La setmana que ve

Allí ja us trobeu dins la Setmana del Llibre en Català i a un pas de l’11 de setembre i la Via Catalana, i aquí, el dilluns, comença a la universitat l’any acadèmic. Els altres anys, tot i que em sabia greu dir adéu a l’estiu, em feia iŀlusió començar un any més. Enguany, amb les classes de llengua catalana exterminades, se’m fa molt costerut. Encara bo que, de moment, la classe de cultura catalana continua, però la classe de cultura catalana és en anglès i, per tant, la nostra llengua ha desaparegut de Glendon i de totes les universitats del Canadà anglès.

Glendon Campus

Glendon Campus

Fa molts dies que treballo en la preparació del curs de cultura catalana. Ja el tenia a un nivell exceŀlent ―no tinc per què estar-me de dir-ho―, però vull aconseguir que sigui encara millor. Sé que a aquesta assignatura hi posaré l’ànima i la sang. I també sé que l’absència de les classes de llengua catalana em colpirà.

Espanya em dificulta la vida. M’he de plantar enfront de la maquinaria propagandística espanyola a Toronto i a la meva universitat. Ja fa molts anys d’aquesta situació i cada dia és pitjor. I m’hi he d’enfrontar tota sola. És una responsabilitat que m’aclapara ―em sento tan petita i tan sola!―. Dubto que pogueu copsar bé la situació perquè s’ha de viure. I quan s’hi afegeix que de Catalunya només rebo silenci (no parlo dels amics) i, encara pitjor, una guitza, bé, no sé ni com explicar com em sento. Hi ha moments que voldria engegar-ho tot a pastar fang i em pregunto per què no em dedico al país on visc, per què no escric en anglès, per què no m’oblido de la terra catalana i deixo de prosseguir una lluita que només em proporciona maldecaps i angoixa. Però es veu que els catalans estimem massa la nostra terra per deixar de lluitar per ella.

Les meves sospites s’han confirmat amb la informació que he rebut d’una persona de l’administració de la universitat. La maquinària espanyola és darrere l’exterminació de les classes de català a Glendon. Primer va ser l’Institut Ramon Llull, sí, però la Universitat de York (on pertany Glendon) podia perfectament continuar amb les classes de català sense l’ajut exterior. Les classes eren plenes, per tant no hi havia excusa. Però si Espanya diu “no” és “no”. La universitat rep força diners d’aquell país i qui paga mana.

Com si no fos prou, l’única manera que tenia de salvar el sou íntegre era amb més classes de castellà, però els lectors d’espanyol, pagats per Espanya, s’ho enduen gairebé tot. No són part del sindicat, no són canadencs, no tenen cap antiguitat, però Espanya paga i Espanya mana. I  els altres ens hem de conformar amb les deixalles.

El dilluns començo amb una d’aquestes deixalles de castellà.  I el dilluns era el dia que ensenyava llengua catalana. Ho tinc tan ficat al cervell ―dilluns classe de català― que no me’n sé avenir que serà castellà. El dimarts al matí amb la classe de cultura catalana respiraré. Però a la tarda torna a tocar espanyol, i el dimecres i el dijous tornem’hi amb l’espanyol. El dimarts amb la classe de cultura els estudiants no saben què els espera: tindran la millor classe de les seves vides!

La setmana que ve vosaltres celebrareu la Diada. I continuareu amb la Setmana del Llibre en Català. M’agradaria tant poder ser a totes dues celebracions! A la Diada és obvi, és clar, i a la Setmana del Llibre hi ha tres esdeveniments que no em voldria perdre.

bullentComenço amb Edicions del Bullent, la “meva” editorial. Una editorial valenciana que es mereix una bona assistència. Aquí us en vaig parlar. El dissabte 14, a les 19:00, a la Plaça de l’escriptura, hi haurà la presentació de Pell de gat de Maria Victòria Lovaina, guanyador del Premi Soler Estruch. He sentit tantes i tantes coses bones d’aquest llibre! Aquí us enllaço la pàgina. Després de Pell de gat, hi ha una altre acte de Bullent: a la Plaça de la paraula, dins dels actes dedicats a l’Any Estellés, oferiran una actuació del cantautor Bertomeu que cantarà 7 d’Estellés, un llibre-disc de Bullent. Aquí teniu la pàgina amb la informació. Feu costat a Bullent, si us plau!

