Fantasia i foscor per als joves és bo

Huckleberry FinnL’altre dia, a les notícies de la ràdio, van referir-se a un estudi de tres anys fet als Estats Units sobre literatura juvenil. En aquest estudi es tractava de saber a quins resultats s’arribaria si els adolescents llegien uns llibres determinats. Els joves participants, tots de tretze anys en començar l’estudi, pertanyien a estatus socials diversos i vivien en diferents estats dels Estats Units. I els llibres que llegirien? Un munt dels proscrits a les escoles.

Per si algú no ho sap, a les escoles i biblioteques públiques dels Estats Units hi ha una llarga llista de llibres prohibits o esperant la decisió de la cort ―per exemple Les aventures de Huckleberry Finn, llibre també proscrit a les escoles del Canadà, per cert, per qüestions de racisme, diuen―. I als Estats Units els llibres juvenils més condemnats són els de fantasia. Us faríeu creus dels títols que tenen a la llista. Heus aquí un d’aquests llibres: Winnie-the-Pooh, perquè hiWinnie-the-Pooh surten ninots que parlen i això és un insult contra déu. Per cert, hi ha una anècdota ben divertida sobre la censura d’aquest llibre, en aquest cas al Regne Unit i per una qüestió de voler ser politicament correcte. És va prohibir Winnie-the-Pooh perquè hi surt un porquet que parla i els musulmans britànics es podien ofendre. El més divertit és que aquests mateixos musulmans van dir que quina estupidesa era això i que reintegressin el llibre a les biblioteques.

Com deia més amunt, els llibres juvenils de fantasia són els que provoquen reaccions més fortes de censura als Estats Units. Els arguments més comuns són els següents: que causen confusió, que són un atemptat contra déu i, en certs casos, que són satànics i inciten a la bruixeria, com amb el cas de la nissaga de Harry Potter. Aquests llibres de J. K. Rowling han estat els més proscrits en els últims deu anys i fins i tot se n’han fet fogueres públiques.

L’estudi, doncs, s’enfocava en diversos d’aquests llibres, tots de gran qualitat literària i Harry Potterentre els quals, naturalment, s’hi trobava la nissaga de Harry Potter. Tres anys més tard ja tenim els resultats. Els primers me’ls podia esperar i no em cal fer cap estudi: aquests joves ara escriuen més bé i tenen més imaginació. La gran sorpresa, però, ha estat que aquests joves han esdevingut, per fer-ho curt, més bones persones. Treballen de voluntaris en hospitals o per als sense sostre, a tall d’exemple, alhora que han desenvolupat un bon sentit de justícia i d’empatia envers les altres persones sense tenir en compte la seva raça, edat, etcètera.

Em sembla que els educadors i pedagogs haurien de prendre’n nota.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

32 respostes a Fantasia i foscor per als joves és bo

  1. María ha dit:

    Sorprendente!!!! Hay muchas cosas que me chocan de los norteamericanos pero desconocía sus miedos ante la fantasía. Gracias por informarnos de este estudio.
    ¡¡¡Viva al fantasía!!!

  2. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Quedo astorada de la hipocresia dels EUA, ja sabuda, però que, quan et donen dades com has fet tu, fa al·lucinar al més pintat. I Canadà i altres llocs, igual. En aquest sentit (i malgrat tot) quina benedicció la vella Europa!
    L’intervencionisme d’aquest caire em sembla que té més a veure amb polítics i eclesiàstics que amb pedagogs autèntics. Vull dir, que els educadors i pedagogs segurament han d’estar amarats de certes ideologies per acceptar o recolzar o participar en tanta cafrada. Això sembla l’índex del Concili de Trento.
    D’altra banda, també resulta curiós que J.K. Rowling hagi venut i vengui tant, que es facin pel·lícules supertaquilleres de tots els llibres de la nissaga de Harry Potter i que, alhora, estigui bandejada de certs programes educatius, etc. Alguna cosa no quadra. Jo diria que tot plegat vol dir que, estiguin acceptats o no en les escoles, els llibres i les pel·lis els nois els llegeixen i visionen igualment.
    I és clar que els nens necessiten la fantasia. A més, amara totes les històries de la humanitat (en tots els racons del planeta) des dels inicis dels temps. Què són “Les Mil i una nits”, que són els antics contes hindús, què son les llegendes artúriques, etc. etc. Ja la tradició oral ha vehiculat sempre la fantasia i la màgia. La meravella. I així hem continuat, amb l’afegitó després dels relats més cultes d’autors coneguts. Sense fantasia estem perduts.
    Que els moqui la iaia a tots aquests tan obtusos. És curiós que la vulguin proscriure, la fantasia. Això està clar que és una maniobra precisament perquè coneixen la seva importància per a la formació de la imaginació, el desenvolupament intel·lectual, etc.
    És curiós que adults que prohibeixen la fantasia en la literatura creguin en la vida real en Paradisos, Purgatoris i Inferns. Quina esquizofrènia!

