Quan s’escriu una noveŀla els detalls són molt importants ―tret que no et faci res construir un nyap, és clar. I quan es tracta de la tercera noveŀla d’una nissaga, els detalls arriben a aclaparar, però se’ls ha de tenir molt presents.
Escriure una noveŀla no comporta només avançar amb la història, sinó també tenir molta cura amb tota mena de detalls per molt insignificants que semblin. S’ha de rellegir mil vegades el que s’ha escrit i, en el cas d’una nissaga, cal consultar i rellegir constantment els llibres precedents. Equivocar-se amb un detall pot ser, en certs casos, la mort de la noveŀla.
He començat la tercera noveŀla de la nissaga ―malauradament només li puc dedicar unes poquetes hores a la setmana― i m’adono de la infinitat de detalls que he de tenir en compte. Tinc feta una llista amb els personatges que apareixen a les altres dues noveŀles i m’he trobat amb 90 personatges. Quin ensurt! I, és clar, la llista tota sola només serveix per no deixar-se ningú, però cal també saber qui és qui: on viu, quin aspecte té, com és la seva personalitat i i el seu passat i com s’expressa en parlar. Com més important sigui el personatge més important és recordar aquests detalls, però els personatges secundaris no es poden oblidar. De vegades els detalls poden ser una coseta de no res, com ara la manera en que un personatge es refereix a un altre; per exemple, el Senyor de Rocdur per referir-se a l’Anna i l’Alison diu “nenes”, però l’avi de l’Anna els diu “noietes” i el pirata Gos Negre adreça l’Anna sempre com “esquitx de femella”.
El personatge Groc amb la seva mare
Hi ha d’altres detalls que cal tenir clars: si un personatge sap què ha fet un altre, o bé li ha explicat o bé l’ha vist o bé algú altre li ha passat la informació; si el Senyor de Rocdur veu a l’escola de l’Anna uns lavabos de nenes buits ha de referir-s’hi com “una habitació estranya on hi havia un seguit de seients blancs dins de petites cambres”; i un llarg etcètera. També hi ha els detalls, en el cas de la nissaga, de les característiques de l’altre món, les quals no solament impliquen tenir una idea molt clara de com és cada país, sinó a més tenir present que hi ha d’haver sempre una lògica. Si a l’altre món no existeix el concepte del dia dividit en hores, no poden dir, per exemple, “a tota hora” o “fa dues hores” o “alhora” o “a hora baixa”. I si a Rocdur no tenen rucs, el Senyor (que te tendència a insultar) no pot insultar els savis amb “ruc” o “tros d’ase”.
Tanmateix, els detalls més importants són, evidentment, els que tenen a veure amb el desenvolupament de la història: s’ha parlat d’això abans? si és el cas, quan, on i qui ha donat la informació? falta dir-ne alguna cosa? és prou important per parlar-ne altre cop? què aporta a la història? I heus aquí la pregunta que m’he de fer amb molts detalls: què aporta a la història? Una pregunta escrita amb lletres vermelles per tal que no se m’oblidi ni un moment. Passar-la per alt, seria una desconsideració cap al lector i, al cap i a la fi, el lector és el detall més important a tenir en compte perquè, estimats lectors, sense vosaltres el llibre no pot viure.
Shaudin Melgar-Foraster 
Escribir una novela siempre me ha parecido una tarea sumamente difícil pero una saga ya me parece misión imposible. Este texto tuyo muestra muy bien todas estas dificultades.
Estaría bien un programa informático con toda la información, como las etiquetas en un blog,
Clickas sobre Anna y tienes todos los detalles. ¡¡¡Pero la novela la seguirías escribiendo tu!!
Me gusta que escribas sobre el proceso de escribir.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Hola Maria,
Vaig escriure aquest post a la matinada i mig adormida, però no volia deixar-lo per un altre dia perquè hi ha lectors que esperen un nou post meu el cap de setmana. Quan l’escrivia no em rutllava gaire bé el cap i no aconseguia pensar en detalls! Hahaha! No me’n venia cap al cap, tants que n’hi ha, milers! Marededéu què difícil va ser explicar una cosa que hauria de poder explicar adormida. Suposo que vaig aconseguir que m’entenguéssiu, però jo em sentia amb el cap ben buit.
El programa que proposes sembla interessant, però com que tinc la mania de l’esforç m’estimo més això, fer l’esforç, si més no deu servir per fer treballar el cap, dic jo, no ho sé. En fi, coses meves, què hi farem.
Ja pensaré en altres temes dins del procés d’escriure, algun altre post sobre això caurà per aquí tard o d’hora. Però m’asseguraré de no escriure’l a la matinada!
