El fotògraf mohawk

Greg Staats

Greg Staats és un mohawk canadenc de força fama com a fotògraf. Les seves fotografies generalment son en blanc i negre, però també en té una pila de color sèpia. Mostren gent de les primeres nacions i aspectes de la natura. La idea central, però, és fer una narrativa visual, un document que ajudi a la memòria, com ara la sèrie de litografies que va fer després de la crisi d’Oka (la rebeŀlió mohawk de 1990). Té fotografies en els museus més importants del país i ha rebut diversos premis de gran volada. Aquí us penjo algunes fotografies, però les més bones no es troben a la xarxa.

Va néixer i va créixer a la reserva de les Sis Nacions Iroqueses, a Ontàrio, i en fer-se gran va anar a estudiar art a Toronto i en aquesta ciutat es va quedar. Es va separar fisicament del seu poble, però no se n’ha separat mai pel que fa a sentir-se’n part. La seva mare, Mona Staats (va morir fa tres anys), era una icona cultural, coneguda sobretot com a contista oral del seu poble ―durant anys, milers de persones es van asseure amb ella al voltant d’una foguera per escoltar-la i milers de persones van assistir al seu funeral―. Quan va morir els diaris van dir que Mona Staats tenia un fantàstic sentit de l’humor. Dono fe que el seu fill Greg l’ha heretat.

jake-thomas-copy

fotògraf: Greg Staats

Vaig conèixer en Greg a finals dels anys 80. Es casà amb la meva amiga Maureen i vet aquí, doncs, que el vaig conèixer. De seguida ens vàrem fer bons amics, amistat que durà molts anys, fins que ens vam anar distanciant, també amb la Maureen, sense adonar-nos-en (se’n van anar a viure a l’altra punta de la ciutat ―Toronto és enorme―, la meva fibromiàlgia, tothom sempre enfeinat…). Durant anys vaig anar a les seves exposicions si eren a Toronto―n’ha fet una pila per tota l’Amèrica del Nord―, anava a sopar a casa seva i sortíem plegats.

La Maureen era l’encarregada del centre comunitari on jo ensenyava dansa (la Maureen no és mohawk, per cert, sinó d’origen europeu) i feia poc que ella sortia amb en Greg. Un dia ell l’havia de recollir al centre i jo i els meus alumnes esperàvem que arribés “el guerrer mohawk”. I va arribar: cabells llargs, altíssim, corpulent (per no dir una mica grassonet) i amb un somriure de bon nen. Una de les meves alumnes li va dir: “Així tu ets mohawk?”. Ell li va respondre: “Sí, i sé que la terra és rodona”. Tothom va riure; ell també perquè en Greg reia molt i era un riure que s’encomanava.

Dry Lips Oughta Move to KapuskasingAmb en Greg i la Maureen vaig anar a veure les obres de teatre The Rez Sisters i Dry Lips Oughta Move to Kapuskasing, de l’escriptor cree Tomson Highway. Són obres plenes d’ironia, amb históries que tenen lloc a les reserves. Si no has viscut en una reserva et perds moltes coses, així que era ideal, per mi i la Maureen, tenir les explicacions d’en Greg i poder copsar bé tota aquella ironia que feia trencar de riure el públic (la majoria autòcton). I la veritat és que quan ho enteníem resultava molt còmic, i a voltes colpidor.

fotògraf: Greg Staats

fotògraf: Greg Staats

Una vegada vaig anar a veure un ballet amb en Greg ―la Maureen estava massa enfeinada i no podia anar-hi―. Va venir amb nosaltres en Thomas King (un altre escriptor de les primeres nacions de qui hauré de parlar algun dia). En acabar, en Tom ens va dur amb el seu cotxe. Tot el viatge en Greg i en Tom se’l van passar fent broma. Era tant còmic el que deien que em feia mal l’estómac de tant riure. Si fa no fa, feien l’indiu, val a dir que feien el paper d’idiota que els de fora esperen que faci algú com ells. No paraven. Cada cosa que veien pel carrer els inspirava per fer aquell paper i dir alguna cosa còmica, elaboradament còmica. Com que, a més, feia poc de l’aixecament mohawk a Oka, aprofitaven per referir-s’hi amb una ironia per treure’s el barret. No me’n sabia avenir de tota aquella improvisació tan genial. Deu ser que 500 anys d’opressió esmolen el sentit de l’humor.

