Llibres censurats

NewYorkSocietyForTheSuppressionOfViceCom que l’últim escrit del bloc us va interessar força (i sorprendre), continuo amb el tema de llibres censurats. Espero sortir-me’n i que no resulti massa llarg.

La història és plena de casos de llibres prohibits, odiats i fins i tot cremats. Tothom ho sap. Les raons en el passat foren diverses i avui en dia també n’hi ha de tots colors. El llibre més censurat a través de la història ha estat la Biblia ―fins i tot el nostre rei En Jaume va instaurar la Inquisició en el seu regne (una de les moltes inquisicions medievals) per tal d’evitar la versió vernacle de la Biblia―. Però l’afer de prohibir i destruir llibres ve d’abans i ha continuat al llarg dels anys. La llista de les prohibicions és gairebé inacabable i inclou països de tot el món. Heus aquí un cas força antic i notable: entre els anys 246 i 221 aC l’emperador Qin Shi Huang, o Zheng, de l’Estat de Qin, després d’unificar Xina va decretar cremar tots els llibres de filosofia i d’història (i de passada 460 homes erudits), entre altres raons perquè la història podia servir per criticar el present. D’altres exemples: la biblioteca de Nalanda, de gran renom per emmagatzemar tot el coneixement budista i hindú va ser cremada pels musulmans l’any 1193 ―hi havia tants llibres que va cremar durant mesos―. També la biblioteca de Bagdad va ser destruïda, l’any 1258, en aquest cas pels mongols ―diuen que el riu Tigris va transcórrer ben negre durant sis mesos per la tinta dels llibres cremats―. I a l’altra banda de l’Atlàntic els còdex asteques i els llibres sagrats maies no van sortir gens ben parats amb l’arribada dels espanyols perquè cap a la foguera van anar. Si saltem al segle XX, ja ho sabem: fogueres de llibres amb els nazis, fogueres de llibres amb els franquistes (recordem la biblioteca de Pompeu Fabra), fogueres de llibres a la Unió Soviètica. I al segle XXI, increïble, fogueres de llibres de Harry Potter als Estats Units. No sé si cap país s’escapa de les fogueres de llibres, em sembla que no. I quan no arriben a les fogueres, els pobres llibres són proscrits.

F 451

Avui en dia als Estats Units, deixant de banda les noveŀles juvenils cremades pels fanàtics religiosos, les proscripcions de llibres tenen un procés força complex. Segons el First Amendment de la seva Constitució, el Congrés no pot fer cap llei que redueixi la llibertat d’expressió o que vulneri la llibertat de premsa. Com s’ho fan doncs per censurar tants llibres a les escoles i a les biblioteques públiques? Bé, el govern no els prohibeix, no ho potCharlotte's Web fer perquè el First Amendment ho deixa ben clar. Per tant, no és el govern. Amb els pares n’hi ha prou. El procés és el següent: uns pares van a l’escola o a una biblioteca i demanen que un llibre determinat es prohibeixi per la raó que sigui però sempre perquè hi han vist alguna cosa nociva per als joves. Aleshores, vinga, reunions i discussions amunt i avall. Si l’escola o la biblioteca decideixen que no hi ha una raó vàlida per proscriure el llibre, els pares poden apeŀlar a la cort. Un embolic. Per això moltes escoles ja comencen per no tenir certs llibres i així evitar-se problemes. I com que la censura de llibres va per districtes escolars, ens podem trobar que diferents llibres estan prohibits a les escoles de diferents Estats ―tot i que alguns solen coincidir. Aquí en teniu uns quants dels més proscrits: Les aventures de Huckleberry Finn, Les aventures de Tom Sawyer, la saga Harry Potter, la trilogia de Philip Pullman, Matar un rossinyol, El diari d’Anna Frank (massa depriment i pornografic), Winnie-the Pooh, James and the Giant Peach de Roald Dahl, Charlotte’s Web

Us passo un vídeo sobre la censura de llibres juvenils (aquí).