Per demà dissabte (avui per vosaltres) us aconsello la trobada que organitza L’illa dels llibres sobre literatura infantil i juvenil. Aquí teniu més informació. I també dins del tema de la literatura infantil i juvenil, el dissabte 14, a la Plaça de la paraula, de 12 a 12:45, hi haurà una taula rodona que promet ser d’allò més interessant: “Autors en perill d’extinció?” Recordeu que us vaig parlar d’aquest tema aquí?

Les veus del crimI per acabar: Anna Maria Villalonga signarà llibres el 10 de setembre a les 10:30 i el 13 de setembre a les 18:00. Ambdós dies a la parada de la llibreria Negra i Criminal. Però potser us pregunteu com és que l’Anna Maria es dedica a signar llibres. Bé, fa temps deia (aquí) que l’Anna Maria havia escrit Les veus del crim, un llibre d’entrevistes a autors catalans de noveŀla negra i que no s’acabava de publicar, però heus aquí que ja el tenim i els exemplars s’esgoten a gran velocitat d’allí on els venen. Aprofito per avançar-vos que la presentació de Les veus del crim serà el dimecres 18 de setembre a les 19:30, a la llibreria La impossible (Provença 232). Hi participaran Lluís Llort, Josep Forment i l’autora, és clar. No us ho podeu perdre. I de segur que hi seran molts dels escriptors entrevistats, com ara Jordi de Manuel, Jaume Benavente, Sebastià Bennassar, Marc Pastor, Teresa Solana… Gaudiu-ne!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Catalunya, Països Catalans, Una mica de tot i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

28 respostes a La setmana que ve

  1. Gemma Colomé Oncins ha dit:

    Noia, realment tens molta força de voluntat i és del tot admirable i d’agrair. I quina vergonya amb Espanya, fant tot el que poden i a sobre diuen que el castellà està en perill a qui , que ells parlen de llibertat, que tomba i que gira. Ves que et diré que no sàpigues. Necessitem de veritat marxar i com més aviat millor. Una abraçada i gràcies per la feina que fas.

  2. María ha dit:

    Hola, comparto totalmente las palabras de Gemma.
    El problema de esta lucha solitaria contra viento y marea es que tiene un precio: tu salud.
    Ya se que es muy difícil pero convendría buscar un equilibrio para mejorar tu salud.
    Un abrazo y disfruta todo lo posible con la clase del martes
    Un abrazo

    • Sí, María, ja saps com estic de salut. Són moltes les causes, però si hi penso m’adono que la majoria dels problemes no existirien, o es podrien solucionar, si no fos per aquesta lluita constant ―en solitari tal com dius― que fa massa que dura.
      Una forta abraçada!

  3. Jordi Canals ha dit:

    Sento que el començament de curs se’t faci costerut. Has de agafar-te amb il•lusió el nou programa. Ja se que no és fàcil. Per cert, Glendon Campus molt bell, passejar-hi ha de ser relaxant. Sento estimada amiga que no puguis estar entre nosaltres el 11 de setembre. Jo també ho patiré, m’hauré de conformar en veure-ho per la tele, m’he hagut de donar de baixa de la via catalana, la dona es va trencar el fèmur a primers d’agost i no ha estat el millor estiu de la meva vida. Em queda el consol de haver tingut l’oportunitat d’estar molt junts aquests dies aprofitant la seva immobilitat per a parlar de moltes coses, sempre hi ha una part positiva. També he fet servir molt el telèfon per parlar amb el meu nou editor que ha resultat ser una persona excel•lent. La meva novel•la “Camins incerts” entrarà a l’impremta aviat. Penso molt amb tu i amb tots els amic que estan lluny aquests dies, tot i adonar-me que arreu del món s’han fet manifestacions per a Catalunya i la nostra independència. Tant de bo hi arribem aviat!
    Una forta abraçada.
    Jordi

    • Jordi, em sap molt greu el que m’expliques de la teva dona. Espero que estigui millor, tot i que m’imagino que deu necessitar força temps per recuperar-se. Noi, a la vida quan no és una cosa n’és una altra. Des del Canadà us envio molts ànims.
      Ei, això de la teva noveŀla és una bona notícia! Enhorabona! Ja ens avisaràs quan es publiqui, oi?
      Una forta abraçada!

