La biblioteca personal

El dilluns passat us parlava del Dret de Préstec Públic. Avui continuo amb el tema sobre la reutilització del llibre literari, específicament dels llibres de LIJ i d’acord amb el manifest de l’APE.

Em sembla que ningú em dirà ―si més no cap lector d’aquest bloc― que les biblioteques públiques (i d’escola i universitaries) no són essencials o que no és una meravella que en tinguem per triar i remenar. Jo mateixa adoro les biblioteques i no sabria viure en un lloc on no n’hi hagués. Ara bé: el nostre amor per les biblioteques públiques no ens hauria de fer oblidar que també és essencial i meravellós tenir-ne a casa nostra. I, segons els experts, els infants i joves en treuen un benefici molt gran.

biblioteca personal (6)

Si aneu a aquest article de fa uns mesos, sabreu com com vaig aprendre a llegir i a escriure: amb uns llibres de contes de fades que, a més de ser encisadors, eren ben meus. I si llegiu els comentaris que em van escriure veureu amb quina iŀlusió els lectors parlen dels seus llibres preferits durant la infància: llibres que llegien i rellegien, històries que se sabien gairebé de memòria, llibres amb els quals, com en el meu cas, van aprendre a llegir, contes que ara llegeixen els fills o els nets. Llibres estimats que formaven la biblioteca personal de cadascú.

És cert que fa molts anys no hi havia totes les biblioteques públiques de les que gaudim ara, però tot i que aquestes biblioteques són molt útils per llegir encara més ―no és possible tenir tants llibres a casa―, talment com un infant estima la seva casa, el seu gat, un osset o una nina o un trenet, també estima els seus llibres. Tanmateix, no es tracta només de parlar sobre aquest tema des de la subjectivitat, perquè hi ha un munt d’experts que estan absolutament d’acord amb la necessitat de tenir una biblioteca personal. Heus aquí uns exemples:

A Literacy Research and Education ens diuen (tradueixo):
“És una gran idea reservar un espai a casa pels llibres dels nostres fills. No és només una qüestió d’ordre, sinó una cosa normal i necessària en una llar on llegir es valora i es promou. Tenir una biblioteca personal fomenta en els joves actituts positives cap als llibres; aprenen a prestar-los atenció i a tenir-ne cura”.

Per la seva banda RIF (Reading is Fundamental), l’organització d’alfabetització més important dels Estats Units, explica (tradueixo):
“Una casa necessita llibres ―molts llibres … Els infants i joves generalment volen un espai on posar els llibres que estimen. Recomanem que els pares facin una biblioteca permanent per tal que els seus fills puguin retornar una vegada i una altra als seus llibres preferits”.

També és molt interessant anar a la National Book Foundation que té la missió de promoure la lectura entre el públic americà. Amb el seu programa BookUpNYC promouen l’amor a la lectura entre els adolescents. Tenen moltes activitats, com ara convidar autors a les aules, i també hi ha excursions a les biblioteques i a les llibreries. Quan van d’excursió a una llibreria donen 25 dòlars a cada jove perquè pugui comprar llibres. Consideren essencial que els joves tinguin una biblioteca personal.

M’he estimat més posar els exemples d’organitzacions amb cara i ulls, però pertot arreu hi ha blocs de docents, i fins i tot un article antic de The Telegraph, que venen a dir exactament el mateix. I he deixat pel final un estudi internacional molt important, publicat l’any 2010, on no es parla específicament de la biblioteca personal dels infants i joves, però sí dels enormes beneficis de tenir una biblioteca a casa.

Es tracta d’un estudi de recerca de ScienceDirect, fet en 27 països, sobre l’enorme importància de tenir llibres a casa. Els nens i nenes de les cases on hi ha una biblioteca faran 3 anys i mig més d’estudis que els de les cases sense biblioteca, independentment del nivell econòmic o l’educació que puguin tenir els pares. Com més llibres hi hagi a casa més anys d’educació. I és exactament el mateix en països rics o pobres, en el passat o en el present, sota capitalisme o comunisme. I l’impacte més gran és en famílies de pocs recursos. En aquest cas, l’important no és que els pares tinguin gaire educació, sinó que respectin els llibres i sàpiguen passar aquest respecte als seus fills. És un estudi de 27 pàgines amb tota mena d’explicacions i estadístiques que val la pena llegir (és en anglès).

Em sembla que estareu d’acord que la biblioteca personal té molta més importància de la que alguns es pensen. Ja m’ho direu.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Llibres juvenils en català, Països Catalans i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a La biblioteca personal

  1. Un article molt interessant i ben escrit. És bo saber explicar aquestes coses. Enhorabona!

  2. María ha dit:

    Totalmente de acuerdo con los dos artículos. Yo tuve la suerte de tener unos padres, con pocos recursos económico, pero grandes lectores. Decían que lo único que nos podía dejar era la educación. No teníamos muchas cosas, pero nunca faltaron los libros, propios o de la biblioteca. Recuerdo a la familia alrededor de la estufa y cada uno con su libro.
    Mientras escribo esto también recuerdo escuchar todos juntos la radio “Matilde, Perico y Periquin” y releer una y otra vez sus libros.
    En Google he visto las tapas de los libros. Momento nostálgico 🙂
    Un abrazo

    • María, això és exactament el que diuen a l’estudi de 27 països. Respecte pels llibres i la lectura és l’essencial, encara que es tinguin pocs recursos econòmics.
      Jo també he tingut moments nostalgics d’aquesta mena.
      Una abraçada!