underground-canadaEn el passat, i encara avui en dia en alguns països (Estats Units, Aràbia Saudita, Xina…), la raó principal per cremar o censurar llibres solia ser per qüestions de religió o per preservar una autocràcia. Ara ens trobem amb una raó nova: la correcció política. Ja vaig explicar l’altre dia el cas del Regne Unit i Winnie-the-Pooh (no volien insultar els musulmans), però aquesta mena de censures cada dia que passa són més corrents. El Canadà n’és un exemple. Aquí quan es censura o s’intenta censurar un llibre tampoc té res a veure amb el govern (el govern canadenc no censura llibres), però els pares es poden queixar o les escoles decideixen treure un llibre perquè pot molestar. El cas de Les aventures de Huckleberry Finn s’inclou amb aquests darrers ―no es troba a les biblioteques de les escoles perquè surt la paraula “nigger” (un mot pejoratiu per anomenar els negres) i tant és que la paraula només surti 5 vegades i dins de diàlegs que expressen la parla de l’época, i que això mateix se’ls podria explicar als alumnes―. Ara bé: sembla que al Canadà tenen les coses més clares a les escoles. Com ara amb el llibre Underground to Canada (us l’acabo d’enllaçar a l’article sobre la noveŀla que vaig escriure fa temps, em sembla que us pot interessar si no l’heu llegit). És una noveŀla magnífica, escrita per una canadenca, sobre dos nenes esclaves al sud dels Estats Units i la seva fugida fins al Canadà. A mi em va agradar moltíssim. Doncs, bé, al Canadà és un llibre que mai no falta a les escoles però vet aquí que fa uns pocs anys, a la província de Nova Scotia, la comunitat afro-canadenca va voler proscriure aquest llibre perquè parla de l’esclavatge que van patir els negres als Estats Units i saber això és nociu per als joves. Increïble! No me’n sabia avenir! L’afer va ser sonat. A la fi, després de molt estira i arronssa, aŀleluia! el districte escolar de Nova Scotia va rebutjar la demanda i aquí és va acabar la història.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

28 respostes a Llibres censurats

  1. glòria ha dit:

    Bon comentari, Shaudin. Jo diria, però, que és un bon article. Està molt ben documentat i veus com la llibertat d’expressió és en tota la història de la humanitat la conducta que més s’ha reprimit. Fa por als poders polítics o religiosos de torn
    Un plaer llegi-te, bonica.

  2. Gemma Colomé ha dit:

    Sols puc dir que quina pena, quina manera de manipular, de callar coses per sempre, de perdre coneixements……i tot per pur i dur interès “personal” .Fa por com ens fan anar.
    Ara que avui dia es cremin llibres com el Harry Porter…..
    En fi, ha estat, com sempre, un plaer llegir el teu escrit.

    • Hola Gemma. Esborrona la quantitat de coneixement que s’ha destruït al llarg de la història. I sembla mentida que fins i tot avui en dia es facin fogueres de llibres en un país que oficialment defensa la llibertat. Gràcies, bonica!

  3. María ha dit:

    Siempre ha dado miedo el conocimiento a los que quieren imponer sus ideas.
    Ahora además lo “políticamente correcto” ha acabado de complicar las cosas. Recuerdo un texto divertido de la imposibilidad de celebrar una cena de empresa en navidad por evitar ofender las creencias de nadie.
    Muy interesante e instructivo tu texto. Ya me puedo ir a dormir, hoy ya he aprendido algo nuevo 😉
    Un abrazo

    • Hola María. És que si la població té coneixements, el de dalt ho tindrà fotut per convèncer-la. Ostres, sí, el “políticament correcte” ha esdevingut una plaga. No diré que no tingui algunes coses positives, perquè les té, però s’ha perdut la lògica i ara, apa, “everything goes” fins a arribar a l’absurd. Et passo l’enllac a un vídeo que potser t’agradarà (sobre religió). No sé si coneixes el comediant amaricà Bill Maher. Té fama per riure’s del “políticament correcte”. Després del 9/11 li van censurar el seu programa de televisió per les declaracions que va fer. Espero que t’agradi.

