‘Graduation’ i tot plegat

Al Canadà té molta importància la celebració del graduation ―la graduació per una llicenciatura, un màster i, sobretot, un doctorat―. Tanmateix, mai no hi he assistit.

Daniela

Daniela

Recordo que quan em tocava, els companys s’estranyaven de la meva indiferència; no ho podien comprendre. I jo no podia entendre tota aquella magnificència per dir-nos el que ja sabíem feia mesos: que havíem acabat la llicenciatura, després el màster i finalment el doctorat. Només pensar en posar-me un birret i una capa i a sota roba d’aquesta que mai no em poso ―allò d’anar mudat― era superior a mi. Em sembla molt bé que hi hagi gent a qui li agrada i celebro que la faci tan contenta, com ara els meus estudiants que es graduen ―aprofito per mostrar-vos unes fotos, de ja fa un any, d’estudiants boníssimes de llengua catalana―, de debò que em fa feliç veure’ls tan contents, però cada cop que em va tocar a mi vaig passar de l’esdeveniment. I els diplomes vaig esperar que me’ls enviessin per correu, els vaig desar en un calaix i tal dia farà un any. Sí, fins i tot els títols em fan certa nosa, però els accepto per raons pràctiques. Cadascú té les seves idiosincràsies.

Amb els premis em passa el mateix. Per exemple, no m’agrada gens ni mica presentar-me a premis literaris. De les poquetes vegades que m’he decidit a participar, només he guanyat al Canadà ―ningú no és profeta en sa terra― per el millor relat en un concurs organitzat per dues universitats canadenques. Tot i que em va fer molta iŀlusió guanyar ―s’havien presentat més de mil concursants― em va fer força mandra haver d’anar al lliurament del premi. És una part del meu tarannà que es manifesta en aquests casos, una part que vol fugir de certes celebracions i replegar-se en la solitud. Ara bé, amb tot el respecte a qui li agradin.

Stephanie

Stephanie

Com a escriptora, el que em fa realment feliç és que em llegeixin; tot altre ho trobo sobrer. I la meva tasca hauria de ser escriure; tot altre que s’hi relaciona em sembla una pèrdua de temps i de llibertat. Tanmateix, avui en dia, tant si t’agrada com si no t’agrada, entres al gran espectacle on tot el que fas s’ha de desplegar a l’escrutini públic. Ningú no t’obliga, ben cert, però si publiques noveŀles, per exemple, no te’n pots escapar tret que no et faci res que no sàpiguen qui ets amb l’inevitable resultat que no et llegiran. Per tant, sí que t’obliguen. Heus aquí un detall: publiques qualsevol cosa i de seguida et demanen una fotografia. La teva cara ha de ser a tot arreu. I jo em pregunto: què redimoni té a veure la meva cara amb el que escric?

Mentre se celebrava el graduation, on se suposava que jo havia de ser amb tots els altres estudiants que s’havien doctorat aquell any a la Universitat de Toronto, me’n vaig anar a nedar a la piscina d’aquella mateixa universitat. No hi havia ningú i l’aigua era transparent, tranquiŀla, preciosa. M’ho vaig passar d’allò més bé entre braçades i capbussant-me; feliç de ser allí, contenta de fer una cosa que m’agradava tant; sola, només l’aigua i jo. Una paraula pot definir com vaig celebrar la meva graduation: lliure.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

25 respostes a ‘Graduation’ i tot plegat

  1. María ha dit:

    Un texto interesante justo cuando acabamos de celebrar Sant Jordi y hemos visto a los escritores correr de un lado a otro durante todo el día.
    Espero los comentarios de tus amigos escritores 😉
    Aunque supongo que no es lo mismo presentar el primer libro a llevar muchos a cuesta.
    Un abrazo

    • Sí, María, quina manera d’anar amunt i avall. ¿Has llegit el post de l’Anna Maria a “A l’ombra del crim”? És divertidíssim! Tot, però em van agradar dos anècdotes en particular: la de la mestra assenyalant “una escriptora!” i la de l’escriptor mediàtic. Si no l’has llegit, te’l recomano.
      Una abraçada!

  2. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Jo t’entenc perfectament. No sóc gens amant de celebracions ni de multituds. De fet, les evito sistemàticament. Aquesta de la graduació, que ara s’està imposant aquí, la sento molt llunyana. No m’hi identifico.
    Pel que fa a la tasca de ser escriptor i ser conegut, només m’interessa des del punt de vista de la visibilitat pràctica. És a dir, per tal que et coneguin i et llegeixin. Tanmateix, sí que m’agrada compartir amb els altres les alegries. Això sí. M’agrada anar a un club de lectura, parlar de literatura, anar a una presentació, abraçar la gent, xerrar, etc. En aquest sentit, sóc extremadament sociable. Empatitzo fins i tot amb les pedres. No ho puc evitar.
    Premis… bé, no hi crec gaire. Però quan te’n donen un, fa molta il·lusió. No ens enganyem.
    Jo crec que cadascú és com és i cadascú ha d’actuar com sent en cada moment. Això sí, sense fer mal a ningú.
    Petons, Potato.

