El lloc més antic de la Terra és al Canadà

C Shield-1

Demà, 1 de juliol, celebrem el Dia del Canadà, per tant m’ha semblat que esqueia parlar-vos del Canadian Shield (Escut Canadenc), una zona geogràfica d’uns 5 milions de km2 que comprèn, si fa no fa, la meitat del Canadà (el país té gairebé 10 milions de km2).

shield1

El Canadian Shield (o simplement Shield) és molt més antic que les muntanyes, les planes, el fons marí o, naturalment, la vida al nostre planeta. Per tal que us en feu una idea: les muntanyes de l’Himàlaia es van formar fa uns 50 milions d’anys, però el Canadian Shield té entre 800 milions i 2 mil milions i mig d’anys, depenent de la zona del Shield perquè la de Nuvvuagittuq té una superfície rocosa tan i tan antiga que se li calculen uns 4.4 mil milions d’anys! L’escorça terrestre (la part sólida) més antiga del planeta.

Es va formar durant les convulsions de la Terra després de solidificar-se la massa de lava. Va passar per contraccions de l’escorça terrestre i sacsejades de les commocions subterrànees, va ser premsada i esgarrapada per l’edat glacial i erosionada durant milers d’anys. I tanmateix, ha quedat intacta. Geologicament parlant, el Canadian Shield és d’una solidesa a prova de tot.

El Canadian Shield és la superfície del Precambrià (més de 600 milions d’anys) més gran del planeta, però així com altres àreas precambrianes de la Terra han estat cobertes per capes de noves roques i terra o amb muntanyes noves, el Shield s’ha quedat gairebé sense muntanyes; les que tenia fa centenars de milions d’anys s’han erosionat fins a quedar planes o simples turonets (tret d’unes poquetes encara de l’època precambriana); i pel que fa a la superfície del Canadian Shield, és gairebé pura roca perquè la capa de terra és primíssima ―hi han crescut arbres i algunes plantes que no necessiten gaire profunditat per a les seves arrels ni gaire humitat, però no s’hi pot cultivar res―. El primer europeu que arribà al Canadian Shield (a la part del Quebec), l’explorador francès Jacques Cartier, va dir que aquelles terres eren les que Déu donà a Caïm.

A les terres del Canadian Shield, tirant cap al nord, hi viuen pocs animals. Són típics l’àguila daurada, la guineu àrtica i un tipus de ren anomenat barren ground caribou. Els hiverns són glacials i els estius poden resultar una meravella si et saps defensar dels mosquits i, sobretot, de les mosques negres que poden arribar a fer embogir i, fins i tot, a matar una persona ―Toronto queda més al sud del que és el Shield i, tot i això, si surts de la ciutat a començaments d’estiu, les mosques negres se’t mengen―. Com us podeu imaginar, en una àrea tan gran hi ha diferències: contrades amb boscos i d’altres només pura roca, contrades més fredes que altres o més habitades o amb més fauna, algunes són tan prístines com fa milions d’anys i en altres hi ha molta extracció de minerals ―el Canadian Shield és una de les àrees amb més minerals de roca del planeta―, però a tot arreu del Shield tenim la capa prima de terra sobre una superfície rocosa de granit que es remonta als principis del planeta. De fet, no és només la roca perquè a sota el Shield s’ha descobert fa uns mesos una reserva d’aigua tan antiga que és allí sense que res l’hagi tocat des de fa més de dos mil milions d’anys i que, per tant, deu tenir un ecosistema microbial que ha seguit una evolució independent.

El Shield és el Canadà per exceŀlència: llacs d’aigües gelades i netíssimes; viatges amb canoa; rens, solitud i immensitat. Hi ha grans parcs naturals d’una bellesa extraordinaria que atrauen gent a l’estiu, i en algunes contrades encara hi viuen pobles de les primeres nacions. A principis del segle XX va néixer el grup canadenc d’artistes anomenat Group of Seven que va dedicar-se a pintar el paisatge canadenc, i precisament, el paisatge que més els va atraure fou el Canadian Shield. El Group of Seven volia crear un art canadenc desenvolupat amb un contacte directe amb la natura i va resultar en el primer moviment artístic del país.

Franklin Carmichael

El Shield, com la resta del Canadà, aclapara. La seva extensió, el clima extrem, la immensitat dels seus llacs i boscos, l’omnipresència de la natura. Els humans són éssers minúsculs i desvalguts en front d’unes terres on, realment, no són ningú. Unes terres tan antigues com la Terra mateixa.

[youtube.com/watch?v=GmiSCiz0Bps]

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

32 respostes a El lloc més antic de la Terra és al Canadà

  1. Caram, molt interessant. Això de l’aigua és fantàstic, deu ser un món tant i tant diferent….
    Gràcies per l’explicació.

  2. Glòria ha dit:

    tinc ganes d’anar al Canadà. Ara en tinc un altre motiu per anar-hi. No sabia que tingués una extensió de terra tan remota, feréstec i talment captivadora. Les imatges són molt boniques i interessants.
    Gràcies pel teu reportatge.
    Petons, Shaudin.