  4. Potato, què et puc dir que ja no t’hagi dit? Doncs que gràcies per tot en general i per les atencions amb mi en particular. En ànima sóc sempre amb tu, ja ho saps. I també vull insistir en el tema de la teva salut. Tu ets el més important i has de cuidar-te al màxim. Només vivim un cop. Mil petons, estimada. I força!

    • Sí, tu ja saps de què va tot plegat. No m’has d’agrair res, Potato; no és tenir-te atencions, és que crec en el que fas i les empentetes sempre van bé quan es tracta de literatura catalana, no en sobra cap. Llàstima això de només viure un cop: no hi ha prou temps per fer-ho tot!
      Molts petons!

  5. boladevidre ha dit:

    No és la primera vegada que et donem les gràcies per la teva feinada dura i en solitari. Ara, a sobre, enfrontada a tot un estat. No em diguis que questa desproporció no justifica la més dura de les respostes contra aquest estat que per aixafar un país que l’acomplexa, no s’hi mira si esclafa persones; tu, els directors de Menorca… Ells van ser nazis molt abans que aquests existissin. Espanya és de les pitjors coses que han passat a la humanitat. Les virtuts de què es vanaglorien han estat manllevades i només s’han dedicat a empastifar el món amb els seus defectes.
    Una dada entre moltes. Espanya és el segon país del món on més es roba. Es pot llegir a l’edició de 2013 del llibret Pocket World in Figures editat per The Economist. Concretament, 1.188 robatoris l’any per cada 100.000 habitants. Però l’interessant no és això. L’interessant és veure qui ens segueixen a la llista: Argentina (3é), Mèxic (4t), República Dominicana (5é), Costa Rica (6é), Xile (7é), Nicaragua (9é), Equador (10é), Uruguai i Panamà (11é), i Colòmbia (13é).
    I què és el que tenen aquests països en comú? En efecte: Espanya. Una de les grans aportacions espanyoles a la cultura mundial, una de les herències que arriben a les seves colònies, és el robatori. El menyspreu per la propietat aliena convertit en tret de caràcter nacional i en motiu d’admiració en la literatura i el teatre espanyol de totes les èpoques. El murri. El pirata. El “descuidero”. El “quinqui”. El xoriço. L’estafador. El malfactor. El “caco”. El corrupte. El senador que diu perdre l’iPad perquè el Senat n’hi aconsegueixi un altre per la seva dona. Pura cultura castellana i espanyola.

    • Quico, no cal que em doneu les gràcies per res. El que faig és el que m’ha tocat per viure aquí i per circumstàncies (ser professora en una universitat). Tothom que estima sa terra i pensa que pot ajudar fa una cosa o una altra segons les seves circumstàncies. Ara bé: és ben cert que la meva feina és en solitari i això pesa molt (deu ser per això que sempre em fan mal les espatlles?). Fa molts anys que lluito en solitari, però cada any que passa és més difícil perquè la maquinària espanyola torna més viciosa. És evident que l’ambaixada espanyola, el consulat i el Cervantes me la tenen jugada. No perquè jo “per se” els importi gens, sinó perquè la meva feina amb les classes de català els suposa un entrebanc a la propaganda que escampen a tota hora per aquí. Sé que és molt difícil fer-ho entendre bé; tal com deia, s’ha de viure per copsar-ho del tot. Podeu entendre la situació general, però no el dia a dia enfrontada a aquests impresentables (que “burros” i tot com són, també poden ser sibiŀlins). I si els escoltéssiu quan s’adrecen als estudiants, al professorat, a l’administració, al govern provincial! Quantes mentides diuen a uns canadencs que no entenen ni un borrall sobre res de Catalunya! Tret de 4 gats del professorat, els únics que els veuen el llautó són els meus estudiants dels cursos de català. I quan tot això ho has aguantat durant dècades cansa molt. I quan t’assabentes que et veuen com l’enemic i et fan la punyeta, i tu t’adones que no ets ningú i estàs sola, buf, és tot realment molt difícil.
      Ja sabia les dades que ens fas saber. Potser les vaig llegir en algun post teu? És un país de lladres i corruptes, això fa molt temps que ho tinc ben clar. El mal és que als catalans se’ns ha encomanat força; em sap greu dir-ho però és veritat. Però ho podrem solucionar si fotem el camp ben de pressa. I Espanya que espavili, tota sola, i potser en un futur també ho solucionarà; em sembla que li farem un favor anar-nos-en. S’han de posar les piles, com diuen, i fer neteja; serà molt llarg, perquè dels mals que arrosseguen n’estan amarats, però qui ho sap, potser se’n sortiran. En fi, és cosa dels espanyols, ells mateixos han de decidir.
      I ara et deixo que tinc el braç fet un nyap. Petons!