    • Hola Potatito, a mi també m’interessa, com a tu, per la visibilitat pràctica, i de segur que els passa el mateix a molts escriptors. No deia que no sigui necessari, perquè n’és, sinó que em molesta l’obligació de fer-ho si vols vendre llibres. En fi, que la feina d’un escriptor és escriure. I és clar que també m’agrada compartir les alegries, això no té res a veure. Jo també sóc molt sociable per certes coses (i molt poc sociable per altres, i des de que tinc fibromiàlgia la llista d’aquestes és molt més llarga). I m’agrada anar a presentacions de llibres i clubs de lectura i abraçar la gent… El que no m’agrada és anar a esdeveniments on m’haig de mudar i, bé, ja ho explico al post. I sí que fan iŀlusió els premis, no dic el contrari, només que no en sóc gaire entusiasta i m’atabala anar-lo a recollir i tot això. Per fer-ho curt: no m’agraden les coses amb gaire bombo.

  3. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Ah, m’he oblidat d’una coseta que volia dir. Aquestes cerimònies (graduacions, casaments, etc. etc.) són tan antics com l’home. En totes les comunitats humanes es produeixen d’una manera o d’una altra. És el que s’anomena “ritus de pas”. En molts casos serveixen per marcar el pas a l’edat adulta o coses similars. És com si necessitéssim mostrar-ho per pair-ho, per fer-ho oficial. Coses d’aquests animals que som.

  4. Ricard Pons ha dit:

    Tot el respecte per la posició de cadasqú i estic absolutament d’acord amb el que diu l’Anna Maria. Només un però, quan dius “Què redimoni te a veure la meva cara amb el que escric?” Una producció artística es una projecció del seu autor. La mirada i/o el somriure son la versió original d’aquest autor o transmisor. Es natural que hi hagi interès en coneixer la font, el brollador inicial, no et sembla ?

    • Ricard, ja ho he dit a l’escrit que respecto el tarannà dels altres. Senzillament explicava com reacciono jo. Ara be: no estic d’acord amb la resta. L’única cosa important en un text literari és el text, per fer-ho curt. Pot ser un escriptor que sigui una bona persona, agradable, interessant…, però si ha escrit un nyap ha escrit un nyap. I quant a la foto i etc, tenim moltes fotos de Shakespeare o de Joanot Martorell, per posar uns exemples? Sabem res sobre els autors d’obres anònimes que han passat a la història? Però ens agrada el que van crear, oi? I si es tracta d’un autor que té la cara tota desfigurada? L’hem d’atabalar demanant fotos? Deixarem de banda els seus llibres perquè té una cara que no es pot ni mirar?

  5. Ricard Pons ha dit:

    Perdó: Cadascú.

  6. jmsalva ha dit:

    Quan vaig acabar la carrera no se celebrava tot això a les illes, ara si, mai hi he anat en aquesta mena de celebracions.

  7. Tura ha dit:

    De la meva filla no recordo que fèssin cap ceremònia quan és va llicenciar, sols la foto de l’orla que es fèren tots els compays del mateix curs; en canvi, el meu germà quan es donà d’alta al Col·legi d’Advocats, sí que li posàren una toga, amb un acte que m’emocionà…ara eren els anys 80 i potser es fèia en aquells temps. Crec que va amb el tarannà de cadascú, agradar o no.
    Gràcies Shaudin per post.

  8. Ricard Pons ha dit:

    Sols una petita puntualització. No he parlat d’una cara maca o lletja sino de la mirada i el somriure que son, crec, quelcom mes que el físic.

  9. Pons ha dit:

    Quan normalment es diu “una graduació passada per aigua” no sol ser positiu, però en el teu cas està clar que per tu si 😉

  10. Jordi Canals ha dit:

    M’agrada el que expliques de la teva graduació. M’imagino a tothom celebrant la cerimònia d’una manera formal i tu tan contenta nadant a la piscina.
    Comparteixo la il.lusió de ser llegit.
    Una abraçada!

  11. Gemma Colomé ha dit:

    Entenc perfectament tot el que dius, però mira, no ho compateixo. No m’agrada que la gent no vagi a recollir els premis, ves, trobo una desconsideració ja que per alguna cosa t’has presentat, per mirar de guanyar i tenir una mica de ressò. En quant a les “graduacions” ja és més discutible però trobo que tot forma part de la sal de la vida. en fi, no ´se pas que hagués fet jo, però crec que hi haués anant. M’agraden les tradicions.

    Una abraçada.

    • Gemma, qui ha parlat de no recollir els premis als quals t’has presentat? Sempre que he guanyat un premi literari (només dues vegades) he anat a recollir-lo. Jo deia que no m’agrada presentar-me a premis, és a dir, que no envio escrits als premis. Em sembla que no m’has entès. Una abraçada!

  12. Gemma Colomé ha dit:

    Bé, tens raó, dispensa

  13. Xoroi ha dit:

    M’encanta quan vaig a despatxos d’aquests “seriosos”, mirar-me les parets plenes de diplomes, alguns pengen finsi tot als de cursos de CCC, com si fossin d’un màster en ves a saber que. Recordo el despatx d’un gran advocat, que tenia un títol de 500 hores de mecanografia. Des d’aquest dia, vaig perdre la por als despatxos “seriosos”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s