Fa anys que observo insectes instaŀlats durant una estona a la barana del balcó de casa, a frec del buit (visc en un gratacel) i tots concentrats mirant, potser, la vista. No sé per què ho fan, però és un comportament comú de molts insectes, petits i grossos, dels quals moltes vegades només sé que són insectes. Quan els veig els deixo que gaudeixin de la vista, o el que sigui que estan fent, sense fer-los gaire cas. Tret de quan es tracta d’una abella (apis meŀlífera o abella productora de mel). En aquests casos, em dedico jo també a la contemplació, a la contemplació de l’abella de torn.
En un escrit que vaig publicar fa força temps en aquest bloc (“Bèsties i bestioles”) deia que no trobo que em pugui comunicar amb els insectes, però em vaig oblidar de les abelles; un descuit imperdonable perquè fins i tot els tinc cert afecte. He pensat moltes vegades que si visqués al camp de segur que tindria un rusc d’abelles meŀlíferes, no nómés per la mel sinó sobretot per gaudir de la seva companyia. Són meravelloses!
Una vegada vaig veure un documental sobre les abelles meŀlíferes. Ja m’eren molt simpàtiques, però d’ençà que vaig veure el documental me’n vaig enamorar. Són tant inteŀligents i afectuoses que és difícil no desitjar tenir-les d’amigues i acaronar-les com si fossin gatets. I a més a més tenim la mel, la qual cosa els agraeixo de tot cor. I les heu vist fer la seva dansa? Quan una treballadora ha descobert un bon indret amb nèctar va al rusc i fa la dansa per tal que les altres sàpiguen on han d’anar, perfectament calculada la distància i fins i tot el vent que les podria retardar més o menys ―una meravella de comunicació―. Em preocupa molt que el nombre d’abelles de la mel disminueixi d’una manera alarmant; en alguns indrets de l’Amèrica del Nord el seu nombre s’ha reduït un 70%. La contaminació, els pesticides a l’agricultura i els canvis climàtics fan estralls entre la població d’abelles. Em produeix molta angoixa pensar que unes bestioles tan meravelloses podrien desaparèixer per sempre més. I us imagineu un món sense mel?
Avui he tingut una abella al balcó. Després de contemplar-la una bona estona, m’hi he apropat molt lentament. La noia semblava tranquiŀla perquè s’ha dedicat a netejar-se les antenes i el cos amb molta cura, talment com ho faria un gat. Jo me la mirava emocionada. I si es deixava tocar? Tot aquell pèl groc semblava molt suau. He allargat un dit a poc a poc. Ja gairebé la podia tocar, uns centímetres més… Tot d’un plegat se n’ha anat i jo m’he quedat desolada. Potser demà tornarà.
Shaudin Melgar-Foraster 
Preciós article. Preciosos sentiments. A mi sempre m’ha fascinat el món d’aquestes comunitats tan sofisticades, com la de les abelles i les formigues. Comunitats d’uns animalons que, alhora, són tan petits i poqueta cosa (en comparació, és clar). Aquí a l’Empordà, on sóc ara, estic envoltada d’insectes i bitxos de tota mena. No cal dir que, tret dels que em piquen, m’agraden molt tots.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Potato. A mi les formigues no m’entusiasmen (tot i que entenc el que vols dir) i poden ser força destructives, però adoro les abelles. Coneixia una dona, aquí a Toronto, que tenia una casa al camp on hi pasava els caps de setmana i les vacances, i tenia dos o tres ruscs amb abelles meŀlíferes. En parlava amb una iŀlusió! Una vegada va estar malalta i va trigar força a anar al camp, i quan a la fi hi va anar tot estava destruït i adéu a les abelles. Els culpables havien estat els óssos. La dona tenia un disgust! Es va posar a plorar tot explicant-me la mort de les abelles.
M'agradaM'agrada
A mi també m’agraden molt, tot ique no es pot dir massa alt, perque la majoría de la gent se’n aparta. Jo també soc molt observadora dels insectes, i de tot el que es mou, ja ho saps, m’agrada saber tot el que sigui posible d’ells.
