Avui m’he sentit feliç

Avui per primera vegada des de fa molt temps he retornat a la meva nissaga que vaig començar amb Més enllà del somni i vaig continuar amb Perduts a l’altre món. Fins ara, tret de pensar-hi moltes vegades i imaginar petits episodis, no havia tingut cap ocasió de posar-m’hi ―massa coses que s’han de fer i massa preocupacions que m’aclaparen―. Avui, però, com que no tenia res urgent a fer (cosa rara, molt rara) i que feia un dia bonic amb sol i bona temperatura (estrany que no nevi o plogui i que no faci fred), he anat a asseure’m al pati d’un cafè. Han estat unes hores delicioses i molt profitoses.

Cafe-Toronto

He tret un quadern de la motxilla i m’he posat a escriure el principi del primer capítol de la tercera noveŀla de la nissaga. L’Anna, la protagonista, era asseguda al meu costat i no parava de xerrar. Com que ningú que era a les altres taules no la veia, jo devia semblar una mica guillada quan mirava al meu costat com si hi hagués algú, assentia amb el cap, feia algunes rialletes i deia de tant en tant alguna paraula. Encara bo que a Toronto la gent és força discreta i avui, amb el bon temps, tothom semblava contentíssim gaudint del sol i poc inclinat a fixar-se gaire en mi.

Quan ja havia escrit unes quantes pàgines, he hagut de fer callar l’Anna. Li he dit que em començava a atabalar i necessitava concentrar-me.

―Au, maca, ara vés-te’n a jugar amb en Puff [el seu gat]. A reveure.

I s’ha esfumat.

Sempre ho fem així. Començo la noveŀla amb alguna cosa de l’Anna, com una mena d’introducció i per situar-me. Però un cop m’hi he ficat, deixo d’escriure i comença l’altra fase: el pla.

M’encanta planejar històries; només és encara millor escriure-les. El cap s’aclareix, l’adrenalina puja, l’energia es dispara, els mals i les preocupacions s’obliden. Tot es redueix a una sola cosa: planejar.

planejar

Fa temps, una amiga escriptora canadenca, la Caroline Roe ―qui va traduir a l’anglès Més enllà del somni―, em va dir que els noveŀlistes som bons per planejar un crim. En el seu cas, amb quinze noveŀles negres publicades, té força lògica que ho digui. Tanmateix, la Caroline no es referia només als escriptors de novel·la negra sinó a tots els noveŀlistes. I tenia raó perquè planejar una novella s’assembla força a planejar un crim. En els dos casos es tracta d’una cosa molt seriosa ―si un escriptor no creu que escriure una noveŀla és seriós, que es dediqui a una altra cosa―. En els dos casos s’ha de pensar bé i aconseguir que tot encaixi a la perfecció. I en els dos casos s’ha de poder visualitzar el pla com si passés, veure’n les possibles complicacions i estar a punt per fer canvis si surten inconvenients inesperats. Un noveŀlista seria bo per cometre un crim perquè li agrada planejar i sap fer-ho.

Jo m’hi fico de ple en això del plotting (com s’anomena en anglès i que no té una traducció prou exacte en català). Tanmateix, en el meu cas, abans d’arribar al pla perfecte on cada element es troba on s’ha de trobar…, marededéu quin embolic aconsegueixo! I el pitjor: com m’agrada crear un embull d’allò més gros.

Avui, sota el solet i prenent un cafè, el meu cervell es dedicava a embolicar la troca cada vegada més, amb gran alegria i satisfacció. Heus aquí uns pocs dels punts que, amb dificultat, es poden destriar de la troca que he deixat, de moment, feta un nayap:

―Calpor  s’alia amb Rocdur després d’unes negociacions difícils.
―Sura es prepara a fer front a una gran ofensiva gelgeliana.
―El poble de les muntanyes de Calai-Onvà entra a la història i es creen més embolics.
―Esclata una rebelió a Pot.

guerrers

Tot això (i molt més que no puc desvetllar) és només el rerefons perquè amb tot plegat tenim les mil i una aventures de l’Anna, l’Alison i en Tam, les quals, naturament, encaixen amb tot l’embolic polític de l’altre món i creen molts més embolics a la noveŀla, però d’aquests no us en puc parlar, com comprendreu. També tenim episodis a Toronto i el retrobament de molts personatges, ja coneguts dels lectors, que tenen un paper lògic en els esdeveniments de la història.

compass

I ara a veure què faran els personatges. Qui sap per quins camins es voldran desviar. M’intriga. I sé per experiència que enredaran la troca encara més del que l’he enredada jo mateixa. La feinada que tindré! Em fa iŀlusió, però, ves, saber que tinc molt a descobrir i que hauré d’aclarir misteris i buscar solucions.

