Bon Any Nou! Buff

El buff va per mi. No sóc gens supersticiosa però he de dir que el 13 d’aquest segle ha estat força dolent, per tant celebro entrar al 14, a veure si hi ha canvis positius. No solament desitjo entrar al 2014 pel que fa a mi personalment, però no cal que us digui què espero per a tots nosaltres.

Els desastres van començar per a mi el mes de febrer. Va ser el mes que em vaig posar tan i tan malalta amb aquell virus que m’atacà els pulmons (aquí ho vaig començar a explicar). I va ser el mes que m’arribà la notícia de l’eliminació de les classes de llengua catalana (aquí). Que jo sàpiga m’he recuperat del virus, però em sembla que mai no em recuperaré de la sotragada amb el català.

A Toronto, enguany, hem tingut el temps boig, extrem, ventós i desagradable de sempre, però pitjor. Després de l’hivern que sempre ens toca, vàrem tenir una primavera molt mullada, amb pluges i boira a tota hora, que vàren continuar, més intermitents, durant un estiu que passàvem de fred a unes temperatures altíssimes i tornem-hi. Un estiu on no va faltar una inundació de peŀlícula el 8 de juliol: carrers inundats, metros inundats, un tren de rodalies dins l’aigua (allí on mai no n’hi ha) amb els passatgers que van haver de ser rescatats amb barques. Aquí us enllaço la notícia en un diari amb un munt de fotografies (si us hi fixeu en veureu una d’una serp que es va ficar al tren inundat).

Pel que fa a mi, va ser l’estiu del canvi de finestres en el meu edifici i l’estiu que em vaig trencar el colze, el qual mai no s’ha recuperat el nervi danyat (aquí i aquí).

Per acabar un any maleït, he passat tot el desembre amb tres injeccions setmanals per un problema a l’esquena que no se n’anava (encara hi és, però ha millorat) i que no m’ha deixat viure (seure ha estat una tortura i he hagut de corregir, en total, més de mil pàgines d’assatjos i exàmens).  I la ciutat també ha rebut aquest més: el 14 de desembre una tempesta de neu brutal perquè la neu va caure de cop; el que s’acumula en un mes va caure en un dia. I només havia passat una setmana que ens va caure a sobre una tempesta de gel, el 22 de desembre, que va deixar 250.000 cases sense electricitat (encara n’hi ha 7.000 sense, tot i l’esforç continuat dels equips que hi treballen). M’han dit que la meva universitat, Glendon, sembla que hagi sofert un bombardeig amb branques i arbres congelats i caiguts pertot arreu. I ja em pensava que m’havia salvat de quedar-me sense electricitat que el divendres, paf, adéu a la llum, calefacció, fogons i forn, ordinador, ascensor i, fins i tot, a l’aigua perquè no pot pujar tan amunt sense electricitat. Un transformador de la ciutat havia petat. Durant 31 hores vaig estar sense res més que unes espelmes i flassades; hores que vaig passar netejant la nevera que es va descongelar i inundar i corregint exàmens amb una espelma fins a agafar un mal de cap horrorós. Us penjo unes fotografies del desastre que ha deixat la tempesta de gel (per tota la ciutat s’han vist coses així).

 

Alguna cosa positiva el 2013, per a mi? He escrit un parell de contes (ridícul, ben mirat) i, exactament, 100 pàgines de l’última noveŀla, de les quals unes 20 s’han de canviar força i la resta s’ha de polir molt (una misèria tot plegat). L’única cosa que m’ha sortit rodona ha estat la classe de cultura catalana ―us en parlaré un altre dia, amb fotografia dels estudiants inclosa, perquè vull traduir algunes coses que han escrit―.

Ara estic acabant amb els exàmens. M’he proposat acabar-los demà dia 31, encara que m’hi passi la nit de Cap d’Any (molt probable). Llavors, del dia 1 al 6 (tornem a la universitat el 6), un cop hagi acabat de preparar un curs que comença el gener (falta poca cosa), respondre correus-e i endreçat els papers (ja no trobo res), penso retornar a la noveŀla que fa mesos que ni toco. No sé si podré escriure res nou, però com a mínim vull deixar ben llestos els capítols que tinc escrits. I aleshores faré buffffffffffffffffffffffffffffff

BON ANY NOU A TOTHOM!!!