Literatura en català al Canadà

A la meva classe de cultura catalana, no us penseu pas que es tracta d’alguna cosa de més volada. Tot i això ja tenim trenta canadencs més amb una bona idea de la nostra literatura.

A les classes d’aquesta assignatura els estudiants han d’assimilar una quantitat de material força aclaparadora: tota la nostra història, manifestacions artístiques i literàries, política… I tot en tres mesos. I ho assimilen, any rere any. Els faig treballar de valent per aconseguir-ho (assajos, discussions i proves setmanals). Evidentment, no tot ho poden estudiar en profunditat, per tant he de fer una tria ―això a fons, allò més per sobre―, però han de tenir una bona comprensió dels diversos temes estudiats i una bona visió del conjunt. Alguns temes els resulten difícils (per exemple, la història més antiga), d’altres els indignen (com saber què va passar després de la caiguda de Barcelona l’any 1714) i d’altres els resulten entretinguts. La classe de la setmana passada va ser dels últims.

novel.la negraAl llarg del curs han estudiat l’evolució de la literatura catalana, de les cròniques medievals fins arribar al 1980, si fa no fa, i la setmana passada va tocar la literatura de finals del segle XX i la del XXI. No hi van faltar autors d’importància cabdal, però em vaig enfocar especialment en la noveŀla negra i la noveŀla juvenil. Per a la noveŀla negra em va ser de grandíssima utilitat el bloc A l’ombra del crim de l’Anna Maria Villalonga i el seu llibre publicat fa poc Les veus del crim. Em sembla que no em vaig deixar cap autor important o interessant, ni les petites editorials dedicades a aquest gènere, ni la feina que fa l’Anna Maria. Va ser més aviat una visió de conjunt. Tanmateix, vaig parlar força de les noveŀles que he llegit i considero de gran qualitat literària. Per les preguntes que em feien els estudiants era obvi que els interessava molt el tema.

Pel que fa a la noveŀla juvenil, us podeu imaginar com em sentia. A totes les classes de cultura catalana hi poso un entusiasme i energia que no sé ni d’on surt (l’endemà em trobo com si hagués corregut una marató o vingués d’una guerra, o ambdós alhora), però quan parlava de literatura juvenilla noveŀla juvenil en català era, a més, com si fes bots en un trampolí de tan contenta com estava. També, com amb la noveŀla negra, vaig explicar-ho primer en conjunt. Els estudiants em feien moltes preguntes i això sempre és bon senyal. Com a exemple d’editorial dedicada a la promoció de la literatura infantil i juvenil, vaig parlar d’Edicions del Bullent perquè la conec millor que cap altre i perquè s’ho mereix. Tot plegat ho vaig amanir amb força explicacions sobre noveŀles concretes (i magnífiques), vinculant-les amb noveŀles juvenils d’altres països que els estudiants coneixen, però sense oblidar les característiques que les fan úniques.  L’interès dels estudiants creixia per moments ―volien saber tantes coses de tots aquests llibres!

La setmana que ve dedicaré una hora (de les tres que té la classe) a repassar tota la literatura, no fos cas que s’han oblidat d’Ausiàs March, de Mercè Rodoreda o d’altres. Sempre repasso, vaig endavant i tornem-hi, i cada repàs l’enfoco diferent a com vaig presentar els temes la primera vegada —els fa veure les coses des de diverses perspectives—. També trobo molt important relacionar-ho tot; res de ficar les coses en bombolles sinó fer totes les connexions possibles; serveix de repàs i per tenir una visió més amplia i completa de tot plegat. 

La classe de la setmana passada va ser l’última pel que fa a la literatura en català; també hem acabat amb la història (el que han estudiat més a fons) i les arts plàstiques. A partir d’ara, tret de repassar, ens enfocarem en la mitologia, les tradicions populars, la música i el procés cap a la independència. I, apa, uns altres trenta canadencs ben assabentats sobre nosaltres. Comptant uns trenta canadencs per any per dinou anys (amb aquest) són 570 canadencs que saben bé qui som i què escrivim. No és molt però tot ajuda, oi?

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Una mica de tot i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

41 respostes a Literatura en català al Canadà

  1. María ha dit:

    Me encantaría asistir a tus clases. Ese planteamiento de enlazarlo todo lo considero fundamental. Todo está conectado, la vida no son compartimentos.
    Gracias por tu labor en Canadá
    Un abrazo

  2. Tura ha dit:

    Tota la meva admiració per tú i per la feina que fas! Gràcies Shaudin per ensenyar als teus alumnes la història de Catalunya i la poblemàtica social i política que tenim…
    Una abraçada forta, forta!

