Us presento en Puff

Si heu llegit Més enllà del somni ja sabeu qui és en Puff ―el gat de l’Anna, la protagonista de la noveŀla―. Però en Puff no és solament un gat de ficció, perquè existeix i viu al Canadà. I és talment com el descric a la noveŀla: gros, pèl llarg gris fosc, carinyós, llest i simpàtic.

Feia molt temps que volia tenir alguna fotografia d’en Puff;  a la fi, els amics que el varen tenir, fa anys, n’han trobat un parell que li van fer (gens bones, per cert). Ara ja us el puc presentar.

Puff (1)Vaig conèixer en Puff fa uns vuit anys, quan vaig anar a sopar a casa d’uns amics. L’acabaven de dur a casa seva. En Puff tenia sis mesos. L’enamorament entre ell i jo va ser instantani. I tan obvi que els meus amics van considerar si no me l’hauria d’endur a casa, però com que la meva vida ja és prou hèctica sense cap gat, en Puff es quedà allí. Ara bé: durant molt temps tots els dissabtes l’anava a veure. I com que en Puff era molt juganer, cada vegada que jo entrava a casa seva ell corria espiritat a agafar una piloteta i me la duia, jo l’hi llançava, ell l’agafava (de vegades al vol) i me la portava altre cop; i així feiem una llarga estona. També ens barallàvem molt sovint, de broma ―m’encanta barallar-me de broma amb els gats, tot i que sempre acabo amb alguna esgarrapada―. I no faltava mai l’estona de raspallar-lo ―en Puff feia uns roncs que omplien la casa.

Tot això va succeir al mateix temps que vaig començar a escriure Més enllà del somni i, és clar, en Puff havia d’aparèixer a la noveŀla.

En Puff va estar-se amb aquells amics uns dos anys, fins que van decidir donar-lo a un cosí, en Nick, un home que tenia cinc gats però insistia constantment que volia en Puff (era un gat irresistible). Com que els meus amics ja tenien una gata, la Julie (Juli a la noveŀla, perquè també hi surt), i la gata era molt vella (va morir fa uns anys, pobreta) i en Puff no la deixava viure ―li saltava pel damunt i l’empipava a tota hora perquè jugués amb ell, i la Julie només volia estar tranquiŀla (com s’enfurismava amb en Puff!)―, van decidir que en Nick se l’endugués. En Nick vivia llunyíssim del meu barri i no vaig tornar a veure en Puff. Sempre n’he tingut notícies, però.

Puff (2)

En Nick ens va dir que des que en Puff va arribar a casa seva ―un pis minúscul― va esdevenir el líder indiscutible de tots els gats que vivien allí. I va tenir molta sort aquest gatot perquè, quan feia uns mesos que s’estava allí, en Nick va heretar una fortuna. Ara viu en una ciutat petita i tranquiŀla, en una casa molt gran amb un jardí enorme on en Puff i els altres gats s’ho passen d’allò més bé.

I aquesta ha estat la veritable història del gran Puff, un gat que continuarà governant content i amb saviesa fins que arribi a la fi d’una llarga vida.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Més enllà del somni i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

30 respostes a Us presento en Puff

  1. María ha dit:

    Una bella historia para empezar el domingo, de momento con sol. Un gato afortunado. Lástima que no pudiese vivir contigo, pero vivirá siempre en tus novelas.
    Espero puedas encontrar un ratito para continuar tu novela.
    Un abrazo

    • Gràcies, María. Sento que el teu comentari s’hagi perdut a l’spam durant unes hores. Ja m’estranyava que no diguessis res, tu que sempre comentes abans que ningú.
      Tens raó, sempre viurà a les meves noveŀles (a la tercera torna a sortir), alguna avantatge hem de tenir els escriptors.
      Doncs, mira, aviat m’hi posaré una estona amb la noveŀla. De seguida que acabi de preparar la classe. Ho juro! Una abraçada, guapa!

  2. Jordi Canals ha dit:

    Encantat de conèixer en Puff i de saber que et fa bona companyia. Una abraçada!

  3. Teresa ha dit:

    Un gat preciós i amb sort el puff, qui pogués! Bon dia bonica!

  4. Carme Luis Tatjé ha dit:

    Que maca l’història d’en Puff, m’agrada saber que ara viu molt feliç en un jardi gran.i amb altres gats, segur que ell es l’amo i senyor.

  5. marieta de l'ull viu vallferrera independencia ha dit:

    una historia amb final feliç 😉

  6. M. Victòria Lovaina ha dit:

    Gràcies per presentar-nos en Puff!

  7. jmsalva ha dit:

    Un gat molt espavilat en Puff, estic content de coneixer-lo

  8. Ja m’havies explicat en persona, més o menys, la història d’en Puff, però m’ha encantat llegir-la. Ja saps que és un dels personatges que més m’agraden de la novel.la. És molt guapo.
    Per cert, que no sempre et baralles jugant amb els gats, eh? Hehehehe.
    Un petó, Potatito.

    • És molt guapo, sí, però no és veu bé a les fotos. Com que mai no parava quiet, es veu que era difícil fotografiar-lo; a més el color gris fosc no es presta gaire a les fotografies. T’asseguro que és molt més bonic de com és veu a les fotos. Ah, i té un perfil clavat a la Colette.
      Hahaha! No, no sempre de broma les baralles. Però els gats i jo ens entenem prou bé ―te’n recordes que després de l’aventura nocturna amb la Colette, l’endemà se’m va posar sobre la falda fent el ronquet? Considerant que l’havia fet fora amb una escombra, déu n’hi do!
      Muac!

  9. María ha dit:

    Te he escrito la primera por la mañana temprano y veo que no aparece mi comentario. ¿A ti te aparece?

  10. pereeldigne ha dit:

    Jo tinc dos gats i una gata i com que tinc la sort de tenir un jardí, us puc assegurar que s’ho passen i ens ho passem d’allò més bé quan fa bo i volten per la casa quan fa més fred. L’únic problema que tenim és quan marxem en viatges llargs ja que llavors ha de venir una dona que ens ajuda en les feines de casa i ens els cuida. Tenen moltes virtuts però una de les coses que més impressionen és la gran capacitat per dormir i la seva insaciable curiositat. Mirant-los a la cara, penso que són ben feliços.

    • Hola Joan, M’havies explicat que teniu aquests gats. La gata viu a dins i els dos gats a fora, oi? Entenc el problema amb els viatges, és una de les raons per les quals no en vull tenir. Imagina quin problema quan vaig a Catalunya. Gaudeix dels teus gats! I a veure si me’ls presentes quan algun dia (no sé quan serà però espero que existeixi aquest dia) torni a Catalunya.

  11. Gemma Colomé ha dit:

    Que bonic, estic contenta que ara pugui viure en un lloc adequat-

  12. Tura ha dit:

    Una història preciosa d’un gat que perdudarà per sempre en la teva novel·la…i
    ara viu, feliç, en el lloc adient! Petons Shaudin i una moxaina pel Puff, quan el
    vegis! ❤

  13. Com bona amiga dels gats que soc , trovo que Puff te una historia molt interessant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s