  6. Angels ha dit:

    Que bonic Glendon Campus amb aires de tardor!
    Entenc la teva frustració i tinc l’esperança de qué vindran temps millors per la nostra llengua. De moment, enviar-te molts ànims i desitjar-te molta salut.
    Aquesta setmana a TV3 van estrenar una sèrie que em va fer pensar en tu, perqué és canadenca i està protagonitzada per un detectiu que treballa a Toronto en la dècada de 1890. Es diu “Inspector Murdoch” i resol molts casos d’una manera poc habitual per l’època.
    Una abraçada!

    • Hola Angels,
      Sí, Glendon és preciós, llàstima que tinc poc temps per gaudir-ne, de fet gens. Però és agradable estar envoltada de natura i de coses boniques.
      Celebro que vegis una sèrie canadenca. Canadà té coses molt bones, però sempre es troba a l’ombra dels Estats Units que s’endú la majoria de les audiències. Gaudeix-ne!
      Una abraçada, guapa!

  7. Dolors ha dit:

    Ets una agitadora cultural, igual que l’Anna Maria Villalonga! Ella aquí, tu des de l’exterior, quin parell! Mira com ens empenys a participar 🙂
    Estic d’acord amb tu: el Bullent està fent una gran feina. I segur que també tenen un miler d’obstacles per saltar. M’admira la gent del País Valencià, amb aquesta empenta, envoltats de gent que els va en contra. I segueixen!
    Segur que la teva classe de Cultura serà fantàstica! Ja et vaig dir com m’agradaria ser-hi, encara que no parli ni un borral d’anglès! Però l’energia s’encomana, la transmetis en l’idioma que sigui, i això és impagable. Poder ser en un curs impartit per un amant del que explica, és un dels petits grans plaers de la vida 🙂
    Que España és al darrera de milers dels nostres maldecaps, i dels teus, fa temps que ho sabem. Per sort, cada vegada hi ha més gent que hoo va veient i potser, i ho espero de tot cor, ja som al final d’aquest procés que ja està durant massa. I dic potser perquè són tantes les meves ganes que a vegades penso que em tapen una mica la realitat. Sigui ara o més endavant, el que és segur és que seguiré batallant en el meu àmbit. No penso deixar-me desanimar.
    I si nosaltres ens en sortim, espero que també se t’obrin nous camins a tu.
    No es pot deixar desaparèixer el català al Canadà ni enlloc.
    Ànims en la lluita personal, cultural i acadèmica!
    Una abraçada plena de grans il·lusions!

    • Hola Dolors,
      Sí que som un bon parell, perquè som dues Potatos, hahaha!
      Moltes gràcies pel que dius de Bullent. I tens tota la raó pel que fa al País Valencià; a mi també m’admira. Per això (i d’altres coses) trobo que s’ha de fer costat a Bullent. És una editorial molt bona que ha fet molt pels xiquets valencians, i és molt honesta, a tots els nivells, la qual cosa no sempre és el cas amb les editorials de la nostra terra. Per experiència pròpia sé que és molt difícil que els llibres valencians tinguin bona acollida al Principat, començant pels problemes de distribució. Però Bullent va endavant!
      Moltes gràcies, amiga. Tots endavant, si senyora!
      Una forta abraçada cap a Besalú!

