Ray Harryhausen

Harryhausen

Fa uns mesos no sabia qui era Ray Harryhausen. Tanmateix, mai no és tard per aprendre una cosa nova i ara, doncs, no solament sé qui era sinó que me n’he informat força. I si vaig saber qui era el senyor Harryhausen fou gràcies a un seguidor d’aquest bloc, Jaume (o yeagov), qui me’n va parlar arran del meu escrit sobre Sinbad. I si jo us en parlo ara es perquè en Jaume em va informar fa uns dies que Harryhausen, de 92 anys, acabava de morir, la qual cosa van anunciar també a les notícies del Canadà, de la BBC, etcètera. I qui era Harryhausen us preguntareu, potser, alguns de vosaltres? Ara us ho explicaré tan bé com pugui.

Ray Harryhausen no ha estat ni un filòsof, ni un escriptor, ni un polític, si és això el que us heu imaginat. La seva fama va per un altra banda. El senyor Harryhausen feia ninots, per entrar d’alguna manera al tema o, per ser més exactes: creava monstres per a películes. I ara no arrufeu el nas, si us plau, perquè hi ha moltes maneres de ser creatiu, innovador i guanyar-se el respecte dels altres, com ara amb la creació de figures fetes a mà i després animades filmant-les amb molta paciència.

Harryhausen-3

La carrera de Harryhausen es va iniciar quan als tretze anys va veure la peŀlícula King Kong i va decidir que ell també volia crear monstres animats per a peŀlícules. I va començar fent, al garatge de casa seva, una coŀlecció de dinosaures d’argila. Aleshores va fer una passa endavant i va filmar un seguit de curtmetratges basats en contes per a infants, a casa seva i ajudat pels seus pares. La tècnica que emprava, la mateixa que s’havia usat per a King Kong, va arribar a dominar-la amb tal perfecció que, anys més tard, el va dur a la fama, al respecte i a l’agraiment d’una pila de grans cineastes, com ara Steven Spielberg. La tècnica que va desenvolupar Harryhausen es coneix com a Dynamation (aquí trobareu informació).

M’ha semblat interessant descobrir, després de veure diversos documentals sobre Harryhausen, que durant l’adolescència el seu millor amic era Ray Bradbury, qui amb els anys esdevindria l’escriptor que tots coneixem; una gran amistat que va durar fins el moment de la mort de Bradbury l’any passat. En una entrevista de fa dos anys a Bradbury, l’escriptor s’adreçava a Harryhausen i li deia que l’estimava molt i molt. Un gest que m’ha semblat molt bonic i que m’ha fet pensar com és de magnífic que una gran amistat pugui durar tantíssims anys.

A sota us penjo una escena de Jason i els argonautes (1963). La famosa escena dels esquelets creats per Harryhausen.

I aquí teniu el tràiler d’un homenatge a Ray Harryhausen de coneguts directors del
cinema.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Cinema, Més enllà del somni i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

33 respostes a Ray Harryhausen

  1. Glòria ha dit:

    em va agradar molt Jason i els argonautes. Sempre he pensat qui era l’autor dels efectes especials. Clar que el seu nom surt als títols de crèdits, però no en sabia res de l’autor. No m’estranya que Ray Bradbury i ell fossin amics.

    • Jo també vaig veure aquesta peŀlícula, Glòria, però tampoc no sabia qui havia fet els efectes especials.
      A mi tampoc m’estranya aquesta amistat, tot i que és casual que visquessin al mateix lloc i es trobessin. Eren amics d’ençà que tenien 18 anys i se’n van fer en un principi atesa la fascinació que tots dos tenien per King Kong.

  2. Jordi Canals ha dit:

    Jo tampoc sabia qui era Ray Harryhausen, Gràcies per explicar-nos-ho tan ben descrit.
    Una abraçada!

  3. Maria ha dit:

    Magnífic! Gràcies, Shaudin!

  4. Moltes gràcies! Com bé dius la curiositat per aprendre no té límits. Comparteixo amb tu l’emoció per aquesta amistat tant fidel i perllongada en el temps. Quina complicitat! Quina quantitat de vida! El pitjor de perdre amistats, amors, fins i tot persones només conegudes, és que els records ja no són compartits i és una mica com si ens quedéssim sense testimonis d’haver viscut; al marge dels sentiments, naturalment.

    • M’encanta aprendre coses noves i, com que sóc de tarannà eclèctic, tinc curiositat per temes de tota mena (amb certes limitacions). El mal és no disposar de més temps.
      Em va cridar molt l’atenció l’amistat entre Harryhausen i Bradbury. Eren amics des dels 18 anys i Bradbury va morir als 91! L’amistat va néixer amb converses sobre King Kong (peŀlícula que els agradava molt). I quan Harryhausen li mostrà la seva coŀlecció de dinosaures al garatge, Bradbury va quedar impressionat. Allí li va dir que volia ser escriptor i Harryhausen va dir que volia fer monstres per peŀlícules. Es van animar l’un a l’altre d’ençà d’aquell dia i durant tota la vida.
      Molt cert el que comentes.

  5. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Moltes gràcies per l’article i la informació. M’encanta. I no sé perquè havíem d’arrufar el nas, Potato. Fer ninots i animacions és tan important com la resta d’activitats del món. Una forta abraçada.