  3. Gemma Matas Gustems ha dit:

    Ostres Shaudin, ets una GRAN PROFESSORA!
    Quina sort tenen els teus alumnes de poder assistir a les teves classes. Moltes gràcies per ensenyar la història del nostra terra. Crec que no seria descabellat que vinguessis per aquí a impartir classe a més d’un que no sap valorar Catalunya, potser perquè no li han explicat amb tant d’encert la seva història i molt possiblement perquè tampoc s’ha preocupat d’assabentar-se’n.
    Una abraçada!

    • Molta pràctica ensenyant, Gemma, res més. I ganes de fer-ho bé, és clar.
      De vegades he pensat que m’agradaria fer aquesta classe per a catalans que els manca informació, però em sembla que faig més falta a l’estranger. Tinc molta experiència ensenyant aquesta assignatura a gent que, si fa no fa, no sabia res de la nostra terra abans de començar el curs. Però seria interessant també haver-ho d’enfocar per als catalans ―un nou repte―. Una abraçada, maca!

  4. Juanita Pons ha dit:

    M’agrada tot el que escrius! espero que el brac millori. Bona nit.

  5. Dolors ha dit:

    Tot ajuda, i tant!
    Quina llàstima que siguis tan lluny: m’encantaria esmunyir-me en alguna de les teves classes 🙂

  6. Quico Romeu ha dit:

    Tota pedra fa paret, diu un dels nostres refranys. I és cert. 570 persones no semblen moltes a primer cop de vista. Però cal tenir en compte que són quasi 600 persones que han rebut la informació directament d’una catalana, en primer lloc, i amb una força i entusiasme que no sap ni d’on els treu, la qual cosa els motiva enormement a ben segur. Aquestes 600 persones formen part de 600 famílies i treballaran en uns hipotètics 600 llocs diferents. També són 600 potencials comptes a twitter o a facebook, o en qualsevol altra de les xarxes socials. Precisament ara, quan s’acosta el moment en què hem d’esperar que la nostra causa, la dels Països Catalans vull dir, tingui ressò i debat mundial, que hi hagi un grup tant nombrés de “comentaristes” en un país i la majoria convençuts de les nostres raons, és clau i no és poc important el nombre. Poden aportar cartes riques en coneixements als mitjans, potser algun o alguna pot arribar a un debat televisiu, o radiofònic. Al marge del comentari en els múltiples cercles de cadascuna d’elles i ells. Oidà a cada país del món hi tinguéssim un grup de cinc o sis-centes persones, que senten una empatia formada sistemàticament i amb coneixement de causa en allò que els nostres veïns castellans anomenen pomposament com a “la académia”, i que nosaltres dotem de vida pròpia reconeixent-lo com a món acadèmic.

    • Hola Quico,
      Tens raó quan dius que “senten una empatia formada sitemàticament i amb coneixement de causa”. Ho trobo molt important. Si a Catalunya les institucions etc. ho tinguessin clar, s’adonarien que cal incrementar les classes de cultura catalana al món. Tinc molta experiència de com va. Si algú fa una ponència, xerrada (no cal ni dir una exposició) etc. sobre nosaltres a una pila de persones en un altre país, sempre va bé, és clar, com més s’escampi la nostra realitat millor, però l’efecte és passatger i no ho acaben de copsar tret que ja tinguin força coneixements del tema. D’altra banda, quan es fa un curs, amb un munt de classes i discussions i proves que fa que hagin d’estudiar el tema, a fons, i entendre’l i pensar-hi, l’efecte és molt més positiu. En aquest cas la comprensió és molt bona i és durable. Per exemple, si enllaço el teu vídeo de l’endemà de l’11 de setembre de 1714 a una persona que no coneix gaire el tema, doncs sí, causa un impacte, però com que no sap d’on venen els trets no pot copsar bé què ens va passar ni els efectes. Quan el veuen els meus estudiants que ja han estudiat tot el que ve abans de la nostra història i etc., l’impacte té un abast molt més gran i poden comprendre totes les repercussions. Només és un exemple. També si mostres, per exemple, la Via Catalana, la gent diu “wow, quina passada”, però tampoc no copsa d’on ve tot plegat. A la meva classe van veure La Via Catalana el segon dia del curs i, tot i admirar-se i que vaig explicar moltes coses, no sabien bé de què anava. És ara, després de moltes classes i d’estudiar tota la història i de comprendre moltes coses, que em diuen que ARA ho tenen claríssim, que ho poden copsar del tot. En fi, podria donar molts exemples i parlar d’això durant hores.

  7. Josep Maria ha dit:

    Hola Shaudin, reina, ¿no tindràs per casualitat cap classe teva gravada amb vídeo? Seria una passada poder-te veure, sentir-te i PUBLICAR-HO ala xarxa!
    Petons del nen dels patins…

    • Hola Josep Maria,
      No, noi, no tinc cap vídeo de les classes ni res que s’hi assembli. A més aquí fer una cosa així requereix que sigui aprovat per tots els estudiants, el departament i no sé quanta gent més de l’administració de la universitat. Un merder burocràtic en el que no em vull ficar. Fins i tot fer una foto dels estudiants no és fàcil, però ho intentaré i espero que alguns ho acceptin (si me’n recordo! sempre vaig de bòlit, no prometo res). Petons!

