Per celebrar l’aniversari: Cultura Catalana al Canadà

Avui dimecres el bloc compleix quatre anys (i demà en farà molts més que vaig ser mare). Per celebrar-ho us parlaré del curs de cultura catalana ―em sembla que us agradarà.

Nota: quan veureu aquest article seré a la universitat de les nou del matí a les 9 de la nit, per tant no us estranyi si tardo a respondre comentaris.

Per molts anys lectors d’aquest bloc!

Fa una setmana us vaig dir que l’única cosa que em va sortir rodona el 2013 va ser el curs de cultura catalana, que va durar de setembre a desembre. Per bé que el preparo cada any a fons i ja sé per on vaig (fa 19 anys que l’ensenyo!), enguany, atesa l’eliminació de les classes de llengua catalana, només em quedava aquest curs de català per posar-hi l’ànima. I així ho vaig fer. Els resultats han estat boníssims (sempre han estat molt bons en aquest curs). Els alumnes han après un munt sobre la nostra història, cultura i el procés cap a la independència. Els he fet treballar de valent i de valent han treballat sense queixar-se gens.

A més dels treballs que m’havien de fer cada setmana i de diverses proves, van tenir un examen final de tres hores. Havien de ser capaços de discutir unes preguntes força complexes a les que havien d’incorporar mil coses de la nostra història i cultura. Sabia que era un examen extremadament difícil i em temia algun desastre, però ningú ha suspés i hi ha hagut una pila de notes exceŀlents. No m’ho podia creure mentre corregia els exàmens. El que em sorprenia més era veure la familiaritat amb que parlaven de la nostra història i cultura, com si fossin temes que coneixien de tota la vida quan, en realitat, tres mesos abans no en sabien ni un borrall. Amb la mateixa facilitat em parlaven, per exemple, de les dones d’aigua com del Diccionari català-valencià-balear d’Alcover o de la batalla d’Almansa. Em van deixar amb la boca oberta.

I aquí teniu unes cosetes, que he traduït de l’anglès, que els estudiants van escriure en un dels treballs que van fer sobre la situació de Catalunya (de tots els temes amb els que van treballar em sembla el que s’escau més per a vosaltres). Les vaig copiar d’aquí i d’allí sense mirar-m’hi gaire perquè tenia massa feina, però em sembla que seran prou per donar-vos una idea del que pensen d’aquest tema.

“Ara em sento molt proper al poble català . . . Tinc un gran desig de veure el dia que aquest poble correrà pels carrers cridant: Finalment tenim independència!”

“Malgrat els constants atacs a la llengua, el català mai no es va perdre, i la seva supervivència ens explica una història increïble”.

“Catalunya ha estat dominada per un govern estranger durant segles. És hora que Catalunya sigui governada només per Catalunya”.

“Quan 1 milió i mig de persones omplen els carrers cridant per la independència, se’ns està dient alguna cosa.”

“[La Via Catalana] Va ser emocionant per a mi, com a estudiant d’aquest curs, perquè va ocórrer aquest any, mentre aprenia sobre Catalunya. Em vaig sentir que jo n’era part”.

“Catalunya és una nació atrapada dins d’un Estat estranger.”

“La idea que tenen els espanyols sobre Espanya és com tornar al passat. Som a l’any 2013 i perpetuar aquestes idees imperialistes és veritablement pertorbador”.

“No em puc ni imaginar com deu ser que la teva cultura i la teva llengua les miri amb aire de suficiència la mateixa gent a qui pagues els impostos. Em sembla un cicle frustrant sense sentit.”

“Espanya mai no podrà redreçar tot el mal que ha fet a Catalunya ―el mínim que pot fer és no posar obstacles quan Catalunya se’n vol anar.”

“Si has de retenir un poble per la força perquè no se’n vagi, és clar que no ets un Estat unificat.”

“M’admira veure la sincronització de tanta gent a la Via Catalana . . . Em fascina l’organització i determinació d’aquestes manifestacions que són un èxit cada any i on participa tanta gent i tothom vol la independència”.

“Que el govern espanyol actui com si res no passés és barbàric.”

“Catalunya és una nació i es mereix tenir el seu propi Estat”.

“Quan Espanya va apoderar-se de Catalunya, en comptes de crear ponts la va oprimir. D’aquesta manera només ha aconseguit la reacció natural d’aquest poble que és voler tornar a la seva prèvia independència”.

“És hora que el món s’adoni que aquesta situació no es pot prolongar, que Catalunya ha de continuar sense Espanya.”

“No hi ha cap dubte, quan mirem el seu passat històric, que Catalunya va ser un país líder. Va aconseguir una forma de govern avançat que és perfectament adequat avui en dia . . . Catalunya està feta d’una cultura rica i d’una societat forta que han aguantat el pas del temps, fins i tot sota una forta opressió. . . Catalunya prosperarà molt quan sigui lliure.”

“És realment inspirador veure com milers de persones volen el millor pel seu país i ho demostren amb alegria i cantant . . . Els catalans han estat molt pacients durant molts anys i ara volen poder ser ells mateixos ecomicament i cultural, però perquè això passi Catalunya ha de ser independent.”

“Quan els catalans veuen qui els representa oficialment al món, no es veuen ells mateixos. Veuen algú que representa Espanya. Com et deus sentir quan qui et representa ni tan sols parla la teva llengua? Et deus sentir no volgut, discriminat. Catalunya ha d’anar-se’n i deixar tot això al darrere.”

“És hora que tot el món s’adoni del que passa i s’uneixi a la lluita per la llibertat de Catalunya.”

“Fa massa temps que el poble català és sota l’opressió d’un Estat que no és el seu.”

“Durant segles el poble català ha sofert opressió, discriminació i restriccions per ser dins d’un Estat que no reconeix la individualitat, història, valors i drets d’una nació. No és gens estrany que Catalunya vulgui alliberar-se.”

“Durant segles Espanya ha volgut assimilar el poble de Catalunya, destruir la seva llengua i cultura. S’ha d’acabar el control d’Espanya sobre Catalunya.”

“Em sembla admirable que el poble català, després de tot el que li ha passat, hagi pogut preservar la seva llengua i cultura.”

“És trist pensar que al segle XXI el poble català encara hagi de defensar el seu dret a existir com a poble.”

“La manca de violència dels catalans en el seu procés cap a la independència em commou. És un tret dels catalans que mostra com són de civilitzats. Comuniquen el seu missatge amb alegria i raonaments.”

“Espanya ha avançat ben poc . . . Espanya ha d’entendre que no es pot tractar la gent amb dobles estandars, tant se val d’on siguin . . . M’ha xocat saber que al segle XXI Catalunya encara és objecte d’opressió linguística per part d’Espanya.”

“Gairebé dos milions de persones van agafar-se les mans, fins i tot quan la persona al teu costat podia ser totalment desconeguda, però s’agafaven les mans com si tots fossin una família. Podem aprendre força del seu comportament i com són de gentils.”

“Fins a estudiar aquest curs no sabia que Catalunya havia estat independent en el passat. Quina història ens han ensenyat? L’agenda política darrere aquesta omissió de la història mundial és alarmant.”

“És hora de tenir un nou canvi als nostres mapes!”

I aquí teniu unes fotografies dels estudiants que acabeu de llegir (en falten alguns que van haver de córrer a una altra classe, però amb dos dies vaig aconseguir la majoria).

—-