El Canadà té deu províncies i els tres territoris del nord. El territori més a l’oest, fronterer amb Alaska, és el Yukon.
Travessat pel gran riu Yukon, aquest territori té la muntanya més alta del Canadà, Mount Logan, la segona més alta de l’Amèrica del Nord. La seva capital és la ciutat de Whitehorse, però a molta gent li resulta més coneguda una altra ciutat del Yukon que es va crear durant la febre d’or: Dawson City, a la regió de Klondike que és troba al Yukon.
Per si algú no ho sap, la regió de Klondike es va fer famosa a finals del segle XIX en trobar-s’hi rics deposits d’or. En anunciar-se el descobriment hi va haver un veritable èxode d’homes de tota l’Amèrica del Nord que van aguantar els freds àrtics, l’esgotament i les privacions amb l’esperança de trobar or. Dels 100.000 que hi van anar, només 30.000 van aconseguir arribar-hi i molts van morir en l’intent.
Quan era petita, el meu pare em parlava del Yukon i també de la regió de Klondike. Tal com feia moltes vegades quan em contava altres coses, em deia, per exemple: t’he explicat les meves aventures quan buscava or al Klondike? Perquè jo aprengués sobre llocs o sobre història feia veure que ell hi havia anat o ho havia viscut. També recordo el Klondike de la peŀlícula de Chaplin La febre d’or. De segur que l’heu vist, oi? Si més no l’escena a la cabana on es menja les sabates. I bé, ara que visc al Canadà us podeu imaginar que sento parlar del territori del Yukon moltes vegades. És notori, per cert, que hi aparegui tot sovint l’Aurora Boreal.
I vet aquí que un dia que esbrinava a l’internet sobre les biblioteques canadenques vaig trobar la meva noveŀla Beyond the Dream (la traducció a l’anglès de Més enllà del somni) a la biblioteca pública de Whitehorse. No sé pas com hi va anar a parar, però allí, a la capital del Yukon tenen un trosset de mi. Si jo fos una persona pràctica m’estimaria més que tingués la meva noveŀla una biblioteca pública de, per exemple, Montreal o Vancouver, però els sentiments dominen el meu sentit pràctic. En saber que Més enllà del somni era en aquell territori de molt al nord, aquell territori del qual em parlava el meu pare i que em feia somiar amb terres feréstegues, óssos i rius plens d’or, vaig sentir una iŀlusió immensa, com cap altra biblioteca hauria aconseguit fer-me sentir.
En aquest enllaç podeu veure el meu llibre ben instaŀlat al Yukon.
(Heu de posar el meu nom a “Search”)
Leer este texto es una buena manera de empezar la jornada.
Una historia preciosa, tanto por la biblioteca como por el recuerdo de tu padre. ¡¡¡Y por las imágenes!!!!
Para mi Klonkike era uno de los solitarios que me enseñó mi padre.
Cuando viajé a Yukon resultó divertido descubrir que ese nombre correspondía a un lugar físico. Era lógico que la gente se entretuviese jugando a las cartas en las largas noches invernales.
Cada vez tengo más claro tu poco sentido práctico jajaja
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Ves per on, María, jo no sabia que hi ha un joc de cartes que s’anomena Klondike. Té sentit perquè tal com dius els buscadors d’or es devien entretenir força jugant a les cartes. Cada dia podem aprendre una cosa nova.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Que xulo. Té raó la Maria: tu poco sentido pràctico. Però t’entenc. Hahahaha.
Que passis bon dia, Potatito.
M'agradaM'agrada
Per força m’has d’entendre, Potato. Això del sentit pràctic (o no sentit pràctic) té moltes vessants.
Petons!
M'agradaM'agrada
Potser no ets pràctica, però ha de fer il·lusió que hi hagi un trosset de tu en un lloc, que m’afiguro tan inhòspit, com Yukon.
Una abraçada.
M'agradaM'agrada
Molta iŀlusió, Rosa. I exacte, pensar que la meva noveŀla ha arribat a un lloc tan remot em fa contenta.
Petonets!
M'agradaM'agrada
Tens raó Shaudin, els sentiments no responen a raons pràctiques, de fet, no trenen per que fer-ho, senzillament son els que son. Per que m’agrada, per que fa bona olor, per que és bonic, per que si, per que vull, per que brilla, per que és tendre, per que… per que… per que l’estimo …
Gràcies Shaudin
Josep Maria
M'agradaM'agrada
Josep Maria, saps allò de que el cor té raons que el cap no enten? Doncs, efectivament, per aquí va tot plegat.
Petons!
M'agradaM'agrada
Només és un petit apunt i alhora una curiositat, però la portada del teu llibre m´ha traslladat directament a la meva més tendre joventut i t´explico el perquè.