  4. Rosa Nebot ha dit:

    T’agraeixo la informació tan interessant que ens ofereixes. Per cert, em pots dir si “Underground to Canada” es pot trobar traduïda al català, al francès o al castellà? Perquè jo, d’anglès no en sé prou per llegir una novel·la… Però m’agradaria llegir-la.

  5. Quico ha dit:

    M’ha agradat i interessat molt. Sembla mentida el “Huck Finn” i el “Tom Sawyer” !si em varen ensonyar un parell d’estius! (relectures apart) Encara recordo com me’ls emportava alguna tarda tèbia del més agost, amb un llonguet amb xocolata, a la vora de la riera del poblet on passava els estius, per ambientar-me-hi com si aquesta fos el Mississippi… Com pot ser que privin la canalla d’aquests plaers per la imaginació? S’ha de ser malalt, ho sento, o estar molt espantats….

    • Quico, a mi m’ha agradat el que expliques de la teva lectura a la vora del riu, imaginant que era el Mississippi. Jo no els vaig llegir a la vora de cap riu, però durant un temps tenia unes ganes boges de passar un estiu prop d’un gran riu. Com que el riu del poble era ridicul, feia servir la imaginació i el veia molt més gran ―feia embarcacions i tot, encara que l’aigua només m’arribava als genolls―. Ah, la imaginació dels infants!
      Sí, s’ha de ser malalt o tenir molta por. També ser estúpid. O tot plegat.

  6. No cal dir gaire res. Recodar l’Índex de Trento, per exemple. O L’Origen de les espècies de Darwin, proscrit per culpa de les idees creacionistes (increïbles al segle XXI). També aclarir que això que has comentat sobre la prohibició de la Bíblia es va produir durant el Renaixement per dos novetats concretes: el desenvolupament de les llengües vernacles i l’aparició de la impremta sobre 1450. Les traduccions a les diferents llengues vernacles per a l’Església no eren bones ni dignes de transmetre els textos sagrats. No eren prou fidels, deien. Contaminaven l’original.
    El mateix passava amb les primeres impressions. La impremta, com tot nou invent, va dividir l’opinió dels intel.lectuals, com passa ara amb Internet. Els detractors argumentaven en contra de la Bíblia impresa. Se’n van fer desaparèixer moltes. Aquests detractors, amb l’Església al capdavant, evidentment, no acceptaven les còpies impreses de la Bíblia perquè deien que eren còpies corruptes, plenes d’errades. Que el llibre sagrat era indigne d’aquell nou estri.
    En el fons, però, sempre hi ha la por a la renovació d’idees. Els contrareformistes van arribar a culpar la impremta d’incidir en la Reforma protestant. La Inquisició sempre va assumir les campanyes antillibres, la censura, les prohibicions.
    També dir que la més bonica metàfora sobre el tema la va escriure Ray Bradbury en el seu Fahrenheit 451. Els salvadors de llibres els memoritzaven perquè, malgrat estar prohibits i ser destruits, no caiguessin en l’oblit.
    Un petó, Shaudin.

    • María ha dit:

      Un complemento muy interesante. Gracias

    • Estimada Potatito, gràcies pel llarg comentari i les explicacions. Sí, noia, com deia, la llista de “casos” és llarguíssima. N’hi ha molts que són per llogar-hi cadires. Vaig triar els que pensava que us serien menys coneguts. Evidentment els decrets del Concili de Trento o la proscripció del llibre de Darwin són casos ben notables. I, sí, que les idees creacionistes encara perdurin, i molt, al segle XXI és increïble. Només cal anar a l’anomenat Bible Belt dels Estats Units on a moltes escoles en comptes d’ensenyar l’evolució ensenyen creacionisme.
      Pel que fa a l’afer de la Bíblia, em referia especialment a abans del Renaixement, si més no amb l’exemple del rei Jaume I i, per tant, abans de la impremta i de la Inquisició més coneguda. Em referia a les inquisicions papals medievals (menys dures que la que va venir després) que van aparèixer al segle XII amb el catarisme. Jaume I va instaurar una d’aquestes inquisicions empés pel seu confessor, el dominicà Ramon de Penyafort, el qual obeia els decrets del Papa Gregori IX (els que van esdevenir el dret canònic fins al segle XX). El problema que existia amb la Bíblia traduïda a les llengües vernacles, durant l’època medieval i abans de la imprenta, era que els escribans que l’havien copiat havien fet errades i escrivien molt als marges, de vegades comentaris; després, qui les traduia, ho embullava tot en traduir d’aquí i d’allà sense estar segur de quines parts eren de l’original. Bé, Gregori IX (un home molt ordenat i que volia les coses clares) va decidir proscriure les traduccions de la Bíblia en llengües vernacles. I d’aquí allò de Jaume I. Té una certa lògica, sobretot si considerem l’època, encara força caòtica. Al meu parer, molta més lògica que fer fogueres de Harry Potter, i al segle XXI!
      Molt interessant el teu comentari sobre la impremta i la comparació amb l’internet.
      I de “Farenheit 451” què t’he de dir? M’encanta! Per això he posat la imatge; em va semblar molt adient per el tema.

