Més premis: Català Sempre

Vet aquí que una vegada ―de fet el 28 de desembre del 2006― Joan Solà va publicar un article intitulat “Plantem cara”, en el qual denunciava la greu situació de la llengua catalana i la manca d’actituds decidides per defensar-la. Així comença una història que molts coneixem, perquè aquell artícle de Joan Solà esperonà Josep M. Borrull i un reduït nombre de persones a crear el Coŀlectiu Català Sempre, del qual formo part amb uns altres 18.000 membres.

No n’erem tants, però, quan vaig adherir-me a Català Sempre a principis del 2008 i només feia cap a un any que el coŀlectiu era una realitat. Tanmateix, al grup de debat, que és part de Català Sempre (CS per fer-ho curt), hi havia una activitat formidable. L’any 2008 jo era una autèntica ignorant pel que fa a la informàtica, l’ordinador que tenia funcionava quan volia i la meva connexió d’internet era tan primitiva que participar en un fòrum era tota una odissea. Amb tot, aquell grup de debat de CS resultava tan estimulant que m’hi vaig abocar de ple i els primers dos anys vaig escriure prop de dos mil comentaris (molts de dues pàgines de llargària). Va ser gràcies a CS que vaig entrar de ple a l’internet, que per primera vegada en molts anys em vaig comunicar amb la meva terra d’origen i, el millor de tot, que vaig fer un munt d’amics boníssims entre els quals s’hi troben moltes de les persones que més estimo. Algunes eren membres de CS i d’altres les he conegut a través d’algú que n’era. Quan ho penso em sembla increïble: tinc amics d’aquests que no et pots imaginar que no siguin a la teva vida que mai no hauria conegut de no haver estat per CS. Molts de vosaltres, sí, que llegiu el meu bloc i el comenteu. I els meus primers lectors de Més enllà del somni també. No vull posar noms d’amics i lectors per si de cas em despisto i em deixo algú, però us posaré uns exemples dels jovenets: la Bel de Manacor i la Valèria i l’Oliver; tots tres relacionats amb Català Sempre. Per tant, ja veieu que a nivell personal CS ha estat impagable.

He conegut, virtualment o personal, algunes de les persones que fan rutllar CS, com ara Jesús Mestre, de qui havia llegit anys abans un dels seus llibres ―i m’havia encisat―, i que participa amb articles d’història a les Lletres de CS. Les Lletres són una mena de revistes digitals mensuals d’aquest coŀlectiu, amb notícies, entrevistes, articles… I conec personalment el creador de CS, Josep M. Borrull, perquè quan vaig a Barcelona m’estic a casa seva ―ell i la seva dona Laura ens la van obrir a mi i al meu fill, tot i que la primera vegada que hi vàrem anar no ens havien vist mai―. En Josep M. és, evidentment, una persona que estima de debò la nostra llengua i la nostra terra, i és també un home bo i generós, sempre disposat a fer costat, de tarannà amable, comprensiu, senzill, pacient, en fi, una persona encantadora.

I a què ve parlar-vos avui de Català Sempre? Doncs d’una banda perquè ja tocava i, a més, avui trobo que és el dia adient perquè ahir, divendres 29 de novembre, el Coŀlectiu Català Sempre va rebre un guardó a la 24a Festa de les Lletres Catalanes Òmnium Cultural Vallès Oriental que se celebrà a Granollers: el Premi Ramon Casanovas, el qual reconeix a aquelles entitats que defensen la llengua catalana com a eina imprescindible per a comunicar-se a Catalunya.

Enhorabona Català Sempre!