Un malson de finestres

M’he de disculpar per no haver-vos dit ni un mot des de fa dies. És que no me’n surto, en absolut. I no és només ensenyar les classes, preparar el curs que comença al setembre i etcètera, ni els problemes grossos que ja fa temps que tinc, és una altra cosa de considerables proporcions que s’ha afegit, una cosa anomenada “finestres”.

Visc en un gratacel. Fa un parell de mesos ens van avisar que les finestres de l’edifici passarien per un període de reparacions. La realitat ha estat que havien de canviar TOTES les finestres de l’edifici: 1.200 finestres que havien de desencastar de la paret i posar-ne de noves. Però això no era tot perquè una empresa de construcció havia de reparar les parets que tenen finestres, la qual cosa vol dir tirar parts de les parets (per dins i per fora) abans de reparar-les.

Cada habitatge requereix una setmana de reparacions. I després, setmanes de neteja a fons, segons m’han dit els veïns que ja han passat pel trasbals. A mi em toca la setmana que ve (comencen el meu pis el dijous, si no van endarrerits per culpa de les tempestes).

Des del meu balcó

Des del meu balcó

Tanmateix, no és només haver de sentir, des de fa més d’un mes, cops i trepadors a tota hora, ni haver de netejar muntanyes de pols quan han acabat el teu pis, ni haver de ser fora de casa una setmana, sinó que hi ha també la preparació per la qual ja fa molts dies que hi deixo la pell i se m’ha menjat el poc temps que tinc disponible per escriure, preparar el curs d’hivern o dormir.

Aquesta perparació vol dir que, si fa no fa, has de buidar el teu pis. Atès que fa més de 30 anys que visc en aquest edifici, que per manca de temps tinc un desordre impressionant i que, entre altres coses, tinc milers de llibres, us podeu imaginar el desori. Tots els mobles han d’estar buits per tal que l’equip que vindrà (a les 5 del matí!) a preparar el pis per als constructors pugui posar alguns mobles contra les parets i els altres al passadís exterior (no es fan responsables de coses perdudes). Pel que fa al contingut dels mobles, coses penjades a les parets, equips electrònics, cortines, persianes… els has de ficar als armaris encastats (en el meu cas és impossible perquè reventen de plens) o dur-los a cases d’amics o on et doni la gana.

Estic esgotada de posar coses dins de caixes, i sembla com si no hagués fet res perquè els mobles continuen força plens. No sé on hi ha res ni on aniran a parar les caixes. Si abans de tot això ja anava de bòlit i no podia dormir per tots els problemes, no cal que expliqui el meu estat actual. O potser sí que cal.

Tinc una migranya permanent, l’esquena feta un nyap i tot el cos adolorit. Era de esperar, sí. Però no era d’esperar que ahir, pujada a una escala, intentant ficar, tant si vols com si no vols, una pila de coses al prestatge d’un armari encastat, i molt nerviosa, doncs “pam”, el colze va impactar amb força amb una fusta punxeguda de l’armari. Per fer-ho curt: a urgències. Resultat: porto el braç enguixat. No estan ben segurs que el colze estigui trencat perquè tot i que els símptomes sembla que ho indiquen, la possible fractura no surt a les radiografies. També podria ser el nervi. M’han enguixat per precaució i m’han receptat calmants. La setmana que ve he d’anar al metge que em demani hora a l’especialista.

I ara, què passa amb el meu pis, els mobles, les caixes i jo mateixa? Si només una cosa tan senzilla com escriure a l’ordinador ho he de fer amb una sola mà!

Tinc el costum de publicar un escrit l’onze d’agost, pel meu aniversari, i un altre uns dies després per felicitar l’aniversari a la Bel de Manacor. Dubto que enguany sigui possible res de tot això. Bel, si llegeixes aquest escrit: Per molts anys! A tothom: Espero que tingueu un agost millor que el meu. Una abraçada!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Un malson de finestres

  1. Carme Girona ha dit:

    Aiiiii, quina mala passada. Quan menys t’ho esperes et venen totes juntes. El més d’agost per a mi és el pitjor de l’any. Els veïns s’ha posat d’acord per reparar casa seva. Tot plegat pols, xivarri i calor. Si visqués més prop et vindria a ajudar. Espero que tot surti bé i sigui ràpid el tràngol de les finestres. Ciència ficció m’ha semblat la visió ( preciosa la foto). Molts ànims i molta força!!!!