    • Hola Potato,
      T’he deixat pel final per respondre bé el teu llarg comentari. Com he esmentat en altres respostes, no hauríeu de posar en el mateix sac els Estats Units amb el Canadà. Repeteixo: al Canadà no hi ha cap llibre de fantasia que s’hagi prohibit. Hi ha poquets llibres prohibits, el cas més notori és el de Les aventures de Huckleberry Finn. Els Estats Units són complicats, molt. Conec bé el país (el tinc a tocar), sé com actua i sé com de diferents poden ser els seus habitants. Hi ha de tot, des de fanatics religiosos (o simplement fanàtics) fins a gent molt liberal i de ment oberta. Però amb una població d’uns 300 milions cada grup comporta molts i molts milions de persones. És un país d’extrems. Pensa que de la mateixa manera que hi ha milions que censuren llibres, també hi ha milions que protesten d’aquesta pràctica. Per això es fan fogueres amb els Harry Potter i, alhora, d’altra gent n’està enamorada. Hollywood, per exemple, es considera (molts milions de persones ho veuen així) part de l’infern. Rep molts atacs. Hi ha llocs que prohibeixen les peŀlícules de Walt Disney, a tall d’exemple. Imagina on arriben! El país està molt dividit, molt i molt. Però és més complex que això i difícil d’explicar en un comentari. He notat que a Catalunya i etc. no s’acaba de comprendre aquest país anomenat Estats Units el qual, en realitat, és com molts paísos alhora. Hi ha gent amb un nivell inteŀlectual altíssim, d’altra de molt superficial i d’altra de fanàtica. Tenen també un gran poder econòmic (i per extensió polític) que maneguen uns quants. I també poden ser altruistes, generosos, bones persones. Una bogeria tot plegat.
      Tornant al tema dels llibres, em sembla que no em queda més remei que fer un altre post per explicar-ho com cal. És molta feina perquè hi ha informació per triar i remenar sobre el tema. I no et creguis que només és als Estats Units on es censuren llibres perquè pocs països se n’escapen. El “políticament correcte” esdevé més i més un malson en països democràtics, només t’has de fixar en l’exemple que he comentat al post sobre Winnie-the-Pooh al Regne Unit. I arribarà a Catalunya, “mark my words” que diuen aquí.
      Bé, en aquest post, i com que no tinc temps, només em volia referir a l’estudi que es va fer.

      • Gràcies, Potato. Segur que no ho entenem. És tan diferent! Ja m’imagino, de tota manera, que hi ha gent de tota mena. En cap cas he volgut generalitzar. Esperaré el pròxim article per aprofundir en un tema tan interessant. Un petó

  3. Eulalia Sariola ha dit:

    Molt interessant aquest estudi que ens fas saber, Shaudin. El faré arribar a amics. Moltes gràcies! Quan jo era petita hi habia un llistat de llibres prohibits, entre els quals Corazón d’Edmundo d’Amicis. Un llibre que a mi em va encantar quan vaig aconseguir llegir-lo. Quina casualitat que sigui sempre el feixisme el qui prohibeixi llibres… Eulàlia Sariola

    De: Shaudin Melgar-Foraster Responder a: Shaudin Melgar-Foraster Fecha: diumenge 11 de maig de 2014 6:19 Para: Eulalia Sariola Asunto: [New post] Fantasia i foscor per als joves és bo

    WordPress.com Shaudin Melgar-Foraster posted: “L’altre dia, a les notícies de la ràdio, van referir-se a un estudi de tres anys fet als Estats Units sobre literatura juvenil. En aquest estudi es tractava de saber a quins resultats s’arribaria si els adolescents llegien uns llibres determinats. Els jov”

    • Hola Eulàlia, i gràcies pel comentari. Durant tota la història de la humanitat i a totes les cultures hi ha hagut llibres prohibits per una o una altra raó. Actualment sol ser per una qüestió de ser politicament correcte (el cas d’Estats Units és força especial, però). Una abraçada!

  4. Copons ha dit:

    Molt interessant, Shaudin! Gràcies!

  5. Gemma Matas ha dit:

    Ostres Shaudin, m’he quedat més que sorpresa llegint el que comentes de EE.UU. i Canadà, sembla increïble, primer, perquè estem al segle XXI i segon, perquè és inaudit que paisos tan “llençats” com aquests surtin amb coses així que ni saps per on agafar-ho!!!

    • Gemma, no confonguis els Estats Units amb el Canadà, però. Al Canadà no es prohibeixen llibres de fantasia. Són ben poquets els llibres proscrits i sempre per allò de ser políticament correcte. Però és més complicat i no em queda més remei que explicar-ho com cal en un altre post (potser la setmana que ve). Una forta abraçada!