I ara que he planejat el meu embull particular de mil dimonis, em toca començar a posar-hi ordre i explicar-ho tot (escriure-ho) com si fos bufar i fer ampolles. I quan tot estigui endreçat, amb la noveŀla escrita, polida i publicada ―quan el “crim” s’hagi executat i jo pugui agafar un poc d’alè després de la feinada―, aleshores alguns lectors s’ho llegiran en un tres i no res i, com ja han fet abans, em preguntaran: “I quan podrem llegir la propera noveŀla?”

imagination

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres juvenils en català, Més enllà del somni, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

44 respostes a Avui m’he sentit feliç

  1. Joan Rubiralta ha dit:

    Endavant amb la nova novel·la Shaudin. Segur que tu i els teus personatges us en sortireu.
    Una abraçada.

  2. _Quina alegria que ja hagis començat!!!!!! I m’encanta la manera en que ens ho has explicat, au, a fer “dolenteries” que com sempre ens llegirem amb emoció.

    Per cert, bon dia de la mare, no sé si a qui es celebra però no hi fa res, vagi molt bé.

  3. Grocdefoc ha dit:

    Benvolguda Shaudin, Com sempre em passa quan llegeixo els teus posts (malgrat el meu silenci et segueixo la pista…), acabo pensant que m’agradaria ser com tu. Quina felicitat poder planejar mons i accions! i tenir personatges amics que et faciliten la feina.
    Jo sóc a anys llum d’escriure una novel·la i sé que ja mai no publicaré res. Per què? Perquè tinc la “virtut” de crear personatges que jo mateixa (o ells) es col·loquen en situacions impossibles. En tinc un munt que fan pinya, sí, com si fossin castellers pujant una torre contra tota llei física. Però la torre cau, mai no aconsegueix passar dels segons o folre com també en diuen, i vet aquí que jo els veig capcots, tristos, poc intel·ligents -com jo- perquè no troben la manera de tirar endavant, o de tirar amunt (no la trobo jo).
    Però et dono tota la raó (perquè també m’ha passat) que quan s’aconsegueix escriure alguna cosa que per a un mateix té tots els sentits del món (encara que els lectors hi posin alguna pega) ens sentim feliços. Jo canto, danso, em menjaria els núvols perquè aleshores se m’han convertit de sucre, lleparia el cel, el verd del paisatge, el blau de la mar… sí, em menjaria el món perquè aleshores em sento en harmonia amb tota la resta de l’univers. Escriure és una felicitat molt persona i plena. Dura el que dura… i ho hem de fer durar el més temps possible. Endavant amb el teu nou projecte i et desitjo que en gaudeixis plenament perquè en tu, aquest gaudi en el procés de l’escriptura, es nota en els resultats.
    Una abraçada, M. Pilar Martínez Herrero

    • Hola Pilar/Grocdefoc! És sempre una alegria veure’t per aquí.
      Escolta, pensa que escriure no vol dir només escriure noveŀles. Això va a persones. Jo, com a escriptora, em sento més que res noveŀlista, el meu tarannà va més aviat en aquesta direcció, tot i que també m’encanti escriure contes. Es pot ser un escriptor magnífic sense haver escrit mai una noveŀla.
      A mi m’encanten els teus relats, ja ho saps. Des d’aquell tan llunyà del Tiranosaurus fins als últims que t’he llegit. L’alegria que sents en escriure un relat, t’asseguro que també es veu en uns resultats molt positius.
      Una abraçada!

  4. Maite ha dit:

    Què bé! Què rebé, Shaudin!
    Me n’alegro molt… i espero que tot plegat et permeti continuar sentint-te així!!!
    Una abraçada primaveral,
    Maite

  5. Jordi Canals ha dit:

    Celebro que el taranna de l’escriptora hagi renovat forces, que et trobis bé, que gaudeixis del temps, que l’Anna no marxi del teu costat quan la necessitis i que el projecte de la futura novel.la estigui ja ben definit. És una molt bona noticia de diumenge. Endavant i enhorabona. Petons!

  6. Maria ha dit:

    Visca!
    Quines ganes de llegir el nou llibre! I quina feinada que has iniciat… Als lectors, l’espera se’ns farà llarguíssima.

    • Maria! Em preguntava què s’havia fet de tu. No sabia si eres a la Sénia, si estaves molt ocupada amb la família o si no estaves bé. No et deia res per si estaves molt ocupada però em començava a preocupar. Què bé que hagis passat per aquí! Una abraçada!

  7. Marta Valls Tomàs ha dit:

    Molt bé Shaudin. Me n’alegro moltíssim. Ja tinc ganes de tornar a gaudir de les aventures dels teus personatges. Una abraçada.

  8. Ansioso, impaciente, expectante…
    Besarkada handi bat.

  9. Tura ha dit:

    Me’n alegro molt que estiguis bé i amb ganes de tornar a
    escriure! Endavant Shaudin que tú pots!
    Petons!

