Autors i Autores en Perill d’Extinció (Primera Part)

Fa tres anys va néixer la Plataforma per la No Reutilització del Llibre Literari a les Aules per tal que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya es fes enrere en la política de reutilització del llibre escolar. Si mireu a la dreta d’aquesta pàgina veureu un enllaç al Manifest que tinc penjat de fa molt temps i que hauria de treure perquè la Generalitat va rectificar pel que fa al llibre literari. Però ara ens trobem que res no ha canviat perquè la reutilització del llibre literari a les aules és cada dia que passa més habitual. Per això ha nascut una nova plataforma, anomenada APE (Autors i Autores en Perill d’Extinció), per tal de fer entendre a institucions, docents i famílies que la reutilització (o “socialització”) del llibre literari a les escoles té com a conseqüència, a més de causar una crisi a les editorials,  “el tancament de llibreries, la descatalogació de llibres i, naturalment, l’abandonament de l’escriptura professional de molts autors i autores. Però el pitjor de tot és que amb aquesta iniciativa s’ha desvaloritzat el llibre als ulls dels nostres infants i s’han buidat les llars catalanes de llibres”.

Si cliqueu aquest enllaç, podreu llegir un interessant article d’en Jordi Cervera i també el Manifest sencer .

Voldria comentar dos punts que resumeixen la situació que s’ha creat.

El primer s’enfoca en la situació general i, per tant, engloba biblioteques, autors de literatura infantil i juvenil, iŀlustradors i autors que escriuen per a adults. El segon: la biblioteca personal. He trobat llibres, articles de recerca i estadístiques oficials sobre els dos punts. Com que no em puc estendre massa en un article al bloc, he decidit que avui només us parlaré del primer punt i deixo el segon per al proper article.

Books

És curiós que hi hagi gent que fins i tot s’indigna quan es diu que els autors han de cobrar per la seva feina. Naturalment que se’ls ha de pagar, com a tothom que treballa. Altrament és esclavitud. Em sembla que no cal argumentar res perquè és ben lògic que es tracta senzillament d’una qüestió de justícia. També de reconeixement per la feina que fan per a la cultura. Per això els països considerats més civilitzats tenen un bon sistema de retribució als autors amb obres a les biblioteques, el que s’anomena Dret de Préstec Públic (Public Lending Right o PLR). Els països on s’exerceix com cal aquest dret són: el Regne Unit, els Països Escandinaus, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Holanda, el Canadà, Israel, Austràlia i Nova Zelanda.

El primer en establir-ho fou Dinamarca l’any 1946, seguit per Noruega (1947) i Suècia (1954). Pel que fa a l’Estat espanyol, el Ministeri de Cultura aprovà la llei l’any 2007, després de la sentència rebuda per la Cort de Justícia Europea, però només hi va haver un resultat a les comunitats de Madrid, Aragó, Múrcia i Navarra; les altres van quedar dispensades de pagar als autors amb llibres a les biblioteques. El 2009 es va reduir a Madrid i Navarra. L’any 2010 l’Estat espanyol va pagar 115.778 d’euros als seus autors amb llibres a les biblioteques. El mateix any el Canadà va pagar als seus autors 9.9 milions de dòlars (uns 7 milions d’euros). El PLR internacional afegeix sobre l’Estat espanyol (tradueixo): “Aquest informe oficial prova que els autors d’obres prestades per les biblioteques espanyoles no estan rebent una compensació justa”.

Podeu trobar molta més informació (en anglès) a la web del PLR internacional.

També hi ha informació, inclós del cas patètic d’Espanya, al llibre Harmonizing European Copyright Law: the Challenges of Better Lawmaking (2009).

La informació sobre el Dret de Prèstec Públic al Canadà la podeu trobar (en francès i en anglès) a la web del Consell de les Arts del Canadà. Us passo l’enllaç a la seva pàgina sobre l’evolució del PLR al Canadà: anglès / francès.