  2. glòria ha dit:

    Ho sento molt, Shaudin. Si ppgués, t’ajudaria. De debò.
    Potser és una frase feta, però et vull dir que t’ho prenguis amb calma.

  3. María ha dit:

    No se que decirte pues lo que necesitas son manoos que te ayuden pero estamos demasiado lejos.
    Un abrazo.

  4. jsbibiloni ha dit:

    Shaudin si visqusis a Mallorca et podria ajudar, ja veuras com no serà tant com t’esperes i, pel que fa al colze no crec que sigui fractura. Una forta abraçada. Juli 🙂

  5. Shaudin, si et dic que t’entenc, que em puc posar a la tevar pell et poc semblar penós, però des de principi del mes de juliol el veinat va refent completament de nou el seu pis, encara no han acabat, el taladre a les vuit del matí és terrorífic, sobretot si tenc migranya. A dies la pols entra dins com si fos nostra! Però fa dos anys vàrem haver de canviar els sostres. A sobre hi a la teulada, visc a l’àtic, quan s’han de canviar entenes, canonades, etc., els obrers de torn no solen mirar prim i les teules es xapen, i és així com van tenir goteres i els sostres quedaren negres, les hagueren de tomar i malgrat tot estava cobert amb llancols la pols entrà per tot. També sé quin mal pot arribar a fer el colze, és dolorasament cruel. Com ja t’ha dit Maria el que et calen són mans i nosaltres estam una mica lluny, a mi m’agradaria poder ajudar-te i no sé si ja que és el teu aniversari dia 11, ens podries dir un número de compte bancari i et podriem ingressar regalets. (Igual això et permetria llogar qualcú que t’ajudàs a enfrontar la feinada que et ve).
    No sé quin remei podrie assolir per agafar en calma una situació com aquesta, només et puc dir que ho intentis, sobretot dormir, dormir tot quan intensament puguis i que el son sigui reparador. Petons

  6. Pilar ha dit:

    em sap greu Shaudin que tenguis tant de problemes, esper que milloris i ja et diu en Juli que si visquessis a Mallorca t’ajudaríem. Fes un pensament1 una forta abraçada!

  7. Ostres! Però quan passen coses així, les empreses no estan obligades a deixar el pisos nets i tal i com estaven abans? Ho trobo una mica abusiu, la veritat… no pots presentar cap certificat i que les mans per desfer i embrutar les posin els que desfan i embruten? En qualsevol cas… tanca els ulls i no deixis de pensar amb totes les teves forces, “que s’acabi aviat; que s’acabi aviat; que s’acabi…”. Ànims! l’any que ve ja ens en podrem riure… una abraçada!

  8. Marta Valls Tomàs ha dit:

    Bon dia Shaudin. Em sap greu tot el que t’està passant. Però jo també trobo inadmissible que si s’han de fer certes reparacions a l’edifici hagis de buidar els mobles, i fer una feinada inassumible per una persona. No ho entenc. Espero que tot passi el més ràpid possible, i també em sap greu no tenir-te més a prop i poder-te ajudar quan ho necessitessis. Un petó molt fort!!!

  9. Vaja, Shaudin, quin malson d’agost. Ho sento perquè et mereixies unes vacances a fer allò que et plagués (i si a més a més, ens plaïa als altres, bingo!). Espero que –no sol passar, però ni que fos perc una vegada– les obres fossin més breus del que us han dit. Ànims!

  10. Lurdes Estruch ha dit:

    ànims, xata!!!!! cuida’t molt i sobretot: molta calma!!! ja veuràs com tot torna a lloc.

  11. Jordi Canals ha dit:

    Sento l’enrenou de les finestres tot això de l’adobament dels edificis és una gran molèstia, veig que aquestes coses també passen més enllà de Catalunya. Espero que ben aviat puguis alliberar-te del guix del teu braç perquè et permeti seguir fent el teu programa. Ah ! vaig avançant en l’edició de la nova novel•la. ja t’aniré informant. No marxes de vacances? Un dies t’anirien bé. Molts petons amiga Shading.

  12. No me’n sé avenir. A més, no ho acabo d’entendre. Treure els mobles al passadís exterior? Però quan espai necessiten dins de casa? Jo he fet a casa meva moltes obres sense deixar-hi de viure. Fins i tot parets i canviar el terra i les portes, fer la cuina i la cambra de bany nova, posar la calefacció, canviar finestres. En fi, de tot. s’organitza molt enrenou, tot s’omple de pols i ho has de tapar tot com millor pots, però mai no he hagut de treure els meus mobles a l’escala! Quin embolic, Potato. Em sap greu. Sort d’en Yotin, suposo. I més ara amb el braç així. Cuida’t molt, reina.