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Els teus llibres semprem tindran lloc a qualsevol estantería de casa meva Shaudìn, o de casa els meus nets, ens agraden tant i tant els teus relats es historia sobre historia… magnifica feina que j mai podría arrivar a fer… amb aquesta faceta crec que he arrivat tard.
Bon dia bonica i continua fen aquest esforç que el valorem moltissim els teus lectors.
Fins la propera amiga de lluny!!!!!!
Mercè
M'agradaM'agrada
Mercè, que maca ets! Ja m’has fet contenta! M’havies dit que teniu els meus llibres i que us agraden molt, però ves, em fa iŀlusió cada cop que m’ho dius.
Ep, però tu escrius poesia! En canvi jo no en sé escriure.
Una abraçada ben forta!
M'agradaM'agrada
M’ha agradat molt la teva explicació sobre tot el que tens en compte sobre els detalls d’una novel.la. Jo també considero que som molt importants i que s’ha d’anar molt en compte en que no se’t passi res per alt i sobretot sempre pensant en els lectors. Una abraçada amiga i bon estiu. Perdona els errors responc des de l’iPhon i els dits de vegades ballen sobre el teclat. Adeu!!!!!
M'agradaM'agrada
M’imagino, Jordi, que encara que tu no escriguis una nissaga també t’hauràs trobat amb molta feina, pel que fa als detalls quan escrius les teves noveŀles. Celebro que estiguis d’acord amb mi, que són molt importants.
Una abraçadota!
M'agradaM'agrada
És per això mateix que admiro (i envejo) als que sou capaços d’escriure tota una història i, a més, enllaçar-la amb d’altres i que tot quedi coherent i entenedor. I a més agradi!!
Jo sóc incapaç de fer-ho i molt menys de recordar-me del que ja he escrit i del que volia escriure.
Si no escric a raig, divago…
Per això tot el que tinc escrit és curt. Massa i tot 🙂
Tu segueix fent-ho tan extraordinàriament com ho fas, que és fantàstic.
M'agradaM'agrada
Doncs, apa, Jesús, a escriure a raig que m’has fet riure moltes vegades. O escriu curt que ho fas molt bé.
Gràcies, amic, per encoratjar-me a escriure durant els últims…, ei, deu fer ben bé 4 anys!
M'agradaM'agrada
Sempre m’ho he plantejat. N’he parlat molts cops amb en Jordi de Manuel que té 7 novel·les de la nissaga d’en Sergiot, amb ciència-ficció i salts temporals inclosos. Una bogeria. En el teu cas, passa igual. I, a més, el temps que passa entre l’escriptura d’un títol i del següent et complica el record. M’imagino l’embolic! Però ets una crack i te’n sortiràs! Ja l’estic esperant, la tercera.
Per cert, adoro, com et pots imaginar, la foto del Groc.
Petonets a milers, Potato.
M'agradaM'agrada
No m’estranya que n’hagis parlat amb en Jordi de Manuel. Em sembla que li agrada parlar d’aquest tema, oi? Me’n recordo l’estiu passat a la meva presentació a la Catalonia que en Jordi insistia en parlar del procés d’escriure les noveŀles. És un tema fascinant. I, com bé dius, en el seu cas es deu tornar tant o més ximple que jo amb els “detalls” de les seves noveŀles. Ell també fa unes estructures complexes i, en el seu cas, els salts temporals, amunt i avall, amb les noveŀles de Sergiot són per acabar boig.
Sí, noia, és un graaaan embolic!
Ja m’ho vaig pensar que t’agradaria la imatge. La trobo encisadora. No em vaig poder estar de posar-la tot i que no és la més indicada pel tema que tractava.
Petonets!
M'agradaM'agrada
Que bé que comencis la tercera! Ja m’imagino que fer moure tants personatges és molt complicat. Jo no m’arrisco tant, però només que parli de tres generacions ja he de vigilar que tote les dades encaixin: les dates de naixements, o de defuncions, o les de viatges i retorns, o els esdeveniments que els canvien les vides, o… en fi, que s’ha d’estar molt alerta amb el tarannà de cada personatge i els seus sentiments. Però tu en saps molt de tot això. Tinc moltes ganes de llegir-te, ja ho saps.
Una abraçada molt forta,
Rosa
M'agradaM'agrada
Hola estimada Rosa!
Espero que la recuperació de l’operació vagi tan bé com sigui possible. Penso molt en tu encara que no t’hagi tornat a escriure. Ja em diràs com va, oi?