Si tens ocasió, mira´t les portades dels discos d´una banda británica dels 70´s i 80´s que es deia Yes (el cantant en Jon Anderson va fer unes col.laboracions molts estretes amb en Vangelis). L´il.lustrador del teu llibre sembla ben bé que s´hagi inspirat en Roger Dean, que era qui feia les il.lustracions d´aquells LP´s de la banda.
M'agradaM'agrada
Hola Pepo, acabo de mirar un munt de portades de Yes. N’hi ha de diferents, però és cert que n’hi ha que tenen el mateix estil de la imatge del llibre. L’iŀlustrador de la meva noveŀla és un artista canadenc d’origen oriental que es diu Thong Ling. Normalment pinta aquareŀles però amb la meva noveŀla l’editorial no va voler una aquareŀla i va acabar fent una cosa diferent.
M'agradaM'agrada
Gracies des de El Salvador ! Aqui fa un xic mes de calor pero apreciem les teves comunicacions.Gracies!
M'agradaM'agrada
Que bé, Frederic! A veure si m’envieu una mica de solet i calor.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Continuem somiant Shaudin. Per molts anys! Una abraçada
M'agradaM'agrada
Els somnis sempre són ben rebuts, Jordi. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Que bonic el texte i les imatges. Algun dia espero poder veure una aurora boreal.
Una càlida abraçada
M'agradaM'agrada
Gràcies, Àngels! Jo també espero veure’n una perquè encara no ho he aconseguit.
Una abraçada des de Toronto!
M'agradaM'agrada
Bon día Shaudin: Pot ser que sigui el lloc on el teu pare hagués volgut que estigués …
M'agradaM'agrada
Potser sí, Jordi. Gràcies pel comentari.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
M’agradaria molt conèixer Canadà i veure una aurora boreal… Quan parles del Canadà, amb aquesta veu tan personal, amb aquesta manera tan sensible i apassionada alhora, encara m’agafen més ganes. Ets una mica com els nostres ulls a molts quilòmetres i ens fas gaudir amb la teva mirada. Que siguis poc pràctica és una gran avantatge per a tots els que et llegim. Una forta abraçada, Shaudin!
M'agradaM'agrada
Oh! Com m’agrada tot el que em dius, Mercè. És tan bonic!
Una abraçada d’ós del Yukon (sense fer mal)!
M'agradaM'agrada
M’agrada molt llegir tot el que escrius, la manera tan especial que tens d’explicar el teu dia a dia i com ens fas conèixer aquesta terra tan fantàstica on vius.
Canadà és un lloc que tinc “en agenda” per anar-hi un dia. Sempre m’ha cridat l’atenció i tinc moltes ganes de visitar-lo. Vaig tenir una professora d’anglès canadenca, va néixer a Vancouver i es va traslladar aquí a Catalunya ja de joveneta, tot i que els seus pares i altres familiars encara resideixen allà.
Ens parlava de la seva terra natal amb èmfasi i enyorança. Fos el motiu que fos el que el que la va portar vindre a viure aquí, el seu cor i el seu pensament continuen sent al Canadà.
I referent al que dius sobre la il·lusió que et va fer descobrir el teu llibre al Yunkon, l’entenc molt bé. És molt lloable el teu sentiment, primer el cor i desprès lo material. Necessitem els diners per poder viure, tots procurem preparar-nos per poder-los aconseguir d’una manera o d’una altra, però la sensibilitat es porta dintre, no es pot anar a buscar ni es pot aprendre, és innata!
M'agradaM'agrada
Hola Gemma,
El que li passa a la teva professora d’anglès deu ser com el que em passa a mi amb Catalunya. La terra on has nascut i passat els anys de joveneta té una gran força al cor. Sobretot quan és una terra bonica i acollidora. La gent que acaba estimant més el país d’acollida sol venir de països molt pobres i amb molts problemes (fam, guerres, violència) d’on van fugir.
Si visites el Canadà, un avís: vine a l’estiu!!!
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Bona tarda Shaudin des de Catalunya!
He llegit una majoria de comentaris que si un es bo…? l’altre… millor!!
Avui he anat a l’escola per raons de documentacio…
Total q he anat a una classe de nois/es de 6è P.
La sorpresa ha estat mes x a mi…
M’han vist arribar i s’han possat festius a aplaudir…???
Els recordava belles estones dels nouvinguts i els hi he recomanat uns llibres teus.
Els hi he preguntat: On Es America?
Quins Estats coneixeu?
Cap al Pol Nord qui hi hi viu?
Algu d vosaltres sap quina ciutat hi ha ?
A la fi ha sortit Vancouver Toronto… els hi he explicat q amb afecte dia a dia tu hi vivies, donant clase a nois/es com ells …
Bocabadats!!
Alguns et llegiran al blog!!