  8. Sergi G. Oset ha dit:

    Un post molt detallista que desprèn la passió amb la que exerceixes i que contagies als teus alumnes. Felicitats per aquesta tasca i la capacitat de condensació d’uns temes tant extensos en aquest format comprimit.
    Una abraçada. ^_^

  9. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Gràcies, Potatito. No me’n sé avenir de tot plegat. T’imagino mostrant el bloc a la classe i parlant de mi! Per Déu! El fet que els alumnes estiguessin tan interessats (tant en el cas del gènere negre com de la novel·la juvenil) indica el que sempre diem. Són tipologies literàries que engresquen les lectors i això és molt important. Suposo que tots els autors negrots deuen estar molt contents.
    Jo ho estic, no cal dir-ho.
    Novament mil gràcies per la teva tasca, estimada.
    Mil petonets.

    • Hola estimada Potatito,
      Mira, tinc la oportunitat i la llibertat de fer-ho i les aprofito. No hi ha res com dirigir un curs i poder fer i desfer com em sembli. Com que ningú a la universitat té ni punyetera idea del tema em deixen tranquiŀla perquè faci el que vulgui.
      Ja saps que sóc molt eclèctica i, per tant, al meu curs hi ha de tot. Igual els faig estudiar la repoblació de les terres centrals per Guifré el Pilós, com un poema de Jordi de Sant Jordi, el teatre popular, la imaginació de Gaudí, la creació de l’Institut d’estudis Catalans, les dictadures del segle XX, els poemes de Salvador Espriu, o la noveŀla negra. Hi ha de tot i de tots els temps. El cas és que entenguin (recalco “entendre”) d’on venim, on anem i que tenim de tot i de gran qualitat.
      T’hauria agradat veure a la gran pantalla de l’aula el teu bloc i “Les veus del crim”. Ah, i també van veure, ben gran, la coberta de “Examen d’un mestre sabater”.
      Petons!!!

  10. Gemma Colomé Oncins ha dit:

    Noia, que vols que hi digui??? Sols felicitar-te i gràcies per la feina feta.

  11. Fantàstic, Shaudin, FANTÀSTIC!!!!!!!

  12. Jordi Canals ha dit:

    Gràcies per la informació. L’hauré de veure.

  13. Rosa Nebot ha dit:

    Ets una magnífica professora de cultura catalana, n’estic segura; i no tan sols perquè hi poses moltes ganes -cosa que no dubto-, sinó perquè hi aboques entusiasme i amor; i això s’encomana, creu-me.

    • Gràcies, estimada Rosa. I, ep, de tu no me’n vaig descuidar pas. A la pantalla hi va haver una fotografia teva i una altra amb les imatges de les teves dues noveŀles (quan parlava de la literatura catalana del segle XXI en general). Una forta abraçada!

  14. mercè ha dit:

    Com diuen més amunt, no saps com m’agradaria ser en una de les teves classes. Gaudiria d’allò més. No et pot imaginar quin bé fas per a la cultura d’aquest país petit i alhora immensament gran en la seva voluntat d’ésser i d’expressar-se.

  15. Jordi Canals ha dit:

    Soc dels que penso que m’agradaria estar entre els teus alumnes i poder escoltar les teves lliçons. He seguit de prop el teu procés dels últims anys i penso que ets una professora admirable. Tant de bo, les teves ensenyances sobre Catalunya serveixin perquè el nucli que h’ après de tu pugui recolzar les nostres intencions sobre el dret a decidir. Moltes gràcies Shaudin. Visca Catalunya independent!
    Una abraçada.
    Perdona no sé que ha passata abans

  16. Jaume Benavente ha dit:

    I tant que tot ajuda. Molt bé Shaudin!

  17. Remei Turro ha dit:

    Saps ? a les aules d’acollida estic fent una tasca minimament semblant a la teva…
    Endavant! i moltes felicitats!!

  18. Remei Turro ha dit:

    Des de Catalunya concretament al cor d Bcn

    • Ai, marededéu, Remei, no havia vist els teus comentaris fins ara. Perdona que no et vaig dir res.
      Quina gràcia que fem una tasca tan semblant. El dia que aconsegueixi anar de visita a Catalunya (no sé pas quan, però) ens hauríem de veure i parlar del que fem. M’agradaria molt.
      Tu també endavant!!!

  19. Maria ha dit:

    Sí que és molt. I sí que ajuda. 570! Tot el que diu en Quico Romeu m’agradaria haver-ho sabut escriure jo (i la teva resposta, també).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s