Ensenyo les classes, però encara no estic gens bé: més anades a l’hospital i més medicaments que no em fan millorar. Força frustrant. Per tant, avui volia, senzillament, fer-vos saber que hi ha una nova ressenya de la noveŀla. Tanmateix, m’adono que no puc limitar-me a només enllaçar-vos la ressenya perquè no seria just. Al cap i a la fi, fer-vos un escrit una mica més llarg canvia ben poc quant al meu estat físic i, d’altra banda, em sentiré més feliç. I per què no seria just limitar-me a la ressenya? Doncs perquè és imperatiu que us expliqui què hi ha al darrere del butlletí on es troba la ressenya. De fet, ja fa massa temps que n’hauria d’haver dit quelcom.
És tracta de l’Associació de Relataires en Català. L’havia comentat de passada en referència als llibres infantils on hi tinc contes publicats (Garbuix de contes, Criatures fantàstiques i Les estrelles), però ara cal que us en parli una mica més i, per començar, us copio l’objectiu de l’associació:
L’objectiu principal de l’Associació és la defensa i la difusió del català i la promoció de la lectura i escriptura en català, en tots els seus àmbits literaris.
L’ARC (Associació de Relataires en Català) va néixer l’any 2007, en coŀlaboració amb el portal literari Relats en Català, i en només sis anys ha esdevingut una associació molt sòlida amb moltíssims membres. Ja té set llibres coŀlectius publicats en coŀlaboració amb l’Editorial Meteora, una convocatòria de “Microrelats a la ràdio”, una coŀlaboració amb la Marató de TV3 l’any 2011, i coŀlabora amb la revista Catarsi. Compta, a més, amb la revista Lo Càntich, un bloc i un butlletí. És una associació sense cap ànim de lucre i que va endavant gràcies als membres que hi treballen de voluntaris. I ara fixeu-vos en un mot que he emprat força: coŀlaboració.
Us puc assegurar que tota la gent de l’ARC que he conegut (personalment o virtual) —i en conec una bona pila—té l’esperit de la coŀlaboració. En aquesta associació només hi he trobat persones generoses i amb ganes que tots plegats anem endavant. A més de ser una associació molt necessària, sobretot en un moment que la cultura rep per totes bandes, el seu tret més definitori, la coŀlaboració, la fa imprescindible.
I ja que hi som, si voleu fer-vos membres de l’ARC aquí teniu la informació (“Formulari d’inscripció”, a l’esquerra de la pàgina). També ens podeu trobar a Facebook i a Twitter.
Ah, ara me’n descuidava i anava a plegar, ha,ha,ha. La ressenya. La van publicar al butlletí de l’ARC del febrer i l’autora és l’Anna Maria Villalonga. No és la primera vegada que escriu una ressenya sobre Més enllà del somni, però ja sabeu que ella és molt professional i, per tant ens ofereix una ressenya, si fa no fa, tota nova. Un cop a l’enllaç, aneu avall a la pàgina 9. Gràcies!
Hola, Potatito.
Tens tota la raó en això que expliques dels amics relataires. Són un grup genial, del qual (gràcies a tu) em sento molt feliç de formar part. De vegades em sap greu no poder colaborar-hi més, però realment no sé d’on treure el temps.
Pel que fa a la meva ressenya, evidentment he aprofitat algunes coses de la primera. Resulta molt difícil escriure dues ressenyes totalment diferents del mateix llibre, però he intentat mantenir l’esperit de la primera (amb la lectura recent) i dir algunes altres coses que enriquissin aquesta.
Milers de petonets.
A mi em passa el mateix, ja ho saps. No tinc temps per a res.
M’agrada molt la ressenya. Ja sé que aprofites algunes cosetes, però has aconseguit fer una ressenya on aportes coses noves i tot plegat resulta diferent.
Petons!
Anna Maria, he vist la ressenya al butlletí d’ARC i no veig que hi digui el nom de l’editorial. A la foto hi és; però, almenys a la meva pantalla, queda amb una lletra tan petita i amb un gra proporcionalment tan gruixut que no es pot llegir. Potser com a autora membre del grup hi podries posar remei. Qui llegeixi la teva ressenya tindrà ganes de llegir el llibre, però bé cal que sàpiga com trobar-lo, oi?