    • Sí, ja ho sé, Potato, però no tothom hi està d’acord. De segur que més d’una persona ha arrufat el nas, què t’hi jugues? Tu mateixa has comentat moltes vegades sobre els lectors que no volen llegir ciència ficció, doncs imagina que pensaran si els parles de monstres animats. Hahaha!

      • yeagov ha dit:

        És lògic que a una persona a qui no li agradi el cinema fantàstic aquestes imatges no li agradin, i segurament a persones que estan acostumades al cinema fantàstic amb animació digital pel·lícules com Jasó i els argonautes li puguin semblar patètiques, però hem de situar-nos en l’època. Aquells efectes especials eren els més avançats de l’època.

        • Probablement a gent molt jove, acostumada només als efectes especials amb ordinadors, aquests efectes especials els facin fins i tot riure. Una llàstima perquè, com amb moltes altres coses, es perd el respecte a l’artesania i als pioners.

  6. yeagov ha dit:

    Excel·lent article. Ray Harryhausen era un geni dels efectes especials en un època que es feien amb mitjans molt artesanals, res a veure amb els efectes especials digitals del cinema actual. I tot i així, tots, o quasi tots, hem vist aquestes pel·lícules on estranys monstres lluitaven contra l’heroi del film.

    • Gràcies! Suposo que als que estan ben assabentats sobre Harryhausen el meu article no els diu res nou, així que l’he escrit més aviat de cara als que no el coneixien. He afegit el comentari sobre Ray Bradbury perquè m’ha semblat encisador i, de passada, donar varietat a l’escrit. Sí, em sembla que tothom s’orienta amb qui era encara que no coneguessin el seu nom.

      • yeagov ha dit:

        Sóc aficionat a aquestes pel·lícules, però el teu article d’homenatge em diu molt, és l’homenatge a una persona que ha estat fonamental pel cinema, tot i que generalment aquests creadors són poc coneguts pel públic en general. Quan veiem una pel·lícula ens fixem en els actors, sabem el nom del director, potser ens quedem amb el nom del compositor de la banda sonora, però no és habitual que coneguem el nom dels tècnics d’efectes especials, i malgrat tot sense ells aquests films serien impossibles.

        • Tens tota la raó, recordem els altres noms, però no els dels creadors d’efectes. Em passa a mi mateixa: director, actors, compositor, de vegades el cinematògraf o el productor executiu i para de comptar. El cinema és un art que comporta una pila de gent treballant-hi (no com escriure una noveŀla o pintar un quadre, per exemple) i és la coŀlaboració de tothom que aconsegueix la peŀlícula.

  7. mariatoldra ha dit:

    M’afegeixo al club de fans del senyor Harryhausen. Recordo sobretot la pel·lícula sobre la història de Jàson, d’argument i interpretació prescindible més enllà de l’anècdota mitològica… però amb aquest exèrcit inoblidable de soldats que recordes a l’entrada. Són d’aquelles imatges que es queden gravades per sempre més. Gràcies, Shaudin!

  8. Sempre he pensat que aquests creadors tenen una paciència i un art fantàstics. I molts cops passen semi-desapareguts en les pel·lícules, on es valora molt més la feina dels actors,director, fotografia……

    Recordo perfectament l’escena del primer vídeo.
    Gràcies per aquesta nova aportació que tants ens enriqueix.

  9. yeagov ha dit:

    La tècnica de l’Stop Motion no ha estat abandonada, un altre exemple seria “Chicken Run” i “Wallace i Grommit”.

  10. Tura ha dit:

    M’agradat molt saber qui és Harryhausen i a què es dedicava…amb el teu escrit li has fet un gran homenatge! Abraçada, Shaudin!

    • Tura! M’havia passat per alt el teu comentari, ho sento.
      Hi ha tantes persones al món que hauríem de coneixer! Jo no sabia qui era Harryhausen fins fa uns mesos quan m’ho va dir en Jaume en un comentari al bloc, la qual cosa li agraeixo molt. Ja veus, ell m’ho va dir a mi i jo t’ho he dit a tu. Petons!

  11. Dolors ha dit:

    No en sabia el nom, com no sé el de molts artistes que fan la seva feina a l’ombra i ajuden a fer un gran producte final.
    Celebro que ens l’hagis presentat 🙂

  12. Jesús (Xess) ha dit:

    Sense Harryhausen el cinema no hauria sigut el mateix.

    Passa com amb directors con Cecil B DeMille, Spielberg o Orson Wells. Únics.

    Va deixar el seu granet de sorra que va ajudar a fer una preciosa muntanya!!

  13. yeagov ha dit:

    Us poso aquest vídeo del Making off de The Chicken Run, un exemple de l’ús de la tècnica Stop Motion. També hi ha imatges de Wallace and Gromit.

    • Moltes gràcies! L’acabo de veure. Realment es necessita tenir moltíssima paciència. Em sembla que jo no la tindria pas, però celebro que la tingui qui l’ha de tenir. “Chicken Run” és molt divertida; em vaig fer un tip de riure quan la vaig veure. I, ara, quan penso en la feinada que va comportar… Chapeau!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s