El meu zoològic

Cada any espero amb candeletes que arribi l’estiu. Ah, l’escalfor del solet, els arbres tots plens de fulles, les flors pertot arreu, la gent amb el posat relaxat i els petits que juguen a pilota pel carrer. Les terrasses dels cafès s’omplen, les bicicletes surten, els esquirols i els chipmunks s’afanyen a omplir els nius de provisions i els gats es revolquen per l’herba tan i tan verda. I la meva primera gran sortida quan ve l’estiu és al zoològic de la ciutat. Situat en un extrem de Toronto, el “meu” zoològic, el més gran del Canadà i un dels més grans del món, s’esten per planures i turonets a frec del Rouge River.

P1020485

El Toronto Zoo és força important perquè inclou especies que ja estan extingides al planeta, i té un record per haver aconseguit que especies a punt d’extingir-se hagin criat. En aquests casos el zoològic té un programa per reintroduir aquests animals en el seu habitat original. Els programes de recerca, conservació i educació d’aquest zoològic són molt respectats a tot el món. Es tracta d’una organització sense ànim de lucre on hi treballen zoòlegs, veterinaris, ecologistes, etc., a més de gairebé 400 voluntaris.

Es va obrir al públic l’any 1974, només tres anys abans que jo anès a viure a la ciutat. Però quan vaig arribar, tot i ser un zoològic molt gran, tenia poquets animals. Durant les dècades dels 80 i 90 fou quan s’amplià força pel que fa a la fauna. I va ser en aquests anys que vaig agafar el costum d’anar-hi de seguida que arribava l’estiu, amb el meu fill, aleshores petit, i de vegades també venien altres nens amics del meu fill i amigues meves. Tot i que llavors l’anada al zoològic era tota una aventura de metros i autobusos per arribar-hi, en tinc molts bons records. Quan s’acabava l’estiu i el vent ja bufava gelat, feia la darrera sortida al zoològic fins a l’altre estiu. Abrigava bé el meu fill, omplia la motxilla amb entrepans i pomes i, apa, tornem a l’aventura amb el transport públic fins arribar al zoològic per dir-li adéu i que el meu fill s’esbravés per camins i turons i els digués als animals que no passessin fred aquell hivern. M’anava molt bé que al zoològic tenien cotxets per a les criatures si es cansaven, amb rodes grosses per recórrer tot el parc i amb lloc on posar la motxilla.

Ara només faig una sortida anual al zoològic. Quan comença l’estiu, i diuen que tindrem uns dies bons, ja m’animo: aniré al meu zoològic! I començo a somiar amb extensions on se senten els brams dels lleons, papallones gegants que volen entre els visitants, girafes temorenques, dragons de Komodo que fan impressió, ocells exòtics que es passegen entre la gent, aigües plenes de truites, tigres imponents, osos polars juganers i orangutans encisadors. L’anada al meu zoològic sempre em fa sentir feliç.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

21 respostes a El meu zoològic

  1. Rosa Nebot ha dit:

    M’imagino que mantenir un zoològic en un paíxs tan fred deu ser molt difícil i costós. Penso en els animals africans i d’altres zones càlides o temperades; per als óssos polars, foques i pingüins no deu ser cap problema. Per als visitants, a l’estiu, els paisatge és esplèndid. Us envejo, a tots els habitants canadencs.
    Per cert, Shaudin, arran de la concessió del premi Nobel de literatura, he cercat algun llibre d’Alice Munro. Estic llegint “Massa felicitat” i he observat que en les seves narracions sovint esmenta Toronto. Coneixes aquesta autora? Trobo que és molt bona, interessant. I tu, què n’opines?

    • Sí que és difícil i costós. De tota manera aquest zoològic cada cop es decanta més cap a especies pròpies del Canadà, a més de les que esmentava ja extintes o a punt d’extingir-se. Fan una feina impagable pel que fa a aquestes últimes.
      Pel que fa a Alice Munro, és boníssima com a escriptora, a més de ser una persona magnífica. L’estimem molt al Canadà i va ser una gran alegria que rebés el Premi Nobel (no va poder anar a recollir-lo a Suècia per qüestions de salut ―fa temps que està molt malaltona). Celebro que l’estiguis llegint. És una escriptora molt canadenca i m’imagino que els lectors que no són d’aquí es deuen perdre moltes coses dels seus relats.
      Molts petons, Rosa!

  2. jsbibiloni ha dit:

    A Palma no tenim zoològic, m’agradaria poder fer el que tu fas, vaig estudiar biologia perquè m’agraden molt els animals, les plantes,…crec pel que tu digueres que el preu és un poc car per entrar-hi, uffffffffffff falta molt per l’estiu ara comença l’hivern Una abraçada, Juli

    • Hola Juli, sí que és una mica car però en certa manera jo no he pagat mai l’entrada. Quan el meu fill era petit, ens vam fer socis del zoològic. Pagaves un cop a l’any una quantitat equivalent a dues entrades per una persona i podies anar-hi tantes vegades com vulguessis durant un any. Ser soci et donava accés no solament a tu sinó a un total de 3 adults i 4 criatures. Era una ganga. A més t’enviaven una revista mensual sobre fauna, flora i ecologia, molt ben editada i amb fotografies i articles, adreçada més aviat als infants però que jo esperava amb candeletes. Ara ja no en sóc sòcia, però no pago res perquè tinc una invalidesa, i qui ve amb mi només paga la meitat de l’entrada. Una forta abraçada cap a Mallorca!