  3. Josep Mª Torrents ha dit:

    Shaudin, tu vas estar a casa meva, la dels meus pares, suposo que deus recordar la pila de llibres que hi havia. Bé, dons ara, jo tinc problemes per gaudir de tots els llibres que tinc, no tinc prou espai. m m m espero poder-ho arreglar aviat.
    Els llibres són uns companys entranyables, no es queixen mai, sempre són a punt de esses llegits. M’agrada tocar-los, fullejar-los, rellegir-los, acariciar-los, i no se quantes coses més.
    Són, a la fi, els meus grans amics.
    Gràcies per aquest post Shaudin, petons
    Josep Maria

    • I tant que recordo la teva casa quan érem petits! I que hi havia molts llibres, ben cert.
      Això de l’espai és un problema molt comú. Molta gent viu en pisos o cases més petites que abans i, bé, és un problema saber on posar els llibres. Sempre queda el recurs de regalar-ne alguns i quedar-se amb els que ens agraden més. Gens fàcil de fer, però.
      Moltes gràcies pel comentari i gaudeix força amb els teus amics. Petons.

  4. Jordi Canals ha dit:

    Bon dia Shaudin!
    És impossible no està d’acord amb tu, si més no per a mi. Sóc un fervent amant de les biblioteques, el seu silenci i recolliment tot i que, en això del silenci, tinc una certa nostàlgia del silenci que es gaudia en temps passats vs. al d’ara. També comparteixo aquest sentit posseïu de tenir llibres a casa , perquè els sens molt teus, formen part de les teves coses més importants pots tenir-los a mà quan vulguis, consultar, rellegir, fullejar, sentir la seva olor, a mi sempre m’ha fet por deixar els meus llibres perquè he tingut males experiències en persones que no te’ls tornen, quan passa un cert temps i els reclames m’he trobat amb la sorpresa: “no sé on el tinc” “l’he perdut, perdona”. També comparteixo l’opinió que els nens han de tenir la seva biblioteca apart és molt important per ells i la seva formació.
    Vaig endavant amb la nova novel•la però em costa trobar l’editorial.
    Bona revetlla tot i que la passaràs a distància. No sé si a Toronto hi ha catalans que ho celebren i us trobeu . Una abraçada!
    Jordi

    • Bona nit de revetlla, Jordi.
      És cert, hi havia més silenci abans, a les biblioteques, si més no a les públiques. A les universitaries encara tenim aquell silenci tan agradable.
      Jo també he tingut males experiències amb gent a qui he deixat llibres. Fa anys fins i tot se me’n van quedar un que estava dedicat per l’autor. Ara fa temps que no deixo llibres i darrerement ni me’ls demanen.
      Aquí no celebro Sant Joan (m’estalvio el soroll dels petards -els odio-, però enyoro les fogueres).
      Endavant amb la noveŀla! Una abraçada.

  5. Dolors ha dit:

    A casa hi ha llibres pertot arreu.
    I a la feina, també.
    Qualsevol moment és bo per a utilitzar-los i gaudir-ne 🙂
    Quines il·lustracions més boniques has escollit!

  6. Jesús (Xess) ha dit:

    M’ha agradat molt aquest article teu per dues raons:
    – Jo també m’estimo molt TOTS els meus llibres i també de petit havia rellegit algun. Un sobretot: Las tribulaciones de un chino en China, de Juli Verne. I també m’ha passat això de deixar un llibre dedicat i que el perdin… malauradament, el teu Més enllà del somni… macatxis…
    – Si has pogut escriure això i documentar-te vol dir que estàs millor. I me n’alegro molt.

    Que avorrit seria aquest món sense llibres. Com compadeixo a qui no llegeix mai…

    • Hola Jesús. Me’n recordo que m’ho vas dir, que t’havien perdut el meu llibre dedicat (allí a l’Ateneu te’l vaig signar, te’n recordes?). Ei, jo també havia llegit aquest llibre de Jules Verne! Pel que fa a que estic millor perquè m’he documentat… Faig el que he de fer, però res a veure amb estar millor, tot i que l’estiu sempre m’anima. Una forta abraçada!

  7. És arxiconeguda la meva lletraferidura. Per tant, crec que la meva opinió i posició resulta més que previsible. Adoro la meva biblioteca, prou àmplia. Adoro saber que hi puc trobar de tot, que podria estar tancada a casa per sempre més i no me l’acabaria. No m’agrada desfer-me de cap exemplar ni deixar-los, tret de persones de molta confiança. N’he perdut masses. Podria estar escrivint mil coses, però millor passeu pels meus blocs i hi trobareu molts articles sobre aquest tema.
    Gràcies per parlar-ne, Potatito.

  8. Tens raó, jo no podria viure sense tenir llibres a casa, formen part de mi . M’agraden i el meu somni és tenir prou espai per poder gaudir d’una biblioteca personal ben gran. De moment els vaig repartint per les cases en forma de préstec, quan me’ls tornin tots no sé on els posaré . 🙂

  9. He leido La biblioteca personal | Shaudin Melgar-Foraster con mucho interes y me ha parecido ameno ademas de facil de leer. No dejeis de cuidar este blog es bueno.

  10. Retroenllaç: A vueltas con Autors en Perill d’Extinció (4 y último) | verba volant, scripta manent

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s