Avui ha fet un bon dia. Feia vuit mesos que esperava un dia com avui (de fet, més de vuit mesos). Un dia per sortir sense morir-me de fred o quedar-me xopa de pluja, ni tampoc haver dir “fa solet i la temperetura no és baixa, però caram amb aquest maleït vent gelat!”. Al matí feia núvol; a la tarda el cel era ben blau, quan he sortit de casa, quan m’he adonat que els arbres ―sense ni una fulla fa uns dies― eren plens de verdor i fins i tot havien sortit flors. Me n’he anat a la terrassa d’un cafè prop de casa ―tothom que hi era somreia, tothom estava content―.
M’havia endut la càmera i he fet algunes fotografies durant el curt passeig de casa al cafè i, després, d’allí a casa. No us semblaran res especial i, tanmateix, tot era avui especial, diferent, càlid, ple de colors. La ciutat grisa i freda havia desaparegut. He fet les fotografies perquè m’acompanyessiu durant el passeig, tot i que fos més tard, quan us despertareu el diumenge i jo estaré dormint. Bona nit. I bon dia!
Això ténen de bo els països freds, que hi ha molta diferència entre l’hivern, la primavera i l’estiu. Quina ciutat tan bonica es veu a les fotos, i quins arbres! Passa-ho bé ara que fa bo!
No saps com me n’alegro que estiguis contenta i que el fred i el mal temps doni pas al color de les fulles i que el paissatge floreixi i que tinguis ganes d’escriure i fer fotografies. Nosaltres avui anirem a votar i el sol encara no ha tret el nas, espero que no sigui un mal presagi. Una abraçada!
hola guapa. La primavera és especial a tot arreu i en llocs com el que vius encara més. I és tant bonica…!!!
Ai, i les fotos una meravella com sempre, les fas molt maques.
Oh! M’ encanten les fotos. Hi surt un arbre amb les floretes liles que m’ encanta. Prop de casa meva n’hi ha un munt (crec que és el mateix…) però mai no he sabut com es diu. A la Segarra també tenim les estacions molt marcades en el paissatge. Crec que a Berga no les hi teníem tant.T’ enfadaràs amb mi si t’ explico que mentre llegia el teu post tenia al cap la música de “Doctor en Alaska”?.
Encantada d’ haver descobert el teu blog!
Bones fotos i encara millors les teves notícies. És un plaer veure’t més animada!
Lo que nos explicas no nos parecería “nada especial” si no siguiésemos tus informaciones en el Facebook. Me alegra hayas podido disfrutar de este día tan especial, ojalá tengas muchos más.
Veo que esta vez te has protegido bien del sol 😉
Un abrazo
Hola SHAUDIN:
Doncs ja era hora que el temps millorés … La veritat és que el sol és font d’energia, de vitalitat, d’alegria.
Ara uns dies de vacances, reposar el cos i l’esperit ia seguir. Així és la vida … la diferència és fer-ho amb vitalitat o fer-ho desangeladamente, sense alegria.
Cuida’t molt i rep una abraçada.
Es comprèn que en un país tan fred com el teu (ja sé que en tens dos, però em penso que un te’l sents més teu que l’altre) l’esclat de la primavera sigui tan esperat i impactant. A més del fet que la naturalesa que us envolta és realment impressionant. Cal aprofitar aquests mesos de bonança. Viu tant com puguis a l’aire lliure i posa’t forta per tal de plantar cara al fred que tornarà, com sempre, més aviat del que els canadencs voldríeu. Una abraçada ben càlida.
Davant de ses fotos que es veuen avui i saben del cert ho trist que ha de ser l’hivern, no m’estranya que estiguis feliç, contenta i alegre. A tu si et nota allò de que la “Primavera la sang altera”. jajajaja. Gaudeix-ne, que desgraciadament no dura molt.
Una besada des de Menorca.
Avui “he viatjat” per Nova Zelanda (tinc una amiga que viu allà) i el senyor Google ajuda molt….ara pot ser m’hi poso i “me’n vaig a Canadà… gràcies!
Moltes gràcies pels vostres comentaris. No us responc un per un perquè vull aprofitar, avui també, per fer un altre cafè en una terrassa i encara em queda molta feina a fer per la classe de demà.
Vull aprofitar perquè aquest temps s’esvairà en un o dos dies i retornarà la pluja, les temperatures més baixes i el vent fred. D’aquí un mes ja tindrem el bon temps amb més regularitat (espero! que aquí mai no se sap com serà l’estiu).
Benvinguda al meu bloc, Montse! I no, no m’enfado gens ni mica.
Una forta abraçada amics!
Quin esclat de flors i color! Us ha arribat el bon temps…i tú et trobaràs millor, segur! Una passada de fotos, com sempre, molt bones!
Una abraçada forta nineta!
Espero que a tu et passi el mateix que a la natura canadenca i d’aquí poquet estiguis ben lluminosa i tan esplèndida com aquests arbres plens de flors!!
La natura vestint els arbres, pintant de verd el paisatge i perfumant l’ambient ens ensenya que darrere els temps de foscor, sempre torna la bellesa.
Ja veig, molt millor el 24 per passejar que no pas el plujós dia d’avui. Si es que amb sol la teva vida pot ser una porqueria però passa millor 😀
Quina ciutat més maca i quina verdor que hi ha ara
delicios passeig Shaudin!!
Gràcies als que heu comentat durant la setmana. No us havia vist fins ara. Celebro que us hagi agradat el passeig.
Una abraçada!