  3. Carme Luis Tatjé ha dit:

    Com m’agradaria poder visitar aquest fabulos zoològic, de Toronto, no te ni punt de comparació amb els que tenim aqui. Sembla que els animals estan en llibertat, amb tanta extensió de paisatges naturals. No m’extranya que en tinguis tans bon records, i que hi vagis sempre que pots.Contemplar, els animals és un regal per l’ànima,i de ben segur que quan hi vas, et trobes mes bé, en tots els sentits. Ells desprenen tanta puresa, segur que et fan riure, inclus plorar d’emoció, de veure lo maravellosos que son.
    Moltíssimes gràcies Shaudin, m’ha agradat molt, poder veure, el teu Zoològic, desde la distancia i amb el pensament, jo també ja m’hi trovo, pasajant, per aquest inmens paradis…..
    Una inmensa abraçade, d’ós !!!

    • Carme, et vaig enviar l’enllaç perquè sé com t’agraden els animalons. Sí, aquí tenen molt espai (el problema és que alguns animals de vegades no els veus perquè són qui sap on). Totalment d’acord amb tu, són una meravella. I a alguns els pots tocar, com ara les papallones gegants i alguns ocells exòtics perquè estan lliures dins d’enormes pavellons amb vegetació i amb la temperatura i nivell d’humitat que els correspon. Hi ha papallones que fan 2 pams i fins a 3 pams amb les ales esteses! T’ho ben asseguro. I se’t posen a la mà. Una forta abraçada!

      • Carme Luis Tatjé ha dit:

        Ostres !!papallones de dos pams, quasi m’han saltat les llàgrimes.
        Es que cada dia que passa, amb tot plegat, hem sento, mes aprop, de tot animal, que no es humà.
        Molt agraïda per tot. Una inmensa abraçade.

  4. Jordi Canals ha dit:

    Pel que expliques Schaudin el vostre zoològic es una meravella i si t’agrada tant i ets fa feliç passejant-t’hi i es també font d’inspiració per als teus escrits, doncs es qüestió d’anar-hi més sovint. Hem de fer el que ens agrada. Clar que si!
    Una abraçada!

    • Hola Jordi, més sovint no hi puc anar perquè no tinc gaire temps i el zoològic, tot i estar a Toronto, és en un extrem de la ciutat (Toronto és molt gran). Quan hi anava amb transport públic eren gairebé 3 hores de viatge (i 3 més de tornada). Ara hi vaig amb cotxe, però déu ni do el que es tarda. A més la fibromiàlgia no em permet fer gaires excursions. Una abraçada, amic!

  5. Gemma Colomé ha dit:

    Diuen que els zoològic no estan “de moda” que els animals pateixen, i la veritat és que hi estic d’acord. El de Barcelona fa anys que no hi vaig, sempre, ja des de petita, m’ha deprimit. Però el teu zoològic és diferent. a qui els animals viuen molt millor, amb una semi llibertat, amb espais per corre, a la natura, lliures. aquests si que son uns bons parcs, malgrat que el millor seria que no n’hi agués cap.
    Petons .

    • Gemma, hi ha zoològics i zoològics. No tots són iguals. Al de Barcelona no hi vaig mai quan sóc allí (de petita sí hi anava). Em fa angúnia el poc espai que tenen els animals. I la piscina aquella amb els dofins fent “monades” em fa treure foc pels queixals. Un zoològic és per recerca, per educació i per preservar espècies, com el de Toronto, no un espectacle de circ. En fi, espero que algun dia el zoo de Barcelona sigui com cal; potser amb la independència? Petonets!

  6. María ha dit:

    Tan solo con tu descripción ya me han entrado ganas de visitar tu zoo. Con las imágenes ya ni te cuento.
    Hoy llueve y hace frío (ya se que a los canadienses esto os parecería una temperatura estupenda) ha resultado estupendo leer tu relato.
    Un abrazo suave

  7. Em moc en l’ambivalència. Ja saps. Recorda la meva experiència amb en Floquet. D’una banda, si els zoos ajuden a recuperar espècies i tal, perfecte. D’una altra banda tota la resta. El millor seria que la tasca de recuperació es pogués fer sense treure’ls del seu hàbitat.
    Per cert, que aquest article ara no tocava! Hahahaha. Petonets, Potato.

