Adéu, benvolguda Joana Raspall

“Venim a treballar per fer un món millor” (Joana Raspall)

Sap molt greu quan una gran persona, com n’era Joana Raspall, ens diu adéu per sempre més. I no hi fa res que tingués ja molts anys ―100!― per sentir tristor i adonar-nos que, a partir d’ara, la nostra cultura tindrà un buit que només pot deixar qui ha fet tant per enriquir-la. Tindrem, però, la seva obra, i això no només farà que na Joana estigui sempre amb nosaltres, sinó que aquest buit que ha deixat la seva persona l’omplirem, espero, rellegint els seus escrits i engrescant els més joves a llegir-los.

Joana Raspall va escriure per a infants i joves i també per a grans. Tanmateix, de tot el que va crear —poemes, novel·les, diccionaris—, per a mi el llegat més important que ens ha deixat ha estat la seva obra per a infants. I no perquè els seus escrits per als més joves siguin millors, sinó perquè Joana Raspall, com a pionera en la creació de poemes per a infants, va ajudar a normalitzar la nostra literatura, la literatura per a aquells que seran les noves generacions. I això, amics, és impagable.

Joana Raspall escrivia perquè li agradava, com ens passa a tots els que escrivim, però a més escrivia conscient que havia de contribuir a la normalització de la nostra literatura infantil. S’havia adonat que coixejàvem pel que feia a la poesia i al teatre infantil, que en aquests dos aspectes no érem un país normal perquè la nostra literatura tenia aquesta mancança que no tenen les literatures ben consolidades. I vet aquí, doncs, que hi va posar remei. Gràcies a Joana Raspall la literatura infantil en català deixà de tenir forats.

Un aspecte que aplaudeixo de tot cor, pel que fa a la poesia per a infants de na Joana, és que hi havia el desig de fer una literatura amb la mateixa qualitat que s’espera de la literatura per a adults. No us podeu imaginar com subscric aquest desig. En el cas de Joana Raspall, els seus grans coneixements sobre llengua i literatura, la voluntat de fer-ho com cal i, naturalment, el seu talent innat, van fer que el desig esdevingués realitat. I no ens oblidem que, tot i ser d’una gran qualitat literària, aquests poemes són d’allò més adients per als infants. Són, senzillament, un encert.

En el magnífic bloc anomenat Darabuc, sobre literatura infantil i juvenil, he trobat un enllaç a l’article de Miquel Desclot que publicà a Faristol “Joana Raspall, un clàssic de la poesia per a infants”. Us el recomano, feu-me cas.

He buscat algún poema, o fragment, dels adreçats als petits per posar-vos aquí. N’hi ha tants que valen la pena que ha estat difícil decidir-me. A la fi he trobat el que volia. Un exemple de senzillesa i, alhora, de perfecció, de poesia adequada als infants, però que colpeix i fa pensar. Es troba al llibre Divuit poemes de Nadal i un de Cap d’Any.

I la mare mira al cel

(bombarders en lloc d’Estel)

tot cercant la llum més alta.

Li fa un bes a cada galta

i, voltats de tant de mal,

fill i mare són Nadal.