      • Gemma Matas ha dit:

        OK Shaudin, moltes gràcies per la teva resposta i a l’espera de que ho puguis explicar en un altre post. Sense presses, eh per això?
        Una forta abraçada Shaudin i cuida’t molt!!!!!!!!!

  6. Valdea ha dit:

    Hola Shaudin,
    jo visc a l’estat de Louisiana i te’n podria explicar un munt, de coses, però tot i que els nanos, els pocs que llegeixen a l’escola, tenen a l’abast la majoria de les novel·les de què tothom parla (les modes són les modes, és clar), no hi ha manera que a la biblioteca de la meva Middle School comprin la trilogia His Dark Materials de Pullman perquè és un atemptat contra la moral (hipòcrita i sempre analfabeta) dels poders que decideixen què, quan i per a qui… En canvi, trobes novel·les com: To Kill a Mockingbird! Increïble…

    • Hola Valdea,
      Benvinguda al meu bloc. Celebro tenir aquí algú que viu als Estats Units. Potser tu tens informació de l’estudi del qual parlo al post. Ho vaig sentir al final de les notícies de la ràdio, fa una setmana, si fa no fa, però no recordo qui van dir que havia fet aquest estudi. Ara bé: d’informació sobre llibres “banned” a les escoles i biblioteques n’he trobat un nombre increïble. Pares que es queixen i fins i tot ho duen a la cort i, apa, a prohibir el llibre. He trobat centenars de llibres proscrits (de vegades n’estan en un estat i no en un altre). La trilogia His Dark Materials sé que és dels més prohibits (i jo trobo aquestes noveŀles magnífiques! de lectura obligada!). Pel que fa a To Kill a Mockingbird, dius que està permés? He llegit que està prohibit a moltes escoles. Deu dependre de l’escola.
      Una abraçada cap a Louisiana!

  7. Montse Galera ha dit:

    Ostres, no coneixia el teu bloc! El Post m’ ha semblat molt interessant, i els comentaris al respecte també. Pensava que això de convidar a la ignorancia mitjançant fogueres de llibres era exclusiu de règims dictatorials, novel·les tipus “Fahrenheit 451” o topaments amb l’ esglèsia. A casa nostra, això no passa, oi?

  8. Jordi Canals ha dit:

    Increible, tot i que dels americans ja no em sorprèn res. Una abraçada!

  9. Dolors ha dit:

    No sabia que també hi havia llista de llibres no grats. Quin mal que pot arribar a fer un animaló que parla! Sempre defensors de les llibertats, diuen. Déu ni do!

  10. Jesús )Xess) ha dit:

    Algú que creu que una serp cull una poma i l’entrega intencionadament a una dona per a que pequi o que creu en un home vivint dins una balena o que un colom deixa prenyada una verge… decideix què pot llegir un nen i que la fantasia no és bona pel seu desenvolupament intel•lectual???
    Divertit, si més no… irrisori.

  11. Rosa Nebot ha dit:

    Si en un món occidental, com el nostre, avançat i culturitzat, tenim uns Estats Units que, tot i ésser el paradigma de la defensa de la llibertat, ofereixen uns exemples tan lamentables, què podem esperar de tot l’altre món? I fixem-nos que en el nostre propi país, tan minúscul si el comparem amb els grans, també es produeixen les irracionalitats i contradiccions que que has posat en evidència, això sí, en quantitat molt i molt inferior, és clar. Gràcies pel teu post; és molt interessant.

    • És complicat perquè res mai no és blanc o negre. D’irracionalitats i contradiccions n’hi ha per triar i remenar a tots els països (en alguns més que en altres, però). De vegades ens sorprén perquè no coneixem bé un país determinat. Quan es coneix, es pot veure l’origen d’aquestes contradiccions. En fi, els Estats Units és un país complicadíssim i el fet de ser tant gran i tenir tanta gent el complica més. Una abraçada, amiga!

  12. Quico ha dit:

    A tot arreu se’n fan de bolets quan plou, i n’hi ha de més papistes que el papus…. són els pupes!

  13. Remei Turro ha dit:

    Gracies Shaudin!!
    Sort q de tant en tant algu es capaç d’obrir ulls…
    Saps q ??
    Ho passare a l’escola… aviam si entre tots som capaços de pensar i confiar amb els joves
    1 abraçada
    remei

  14. Pons ha dit:

    Estan sonats aquests pedagogs puritans. Des de quan la fantasia es dolenta? Jo sempre he tingut com a gèneres preferits la ciència ficció i la fantasia i mira que bé que he sortit… Bé, més o menys… Siguem seriosos, que coi volen que llegeixin els nens poesia clàssica? Dostoievski? Jane Austen? Els nens volen mons imaginatius!

  15. jmsalva ha dit:

    De cada vegada aprenc més dels teus escrits, gràcies Shaudin són molt interessants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s