Perduts a l’altre món: resposta a l’endevinalla sobre la carta

La setmana passada us vaig proposar endevinar l’origen d’una carta que trobem a Perduts a l’altre món. Havíeu de respondre tres preguntes: quin és el títol del capítol on es troba la carta, en quina llengua fou escrit el poema que la va influenciar, i quin poeta català va traduir el poema a la nostra llengua. Avui podeu llegir la resposta.

Estic molt agraïda als tres lectors que han participat amb respostes: la Rosa, la Maria i el Juli. Tots tres han encertat la primera pregunta. Efectivament, es tracta del capítol “Batalla al mar”. Dues lectores, la Rosa i la Maria, han encertat el nom de l’escriptor que va traduir el poema al català: Josep Carner. Només la Maria ha encertat també l’altra pregunta. Sí, Maria, es tracta de la llengua nàhuatl o nàhua, per tant tens dret al llibre que Edicions del Bullent ofereix al guanyador de l’endevinalla.

I ara anem a pams. Primer la llengua del poema.

La llengua nàhua (també anomenada nàhoa) és la llengua que ha parlat el poble indígena del centre de Mèxic des de fa uns mil tres-cents anys i, per tant, era la llengua dels asteques. Avui en dia encara la parlen un milió i mig de persones. El nàhua té diversos dialectes dels quals el més important és el nàhuatl que és, a més, el dialecte amb el que els asteques varen expressar tota la seva rica poesia i, per això, quan es parla de la llengua nàhua se la sol anomenar directament com a nàhuatl.

El poema i la seva traducció al català.

Vaig descobrir aquest poema fa molts i molts anys en una noveŀla: Paraules ’Opoton el vell d’Aveŀlí Artís-Gener (deixeu-me fer un parèntesi i recomanar la noveŀla a qui no l’hagi llegida). L’autor del poema, intitulat “Nonantsiné” (“Mare meva”), fou el magnífic poeta asteca Netsahualcoiotl (1402-1472) de qui algun dia us parlaré amb més detall. En el pròleg de Paraules d’Opoton el vell (tot i que va més enllà de ser un pròleg), l’autor ens explica que durant el seu aprenentatge de la llengua nàhuatl (Artís-Gener en diu nàhoa) va topar amb el poema “Nonantsiné”, que en la llengua original fa així:

NetsahualcoiotlNonantsin, ihcuac nimiquis
motlecuilpan xinetxtoca;
ihcuac tías titlatxcaltxihuas
ompa nopampa xitxoca.
Ihuan tla acah mistlatanis:
—Nonantsin, tleca txitxoca?
Xiquilhuis: —Ca xotxohui in cuàhuitl
ihuan in netxoctxoctia
ica cecenca popoca.

I en el mateix pròleg ens ofereix la traducció literal:

Tísner (E.Bonjoch) ILC,1993Mare meva, quan em mori
enterra’m prop de la llar
i quan hi vagis a fer pa
(allí) plora per mi.
I si algú et pregunta:
—Mareta, per què plores?
respon: —La llenya és molt verda
i em fa plorar
amb tant de fum.

 Artís-Gener, a Paraules d’Opoton el vell, ens fa saber que Josep Carner va traduir el “Nonantsiné” al català i al castellà i, des que ho vaig llegir, vaig buscar la seva traducció. Van passar molts anys abans de trobar-la, però tot arriba. Josep Carner havia intitulat el poema “Requesta” i era un dels poemes dins de “Temes de la lírica nàhuatl” que es van publicar per primera vegada a Lletres, revista catalana de l’exili. Aquesta es la versió que va fer Carner del “Nonantsiné”:

Josep CarnerOh mare benamada, en esgotats mos dies,
colga’m devora ton foquet de les deixies,
perquè quan aniràs a coure els pans allí
et vagui, mare, de plorar per mi.

I si algú demanés al teu devora:
—La mare benamada, ¿per què plora?—
respon-los que la llenya plegada per ta mà
encara tendrejava i el fum et fa plorar.

 La carta a la noveŀla: intertextualitat.

El terme intertextualitat, per si algú no ho sap, s’empra a la crítica literària per a moltes coses, però més que res s’usa quan en un text literari trobem referències a un altre text literari. I aquest és el cas de la carta del capítol “Batalla al mar”, a Perduts a l’altre món, que es basa en el “Nonantsiné” dels asteques, traduït al català i adaptat per Josep Carner. Hi ha casos d’intertextualitat en que l’autor no n’és conscient —de fet, podríem dir que tots els textos literaris són plens d’intertextualitat inconscient—, en d’altres, però, l’autor sap molt bé el que fa. I jo, quan vaig escriure la carta a la noveŀla, recordava força bé el “Nonantsiné”, un poema que m’havia impactat molt i que sempre que el llegeixo se’m fa un nus a la gola. Volia recrear, a la meva manera, l’antic poema asteca, fer reviure la seva essència, la qual cosa, al cap i a la fi, és el que solem fer amb la intertextualitat. Com que no us puc reproduir tota la carta perquè revelaria massa coses de la noveŀla, us en copio uns bocinets que, tots sols, sé que no tenen gaire sentit, però què hi farem:

Mare,
Si t’arriba aquesta lletra és perquè sóc mort . . . no seré més que un sospir sota la terra . . . Mareta, quan la gent et pregunti per mi, si et plau, no ploris . . . quan a la nit t’estiguis sola a casa encén . . . i, aleshores, pots plorar . . .