  10. jmsalva ha dit:

    Me’n alegro molt que hagis començat la nova novel·la.
    Una abraçada

  11. Rosa Nebot ha dit:

    Que bé, Shaudin. Quina alegria m’has donat aquest primer diumenge de maig que, diuen, se celebra aquí com el dia de la mare, però que ningú me l’ha recordat. Bé, tant se val, perquè jo mai no l’he volgut celebrar, ja que no és pas una tradició nostra, sinó un invent del consumisme. Un consumisme que tenim ben mort o capcot, si més no. No saps com desitjo començar a llegir les noves aventures dels teus personatges.

    Una abraçada,

    Rosa

    • Estimada Rosa,
      Jo tampoc no ho he celebrat mai; són poques les festes que celebro: Nadal, el meu aniversari, el de la meva mare, el del meu fill i el de la meva germana; i Sant Jordi i l’11 de setembre.
      Les llegiràs, Rosa, les noves aventures. I tu? Escrius alguna cosa nova?
      Molts petons!

  12. Que bé, Potatooooooo! Ja friso. Que no li passi res a en Tam ni a en Groc, quedi clar. M’alegra molt saber que tens humor per tirar endavant. T’anirà de primera. Estic molt contenta. Molt.

  13. Fantàstic Shaudin! Quina alegria! Ja tenia ganes de sentir-te explicar alguna cosa de la teva nissaga. Fas bé d’advertir-ho amb temps ja que, com deus suposar, les coses les he de fer amb calma i potser que em posi a pensar en el tràiler, ha ha ha ha ha …. 😉 Enhorabona i gràcies per la lliçó abreujada de bona escriptura…. Ànims i directes cap on posa “Fi”…. o “continuarà”….

    • I jo tenia ganes de dir-ne alguna cosa, Quico. Però ja saps com estic d’atabalada entre la feina i totes les coses que van malament. No havia trobat cap moment, ni amb prou temps ni amb la moral prou alta, per posar-m’hi. Tanmateix, ara que hi sóc a dins serà més fàcil.
      Pensa, pensa, en el tràiler, que no t’escapes.
      Petons!

  14. Dolors ha dit:

    M’agrada veure’t així contenta!
    Puc entendre aquest estar en un cafè i fluir. Si vens algun dia per aquí, em pots trobar asseguda en qualsevol terrassa llegint o dibuixant. Molts no ho entenen però ja no em fan preguntes, ja s’han acostumat a veure-m’hi 🙂
    Endavant amb aquesta teva imaginació que saps organitzar tan bé. I nosaltres en podem gaudir.
    Una abraçada ben grossa de dia fantàstic. Aquí també ho ha estat.

    • Ens assemblem molt amb això dels cafès, Dolors. Estar en un cafè, sobretot a l’aire lliure quan fa bon temps, és una de les coses que més em relaxa. No et pots imaginar l’enormitat de coses que he escrit en cafès, fins i tot una bona part de la meva tesi doctoral! Me’n recordo com m’hi passava hores i hores tota envoltada de llibres. Quan vaig acabar la tesi, una amiga em va dir que l’hauria de dedicar a les cafeteries del barri, hahaha. Abraçada cap a Besalú!

  15. Jesús (Xess) ha dit:

    Visca!!
    Ara que sortim d’aquest llarguíssim hivern gelgelià i arriba la primavera potiana retornen les esperances de poder seguir llegint-te en format llibre, vivint les vides dels teus personatges que tan bé ens ho fan passar.
    Ja friso per tenir a les mans el teu proper llibre i portar-te’l a signar.
    Prometo que aquest tampoc el perdo 😉

  16. Ester ha dit:

    És un plaer saber que estas be i sentir-te feliç i amb ganes d’escriure és meravellos. Una abraçada d’estima nina.

  17. Bel ha dit:

    Fris de veure sa novel·la acabada. Ànims!

  18. Maria Teresa Galan ha dit:

    El teu començament de novel·la, promet. I veure’t animada, encara més. Això vol dir que et trobes millor.
    He entès que eres a Barcelona o ha estat una mala interpretació meva?
    Uf!, són dos quatrs de nou i he d’entrar a la cuina a fer el sopar. El Sabu, el gos de la meva filla, sempre m’avisa quan toca fer el dinar o el sopar; ja veus, és molt atent.

    Una abraçada ben forta

  19. Emili Gil ha dit:

    Genial Shaudin, t’animo i et recolzo amb totes les forces de l’univers oníric, real i impossible amb el qual convisc quotidianament. Si en determinats períodes notes que no hi sóc és que sóc una mica més en un altre món. De moment em bellugo entre les dimensions, fins que m’instal·li en alguna o algunes de les moltes que existeixen. T’envio onades de claror de lluna i pèls de bigot de gat perquè t’ajudin en el procés d’elaboració de la tercera part de “Més enllà del somni”!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s