Fantasia i foscor per als joves és bo

L’altre dia, a les notícies de la ràdio, van referir-se a un estudi de tres anys fet als Estats Units sobre literatura juvenil. En aquest estudi es tractava de saber a quins resultats s’arribaria si els adolescents llegien uns llibres determinats. Els joves participants, tots de tretze anys en començar l’estudi, pertanyien a estatus socials diversos i vivien en diferents estats dels Estats Units. I els llibres que llegirien? Un munt dels proscrits a les escoles.

Per si algú no ho sap, a les escoles i biblioteques públiques dels Estats Units hi ha una llarga llista de llibres prohibits o esperant la decisió de la cort ―per exemple Les aventures de Huckleberry Finn, llibre també proscrit a les escoles del Canadà, per cert, per qüestions de racisme, diuen―. I als Estats Units els llibres juvenils més condemnats són els de fantasia. Us faríeu creus dels títols que tenen a la llista. Heus aquí un d’aquests llibres: Winnie-the-Pooh, perquè hi surten ninots que parlen i això és un insult contra déu. Per cert, hi ha una anècdota ben divertida sobre la censura d’aquest llibre, en aquest cas al Regne Unit i per una qüestió de voler ser politicament correcte. És va prohibir Winnie-the-Pooh perquè hi surt un porquet que parla i els musulmans britànics es podien ofendre. El més divertit és que aquests mateixos musulmans van dir que quina estupidesa era això i que reintegressin el llibre a les biblioteques.

Com deia més amunt, els llibres juvenils de fantasia són els que provoquen reaccions més fortes de censura als Estats Units. Els arguments més comuns són els següents: que causen confusió, que són un atemptat contra déu i, en certs casos, que són satànics i inciten a la bruixeria, com amb el cas de la nissaga de Harry Potter. Aquests llibres de J. K. Rowling han estat els més proscrits en els últims deu anys i fins i tot se n’han fet fogueres públiques.

L’estudi, doncs, s’enfocava en diversos d’aquests llibres, tots de gran qualitat literària i entre els quals, naturalment, s’hi trobava la nissaga de Harry Potter. Tres anys més tard ja tenim els resultats. Els primers me’ls podia esperar i no em cal fer cap estudi: aquests joves ara escriuen més bé i tenen més imaginació. La gran sorpresa, però, ha estat que aquests joves han esdevingut, per fer-ho curt, més bones persones. Treballen de voluntaris en hospitals o per als sense sostre, a tall d’exemple, alhora que han desenvolupat un bon sentit de justícia i d’empatia envers les altres persones sense tenir en compte la seva raça, edat, etcètera.

Em sembla que els educadors i pedagogs haurien de prendre’n nota.