Com podeu veure, a les noveŀles s’hi troben cops amagats. Qui us hauria dit que a Perduts a l’altre món hi havia una carta basada en un poema asteca, oi?

Petita nota: continuo malalta i ara prenent medicaments per la inflamació dels pulmons; m’ajuden força però tenen efectes secundaris que em deixen feta un nyap. Dilluns retorno a la universitat malalta o no malalta.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres juvenils en català, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Perduts a l’altre món: resposta a l’endevinalla sobre la carta

  1. Josep M Torrents ha dit:

    Petons Shaudin,…

    Els teus tres llibres, que hem vares dedicar, són per mi un tresor, un tresor d’una amiga de l’infantesa que porto al cor.

    Adéu reina, cuidat força Josep Maria

  2. Felicitats a les guanyadores. I per tu guapa, moltes gràcies per compartir tanta saviesa.

  3. Maria podria deixar al mur del facebook de Bullent (per exemple) quin llibre ha triat i enviar-nos l’adreça on enviar-lo en un missatge privat allà mateix?
    Enllaç a la col·lecció http://www.bullent.net/detalle_coleccion/?co_id=50

  4. Jordi Canals ha dit:

    Espero que quan tornis a l’Universitat ja estiguis ben refeta. És admirable com tens ganes de fer coses tot i no trobant-te del tot bé. Una abraçada ben forta.

    • Ai, Jordi, jo també ho espero. No em sento gaire segura quan penso en la setmana que ve amb classes (i problemes) tots els dies. Estic molt feble i això m’esvera força.
      De ganes de fer coses gairebé sempre en tinc, però hi ha també les coses que haig de fer, en tingui o no en tingui ganes.
      Una abraçada!

  5. Anna Maria ha dit:

    Gràcies, Potatito. Quina meravella, tot plegat. M’encanta aprendre coses cada dia. I, si vénen de tu, encara més. Cuida’t molt. T’estimo.

  6. pereeldigne ha dit:

    Jo també estic passant el grip i et comprenc perfectament. Sort que ja es veu la llum al final de túnel. Que tinguem una bona recuperació perquè hi ha molta feina per fer, especialment ara que marxem a Austràlia on es veurem amb el meu fill que està donant la volta al món i ens hi estarem un mes.
    Que siguis molt feliç. Una abraçada
    Joan Rubiralta

    • Tu també amb grip, Joan? Espero que et recuperis prest, sobretot si te’n vas a Austràlia. No ho sabia, que hi anaves. Per si no ens comuniquem abans que te’n vagis: Bon viatge!!!! ! Que en gaudeixis molt! Ja m’explicaràs que t’han semblat aquelles terres.
      Una abraçada!

  7. Tura ha dit:

    Gràcies Shaudin per compartir tot el que saps!
    Cuida’t, una abraçada
    Tura

  8. Ester ha dit:

    Bon dia Shaudin.
    Nomes dir-t’he, que ets una persona meravellosa, que escrius molt be, i no ser d’on pots treure tanta força per fer tot el que fas estan malantona, jo he passat el grip, molt fort, febre i tos i he quedat molt tocada i en ganes de no fer res. Una abraçada inmensa d’una persona que t’aprecia. Un petó bonica.

  9. Maria ha dit:

    Caram, quina alegria, gràcies a tu i a l’editorial! Ves per on, ho vaig encertar…

    De fet, pensant en la primera part de la carta, al principi vaig suposar que la inspiració seria a la Bíblia, potser a l’Eclesiastés o al llibre de la Saviesa. I la llengua, l’hebreu. Em semblava haver-hi llegit alguna cosa com ara “hi ha qui ho ha tingut tot, inclosa la por dels homes, i ara és mort i no té res ni necessita res”. Seria un record de fa molts anys. Però ja no ho vaig buscar, perquè a partir de la segona part de la carta em va venir al pensament el Nonantsiné i perquè no se m’acudia que cap poeta català hagués traduït res amb aquell sentit. Si el text bíblic existeix, que ja dic que no ho he mirat, pel que ens expliques podria ser un cas d’intertextualitat inconscient.

    Cuida’t! Si has d’anar malalta a classe, explica-ho; els alumnes ja es faran càrrec que no els pots dedicar l’entusiasme i l’energia habituals. Fa un parell d’anys a casa vàrem passar tots la grip, però a mi també se’m va complicar amb una pulmonia, després de molts dies de no parar de tossir com tu. I sobretot, no deixis la medicació abans d’hora!

    • De casos d’intertextualitat inconscient n’hi deu haver per triar i remenar a la meva noveŀla. I de conscient, un bon grapat (de la literatura i del cinema). Amb en Tajun, per exemple, en podem trobar dos.
      Interessant la referència a l’Eclesiastés. Has fet una bona recerca mental amb tot plegat.
      No deixaré la medicació. Veig que em va molt bé per la tos, tot i que em fa sentir mareig tot el dia.
      Una forta abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s