Us presento en Puff

Si heu llegit Més enllà del somni ja sabeu qui és en Puff ―el gat de l’Anna, la protagonista de la noveŀla―. Però en Puff no és solament un gat de ficció, perquè existeix i viu al Canadà. I és talment com el descric a la noveŀla: gros, pèl llarg gris fosc, carinyós, llest i simpàtic.

Feia molt temps que volia tenir alguna fotografia d’en Puff;  a la fi, els amics que el varen tenir, fa anys, n’han trobat un parell que li van fer (gens bones, per cert). Ara ja us el puc presentar.

Vaig conèixer en Puff fa uns vuit anys, quan vaig anar a sopar a casa d’uns amics. L’acabaven de dur a casa seva. En Puff tenia sis mesos. L’enamorament entre ell i jo va ser instantani. I tan obvi que els meus amics van considerar si no me l’hauria d’endur a casa, però com que la meva vida ja és prou hèctica sense cap gat, en Puff es quedà allí. Ara bé: durant molt temps tots els dissabtes l’anava a veure. I com que en Puff era molt juganer, cada vegada que jo entrava a casa seva ell corria espiritat a agafar una piloteta i me la duia, jo l’hi llançava, ell l’agafava (de vegades al vol) i me la portava altre cop; i així feiem una llarga estona. També ens barallàvem molt sovint, de broma ―m’encanta barallar-me de broma amb els gats, tot i que sempre acabo amb alguna esgarrapada―. I no faltava mai l’estona de raspallar-lo ―en Puff feia uns roncs que omplien la casa.

Tot això va succeir al mateix temps que vaig començar a escriure Més enllà del somni i, és clar, en Puff havia d’aparèixer a la noveŀla.

En Puff va estar-se amb aquells amics uns dos anys, fins que van decidir donar-lo a un cosí, en Nick, un home que tenia cinc gats però insistia constantment que volia en Puff (era un gat irresistible). Com que els meus amics ja tenien una gata, la Julie (Juli a la noveŀla, perquè també hi surt), i la gata era molt vella (va morir fa uns anys, pobreta) i en Puff no la deixava viure ―li saltava pel damunt i l’empipava a tota hora perquè jugués amb ell, i la Julie només volia estar tranquiŀla (com s’enfurismava amb en Puff!)―, van decidir que en Nick se l’endugués. En Nick vivia llunyíssim del meu barri i no vaig tornar a veure en Puff. Sempre n’he tingut notícies, però.

En Nick ens va dir que des que en Puff va arribar a casa seva ―un pis minúscul― va esdevenir el líder indiscutible de tots els gats que vivien allí. I va tenir molta sort aquest gatot perquè, quan feia uns mesos que s’estava allí, en Nick va heretar una fortuna. Ara viu en una ciutat petita i tranquiŀla, en una casa molt gran amb un jardí enorme on en Puff i els altres gats s’ho passen d’allò més bé.

I aquesta ha estat la veritable història del gran Puff, un gat que continuarà governant content i amb saviesa fins que arribi a la fi d’una llarga vida.