La setmana que ve

Allí ja us trobeu dins la Setmana del Llibre en Català i a un pas de l’11 de setembre i la Via Catalana, i aquí, el dilluns, comença a la universitat l’any acadèmic. Els altres anys, tot i que em sabia greu dir adéu a l’estiu, em feia iŀlusió començar un any més. Enguany, amb les classes de llengua catalana exterminades, se’m fa molt costerut. Encara bo que, de moment, la classe de cultura catalana continua, però la classe de cultura catalana és en anglès i, per tant, la nostra llengua ha desaparegut de Glendon i de totes les universitats del Canadà anglès.

Glendon Campus

Fa molts dies que treballo en la preparació del curs de cultura catalana. Ja el tenia a un nivell exceŀlent ―no tinc per què estar-me de dir-ho―, però vull aconseguir que sigui encara millor. Sé que a aquesta assignatura hi posaré l’ànima i la sang. I també sé que l’absència de les classes de llengua catalana em colpirà.

Espanya em dificulta la vida. M’he de plantar enfront de la maquinaria propagandística espanyola a Toronto i a la meva universitat. Ja fa molts anys d’aquesta situació i cada dia és pitjor. I m’hi he d’enfrontar tota sola. És una responsabilitat que m’aclapara ―em sento tan petita i tan sola!―. Dubto que pogueu copsar bé la situació perquè s’ha de viure. I quan s’hi afegeix que de Catalunya només rebo silenci (no parlo dels amics) i, encara pitjor, una guitza, bé, no sé ni com explicar com em sento. Hi ha moments que voldria engegar-ho tot a pastar fang i em pregunto per què no em dedico al país on visc, per què no escric en anglès, per què no m’oblido de la terra catalana i deixo de prosseguir una lluita que només em proporciona maldecaps i angoixa. Però es veu que els catalans estimem massa la nostra terra per deixar de lluitar per ella.

Les meves sospites s’han confirmat amb la informació que he rebut d’una persona de l’administració de la universitat. La maquinària espanyola és darrere l’exterminació de les classes de català a Glendon. Primer va ser l’Institut Ramon Llull, sí, però la Universitat de York (on pertany Glendon) podia perfectament continuar amb les classes de català sense l’ajut exterior. Les classes eren plenes, per tant no hi havia excusa. Però si Espanya diu “no” és “no”. La universitat rep força diners d’aquell país i qui paga mana.

Com si no fos prou, l’única manera que tenia de salvar el sou íntegre era amb més classes de castellà, però els lectors d’espanyol, pagats per Espanya, s’ho enduen gairebé tot. No són part del sindicat, no són canadencs, no tenen cap antiguitat, però Espanya paga i Espanya mana. I  els altres ens hem de conformar amb les deixalles.

El dilluns començo amb una d’aquestes deixalles de castellà.  I el dilluns era el dia que ensenyava llengua catalana. Ho tinc tan ficat al cervell ―dilluns classe de català― que no me’n sé avenir que serà castellà. El dimarts al matí amb la classe de cultura catalana respiraré. Però a la tarda torna a tocar espanyol, i el dimecres i el dijous tornem’hi amb l’espanyol. El dimarts amb la classe de cultura els estudiants no saben què els espera: tindran la millor classe de les seves vides!

La setmana que ve vosaltres celebrareu la Diada. I continuareu amb la Setmana del Llibre en Català. M’agradaria tant poder ser a totes dues celebracions! A la Diada és obvi, és clar, i a la Setmana del Llibre hi ha tres esdeveniments que no em voldria perdre.

Començo amb Edicions del Bullent, la “meva” editorial. Una editorial valenciana que es mereix una bona assistència. Aquí us en vaig parlar. El dissabte 14, a les 19:00, a la Plaça de l’escriptura, hi haurà la presentació de Pell de gat de Maria Victòria Lovaina, guanyador del Premi Soler Estruch. He sentit tantes i tantes coses bones d’aquest llibre! Aquí us enllaço la pàgina. Després de Pell de gat, hi ha una altre acte de Bullent: a la Plaça de la paraula, dins dels actes dedicats a l’Any Estellés, oferiran una actuació del cantautor Bertomeu que cantarà 7 d’Estellés, un llibre-disc de Bullent. Aquí teniu la pàgina amb la informació. Feu costat a Bullent, si us plau!

Per demà dissabte (avui per vosaltres) us aconsello la trobada que organitza L’illa dels llibres sobre literatura infantil i juvenil. Aquí teniu més informació. I també dins del tema de la literatura infantil i juvenil, el dissabte 14, a la Plaça de la paraula, de 12 a 12:45, hi haurà una taula rodona que promet ser d’allò més interessant: “Autors en perill d’extinció?” Recordeu que us vaig parlar d’aquest tema aquí?

I per acabar: Anna Maria Villalonga signarà llibres el 10 de setembre a les 10:30 i el 13 de setembre a les 18:00. Ambdós dies a la parada de la llibreria Negra i Criminal. Però potser us pregunteu com és que l’Anna Maria es dedica a signar llibres. Bé, fa temps deia (aquí) que l’Anna Maria havia escrit Les veus del crim, un llibre d’entrevistes a autors catalans de noveŀla negra i que no s’acabava de publicar, però heus aquí que ja el tenim i els exemplars s’esgoten a gran velocitat d’allí on els venen. Aprofito per avançar-vos que la presentació de Les veus del crim serà el dimecres 18 de setembre a les 19:30, a la llibreria La impossible (Provença 232). Hi participaran Lluís Llort, Josep Forment i l’autora, és clar. No us ho podeu perdre. I de segur que hi seran molts dels escriptors entrevistats, com ara Jordi de Manuel, Jaume Benavente, Sebastià Bennassar, Marc Pastor, Teresa Solana… Gaudiu-ne!