I aquí teniu una fotografia dels primers autors canadencs que van rebre els xecs pels seus llibres a les biblioteques (1987). Més avall de la fotografia reprodueixen les paraules de la Ministra de Comunicacions canadenca (tradueixo):

FeliciterclipMarch171987

“Tenim confiança que el programa PLR esdevindrà una eina encara més efectiva per millorar els ingressos dels escriptors canadencs i per reconeixer la seva gran contribució al nostre desenvolupament cultural i a la nostra qualitat de vida, contribució que moltes vegades abaratim”.

Em cal afegir que al Canadà el material escolar està regulat, com per exemple que s’han de pagar drets d’autor fins i tot en el cas d’emprar algunes pàgines fotocopiades de les obres dels autors en qüestió.

Per acabar aquest punt em referiré a l’assaig de Roy MacSkimming, preparat per al Consell de les Arts del Canadà (2011). Són 34 pàgines molts interessants que examinen sobretot la història del PLR canadenc. Val la pena llegir-lo amb cura perquè s’hi troben algunes perles, com ara que el programa PLR es va adoptar perquè “combinava els principis fonamentals de justícia natural i la necessitat real d’ingressos”. I a la conclusió ens diu que l’objectiu va ser compensar els autors per l’ús de les seves obres a les biblioteques, però la raó fonamental d’implementar el programa fou per (tradueixo): “els principis de justícia, equitat, i reconeixement d’un servei públic subministrat pels autors, pel qual se’ls ha de pagar; i la necessitat de millorar el retorn financer als autors per la seva obra creativa, reconèixer la seva contribució a la cultura canadenca, i reforçar la seva creativitat”.

Em sembla que és prou clar.

Fins a la segona part “La biblioteca personal”!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Catalunya, Llibres juvenils en català, Països Catalans i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

21 respostes a Autors i Autores en Perill d’Extinció (Primera Part)

  1. Anna Maria Villalonga ha dit:

    És evident. Tot el que dius resulta claríssim. Sovint he detectat una situació que posa els pèls de punta. La gent del carrer ES PENSA QUE ELS ESCRIPTORS, PEL SOL FET D’HAVER ARRIBAT A PUBLICAR, SÓN RICS.
    LA GENT ES PENSA QUE GUANYEN MOLTS DINERS PER CADA LLIBRE.
    Com n’estan d’equivocats! Viure de la literatura és gairebé impossible, fins i tot per autors força reconeguts. Han de vendre moltíssims exemplars i, tot i així, sovint han de complementar els ingressos amb una altra cosa. La veritat és que la majoria d’escriptors tenen una altra feina. I els que són professionals de l’escriptura i viuen d’escriure, normalment també fan cursos, tallers, conferències, classes, col·laboracions en premsa, etc. Perquè, si no, resulta impossible sobreviure.
    En aquest terrible context per a la cultura, només falten les mesures com les que tu esmentes. Evidentment, el reaprofitament de llibres a les escoles té un sentit positiu des del punt de vista dels pares i de les famílies (a curt termini). En temps difícils, la gent agraeix no haver de pagar tants diners. I hem de recordar que hi ha famílies amb molt pocs recursos.
    Tanmateix, també té vessants molt negatius (com el que tractaràs el pròxim dia).
    En qualsevol cas, s’han de buscar solucions. I les solucions no han de venir de l’usuari final (que és el que sempre acaba pagant els plats trencats). La solució ha de venir de dalt, de les institucions. Aquest tema de les biblioteques, per exemple. O com passa a Islàndia, on el govern sufraga la feina dels escriptors, que es poden dedicar a escriure i són molt reconeguts i altament considerats perquè exporten al món la cultura i la coneixença del seu país.
    És molt complicat. També actualment hi ha tot això del Creative Commons, que reconec que no domino, però que obre les portes a noves maneres d’enfrontar el fet de la creació artística. Però, en qualsevol cas, si una persona desenvolupa una tasca, ha de cobrar-la. A ningú no se li acut contractar un fuster, un lampista o una senyora de fer feines i dir-li que no cobrarà per treballar.
    Oi que resulta surrealista? Doncs això és el que passa amb els escriptors. I no només amb els escriptors, sinó amb els col·laboradors en diaris, revistes, projectes culturals, etc. S’han pres a la lletra això que la cultura és un luxe. Un luxe que converteix els seus artífexs en indigents.

