Recontar històries

M’agrada molt quan em trobo amb un text que reconta una història ja escrita abans. De fet, es més comú del que sembla perquè, si hi pensem, totes les històries, en menor o major mesura, són històries recontades. En alguns casos, però, la relació amb la història original és ben palesa. Podria citar nombrosos exemples ―i de segur que vosaltres també―, tanmateix, voldria enfocar-me en un cas particular que es relaciona, a més, amb una notícia d’última hora.

Al País Valencià hi ha un autor de literatura infantil i juvenil que es diu Carles Cano i que ha publicat una pila de llibres. Dos d’aquests llibres a Edicions del Bullent: Set Blancaneus i un nan (Premi Carmesina, 2012) i La Caputxeta Negra (1996). I d’aquest últim us vull parlar.

La Caputxeta Negra

Carles Cano, a La Caputxeta Negra, ens reconta la història de la Caputxeta Vermella, però la situa a l’Àfrica i qui es perd al bosc no és la Caputxeta sinó un elefant despistat que després la Caputxeta confon amb la seva àvia perquè la noieta és miop. A Edicions del Bullent ens diuen: “És un conte desmitificador del tradicional … ple d’equívocs i d’enganyifes, sense males intencions”. Les divertides iŀlustracions del llibre les ha fet Paco Giménez, qui ha coŀlaborat diverses vegades amb Carles Cano.

La Caputxeta Negra-2

L’afer sobre aquest conte reinterpretat per Carles Cano, però, no s’ha acabat. Vet aquí que al Canadà, al departament de llengües, literatures i cultures modernes de la Universitat de Brock (on, per aquelles casualitats de la vida, jo hi Red Riding Hoodvaig ensenyar l’estiu del 2001), la investigadora de literatura per a infants Sandra L. Beckett hi ensenya literatura infantil comparada. Doncs bé, la professora Beckett acaba de publicar l’antologia Revisioning Red Riding Hood around the World: An Anthology of International Retellings. I entre les 54 versions de la Caputxeta Vermella que es troben en aquest llibre hi ha La Caputxeta Negra de Carles Cano, traduïda a l’anglès i, naturalment, precedida per un estudi rigorós per part de Sandra L. Beckett, introducció que m’ha fet agafar unes enormes ganes de llegir-lo.

La notícia m’ha fet molta iŀlusió. Com potser ja sabeu, és molt difícil entrar al mercat de la literatura en anglès, un mercat al qual li costa molt acceptar traduccions a l’anglès d’altres llengües, i un cop hi ets (traduït) t’arraconen i ningú no et veu. Pel que fa a la versió en anglès de la Caputxeta Negra, per ser dins d’una antologia de prestigi, li anticipo (i desitjo) una llarga i fructífera vida. Espero que estareu d’acord amb mi que tenir visibilitat al món amb la traducció en altres llengües de la nostra literatura (sobretot en el cas tan difícil de l’anglès) és sempre una bona notícia.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Recontar històries

  1. María ha dit:

    Una buena noticia la de Carles Cano.
    Y muy curioso que haya tantas versiones de este cuento.
    Buena semana
    Un abrazo

  2. Anna Maria Villalogna ha dit:

    Em fa molta il·lusió, per molts motius.
    Ja saps que jo sóc una fanàtica de la intertextualitat. M’encanta descobrir-la, buscar-la, trobar-la, estudiar-la i comentar-la. Els contes tradicionals, les Mil i una nits, El Decameró, els contes de Canterbury, etc. etc. han nodrit gran part de textos, relats, obres de teatre i fins i tot pel·lícules al llarg dels temps. Nihil novum sub sole, com ja deia l’Eclesiastés.
    Quan vaig investigar per al meu article sobre la misogínia, que provenia d’un extens treball de doctorat, també vaig descobrir moltes d’aquestes intertextualtats. Per exemple, és impressionant la de vegades que s’ha recreat la història de les cendroses.
    M’alegro per aquest autor, evidentment.
    Un petonet, Potato.

  3. Celebro que hi hagi un escriptor que reescrigui una versió nova i molt diferent. De fet ja no és reescriure, sinó, inspirar-s’hi. Ja sabem que tot el que ens ve al cap és inspirat i transformat amb la primera matèria que ens dóna la pròpia vida, ja siguin vivències, coses llegides, explicades… que el nostre cervell sap interpretar i crear de nou.
    Gràcies, Shaudin!!! Per una informació tan plaent. Una abraçada des de molt lluny: Catalunya!

  4. Quico Romeu ha dit:

    Molt bona notícia i comparteixo la teva alegria. És realemnt una bona notícia.

  5. Jordi Canals ha dit:

    És bo saber que hi ha algú que, amb les seves creacions, dispensa il•lusions entre els lectors en un moment en que la crisi econòmica esta provocant problemes a les editorials i llibreries. Gràcies Carles Cano i a tu Schaudin per fer-nos-ho saber.

  6. Moltes gràcies pels comentaris (sempre em fan molta iŀlusió). Perdoneu que no us respongui individualment però vaig de bòlit (s’apropa l’examen final del curs de cultura catalana; només queden dues classes abans de l’examen i tinc molt a preparar, a més de les altres classes que ensenyo, és clar).
    Potato, ja saps que jo també sóc una fan de la intertextualitat.
    Una abraçada a tothom!

  7. Gemma Colomé ha dit:

    Quina bona noticia !!! Ara el que més m’ha fet gràcia, a part del nom del llibre i el fet en si, és la quantitat de versions que hi ha del mateix conta.
    Felicitats de nou per en Carles Cano i esperem que això sigui molt més habitual .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s