  7. Frederic Miralles ha dit:

    Soc de Barcelona ,Poble Sec .Visc a San Salavdor ,El salvador . Sols per agraïrte els teus escrits !Realment molt interesants ! Gracies!!

  8. Jordi Canals ha dit:

    Moltes gràcies per la informació, desconeixia el funcionament de la censura. És esglaiador!
    Una abraçada!

  9. Ai, el poder!! Sempre mirant de dominar les idees. La por a la llibertat (títol d’un llibre de l’Erich Fromm, conegut abastament) podria resumir-ho tot. Gràcies per la informació, Shaudin.

  10. Jordi Canals ha dit:

    ALERTA………¡¡¡ ULL VIU ¡¡¡

    L’exdiputat del PSC, Toni Comín, assegura que l’estat espanyol “busca que aparegui una víctima, que s’atribueixi al moviment independentista”

    L’exdirector de ‘La Vanguardia’, José Antich, ha avisat que l’Estat espanyol “vol que el proper 11 de setembre sigui una jornada de confrontació, volen evitar la imatge lúdica i festiva de les últimes Diades. Segons ell, l’estratègia seria desacreditar les organitzacions que hi ha al darrere”. Durant la tertúlia d’aquest matí a RAC1, Antich també ha assegurat que“des de Madrid es busca generar un clima de por entorn al procés independentista, perquè pensen que així s’aconseguirà rebaixar el que està passant a Catalunya”.

    Toni Comín, exdiputat del PSC, també ha afirmat que “busquen que aparegui una víctima, que s’atribueixi al moviment independentista”. Per Comín això “provocaria una aturada en sec del procés català, que permetria guanyar temps a l’Estat per reconduir la seva estratègia”. “Hi ha dues maneres per aconseguir aquesta víctima: introduint algun element violent en el si de les organitzacions independentistes, o radicalitzant un moviment pacífic fins que un esbojarrat cometi un error”, ha confessat.

    “Ha estat una estratègia habitual de les forces de seguretat de l’Estat, la de convertir moviments pacífics en violents”, ha assegurat Comín quan ha posat d’exemple l’actuació que van tenir les forces de seguretat de l’Estat espanyol amb el moviment pacifista dels anys 90.

    Penso que et pot interessar, Ho acabo de penjar al meu mur.
    Una abraçada Shaudin!

  11. Tura ha dit:

    Ets un pou de ciència Shaudin, és un plaer llegir-te i aprendre tans coneixements que ens dònes. Gràcies bonica, un petó!

  12. Ricard ha dit:

    Matar un rossinyol? Pero si es una historia preciosa i educativa.

    • Hola Ricard. Que un llibre sigui preciós i educatiu no el salva de ser proscrit. “Matar un rossinyol” està prohibit en certes escoles perquè, diuen alguns, els negres són presentats com a gent de pocs recursos etc, és a dir tal com eren en aquell moment als estats del sud ―es veu que ens hem d’inventar la història i la realitat; no sé com acabarem tots plegats amb tanta estupidesa.

  13. jmsalva ha dit:

    Gràcies Shaudin no coneixia com funcionava la censura als nostres temps, m’ha deixat boca badat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s