      • Dolors ha dit:

        Per això deia que admiro tant aquesta gent, tot i els entrebancs posen en funcionament la imaginació i van avançant.
        Ben mirat, tu mateixa, jo, i molts, en tenim sort d’aquesta imaginació per fer de tot. I a més a més, ens podem queixar i exclamar 😉
        Ja ho deien: la imaginació al poder!
        Salut i molta força, noia.
        T’he penjat al mur del feisbuc el vídeo de la cadena a Toronto. Quan l’he vist he pensat en tu immediatament, és clar!
        Cada vegada ens hi acostem més!

  8. Tura ha dit:

    Envejo la teva fortalesa davant els entrebancs que et posa Espanya… bé, ja ho saps, com a tots els catalans…però ens en sortirem, ja ho veuràs, només cal un pas més! I tú amb el teu esforç
    ens dones forçes des de Canadà i ets un exemple a seguir.
    Ànims Shaudin, tots els veritables catalans estem amb tú!
    Una abraçada ben forta!

  9. Montse ha dit:

    Molts, molts, moltíssims ánims, Shaudin!!! Una fortíssima abraçada. Endavant!

  10. Ânim Shaudin. No estas sola i fas una bona feina. El mapa en que apareixen totes les cadenes catalanes és espectacular és una mostra del que feu els qui viviu lluny de Catalunya.
    Abraçada de Josep M.

  11. Tura ha dit:

    Estimada Shaudin, envejo la teva fortalesa davant els entrebancs que et posen des de
    Espanya…nosaltres , aqui, estem igual! Però això s’acabarà, el camí cap a la llibertat segueix
    el seu curs i els que lluiteu amb tanta força perquè la nostra llengua no es perdi tindreu la
    vostra recompensa, segur!
    Cuida’t Shaudin, la salut és el millor que tenim…amb això no hi hem de jugar…relaxa’t i
    descansa tan com poguis!
    Des de el Canadà ens envies la força que necesitem per aconseguir la nostra llibertat!
    Una abraçada ben forta!
    Tura

  12. Maria Teresa Galan ha dit:

    Estimada Shaudin,
    Gràcies per ser aquí i perquè, malgrat tot, ens omples de moral. Sé que pots comprendre molt bé com ens sentim nosaltres, però sabem que hem de continuar la lluita, fa tres cents anys que dura i que són moltes les vides que s’han perdut i moltes altres que sabem que no descansarem fins que el món ens reconegui lliures. Cada dia que passa és una agonia que es fa insuportable, per això vull expressar el meu agraïment per la teva feina.
    Cuida’t molt!!!!!
    Una abraçada

    • Gràcies, Maria Teresa! 300 anys encara no, són 299, i 300 haurà de ser el límit que ja està bé. Quina vergonya seria que passés de 300 ara que gairebé tot el poble ho demana! Jo també ho penso que ja es fa insuportable.
      Una forta abraçada!

  13. Griselda ha dit:

    Em sento molt petita davant de gent com tu que feu tanta feina i tant ben feta, per la nostra terra, i la nostra parla. Només puc donar-te las gràcies i enviar-te una mica d’energia des de sòl català. Jo de Bcn aniré a fer la via a las terres del Ebre que hi falta gent…. no es gaire però em sento contenta de col·laborar per la causa només que sigui d’aquesta manera. Salut i força!

    • Hola Griselda,
      Quan rebis aquesta resposta probablement ja seràs a les terres de l’Ebre ajudant a fer una Via humana tan bonica i tan important com serà la nostra. Jo també t’he de donar les gràcies, unes gràcies tan grans com l’abraçada que t’envio!

  14. àngels ha dit:

    …una abraçada Shaudin, a tu i al teu fill en Ioti
    aquesta semana, aniré a fer un café amb la teva mare
    `@ngels *llll

    • Hola Àngels!!!!! Ets l’Àngels la mare d’en Marc, oi? Fa tants i tants anys que no ens hem vist!
      Quan vaig ser a Barcelona, l’estiu de 2012, a la residència de la meva mare em van dir que hi havies anat i em van donar el teu número de telèfon, però l’últim dia! Se’ls va oblidar i no en vaig saber res fins el vespre abans de retornar a Toronto.
      Gràcies per anar a veure a la meva mare. Un munt de petons!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s