Si et fas internacional…? des de Guinea, passant x Israel, Liban Marroc Brasil, Argentina Colonia…
Xina, Philipines… tots han tingut interés x saber q fa Shaudin
els he enviat aquesta web:
http://en.wikipedia.org/wiki/Canada
Segueix sempre així!!
M'agradaM'agrada
Hola Remei,
Veig que has esdevingut una comentarista molt activa d’aquest bloc.
Tens raó, hi ha una pila de comentaris molt bons. Em passa amb tots els escrits del bloc.
Ai, caram! T’han aplaudit? Wow, això encara no m’ha passat mai. Enhorabona!
Moltíssimes gràcies, guapa, per recomanar els meus llibres i el meu bloc. T’ho agraeixo de tot cor!!!
M'agradaM'agrada
Noia, la il·lusió que fan aquestes coses, no te preu. Que tinguis molts moments d’aquests.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Gemma! Petonets!!!
M'agradaM'agrada
http://www.esteladesalcim.cat/galería.php
M'agradaM'agrada
Com et deia, aquest tampoc no s’obre.
M'agradaM'agrada
A través teu, a Yukon hi ha un bocinet de tots nosaltres. Per curiositat he comprovat que aquest territori té uns 30.000 habitants i unes 10 llengües natives, 8 de la mateixa família Athapaskan, a part de l’anglès i francès, i que tant es disposa d’ensenyança en gaire bé totes aquestes llengües, em penso que hi han dialectes molt semblants entre algunes d’elles, com de programes de ràdio i televisió oferts per l’emissora pública CBC Ràdio Canadà, en aplicació de les polítiques de revitalització i protecció de dites llengües per l’aplicació dels articles 14, 15 i 17 de la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes que fou aprovada a l’Assemblea de l’ONU el 2007 amb el vot favorable d’Espanya i Canadà. Espanya acaba de deixar 5 milions de valencians sense ni una sola emissió ni programa en valencià i la comparació amb el Canadà i el Yukon és tan bèstia que no cal dir res més. La vergonya de ser encara espanyol m’ofega.
M'agradaM'agrada
Veig que t’has informat molt bé. Efectivament, al Yukon s’ensenya anglès i francès a les escoles i algunes de les llengües de la família Athapaskan. I s’empren totes aquestes llengües per a moltes coses, com ara a les emissores de ràdio i als canals de televisió. Ja hauràs vist que el retol del Yukon (foto al capdamunt del meu escrit) ve en anglès i francès. Aquí et penjo l’enllaç a un anunci de les biblioteques públiques del Yukon (l’anunci és en anglès i una llengua Athapaskan):
http://www.pac.gov.yk.ca/
Em vaig assabentar del que ha passat al País Valencià pel que fa a Catalunya Ràdio, després de tancar les emissions de televisió en català. Em vaig quedar de pedra.
M'agradaM'agrada
Que bé tenir el teu llibre en aquest territori
Una abraçada,
Juli
M'agradaM'agrada
Una abraçada, Juli!
M'agradaM'agrada
Saps q ara ja ets una escriptora intermundial? jaja
Filipines, Xina, Brasil, Argentina, Rumania, Croacia
aviat t’enviare el bliog q varem fer
tens un correu + privat???
aviam si ets + eixerida i dius q. cal fer…
objectiu a les aules acollida amb 8 mesos d’ anar escola, l’alumne ha de saber les bases de la nostra llengua… i ho he lograaaat!!
1 abraçada ben dolça des de Catalunya!!!
remei
M'agradaM'agrada
Enhorabona, Remei!!!!!!!!
M’he posat en contacte amb tu via facebook, suposo que t’ha arribat el missatge.
Moltes gràcies, guapa! No et dic res més perquè estic esgotada i aclaparada de feina.
Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Puc entendre la teva il·lusió al saber que el teu llibre ocupa un espai real en l’imaginari dels teus records. Et connecta amb el que més estimes. És com que s’ha traslladat en el temps i em sembla poètic que el nom de la novel·la sigui “Més enllà dels somnis” , és una autèntica metàfora.
Els que sentim passió per llegir i escriure no podem ser molt “pràctics” perquè això ens arrela massa a les coses materials. Jo tampoc soc gaire “pràctica”.
M'agradaM'agrada
Bona nit, Teresa. No trobava aquest comentari. M’havies dit que n’havies escrit un en aquest post, però no veia res. Vaig pensar que potser l’anaves a escriure i te’n vas descuidar i no te’n recordaves. Tanmateix, avui he mirat la llista d’spam (feia molt que no ho mirava) i allí era el teu comentari, i un parell més d’un altre amic!
M’agradaria tant anar al Yukon!
Celebro saber que no sóc l’unica poc pràctica. Tal com dius, els escriptors no en podem ser molt, i em sembla que si escrivim en català encara menys (no és la llengua que es ven més).
Una abraçada!
M'agradaM'agrada