    • Oi que sí? No sé per què a molta gent li costa tant d’entendre.
      Jo també he sentit dir, massa vegades, que els escriptors guanyem molts diners. A mi m’ho han dit gent de tota mena, inclosos estudiants meus. Quan els dic el que guanyo per cada llibre que es ven es queden molt sorpresos. I quan dic a alguna d’aquestes persones que es pensen que em faig rica amb els llibres quant guanyo a l’any es queden una estona amb la boca oberta. Quan es recuperen ve la pregunta esperada: “Doncs per rebre aquesta misèria per què escrius?”. Ai, marededéu.
      Al Canadà hi ha més escriptors que a Catalunya que poden viure del que escriuen (en conec uns quants), és més comú tot i que generalment el que guanyen és justet per cobrir les despeses més necessaries; la majoria tampoc no es fan rics. I quan escrius en català ja saps què t’espera, només pregues que es venguin prous llibres per no ser descatalogats.
      Totalment d’acord: la solució ha de venir de les institucions. Hi ha d’haver unes lleis ben clares i que els escriptors sàpiguen que estan protegits. Tot i que, alhora, també s’ha de conscienciar la gent, que trobi just i natural que un autor cobri per la seva feina!!!
      I pel que fa a que la cultura és un luxe, callo el que penso.

  2. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Volia dir “al peu de la lletra”, perdó.

  3. Tens tota la raó, no entenc com la gent es pot pensar que no cal pagar res , que tot ha de ser gratuït . Que la cultura estigui a l’abast de tothom ,no ha de ser incompatible en que els autors es puguin guanyar la vida. Ens cal molta cultura per la cultura, molta conscienciació.

    • Jo tampoc no ho entenc, Gemma. Jo aplaudeixo l’existència de les biblioteques, però que siguin molt necessàries no vol dir que els autors hagin de regalar la seva feina tant si vols com si no vols. Molta conscienciació, això mateix.

  4. La no consideració cap a la feina d’altri és molt comú i generalitzada. He vist queixar-se a metges, arquitectes, informàtics d’aquesta actitud envers la seva professió. El paradigma l’he vist en el món de la música, on en acabar un concert de quartet de corda, una senyora li deia a una altra: així aquests xicots cobren per tocar?….Ah i les senyores no eren analfabetes!

  5. Jordi Canals ha dit:

    Subscric tot el que ha dit l’Anna.

  6. Claríssim. No calen comentaris.

  7. Caterina ha dit:

    La desconsideració arriba a cotes que mai pensava que poguessin veure davallr! Ara més que mai tot el que té a veure amb cultura va “anques enrera” com els crancs, basta veure la mala prensa que es dóna a l’estudi i docència de les Humanitats (fins al punt de haver sentit que qualsevol professor pot impartir Ciències Socials o que no es necessita saber Filosofia) però això es fa extensible als muntants dels premis de qui escriu en la nostra llengua, però això va més enllà, també infravalora els artistes -pintors, escultors, fotògrafs, etc.-, és a dir, afecta a quelcom tant important com és el mecenatge i, per altra part, a la valoració i manteniment de tot el patrimoni cultural, històric i artístic. (Per cert, de passada diré que es veu que també creuen que el patrimoni natural es cuida tot sol).

    • Hola Caterina,
      Tothom que fa una feina creativa sap (o hauria de saber) que no seran flors i violes. Res no és fàcil en aquesta vida, i de segur que dedicar-se a la creativitat és costerut, però d’això a que no et paguin per la feina… I devaluar la cultura (sigui el que sigui) pot tenir conseqüències terribles per la societat en qüestió. S’ha de protegir i, absolutament d’acord amb tu, també s’ha de protegir el patrimoni natural.