    • Ja ho sé, Potato. A molta gent li passa. És clar que seria millor fer-ho en el seu propi habitat, però no sempre és possible ―moltes vegades totalment impossible, sobretot quan l’habitat ha desaparegut―. La tasca que fa el Toronto Zoo és magnífica, reconeguda per especialistes de tot el món i fins i tot aprovat per les primeres nacions del Canadà (no deixen passar les coses així com així pel que fa al medi ambient). A més, com deia més avall (o amunt) a la Rosa, cada cop s’aparten més i més del zoològic tradicional i posen efasi en les especies pròpies d’aquí i molt i molt en recerca, conservació i educació dels ciutadans. Pensa que tenen espècies que teoricament ja han desaparegut. Com li deia a la Gemma, hi ha zoològics i zoològics.
      Petonets i aprofito per felicitar-te, altre cop, per rebre el Premi d’Arts i Lletres a la Memòria de Valerià Pujol!!!!!!!!!!!!!!

  8. Remei Turr Goula ha dit:

    Hola Shaudin He treballat durant molts anys com mestra amb diferents especialitats. Darrerament? Aula Acollida La canalla es el motor de qualsevol pas Els adults? els q es dediquen a possar pals a les rodes Meravellos la teva narrativa Delicios el blog! Et felicito! 1 abraada remei PD correu diari… returrogou@yahoo.es BCN Catalunya! (nomes x a tu)

    Remei Turr Goula

    El Domingo 17 de noviembre de 2013 4:53, Shaudin Melgar-Foraster escribi: WordPress.com Shaudin Melgar-Foraster posted: “Cada any espero amb candeletes que arribi l’estiu. Ah, l’escalfor del solet, els arbres tots plens de fulles, les flors pertot arreu, la gent amb el posat relaxat i els petits que juguen a pilota pel carrer. Les terrasses dels cafs s’omplen, les biciclet”

  9. Ricard Pons ha dit:

    M’agrada llegir que t’ho passes bé, massa vegades ens has d’explicar trifulgues i dificultats. He llegit tots els comentaris i estic d’acord amb la majoria. És evident que seria desitjable que els animals poguessin viure en el seu medi natural i en llibertat però em temo que de la manera que “evoluciona” el món, moltes especies ja estarien extingides si no fos pels zoològics. Possiblement el més just passaria perquè els zoològics fossin prou espaiosos pels animals que continguin i sobretot que poguessin sentir-se còmodes amb el clima que els pertoca, això ens portaria a recintes especialitzats amb determinades espècies compatibles amb el medi. És cert que el Zoo de Barcelona no té les dimensions adients per la quantitat d’habitants, la ciutat per les seves característiques entre mar i serralades difícilment pot ampliar aquest recinte, cal valorar que no paren de fer millores, vaig ser-hi fa un parell de mesos i estaven condicionant el lloc dels elefants i les girafes per donar-los més espai. En el tema dels dofins voldria comentar-te que segurament el trobaries diferent, solament són tres. Va ser un encert enviar l’orca Ulisses al zoo de San Diego doncs era una tortura tenir-la en un espai clarament insuficient. L’exhibició dels dofins és, tret d’alguns jocs (Molt pocs) que fan a la part final amb els cuidadors, tota la resta és didàctica, jo diria que adreçada als nens de les escoles. Mostren les seves característiques físiques i d’actitud, fora de la piscina ensenyant com respiren, emeten sons, distingir mascle femella, l’ús de les aletes i després com les utilitzen dins la piscina. Com que són uns animals tan ben disposats la “classe” és molt maca i formativa. O sigui que Shaudin, crec que ara veuries que allò de les “moneries” ha quedat enrere. El mateix fan amb l’exhibició dels lleons marins que només són dos per tant crec que amb espai raonable. No engego aquest rotlle per defensar el zoo de Barcelona sinó perquè no conservis la idea que tenies de molts anys enrere. No és ni de bon tros el que seria desitjable però tampoc el que era unes dècades abans.

    • Hola Ricard,
      El zoològic de Toronto es decanta cada vegada més cap a les espècies pròpies del Canadà i del nord dels Estats Units, precisament per la mateixa raó que comentes, perquè els animals se sentin còmodes amb el clima que els pertoca. A més de dedicar-se a tot el treball que fan de reintroduir al seu hàbitat animals pràcticament extingits que han aconseguit fer criar. Però encara tenen força animals d’altres climes (lleons, tigres, orangutans…); els necessiten per atraure visitants —el zoològic sempre va curt de diners—, però es van desfer dels elefants fa un any (molta gent va anar a despedir-los), ja no n’hi ha, els van enviar a un santuari de California.
      Pel que fa als dofins i orques, el zoo de Toronto no en té. És sabut que per molt amples que estiguin i ben tractats, aquests mamifers aquatics pateixen molt en captivitat, encara que a qui els veu no li sembli que és així. En això estan d’acord els experts. Però celebro que l’orca de Barcelona ara sigui a San Diego on, com a mínim, té més espai. I també celebro que les “moneries” dels dofins hagin minvat. Tot és començar. Aquí, a la província d’Ontàrio, de tota manera hi ha un centre aquàtic de circ amb orques i dofins (res a veure amb el zoològic que és un lloc molt seriós). Aquest circ aquàtic és un lloc privat que fa anys que és molt criticat i s’està intentant que es tanqui.

  10. Ricard Pons ha dit:

    Perdó, els dofins són quatre, no tres, dos mascles i dues femelles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s