El teu article es preciós, poder-les acariciar, ha de ser maravellos.Te’n recordes de l’Abella Maya, no me’n vaig perdre cap capítol, els trovaba fascinans(potser ho trovarasde criatura), peró eran tan simpátiques, treballadores……inteligents !!
Crec que compartim, aquest sentiment tan maravellos d’estimar a tots els animals, i que a tanta gent els manca.
Una forta abraçade i cuidat molt !! ja veig que de vegades tens problemes amb coses que expliques, peró no dic res, amb fa vergonya, sembla que amb posi pel mig.
T’aprecío, Molts petons
M'agradaM'agrada
Magnífic el relat que fas de les abelles; una bona descripció. Celebro que t’agradin però a mi em fan por per les seves picades. De totes maneres, en sóc defensora, i a la meva mare li encanta la mel, fins i tot la venera. Per a ella és un medicament i és evident que sense les abelles no tindríem aquest preciós nèctar.
M'agradaM'agrada
Que bonic tot el que expliques! En una paret de casa, en sols una nit, si va fer un buc grandiós; Va vindré un apicultor i amb un sac i un apareill que fèia fum, les posà dintre amb una espècia de ritual….en uns minuts totes quedaren dins el sac…vam quedà bocabadats, que inmensa la natura! Gràcies Shaudin pel enllaç, t’ho agraiexo de veritat! Bona nit bonica!
M'agradaM'agrada
Carme, Maria Teresa i Tura, moltes gràcies pels vostres comentaris, amigues. Veig que totes teniu coses per explicar sobre les abelles o la mel. Són unes criatures extraordinaries, i la mel… m’encanta!!! Molts petons, guapes!
M'agradaM'agrada
Confesso que no m’entretinc massa en el món dels insectes en general, la meva dona en canvi no és perd cap dels reportatges que passes per la tele sobre qualsevol tipus d’animalons. Sento una gran admiració per les persones que s’interessen per l’ampli univers d’aquestes bestioletes perquè demostren que son posseïdores d’una gran sensibilitat i sobre tot si es tracte de les abelles (l’abella de mel, la reina, l’obrera, la dansa de les abelles……..) reconec que quan hi entres de ple et pot arribar a fascinar. Si més no a mi m’has fet llegir alguna cosa sobre elles. Gràcies Shaudin perquè sempre tens l’encert de desvetllar-nos nous horitzons. Una abraçada. Jordi
M'agradaM'agrada
I jo confesso que hi ha molts insectes que no em fan gens de goig i alguns em resulten repulsius, tot i que m’interessa observar-los i saber-ne coses i sóc conscient que molts són necessaris per tenir un medi ambient saludable. Les abelles, però, m’agraden molt. De vegades em costa recordar que són insectes. A més m’encanta la mel així que, amb tot plegat, m’han d’agradar per força. Gràcies pel teu comentari, Jordi. Mai no em falles! Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Dolça descripció Shaudin. Gràcies
Records esperançats de Josep M.
M'agradaM'agrada
Quina iŀlusió trobar el teu comentari, Josep M.! Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Després de llegir el teu article, m’han vingut ganes de tocar-la, l’abella del teu balcó. Quan era petita i jugava a l’hort de casa dels meus pares, n’hi havia moltes d’abelles i papallones i grills i formigues i cuques de llum. Amb el pas del temps m’adono que cap comoditat val el preu que paguem per allunyar-nos de la natura. M’has fet recordar un temps ple de màgia. Un text deliciós, Shaudin!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Mercè. El que tu m’expliques, i com ho expliques, és molt bonic!
M'agradaM'agrada
Que bonic ❤
Però ja no és : que faríem sense mel, si no, que passaria si no hi fossin?? Tinc entès que hi hauria un gran daltabaix, moltes plantes en depenen i de les plantes depenen altres éssers vius.Crec recordar, que van dir, que la vida en aquest planeta no seria possible sense elles.
M'agradaM'agrada
El nombre d’abelles de la mel està minvant d’una manera que n’hi ha per estar ben preocupats.
Gràcies pel comentari, Gemma!
M'agradaM'agrada