Incendi

tears

Fa dies que em sento molt angoixada. El dijous més de 30 persones entre 85 i 99 anys van morir devorades pel foc en una residència per a gent gran al Quebec. De moment, s’han trobat 10 dels cossos; 22 encara no s’han identificat. Totes elles eren persones en cadires de rodes o amb caminadors, moltes amb alzheimer. Una de les víctimes a punt de fer 100 anys.

Ho vaig sentir a les notícies de la ràdio el mateix dijous. Parlaven de familiars dels vellets que van acudir a l’edifici en flames i es volien ficar dins del foc per rescatar l’àvia, el pare… Un home va fer l’impossible per salvar la seva mare, però el sostre va caure sobre la dona abans que el fill la pugues treure. M’esborrono només de pensar en la desesperació que devien sentir aquests familiars, i en el terror que, sens dubte, van experimentar els vellets i velletes, incapaços de fugir, immovilitzats al llit o en una cadira de rodes; alguns devien intentar anar cap a la sortida fent passetes amb els caminadors i només aconseguir veure’s ofegats pel fum; tots cremats vius.

Em sento horroritzada.

Ja sé que de tragèdies n’hi ha cada dia, moltes, massa. Tragèdies evitables, això és el pitjor. Aquesta m’ha impactat molt. Potser perquè tinc una mare velleta en una residència, també amb alzheimer i sense poder caminar. Potser perquè ha passat, com aquell qui diu, prop de casa, de Toronto. Potser per tot plegat i més. En qualsevol cas, cada cop que hi penso, les imatges del foc omplen la meva ment i m’agafa una angúnia que m’aclapara.

Us deixo un enllaç amb un vídeo del foc (per tal de que us adoneu de la magnitud de la tragèdia).

Residència en flames

Desitgem que una cosa així, tan evitable, no torni a passar mai més, enlloc.

Bona nit.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a Incendi

  1. María ha dit:

    Triste, muy triste. Entiendo bien tu angustia.
    Un abrazo

  2. Rosa Nebot ha dit:

    Totes aquestes persones que han víctimes de l’incendi, eren a la residència esperant la mort; segurament ja feia anys que hi eren, tranquil·les i resignades. Però és molt trist que els hagi arribat d’una manera tan tràgica.

  3. Tura ha dit:

    A mi també em va impactar, quan ho vaig escoltar, a la tele; encara no se sabia
    quasi res; amb el teu escrit veig que ha estat horrorós! També he pensat amb ma mare!
    És lluny d’on estàs tú? Cuida’t que no et convé amoïnar-te tan.
    Una abraçada forta.

  4. Tura ha dit:

    Ostres, acabo de veure el video, per Déu, què fort! Ara entenc la teva angoixa! Cuida’t!

  5. Teresa ha dit:

    Una abraçada Shaudin ❤

  6. Sens comentaris. És difįcil imaginar tal horror.

  7. Jordi Canals ha dit:

    Esfereïdor!!!!
    Una abraçada Shaudin.

  8. Gràcies pels vostres comentaris.
    Una forta abraçada a tothom!

  9. Joan Rubiralta ha dit:

    És horrorós perquè ja també vaig tenir una mare amb una residència i només imaginar què podria passar m’esborrono. El que no entenc és per què fan tantes cases de fusta, ja que aquest material és molt fàcilment inflamable. Aquí, la immensa majoria d’edificis, són d’obra i aquest fet fa que el risc d’incendi sigui menor. Segurament que caldria revisar la normativa i també veure què va fer que la gent internada no tingués l’ajut de les persones que els cuidaven quan va començar l’incendi i que va provocar que haguésssin de morir sols d’aquesta forma tan angoixosa.
    Una abraçada Shaudin.

    • Jo tampoc no ho entenc, Joan, fins a cert punt. Probablement perquè vinc d’un país on no fem les cases de fusta. Però, és clar, de fusta n’hi ha molta i, en canvi, no hi ha pedra. L’única pedra es troba al Canadian Shield i és molt lluny de les ciutats (parlem de milers de km). A Toronto i rodalies, per exemple, tot és fang i sorra. Els maons també son un desastre, aquí. Es desfan. Així que entenc que és complicat, i quan tens fusta per triar i remenar… Per aquest motiu tenim alarmes de foc fins a marejar, però en aquesta residència només en tenien en una part (i d’aquesta part es van salvar les persones que hi eren). Una “badada” que ha resultat en una tragèdia.
      Una forta abraçada!

  10. Remei Turro ha dit:

    Esgarrifos x a tots els avis i personal!!
    Bon equip de bombers pero… deu n’hi do…!
    Alla on hi ha la vida tb hi ha mort …
    pero entenc l’angoixa
    Fácil de dir i dificil de cumplir: a ta mare no li pasar res q Deu no vulgui…
    Per tant patim x els nois de cada dia,
    els fills i donem gracies d’haver pogut gaudir un temps d’els avis…
    A la curta ells ens han donat fortaleça.!!
    Queda’t amb records amorosos de la mare!!
    1 abraçada
    remei

  11. jmsalva ha dit:

    He vist el vídeo, horroros tot plegat.
    Una abraçada,
    Juli

  12. Perdona, creia que t’havia deixat un comentari.
    Ho vaig veure en les notícies de TV3 i em vaig horroritzar. Una gran tragèdia humana que segurament es podia haver evitat.
    Una abraçada, Shaudin!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s