Potser no t’arrisques tant, però déu n’hi do amb les complexitats a les teves noveŀles! I tens tot el rerefons històric per embullar-te de valent. Jo el rerefons històric me l’empesco com em sembla; no hi ha com anar a un altre món! Deus haver de fer molta recerca i això també dóna feina i és complicat, sobretot a “Després de l’hivern”. I, exacte, les diferents generacions i fer que tot encaixi. Als noveŀlistes ens deu agradar complicar-nos la vida.
Un munt de petons!
M'agradaM'agrada
Els detalls ben triats són la cirereta del bon pastís 😉
M'agradaM'agrada
Espero, doncs, poder-vos oferir unes cireretes d’allò més dolces.
Una abraçada, Dolors!
M'agradaM'agrada
segur! ets una dona amb una imaginació envejable que, a més a més, sap fer-la treballar 🙂
M'agradaM'agrada
Una feinada!; és bona idea el que explica la Maria de fer un programa
informàtic amb tots els detalls de cada personatge…però si tens
tan poc temps per escriure…que complicat fer una novel·la!
Però l’esperem, la comprarem i la llegirem!
Abraçada forta!
M'agradaM'agrada
Sí que és complicat, noia, no te’n pots fer una idea. I com més bé vols fer la feina, més difícil. Amb mandra no hi ha res a fer, com passa amb tantes altres coses. Per exemple Joan Miró, es va passar nou mesos pintant “La masia”. 9 mesos! Ara me n’acabo de recordar. En qualsevol cas, fem el que fem i tinguem el resultat que tinguem, és important fer-ho tan bé com puguem.
Petonets, Tura!
M'agradaM'agrada
Mare de Déu, sols de llegir-ho ja m’he col·lapsat 90 personatges trobo que son molts i realment recordar qui , que , quan i on de tots més, les seves relacions, és un bon embolic. Os admiro molt a tots els que escriviu, jo no en seria capaç . Felicitats doncs per aquesta capacitat, per la feina feta i gràcies per fer-nos la vida més “distreta” .
M'agradaM'agrada
Hahaha! No volia pas que coŀlapsessis, Gemma. Sí que són molts 90. Fins que vaig fer la llista i els vaig comptar no pensava que fossin tants. Com que encara que em faltin dues noveŀles en certa manera vaig cap al final, ho he de tenir tot molt clar, més fins i tot que amb les dues primeres que ja era força feina de “detalls”.
Espero que quan acabi la tercera i la puguis llegir, et sentis d’allò més distreta!!!
M'agradaM'agrada
Encantada de seguir el teu blog. Quina imatge més tendra amb el Groc, però podria ser un spoiler perqué no li conec la mare encara.
M'agradaM'agrada
Benvinguda, Àngels!
La mare no la coneixerà ningú. S’implica que es morta. Només és una imatge de com podria haver estat un moment d’en Groc amb sa mare quan era molt petitó.
Gràcies per comentar. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Ara he acabat el llibre i estic una mica emocionada i amb moltes ganes de tenir el segon. Trobo que tens una fantàstica imaginació. Tinc una neboda una mica mandrosa quan es tracta d’agafar un llibre i jo sempre miro de trobar-ne algun que li pugui interessar. El primer que he pensat al acabar ha sigut: un llibre per la Marina!
M'agradaM'agrada
L’has acabat i t’ha agradat! Fantàstic! Doncs, apa, a llegir el segon ―va molt bé llegir-los seguits, així recordes bé qui és qui i tot el que ha passat―. En el segon hi ha pirates (espero que t’agradin els pirates), a més d’altres coses, i molta acció. Si vas a dalt de la pàgina, a les pestanyetes, veuràs que diu “Videos”. Són dos book trailers. El primer és sobre les dues noveŀles publicades de la nissaga. Potser a la Marina li farà gràcia veure’ls. Ah, i si li dones el llibre a la Marina, digues-li que l’autora la saluda des del Canadà. Gràcies, guapa!
M'agradaM'agrada
O sigui que ja tens ben bé en marxa la redacció del tercer llibre! Quines ganes de llegir-lo…i que difícil (i necessari, per enriquidor) això de tenir en compte tots els detalls!
M'agradaM'agrada
Maria! Sempre és una agradable sorpresa trobar un comentari teu. Sí, ja tinc la tercera noveŀla en marxa però qui sap quan l’acabaré; tinc poc temps per dedicar-m’hi, malauradament. I quan s’acabi l’estiu, que per molta feina que tingui en tinc menys que a partir del setembre, no sé pas d’on puc treure el temps. De moment tinc més de 50 pàgines enllestides i centenars d’apunts. Sé per experiència que el principi és més difícil que quan la noveŀla està avançada; de tota manera cada cop que canvio de narrador i personatges també és difícil. Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada