Les aventures de Tintín: una troballa

Tintin i Milu

Temps era temps, em trobava en una llibreria de Barcelona amb els meus avis paterns. No recordo si era l’estiu o l’hivern ni què celebrava, però els meus avis m’havien dut allí per regalar-me un llibre. I vet aquí que tot buscant-ne un vaig topar amb Les aventures de Tintin-L'illa negraTintín, uns llibres amb unes imatges irresistibles a les cobertes. Vaig fullejar-los: ah, eren de dibuixos, sense un text com cal. He de dir aquí que mai no m’havien agradat els còmics. N’havia llegit perquè els nens veïns en tenien molts i els llegíem quan érem en un parc prop de casa, però la gran majoria m’avorrien força. Sé que a molts de vosaltres us encantaven els còmics, per tant el meu rebuig us deu semblar que es mereix un anatema, però el cas és que els gustos personals són els gustos personals i a mi no m’agraven els còmics. Per això, en veure que aquelles aventures de Tintín eren una mena de còmic em vaig sentir decebuda…, però les imatges eren tan engrescadores! I eren libres d’aventures!

Tintin-2 photos

He explicat que no m’agradaven els còmics, però això no vol dir que no m’agradessin les iŀlustracions. Tanmateix, les dels còmics que abundaven llavors em semblaven poc atractives. Res a veure amb aquell desplegament de colors i coses divertides que veia a Les aventures de Tintín. I, repeteixo, eren d’aventures! D’aventures com les que m’agradaven! I el gosset blanc era tan bufó! Milu-2Bé, tot examinant aquells llibres em vaig trobar amb El temple del Sol. L’emoció devia ser intensa. Per a mi, que m’agradava tot el que tenia a veure amb els inques i amb totes les civilitzacions autòctones de les Amèriques, que escoltava embadalida el que me n’explicava el meu pare, que fins i tot havia llegit llibres gruixuts sobre aquest tema quan només era un nap-buf, trobar El temple del Sol devia ser com trobar un tresor. Aquell llibre havia d’anar a casa amb mi! El vaig agafar fort i vaig anar cap on eren els meus avis. Van arrufar el nas ―un còmic?― i encara més quan van veure el preu, però van trobar que les iŀlustracions eren ben interessants i la meva cara iŀlusionada els devia acabar de convèncer. Un cop a casa, els pares també van arrufar el nas… i més endavant ens barallàvem per llegir els llibres de Tintín.

Tintin-El temple

Aquell primer Tintín era en castellà perquè encara no s’havia fet la versió en català. Tots els llibres de Tintín que vaig tenir van ser en castellà fins que va arribar l’abril de 1964 i el primer Tintín en català: Les joies de la Castafiore. Sembla que era ahir i ja fa 50 anys. Buf! He llegit, i rellegit (em sembla que me’ls sé de memòria), Les aventures de Tintín en diverses llengües; en castellà i català quan era a Catalunya, i en francès i anglès al Canadà, però les versions en català em semblen insuperables pels renecs del capità Haddock, un personatge encertadíssim, únic a la literatura juvenil precisament per uns renecs que no tenen parangó. Recordeu l’aventura Stoc de Coc? Quan en Haddock insulta a cor què vols els traficants d’esclaus que ja fugen en una nau? I, ha, ha, ha, el capità agafa un megàfon i continua insultant-los? Aquí sota el teniu (ho sento, només he pogut trobar la segona vinyeta en anglès).

Haddock-3

Haddock-4

Com ja deveu saber, les traduccions al català les va fer Joaquím Ventalló ―poeta, Milu-4periodista, polític i traductor―. Ventalló es trobava exiliat a França i va tenir la idea, genial, de traduir els llibres de Tintín, per tal que els nens catalans en gaudissin en la seva llengua i el català escrit perdurés entre els infants. La gran dificultat, però, van ser els renecs d’en Haddock. Segons he llegit, Ventalló consultava els amics i pescadors d’El PortHaddock-renecs-3 de la Selva sobre els renecs de caire mariner. Tanmateix, la majoria dels renecs se’ls va haver d’empescar. La llista de tots plegats és tan llarga que l’any 2011 es va publicar el llibre Lamp de llamp de rellamp de contrarellamp, una recopilació de la gran riquesa lèxica dels renecs que Ventalló va elaborar per Tintín, dels quals l’editor ens diu que és un “monument lingüístic de primer ordre i un espectacular treball filològic”. S’ha escrit força sobre les traduccions de Ventalló; jo trobo molt interesant l’article força rigorós de Joan Manuel Soldevilla, “Tintín a Catalunya” (aquí), en el qual ens comenta:

Per Ventalló la traducció de Les aventures de Tintín no va ser quelcom rutinari, sinó que des d’un primer moment va ser conscient de la transcendència normalitzadora d’aquest projecte. El seu model de llengua, elegant i acurat, sorprenia als joves lectors que, potser per primera vegada, llegien en català; malgrat tot, aquesta opció encaixava a la perfecció en unes històries admirablement construïdes, pulcrament dibuixades i escrupolosament documentades. L’adequació de la llengua a la narració i al dibuix era absoluta i s’acoblava tant al mesurat i neutre parlar de Tintín com a l’arrauxada i demolidora manera d’expressar-se del Capità Haddock. (18)

Milu (2)Tal com expressa Soldevilla, Les aventures de Tintín tenen uns dibuixos d’allò més polits en unes històries molt ben construïdes i documentades. El mimetisme i la netedat dels dibuixos d’Hergé, la documentació exhaustiva que aplegava abans de dibuixar els paratges que ens mostra i la història esperonadora i ben estructurada que ordia per a cadascun dels llibres de la sèrie, són elements perfectes per aconseguir la credibilitat necessaria en unes històries no tothora versemblants. I s’ha de destacar també l’humor, no ens n’oblidem, si us plau, perquè en aquests llibres hi té un paper essencial que accentua, i molt, el plaer de la seva lectura. Us imagineu uns llibres de Tintín sense humor? Impossible. Tot i que el personatge de Tintín no és intrínsicament humorístic, déu n’hi do amb tots els altres! Em sembla que no cal ni comentar sobre el gosset Milú perquè tothom el coneix bé i ja sabem que assaona amb humor Les Aventures de Tintín d’ençà que el primer llibre de la sèrie es Milu-4va publicar. I dels altres personatges principals no solament tenim el capità Haddock, amb els renecs i el seu tarannà de vell llop de mar que mai no l’abandona, per omplir d’humor aquests llibres, sinó que també el professor Tornassol ―sord, despistat i amb unes idiosincàsies ben curioses― ens arrenca veritables rialles. No us sembla un personatge entranyable, el professor? Tornassol copy

La llista dels personatges secundàris que apareixen a la sèrie és llarga. Tots són molt ben trobats i gairebé tots resulten còmics. Recordem Dupond i Dupont, dos agents de policia força peculiars, Bianca Castafiore, Nestor, Abdalah, general Alcazar…, i un seguit de dolents, com ara en Rastapopoulos, els quals ens fan riure de tan grotescs com són. Hergé tenia un gran talent per riure’s de les persones sobergues; bé, de fet se’n reia de tothom, fins i tot de l’heroi Tintín ―valent, honest, inteŀligent, compassiu―, a qui ens mostra moltes vegades en situacions risibles.

personatges

astronomerI que me’n dieu dels savis? La sèrie està curulla d’eminències científiques força estrafolàries que em feien trencar de riure quan era petita. Alhora que m’intrigaven d’allò més. També em resultaven molt curioses les imatges dels somnis, eren d’una absurditat que em captivava, o em produia desassossec. Les recordeu? A sota teniu un parell de vinyetes.

tintin_1erjuin copy

Han passat molts anys d’encà d’aquell dia a la llibreria amb els meus avis, quan vaig descobrir els llibres de Tintín. I mentre els fullejava, admirada i engrescada, no m’imaginava pas que, tot i estar plens d’imatges, arribarien a ser part del meu bagatge literari.

The Haddocks

Tintin double

Tintin composition

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres juvenils en català, Retalls de biografia i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

44 respostes a Les aventures de Tintín: una troballa

  1. María ha dit:

    Hola, supongo has visto mi portada de Facebook. En Sabadell hay un grupo de tintinaires (de ahí la pintura mural), entre ellos mi hermano. De hecho fue el quien descubrió a Tintin y yo leía los libros que compraba. Su afición por Tintín fue antes que los “romanos” 🙂
    Si no conociese estos libros, con tu texto me entrarían ganas de leerlos. De hecho estoy pensando en releerlos.Tendré que hacer una visita a mi hermano 😉
    Gracias por el artículo y por las horas que has empleado buscando imágenes.
    Un abrazo y cuídate.

    • María ha dit:

      Ahora veo tu nota “Estic com un llum”. Pues sí. Ya te he agradecido el tiempo que has dedicado,se por propia experiencia que se emplea mucho en la búsqueda de imágenes, pero ¡¡¡no 11 horas y toda la noche!! Sobre todo teniendo en cuenta tu estado de salud.
      Gracias pero no lo vuelvas a repetir (tono jocoso de madre que riñe a su hija jajaja)

      • M’acabo de referir a tot això a l’altra resposta al teu comentari. No, no ho faré més, hahaha. Això em deia quan me’n vaig a anar a dormir i, realment, no vull tornar a passar per això (dit moltes vegades al llarg de la meva vida).

    • No, no l’havia vist, María. Fa dies que vaig de bòlit (i quan no?), però avui he entrat al teu mur i l’he vist. El reconeixo perquè havia llegit que han fet aquest mural a Sabadell. Com el teu germà va poder deixar els Tintins pels “romans” (hahaha)?
      Passa sovint que llegeixes quelcom sobre algun llibre que vas llegir i t’agafen ganes de rellegir-lo, a mi em passa moltes vegades.
      Ai, això de les hores per fer aquest post. No va ser el text sinó les imatges. Marededéusenyor les hores que vaig passar per trobar les imatges que volia! El pitjor va ser, però, quan ja les tenia, fer-ne composicions. No tenia ni idea de com fer-ho. Ho vaig probar directament amb wordpress i no em deixaven (només dues imatges alhora, però no quedaven gens bé), així que no em va quedar més remei que estudiar-me (a cent per hora) el photoshop. Vaig veure vídeos sobre com fer-ho, però es referien als nous programes de photoshop i jo en tinc un de molt antic. Les hores passaven (i ja saps que m’hi vaig posar a les 8 de la nit), ja era tardíssim. Com que estava determinada a sortir-me’n, vaig insistir. Vaig acabar prenent nota d’algunes cosetes que deien als vídeos sobre programes avançats, per tenir una idea de com funcionava photoshop, i aleshores vaig començar a provar coses pel meu compte; m’equivocava i hi tornava (van passar hores). I, és clar, havia d’escriure el post i encabir-hi imatges amb certa gràcia i lògica. Anava avançant a poc a poc amb tot plegat (text, imatges i l’embolic d’entendre el photoshop). Amb l’última composició de poc si no llenço l’ordinador per la finestra. Com també saps vaig acabar a les 7 del matí, després d’11 hores seguides (amb petites interrupcions per anar a buscar aigua, ametlles, xocolata i galetes). Quan vaig acabar tenia un mal de cap imponent i els ulls fets un nyap (gairebé no hi veia). Però el que compte és que me’n vaig sortir (no queda tan bé com jo volia, però és prou decent) i que a partir d’ara ja sé com fer composicions amb fotos, la qual cosa em serà molt útil per altres coses. I perdona tot això, però ho havia d’explicar.
      Una abraçada!

      • María ha dit:

        Cuando leí las horas que habías dedicado me pude imaginar perfectamente el proceso que habías seguido, que es el que describes. Yo también me puedo pasar horas buscando la manera de hacer algo nuevo, mirando tutoriales, pero nunca tantas horas seguidas.
        Me parece estupendo que lo hayas explicado. Podrías hacer un cortar y pegar y publicarlo en Facebook. Más de uno se sentiría identificado.
        Eres un caso de manual. Y tengo claro que lo serás hasta el final. Lo tuyo no tiene solución (ni lo pretendes) 🙂 🙂 🙂
        Un abazo

  2. LLuïsa ha dit:

    Hola Shaudin fo tambè tinc tots el comics i peliculas d’en Tintín m’encanten les aventures i tots els seus personatges i els renecs son genials,has fet un bon article et felicito ❤ petons

    • Hola Lluïsa, sí, em sembla que som molts els seguidors de Les aventures de Tintín. A l’Amèrica del Nord no gairé, però. Quan vaig venir a Toronto ningú no els coneixia i només els vaig poder trobar a la llibreria francesa. Ara són una mica més coneguts, des que els van tenir en anglès, però encara hi ha molta gent que no sap que són. Bé, fins que va arribar la peŀlícula d’Spilberg, tot i que ara coneixen la peŀlícula però no els llibres. Moltes gràcies pel comentari. Petons!

  3. Joan Rubiralta ha dit:

    Jo també tinc tots els llibres i pel·lícules editades en català, inclòs el “Tintín al país dels soviets” publicat més tard (1983) i d’un forta empremta anticomunista perquè eren temps de la guerra freda, fins a l’últim volum. He de reconèixer que encara els rellegeixo alguna vegada.

  4. Remei Turro ha dit:

    Bona opinio Shaudin!!
    Jo vareig tenir la sort de comprobar a l’escola… q el gust x lectura no depen ni edat ni sexe… sino quelcom + q inspira a omplir coneixements
    El joven d’avui ofereixes un troçet de Tintin..,. i et miren de reull volen dir: pero ja saps a quiin temps vivim rem..?
    A les hores vaig agafar un quadret de qualsevol troç dels contes… i si q era interessant…
    cerca color de jersey
    de personatge?
    xq aquell home anava amb gorra? i portava bigotis
    Tintin q creus q fa en aquesta historieta?
    esta trist? cansat? feliç com… algu de casa…baja q la tasca d’observacio a cops es prou valida!

    • Hola Remei, això que els joves tenen cert rebuig pels Tintín m’hi trobo jo amb moltes altres coses, només volen saber sobre el que s’ha publicat fa dos dies (tret dels estudiants de literatura i d’altres de cursos avançats). Tal com expliques, per ensenyar (petits o no tan petits) es tracta d’establir una comunicació, altrament malament rai. L’ensenyament és força complicat.

  5. Ricard Pons ha dit:

    Acabo d’arribar de fer muntanya, sempre que puc m’escapo als Pirineus, i he entrat a veure el teu blog -m’encanta- el teu text sobre Tintin m’ha portat molts records. Vaig descobrir aquest personatge a França, jo era petitet i anava a passar vacances a casa dels meus tiets, exiliats de la guerra, vaig devorar els còmics -a mi sí que m’agraden, exceptuant els manga- els vaig llegir en francès, encara van trigar a editar-se a Espanya. M’has fet venir ganes de tornar-los a llegir. Mercès.

    • Fas molt bé d’escapar-te als Pirineus, Ricard (ja m’agradaria tenir-los més a prop!). Pel que comentes, els viatges a França et van fer un lector pioner d’en Tintín a casa nostra. Doncs, apa, a rellegir-los; jo m’hi poso molt sovint (de fet, sóc una relectora de moltíssims llibres). Gràcies pel comentari!

  6. Jordi Canals ha dit:

    Bonica història i un bon treball. Una abraçada!

  7. Fantàstic i exhaustiu post. Jo reconec que no sóc gaire tintinera. Prefereixo mil vegades l’Astèrix. El Milú sí que m’agrada. Però precisament tantes paraulotes del capità recordo que em cansaven. Tampoc m’agraden Mortadelo y Filemón. Suposo que va a gustos.

  8. Frederic Miralles ha dit:

    No soc fan de Tin Tin pero has fet una recopilacio fantastica !gracies

  9. Es Racó des Pt ha dit:

    Amb el teu permís t’ho copio al meu bloc educatiu !!

  10. Jesús (Xess) ha dit:

    Per als que no vam néixer en català ni vam tenir l’educació en català fins a ben grandets, en Tintín va ser una porta d’accés al català de primer ordre.
    M’encanta!!

  11. Es Racó des Pt ha dit:

    Jo tenc gairebé tots els àlbums de Tintín i les seves pel·lícules i moltes coses més perquè amb els anys m’he tornat “tintinòfil” bé, som més “Haddockià” realment… Als alumnes sempre els hi deix uns quants àlbums a les prestatgeries de la “biblioteca d’aula”… M’han passat coses curioses, com una nina que em va demanar si “no hi ha Tintín per nines ?” Es veu que va trobar massa homes i poques dones en les aventures del reporter belga… Però dius una cosa al teu article que és veritat, el primer llibre en català que vaig tenir a les meves mans (jo vaig néixer al 1963) va ser un àlbum de Tintín !! No havia vist mai res escrit en català fins aquell moment… A més jo era només castellà parlant, encara record la meva sorpresa !!

  12. jmsalva ha dit:

    Jo fins ara no m’havia interessat per Tin-Tin però ara el procuraré llegir i me baixaré la seva pel·li, encara que els còmics no m’han agradat mai

  13. Retroenllaç: Opinió d’una autora i professora sobre Tintín | Tintín en català

  14. unicorngris ha dit:

    És un molt bon article. Els comentaris són bons i les imatges ben escollides. Es nota que t’agrada l’univers tintin, com a mi. Jo també he escrit varis articles sobre tintin que potser publiqui algun dia. Vinga, ens veurem maca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s