  13. Tura ha dit:

    Ostres Shaudin, quants maldecaps! Em sap greu no ser aprop per ajudar-te…jo ja hauria canviat de casa, potser hauries tingut menys feina….cuida’t, espero que això del colze sigui lleu!
    Petóns!
    Tura

  14. Gemma Colomé Oncins ha dit:

    Noia, això és un veritable mal son . No acabo de veure clar el fet de treure totes les coses de casa, és una tasca molt complicada i més si és per uns dies. A qui no he sentit mai a ningú que per canviar el terra o posar finestres noves hagi de fer tant d’enrenou. I quina la mala sort que has tingut de fer-te mal. Noia, sap greu “veure” tot aquest enrenou i no poder-te ajudar. Una forta abraçada que és l’únic que puc fer.

  15. Ester Camps ha dit:

    Ostres……….. No tinc gaires paraules, crec que ja ho han dit tot. No entenc perquè has de buidar el pis, jo també he fet obres a casa i tot i l’enrenou, la polseguera i que tens que netejar durant dies i dies no per això hi he deixat de viure, suposo que una cosa és que ho facis tu per el teu compte i l’altre que sigui una empresa contractada per fer-ho tot (que deu ser el teu cas) i no volen entrebancs al mig per no encarir les hores de treball.
    Amb sap molt de greu que a sobre no et trobis be i t’hagis fet mal al colze, ja ho diuen que les coses no venen mai soles, t’asseguro que faria el que pogués per ajudar-t’he , però et tinc tant lluny.
    Ser que no serveix de gaire, però t’envio una abraçada d’estima plena d’energia i bones vibracions, tots els que t’estimen l’enviem el millor de nosaltres, n’estic segura que aviat s’acabarà aquest malson. Des de Osona, petó.

  16. Maria Teresa Galan ha dit:

    Això és un malson NEGRE com els núvols de la foto. Sento molt tot el que has explicat. Espero que ho puguis solucionar sense més contratemps.
    Una abraçada tota esglaiada,

  17. Gràcies a tothom.
    Als que us pregunteu com pot ser haver de buidar el pis i ser fora durant les obres. Bé, és molt lògic. La qual cosa no vol dir que jo no tingui una frustració immensa i m’enfurismi que no ens ho comuniquessin fa molts mesos i amb una bona explicació del que anaven a fer.
    Imagineu-vos un pis (tots els pisos) allargat, amb totes les habitacions, tret de cuina i bany, amb finestres al mateix costat de l’edifici. Ara imagineu-vos unes habitacions allargades amb finestres del sostre a dos pams de terra, i d’ample amb només mig metre de paret a cada costat (més de 2 metres d’alçada i uns 5 metres d’ample cada finestra). Imagineu que les finestres no hi són i que les parets a cada banda les han tret. Imagineu que l’enorme obertura s’aboca a 17 pisos d’altura i que entra el vent (que sempre en fa) i que hi ha una dotzena d’homes treballant (de vegades més) i que hi són amb molta maquinaria. Potser ara ho entendreu.

  18. Angels ha dit:

    Em sap molt greu que tinguis tots aquests problemes. Tant de bó et siguin més lleus del que semblen i puguis tornar aviat a veure-ho tot amb més optimisme.
    Una abraçada!

  19. Sí, Potato, ja he vist que és molt complicat i diferent. Un gratacel té uns problemes especials i vidres tan grans encara més.

  20. Ester Camps ha dit:

    Ara entenc perque has de marxar, collons quina por. i jo que tinc vertigen, ufff. Abraçada inmensa.

  21. Rosa Nebot ha dit:

    Caram! Sempre m’havia semblat que viure en un pis ben alt d’un gratacel hauria de ser fantàstic. M’has fet repensar-m’ho. Visc en un quart pis d’una casa que en té onze i ja en tinc ben bé prou. I tot això de les obres em fa pànic; desitjo que els obrers treballin de pressa i que puguis tornar a casa teva ben aviat, encara que te la trobis amb quatre dits de pols. Em sap greu, xiqueta, sobretot pel teu braç lesionat. Una abraçada,

  22. Ai, ara m’adono que no us havia dit res, tot i que vaig llegir la majoria dels comentaris fa molts dies i ahir la resta. Moltísimes gràcies a tothom, sou magnífics!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s