Quan va arribar l’any 1992 en Greg treia foc pels queixals. Se celebraven els 500 anys de l’arribada oficial dels europeus a Amèrica. Per en Greg, i per totes les primeres nacions americanes, era la commemoració del començament de l’horror, del genocidi, de la destrucció dels seus pobles. Va escriure un article on deia, referint-se als mohawks:

El 1992 serà un any de dol per a nosaltres, per la fragmentació i pèrdua de la nostra manera de ser. Pèrdua dels nostres sistemes judicial, educatiu i comunitari . . . el respecte a la natura . . . Els llibres d’història no tenen en compte la nostra perspectiva, només perpetuen l’excusa per la dominació . . . Des del 1492 fins ara, la nostra història és depriment . . . La propera vegada que vosaltres, descendents d’europeus, us trobeu un indi begut pel carrer, hauríeu d’entendre que la vida d’aquesta persona ha estat afectada per 500 anys d’opressió.

Tota la vida m’havien interessat les primeres nacions americanes, però d’ença que vaig conèixer en Greg i els seus amics vaig entendre l’efecte de tants segles d’ofec.

Bandera de la Confederació Iroquesa

Bandera de la Confederació Iroquesa

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

25 respostes a El fotògraf mohawk

  1. María ha dit:

    Es un placer leer tus textos y descubrir temas tan interesantes como este.
    Gracias por acercarnos el “otro” Canadá.
    Un abrazo

  2. Quico ha dit:

    Bravo!!!! M’agrada l’escrit, m’agraden les fotos i m’agrada en Greg. Només el sentit de l’humor ajuda a sobreviure, sembla que l’article ho reafirma un cop més. Només cal recordar en temps de la dictadura, la quantitat d’acudits que s’explicaven!!!

  3. Gemma Colomé ha dit:

    Un plaer com sempre llegir-te. Sempre he estat de part dels “indis” , No hi ha dret el que es va fer i el que és pitjor, avui dia no crec pas que fos gaire diferent.

  4. marieta de l'ull viu vallferrera independencia ha dit:

    un poble oprimit com el poble català!!! gràcies Shaudin per les tevas crònicas 🙂

  5. Anna M. Villalonga ha dit:

    Ja sabia del teu interès i coneixement sobre les primeres nacions. No cal dir allò que penso del genocidi i del colonialisme. Gràcies per l’article, Poratito. Molt interessant.

    • De tota la vida i fins a conèixer en Greg, jo havia llegit molt sobre les primeres nacions americanes: història, societats, etc. I naturalment sabia de tot el genocidi. Però en conèixer en Greg vaig assabentar-me de la seva situació des de dins, i les seves reaccions i manera de ser, com ara l’increïble sentit de l’humor que tenen, i com veuen la nostra perspectiva i com se’n riuen dels “blancs” que es creuen que els entenen i més aviat els atabalen amb foteses que no tenen res a veure amb com són ells (els autòctons). De fet, vaig escriure un relat que s’enfocava en aquest aspecte de veure’ls com no són. S’intitulava “El guerrer” i algun dia l’hauré de publicar ―si trobo temps per trobar-lo, no sj on para. Petons!

  6. Remei Turro ha dit:

    delicios llastima q la vida ens hagi de marcar tant!

  7. Rosa Nebot ha dit:

    Molt interessant el teu text; és una història en què molts pobles ens veiem reflectits. La llàstima és que no s’albira que aquestes situacions, en el nostre món, puguin arribar a ser, tan sols, històries passades, irrepetibles.

  8. Jordi Canals ha dit:

    Els teus relats sempre tenen un interès notable i el d’avui en particula a mi m’ha aportat informació sobre el indis que desconeixia.
    Gràcies Shaudin!

  9. Excel·lent crònica, no només del fotògraf, sinó de la manera de mirar el món des d’una altra banda

  10. Dolors ha dit:

    M’apassiona la vida, la cultura de les diferents comunitats. Quina llàstima que sempre uns hagin de primar sobre els altres. Tan interessants com són els punts de vista variats, les diverses maneres de fer, i no han pas de ser necessàriament excloents. No em cap al cap el perquè, majoritàriament, es vol esborrar el que és diferent.
    Ai, els humans!
    Gràcies per aquestes imatges tan boniques i per ampliar una mica més el poc que sé d’aquestes cultures.
    Una abraçada.

  11. Tura ha dit:

    Gràcies Shaudin; he tingut problemes a casa, ja saps, i fins avui no he llegit el teu post; interessantíssim, per cert…és fantàstic tenir amics com tú i apendre tantes coses que ignoro.
    Gràcies! Quina experiència tan fantàstica la teva, conéixer de bona mà, aquestes cultures tan antigues!
    Un petó molt fort!

    • Ai, Tura, perdona, no havia vist el teu comentari. De vegades, si el comentari surt després del primer dia, em passa per alt, però sempre el veig quan responc els nous, així tard o d’hora el llegeixo. Celebro que t’agradi l’escrit! I espero que els problemes a casa ja hagin passat. Una abraçada!

  12. jmsalva ha dit:

    És un plaer llegir-te, jo aprenc moltes coses del Cànada, gràcies 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s