  8. Emili Gil ha dit:

    Bon article, Shaudin. De fet el problema rau en com encabir el món de la creació en el sistema capitalista. Poetes morts de fam, ja se sap. D’altra banda, molts editors (generalment d’empreses grans, però no únicament) han maldat perquè ara siguem en aquesta situació. Editors que menystenien, i menystenen, els autors i que tant els feia publicar llibres com vendre sabates, o elaborar panellets. El cas era omplir-se les butxaques, ells. Quants escriptors no han tingut mai la pensada de fer-se editors degut als maltractament, econòmics i morals, que han rebut? Com s’explica sinó, l’aparició de centenars de petites editorials? És un assumpte que ve de lluny, com a mínim del segle XIX. També s’ha de tenir en compte que la majoria de gent del denominat “món occidental” passa per aquesta vida sense haver llegit mai un llibre voluntàriament (a escola se’ls obliga). La darrera trentena d’anys, a més, el tema s’ha agreujat perquè molts editors s’han recolzat en les subvencions de l’administració. Podríem treure anècdotes i parlar-ne fins a la fi del món, sense resoldre res. Mentre els humans siguem com som, hi ha poca cosa a fer. Malauradament. És una mala peça al teler, aquesta.

    • Gràcies, Emili. Si et refereixes a un capitalisme salvatge, doncs sí, la creativitat no hi té un lloc, però això del capitalisme és força elastic. Hi ha societats capitalistes que protegeixen, i molt, els seus creadors. Mira el que ha dit l’Anna Maria, que a Islàndia el govern fins i tot sufraga la feina dels escriptors perquè es puguin dedicar a escriure. I sense arribar a això, en altres països capitalistes es protegeix als creadors. Probablement és només per assegurar-se que el país té una bona riquesa cultural, però noi, ja ens hi podríem apuntar a Catalunya. Pel que fa a llegir, hi ha països on es llegeix molt sense que sigui obligatori (definitivament no és el cas de l’Estat espanyol). Del tema editorials i subvencions no hi entenc gaire (tu en saps molt més), però sé que a l’Estat espanyol (altre cop) n’hi ha de molt corruptes que ni paguen els drets d’autor als seus autors; també hi ha molta corrupció a editorials dels Estats Units, per cert. I, sí, els humans som com som, però… Ànims

  9. Joan Rubiralta ha dit:

    Hola,
    Penso que la reutilitzacfió del llibre literari té un component social i familiars molt importasnt i per això, quan treballava a l’institut es procurava de no canviar el llibre de text per tal altra alumnat el pugués reutilitzar. Aclareixo que aixó només ho feiem amb llibres de text. Els llibres literaris tenien un altre tractament: van formar unes biblioteques de classe on hi havien tota mena de llibres de literatura en català i feiem una hora de lectura i comentaris dels llibres que voluntàriament havien llegit cada setmana. Amb tot, era obligatori que en lleguissin un o altre i us asseguro que s’ho passaven molt bé llegint.

    El tema del pagament d’un servei prestat és inqüestionable. Penso que d’entrada s’hauria de rebaixar l’IVA del productes culturals. El preu que es paga ara és un escàndal. Si es rebaixés al preu anterior o encara més baix, segur que les vendes augmentarien. També en sembla molt bé la iniciativa de pagar als autors que tenen llibres a les biblioteques tenin en compte les vegades que el públic els llegeix. Tot això només ho podrem fer en una nació independent i esperem que no hagi de passar massa temps per tenir-la.

    Una abraçada a la Shaudin i a tothom.

    • Ups! Joan, ho sento, em pensava que t’havia respost i tot d’una he pensat: “vols dir que ho vas fer?” i no, no t’havia dit res. Bé, ja sóc aquí.
      Amb els llibres de text em sembla molt bé la reutilització.
      D’acord, trobo que els llibres no haurien de tenir, de fet, cap mena d’impost, si més no els llibres de literatura, d’història…, ja m’entens; es podria deixar l’impost als llibres tipus guies, cuina, jardineria… i els de la gent mediàtica, hahaha.
      Una forta abraçada!

  10. Aviat caldrà crear l’associació de “Persones Humanes en Perill d’Extinció”.

  11. Retroenllaç: A vueltas con Autors en Perill d’Extinció (4 y último) | verba volant, scripta manent

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s