Bon dia i bon diumenge. En primer lloc, espero que ben aviat estiguis en plena forma. He llegit la ressenya de l’Anna que ha estat brillant i engrescadora com sempre, tot i que parlar de “Més enllà del somni” dona ales per dir moltes coses plaents i captivadores tant de la novel.la com de l’autora, coses que et fan gaudir de la lectura i somiar amb el missatge genuí que ens deixa el relat de la teva història . Una abraçada molt forta.
Gràcies, Jordi. Ets un encant!
Hola Shaudin i tothom,
Ja fa un cert temps que el nostre programa TIRANT DE LLIBRES col·labora amb l’ARC llegint els contes seleccionat dels diversos concursos que aquesta entitat organitza. Ara acabem de llegir la sèrie de cinc contes sobre la peresa i estem esperant que ens enviïn els següents per emetre’ls.
Ho fem perquè creiem que entitats com aquesta cal destacar-les i donar-li la difusió que es mereixen.
Molt bona la ressenya de l’Anna. Hi havia molts detalls que ja no els recordava i m’ha fet reviure diversos passatges de la novel·la.
Una abraçada.
Doncs no sabia que tu també coŀlaboraves amb l’ARC, Joan. Gràcies per fer-m’ho saber i per coŀlaborar, és clar. Què petit és el món, oi?
Bon dia, tarda o nit, Shaudin!
Moltes gràcies!sempre fa goig adonar-te que la feina d’aquest voluntariat no és en va… i amb comentaris com el teu, la moral puja en un grau força acceptable 🙂
Una forta abraçada.
I que et milloris ben aviat!
(encara que signi com a “jo”, estic segura que puc parlar, també, en nom d’en Sergi i la Mercè, els altres membres que formen l’equip de presidència amb mi des que la Sílvia ho va deixar)
Hola Montse!
Estic molt contenta d’haver-te/ haver-vos fet pujar la moral. És que feu una feina magnífica i realment a l’ARC la gent és també magnífica.
Una abraçada, guapa!
Acabo de descobrir el teu bloc i em sembla molt interessant, així com ho és molt aquesta associació, ARC. Falta ens fa!
Gràcies, Isabel, i benvinguda al meu bloc! No t’he pogut respondre abans, perdona.
Una abraçada!
Mira, ara mateix tu ets una col·laboradora més, amb els teus comentaris i enllaços fas una molt bona tasca de difusió. Cal dir que l’equip de presidència, que la Montse ha esmentat més amunt, estan fent una feinada de molt alt nivell, sense quedar-se curts amb la feta fins abans de la seva entrada, es mereixen un reconeixement més ampli del que en donem nosaltres que ja és molt. I de moment no defalleixen, que és el perill de donar tant. Però els resultats sempre acaben per donar-los una nova empenta. Gràcies, per la part que ens toca i per les teves aportacions a la causa.
Ah! i la portada! Doncs la veig molt encertada, tenint en compte que és l’any de l’aigua i que l’ARC té un concurs obert sobre aquest tema i que es tanca al maig, per el proper llibre de relats infantils. Espero coincidir amb tu aquest cop, ja que jo vaig fallar a l’anterior, al dels estels.
Fins aviat Shaudin!!
… pel proper llibre…
Hola Ferran!
Doncs a veure si t’animes amb el conte de l’aigua. Jo ho intentaré, però sempre m’agafa a la pitjor època de l’any, quan tinc més feina a la universitat, i enguany encara pitjor amb l’acumulació de feina per haver estat malalta. Tot i això espero que tot vagi bé i realment ens trobem al mateix llibre.
Una abraçada!
Molt bona, la ressenya! I Shaudin, ànims que segur que, encara que no t’ho sembli, la medicació et va fent els eu efecte i aviat t’aniràs recuperant.
L’Anna Maria, que en sap molt, hi podria afegir la ressenya de Perduts a l’altre món. L’espero amb ganes. I de passada hi podria dir com s’aconsegueixen els exemplars dels llibres.
Hola Maria,
Moltes gràcies. La salut va bé, a poc a poc però sens dubte cada dia estic millor.
No pateixis per la qüestió de que la gent no sàpiga com trobar el llibre perquè aviat publicaran els detalls del llibre, com ara l’editorial, al próxim butlletí; crec que surt d’aquí uns dies.
Quan pugui t’escriuré a la teva adreça, però no encara perquè m’ha caigut tota la feina endarrerida a sobre i ja no sé ni on sóc.
Una forta abraçada!