Tenim un problema. Un entre d’altres, és clar, però no per això deixem de tenir-lo. Aquest problema està relacionat amb l’economia, amb escriure en català, amb no tenir un Estat propi i amb la indiferència de molta gent. Tanmateix, us vull parlar concretament del procés d’escriure noveŀles i d’un llibre d’entrevistes intitulat Les veus del crim.
Com tots sabem la situació de la llengua catalana és, diguem-ne, peculiar. Per tant no cal que us l’expliqui. Si cal, però, que us comenti un cas concret.
En aquest bloc us he parlat moltes vegades de com va ser el procés quan vaig escriure les meves noveŀles, i em sembla que als lectors els ha interessat força. He observat que, en general, a tots ens agrada assabentar-nos del procés que ha seguit un escriptor en escriure una història. Probablement està relacionat amb un tret intrínsec de l’humà: la curiositat, el desig de saber, sigui l’etimologia d’una llengua, la formació dels forats negres o el procés d’escriure una noveŀla. Però per entendre com ha estat el desenvolupament en la creació d’un text de ficció no cal cap preparació específica, com ara tenir nocions de lingüística o d’astrofísica, només cal haver llegit el text en qüestió. Per tant és un coneixement força assequible; assequible si tens on trobar la informació.
M’he adonat que en la nostra llengua hi ha una mancança força pronunciada pel que fa a llibres on un escriptor explica el procés d’escriure una noveŀla. De llibres d’aquesta mena en trobem un munt, per exemple, en anglès, però en català en tenim poquets. I, que jo sàpiga, no n’hi ha cap on hi trobem diversos escriptors catalans de noveŀla negra explicant-nos el seu procés creatiu. Tot i que sí n’hi ha un, però no s’ha publicat. Em refereixo a un llibre d’entrevistes a dotze escriptors, conjuminat per Anna Maria Villalonga, que, amb paciència, espera poder arribar als lectors. Com us podeu imaginar aquest llibre ompliria un buit pel que fa a la nostra literatura, la nostra llengua i els nostres autors. És, a més, molt escaient que un llibre amb aquesta temàtica se centri en la noveŀla negra ja que, evidentment, pels elements que comporta aquest gènere, resulta molt interessant saber quin procés ha seguit cada autor en configurar totes les peces que formen la història.
No m’allargaré més i deixo que l’Anna Maria us ho acabi d’explicar en una entrevista que li van fer a la Universitat de Barcelona arran de la BC Negra 2013. L’heu d’escoltar!
Shaudin Melgar-Foraster 
Estimada Potato,
novament has aconseguit sorprendre’m i emocionar-me amb aquest article. Moltíssimes gràcies per fer-te ressò de la problemàtica dels nostres llibres, de la nostra literatura, de l’assaig en català i, més concretament, del meu llibre “Les veus del crim”. Ja saps tu el temps que porto amb aquest tema i la feina i la il·lusió que hi he esmerçat. Per no parlar de la il·lusió que també hi han posat tots els escriptors implicats, a més de l’Àlex Martín Escribà. Alguns d’ells, cada cop que me’ls trobo, em pregunten com està la qüestió. L’Andreu Martín, en Jordi Cervera, en Pau Vidal, en Jordi de Manuel, en Jaume Benavente… Bé, en realitat tots. Tothom s’estranya i s’indigna, perquè saben que el llibre ha quedat molt bé i que és molt interessant i diferent. I que tindria lectors, n’estic segura.
Em resulta trist i decebedor. He passat moments de tristor i defalliment. Sobretot quan paral·lelament vas a les llibreries i comproves algunes de les porqueries que es publiquen. Ningú no es pren seriosament segons quines tasques. Tot és mercantilisme i interessos creats. Jo sóc conscient que es tracta d’un projecte arriscat, no ho negaré. També sóc conscient que he ensopegat un moment de crisi, anòmal en tots els sentits, que no sospitava on arribaria quan vaig començar.
Sé que als amics de Meteora, per exemple, els sap molt greu la situació. Però la cosa està com està. Ja veurem. Ara mateix, mentre et responc, m’està baixant la moral per moments.
No tinc paraules per agrair-te el teu article. Espero que això pugui arribar a bon port. Però una cosa sí que tinc segura. El teu suport i la teva amistat incondicional. Moltes gràcies, estimada.
M'agradaM'agrada
Es molt frustrant, tot plegat. Com et deia ahir, els catalans no saben vendre els seus bons llibres. De vegades sí, és clar, però no prou. I generalment és algun llibre que, tot i que bo, és d’algú molt mediàtic. No cal ni parlar dels llibres dolents que es venen molt, això sí que fa ràbia. Tornant al que deia, els catalans no saben vendre els seus bons llibres, ni d’altres coses culturals bones. Fa molts anys que observo com es deixen perdre coses que valen molt la pena, fins i tot coses que ajuden al país! Em sap greu haver-ho de dir, però moltes vegades els catalans no veuen més enllà del nas (poso la 3a persona perquè no em vull incloure en un defecte que no tinc).
Sort i ànims, estimada Potato de Barcelona. Espero amb candeletes rebre la notícia que es publica Les veus del crim!
M'agradaM'agrada
A veure si hi ha sort i el llibre veu la llum. Gràcies a totes dues
M'agradaM'agrada
Gràcies a tu, Elies, pel comentari!
M'agradaM'agrada
Llegir molt i escriure bé son dues qualitats o condicions imprescindibles per a què la nostra llengua faci una bona drecera en aquest camí tan costerut que té la seva fraseologia i vocabulari. És evident que tenim un problema transcendental : llegim poc, i aquest és una de les causes que fan que la defensa del català s’esdevingui cada dia més fràgil. Per això és tan important prendre consciencia del teu missatge que posa en evidencia la necessitat de trobar solucions. És per això que un bon primer gra de sorra és donar suport al treball que ha fet l’Anna, labor que tots els amics del nostre entorn desitgem que arribi a bon port. Endavant!
M'agradaM'agrada
D’acord amb tot el que comentes, Jordi. Només un detall: dius que llegim poc, però a mi em sembla que els catalans llegim força, no suficient però força. Llegim poc en català, aquest és el problema per a la nostra literatura i els nostres autors. Només cal anar a qualsevol llibreria; els llibres en castellà són els que dominen. Com he dit moltes vegades, si les llibreries tenen tants llibres en castellà és perquè aquests llegeix la gent. Si tothom demanés llibres en català, aquests dominarien a les llibreries.
Que tinguem sort, Jordi!
M'agradaM'agrada
D’acord!
M'agradaM'agrada
És una vertadera llàstima que la feina ben feta tingui aquest “premi” , Sembla mentida que les nostres institucions no tinguin més en conta d’aquesta petites coses que fan tan per la nostre cultura. Espero que hi hagi sort i es publiqui, per el llibre, per la feina feta, per els autors i per la nostre mal tractada cultura.
M'agradaM'agrada
Tens molta raó, Gemma. És així. Em sembla que és pel fet de ser un país anòmal i dominat per Espanya. Costa molt fer bé les coses en aquesta situació, la qual cosa no vol dir que no es puguin fer bé.
M'agradaM'agrada