes especials amb 3D són els millors que he vist fins ara (els experts també ho diuen). Quant a la versió en català, em sembla que no existeix, malauradament, tot i que potser sí que hi és i no l’he pogut trobar. Sé que la fan en versió original en anglès a Barcelona i potser també es pugui veure a Mallorca (oi que saps anglès). En fi, pot ser que l’hagis de veure en castellà, què hi farem.

  6. Emilià Ayllón i Chic ha dit:

    Hola Shaudin,
    ha estat una coincidència molt bonica que hagis publicat aquest post sobre La vida de Pi. Ahir el meu fill (de 12 anys), tot i no estar massa convençut, la va anar a veure amb la seva tieta i van tornar encantadíssims. La llàstima és que no hi havia la opció de veure-la en català. Gràcies al teu comentari vam poder tenir una conversa molt interessant al voltant de la pel.lícula. Coincideixen plenament amb el que expliques.
    Emilià

    • Hola Emilià,
      Em fa molt feliç saber que la meva crítica ha estat útil per tenir una bona conversa amb el teu fill i la seva tieta. I celebro que els agradés i concideixin amb el que vaig comentar. Ara et toca a tu veure-la, no?
      Moltes gràcies per fer-m’ho saber!

  7. Jordi Canals Prats ha dit:

    Gràcies Shaudin per la teva recomanació sembla pel que expliques que es tracta d’una bona pel•lícula. Quan es porta al cine una novel•la que has llegit, moltes vegades passa que tens un desengany perquè et quedes amb el bon record del que has llegit. En la teva opinió però, no és el cas

  8. Juli ha dit:

    Gràcies Shaudin, jo la vaig baixar d’una web de cinema i encara no me l’he mirada, demà la veuré. Has fet una excel·lent crítica de la pel·licula.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s