  3. boladevidre ha dit:

    Impressionant! m’agrada conèixer aquestes històries i a més els paratges commouen. És on puc intuir que formo part realment del conjunt. Salvatge, que és una aspiració com qualsevol altre…

  4. Joan ha dit:

    Interessant reportatge. Una visió diferent. El que no acabo d’entendre és el teu comentari: “Els humans són éssers minúsculs i desvalguts en front d’unes terres on, realment, no són ningú”.
    Per a què serviria tanta bellesa sens algú que pogués gaudir-la i comprendre?
    Hi ha vestigis d’alguna civilització? Traces humanes?
    Gràcies Shaudin

    • Hola Joan, em referia a que la natura d’aquests paratges és tan impressionant que l’humà no pot més que sentir-se humil.
      I tant que hi ha vestigis d’humans, i més que vestigis. Molts pobles de les primeres nacions (els anomenats “indis”) vivien al Shield, i molts encara hi viuen.

  5. jaumeorti ha dit:

    Caram, que interessant! I que preciós!!!

  6. Rosa Nebot ha dit:

    Des de molt joveneta el Canadà m’ha fascinat. Possiblement perquè, quan aprenia francès, cantava aquella cançó tan bonica: “ma cabane au Canada est blotie au fond du bois, on y voit des écureils sur le seuil…” Això que tu ens expliques ultrapassa les meravelles que jo m’imaginava d’un territori de somni. És molt interessant.
    Gràcies estimada amiga.

    • Hola Rosa!
      Em sembla que el Canadà ens a fascinat a molts, i alguns hi hem vingut. És un territori de somni i també de malson. La força de la natura et fa sentir com una formigueta i calen grans dosis de voluntat i energia per poder-hi viure. Diuen Canadà és un país molt estable perquè que els canadencs hem d’emprar tanta energia per fer front a la natura que no ens en queda per barallar-nos entre nosaltres.
      Espero que la teva recuperació vagi d’allò més bé!

  7. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Gràcies per aquesta informació. Jo en sabia alguna cosa, però només per damunt. Ara ja n’he esbrinat més. Tot plegat resulta molt interessant. Sempre m’ha fascinat el Canadà. Sempre. Realment, és un lloc increïble. Una abraçada, Potato.

    • Se’n sap poc de tot això a les terres catalanes. De fet, el Canadà és el gran desconegut a molts llocs del món. És un país molt nou, políticament parlant, i amb poca tendència a parlar del propi país de cara a l’exterior. Suposo que a poc a poc se l’anirà coneixent més. Petonets!

  8. Gerard Albert ha dit:

    Un gran escrit i molt bona informació

  9. Jordi Canals ha dit:

    El Canadà ha esta un país que sempre ha tingut un gran interès per a mi, cada vegada que veig fotògrafes de paisatges d’aquesta terra tan bonica em quedo embadalit. Gràcies per la teva explicació tan detallada.
    Una abraçada Shaudin!

  10. No en sabia res de res de tot aixo !.Moltes Gracies

  11. Tura ha dit:

    Moltes gràcies Shaudin; Val la pena llegir-te! Sembla un país meravellós el Canadà i ara en sabem una mica més gràcies a tú…quin video més bonic! El paisatge és preciós, cada imatge sembla una postal.
    Una abraçada!

  12. Dolors ha dit:

    gràcies, noia! No tenia ni idea de tot el que acabo de llegir. Què bé!
    Quin paisatge més bonic, el que has penjat. En coneixes l’autor, o l’autora? Quins colors!
    Demà començo vacances!
    Una abraçada cansada però plena de projectes 😉

  13. Mercè Bagaria ha dit:

    M’ha agradat molt tant el text com les imatges. Gràcies, Shaudin, per acostar-nos una mica més Canadà a casa nostra, per permetre que el gaudim, per explicar-nos-ho tan bé. 🙂

    • Hola Mercè, estic contenta que t’hagi agradat l’escrit. He posat l’enllaç al teu bloc a la llista de “Blocs per a més grans”, a la dreta de la pàgina, més avall de les imatges. Endavant amb el bloc! Una abraçada!

  14. Gràcies, Shaudin!! És un article molt bo i amb unes fotografies precioses. Sé alguna cosa sobre el Canadà perquè la meva filla hi va estar, però no el que tu has explicat. Ets un pou de saviesa que ens saps transmetre. Felicitats!!!

    • Un pou de saviesa! Maria Teresa, no n’hi ha per tant. No t’oblidis que fa més de 30 anys que visc aquí i sentir parlar del Shield és cosa de cada dia. M’informo, és clar, com ara sobre el nombre exacte de milions d’anys i coses així perquè no voldria dir-vos bajanades. Moltes gràcies pel teu comentari, em fa iŀlusió que t’hagi agradat l’article. Una forta abraçada!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s