Cada any us ofereixo un relat per felicitar-vos el Nadal (un any va ser tota una noveŀla) i aquest no serà diferent. Però aquesta vegada em cal donar-vos una explicació sobre el relat que llegireu.
Com ja sabeu, no us he escrit mai temes de Nadal. Enguany sí és un tema que es refereix a aquestes festes, però l’he situat al segle XVIII, concretament l’any 1781 i passa a la ciutat de Barcelona. Per què l’any 1781? Bé, d’això us volia parlar.
Potser us heu adonat que la nostra història sembla que tingui un buit. Anem avançant per l’Edat Mitjana, el Renaixement…, endavant fins el 1714. I aleshores només trobem una mena de forat negre que ens porta tot d’una a finals del segle XIX i després altra vegada endavant. Què ha passat durant uns 150 anys? Ah, sí, dirà algú, la invasió napoleònica, doncs hi va haver una paradeta. Home, de 150 anys només podem recordar la Guerra del Francès? No anem bé.
La cultura catalana, la societat catalana, la història catalana, no tenen forats negres. Des del 1714 i fins a arribar a prendre conciència de qui som (o reprendre-la) va haver-hi una evolució, com a qualsevol país normal, malgrat que el nostre no fos gaire normal. Precisament el fet que evolucionessim, tot i haver passat per la desfeta del 1714 i les conseqüències de l’absolutisme borbònic, es un bon motiu per sentir-nos orgullosos i pensar en com foren tots aquests anys que ens hem encaparrat a considerar un forat negre ―”decadència” diem pel que fa a la literatura; que ens falta un bull?―. Doncs, bé, per tot això que acabo d’exposar m’he decidit a escriure un relat juvenil situat a la Barcelona de finals del segle XVIII. No sé si hi ha relats juvenils en català que succeixen durant aquesta època, però si n’hi ha deuen ser ben pocs (jo no en conec cap).
He d’explicar també que fa uns mesos vaig llegir el llibre de l’Anna Maria Villalonga Teatre català inèdit del segle XVIII: Examen d’un mestre sabater, que em va encisar i del qual vaig escriure la ressenya “Una part de la nostra cultura força desconeguda” que us enllaço. La història que trobem en el manuscrit original (una peça teatral) “Examen d’un mestre sabater” succeix a Barcelona l’any 1781 durant les festes de Nadal, i l’he incorporat al meu relat en una mena d’intertextualitat que m’ha divertit força mentre l’escrivia, tot i que no és ben bé el tema de la meva història. El tema és el del títol del relat que us enllaço aquí a sota. Espero que us agradi.
Retallet de Barcelona l’any 1781: un conte de Nadal
BON NADAL DES DEL MEU BALCÓ!!!
Shaudin Melgar-Foraster 
Benvolguda Shaudin, Moltes gràcies per el teu compte, pensar que ets estat fins tard, amb fret, escribin per nosaltres em fa a l’hora feliç i un xic culpable…jo no en se d’escriure pero et desitjo…Que la teva vida estigui plena d’un color, brillant i alegre, i que la màgia del Nadal estigu amb tu per sempre més. Bones festes i milor any 2014!
M'agradaM'agrada
Hola Teresa! No pateixis per mi pel que fa a escriure a la matinada amb son i etc. Corregir exàmens, emplenar paperots, lluitar amb el dolor i tot això, amb tanta feina que no tinc temps ni de dormir, és una altra cosa. Però pel que fa a escriure… sóc molt feliç! Res de sentir certa culpa, guapa, de cap manera. Saber que em llegiràs ―que em llegireu― m’omple d’iŀlusió, d’energia, de felicitat.
A tu també et desitjo un munt de coses bones! Petons!
M'agradaM'agrada
Gràcies Schaudin pel teu compte. He trigat a llegir-lo perquè aquests dies he estat una mica enfeinat . M’ha agradat molt!
Espero que la correcció d’exàmens i els problemes que has patit darrerament et permetin passar un Nadal ben seré. Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Jordi. Jo també et desitjo un Bon Nadal. Petonets, amic!
M'agradaM'agrada
Tant de temps sense engegar l’ordinador m’havia fet perdre un munt dels teus articles, tots interessants i bonics. Afortunadament, no desapareixen del bloc i la gent despistada com jo en podem gaudir quan, finalment, a la situació familiar i personal hi torna la calma.
Tal com et dic al comentari que he posat al conte, el vull explicar als néts, a veure si els agrada com a mi. No tenen animals a casa; seria complicat en un pis ciutadà i amb el tràfec que porten els seus pares. Però els agraden molt.
Bones festes, que els Reis puguin saltar la mar i arribar al Canadà i que tingueu un 2014 molt bo. Aquí a casa, a veure si el camí a la independència ens porta on ens ha de portar!
M'agradaM'agrada
Maria!
Fa temps que quan passes per aquí he d’exclamar el teu nom. De vegades penso que t’hauria d’escriure per saber com estàs, però també penso que la raó de la teva absència deu ser perquè vas de bòlit i més val no atabalar-te. Quan apareixes és un descans saber que, efectivament, anaves de bòlit.
Espero que agradi als teus néts la versió que els contis (adaptada a la seva edat, suposo). Enfoca’t més aviat en el gatet (la part de la peça teatral potser no l’entendran gaire, sobretot l’Anna que és molt petitona).
És molt difícil tenir animalons en un pis i amb criatures. Jo ja fa anys que no en tinc cap; no per una qüestió de criatures sinó de feina i salut ―només em faltaria encarregar-me d’un animaló!
Espero amb candeletes el 2014, per diverses raons però sobretot pel que fa a Catalunya.
Vaig al teu altre comentari.
M'agradaM'agrada