30 respostes a Avui he de parlar de Hitler, ves per on, oi?

  1. Jordi Marti ha dit:

    Estic d’acord. Voler i protegir els animals no fa ser d’una raça especial ni tampoc el contrari … Només indiquen tendències. No obstant això, jo prefereixo als primers …

  2. Isabel S. Altet ha dit:

    Curiós el que expliques però no em sorpren. També és de suposar que la gent capaç de gaudir de la bona música és gent amb una sensibilitat acusada i entrem de nou en aquestes contradiccions brutals que trobem entre aquella gent que no eren cap raça apart. Malauradament perquè vol dir que gent similar, capaç de cometre les mateixes atrocitats viuen aquí i ara.

    A mi també em malentenen, Shaudin, perquè de vegades he expressat el meu malestar per expressar tant d’afecte per un animal dels altres i en canvi tractar a puntades de peu als companys de la mateixa espècie. Està molt bé estimar als altres èssers vius però em fa sospitar la manca d’afecte i fins i tot el maltractament als altres èssers humans. No puc més de recordar el que deia Krishnamurti quan avisava, convidava, a reflexionar sobre les nostres veritables motivacions. No sempre les coses són com semblen.

    • Hola Isabel, el mal, al meu entendre, és que tenim tendència a generalitzar, deu ser un tret dels humans. Com deia a l’escrit, la gent que defensa els animals té un punt al seu favor, però no sempre és així perquè, tant amb l’exemple dels nazis com amb molts altres, hi ha defensors dels animals que no tenen la més mínima consideració pels humans. I n’hi ha que són bellíssimes persones. No generalitzem. Exacte, noia, no sempre les coses són com semblen. Una abraçada!

  3. Gemma Colomé ha dit:

    Senten molt bé el que dius. Matar animals per supervivència, és el natural . Ells també ho fan, però a diferència nostre, no maten per matar. Qui és en realitat l’animal més animal del nostre planeta ? No hi ha cap espècie que es mati entre ells com he fem nosaltres. No tenim massa dret a dir res.

    • Hola Gemma, celebro que l’entenguis. Cert que els animals no maten per matar, no generalment, a no ser que, per exemple, estiguin molt rabiosos per alguna cosa, que també hi ha casos, com ara perquè un humà els ha fet mal i, aleshores, ataquen altres humans de pura ràbia, com ha passat en alguns casos amb tigres a l’India. És clar que l’origen ha estat un humà. També tenim alguns casos amb ximpancés i, en aquests casos, l’origen de l’assassinat d’un dels seus és com amb els humans, sense solta ni volta, gangs de ximpancés mascles que es diverteixen fent mal o matant un dels seus. Per alguna cosa són tan propers a nosaltres. Ara bé: d’acord amb tu, no hi ha animals de cap espècie que es matin entre ells com fem nosaltres, ni de bon tros. Una abraçada!

  4. jaumeorti ha dit:

    Molt bon post. La gent te una idea massa estereotipada del nazisme i això pot portar a no veure venir segons quines actituds encobertes. Hitler estimava els animals, era vegetarià i els nazis eren ecologistes “avant la lettre”.
    Evidentment és estúpid dir que ser ecologista o estimar els animals és ser nazi però la contraria també ho és. No te res a veure.
    La ignorància sobre el nazisme és tal que sovint he sentit anomenar “nazis” a liberals (no això que se’n diu “neocons” sinó liberals) quan el nazisme era totalment contrari a la llibertat individual i al mercat lliure. La seva idea de la economia era control·lada per l’estat (els nacionalsocialistes no es deien “socialistes” perquè sí)

    • Hola Jaume, gràcies! Totalment d’acord amb tu, que es té una idea massa estereotipada dels nazis i, cert, pot dur a no veure en certs casos per on venen els trets. És pel camí que anava el meu escrit. Volia dir: informeu-vos, penseu. Sense això es poden cometre moltes equivocacions. El cas dels nazis i els animals era perfecte com a exemple de tot plegat. Com diu la Isabel, més amunt, no sempre les coses són el que semblen. Quin cinisme els nazis! I el pitjor és que s’ho creien tot això de la proteccció dels animals i, de passada, els anava perfecte per la rentada de cervell de la població, com ara assenyalant els jueus perquè els seus cientifics practicaven la vivisecció ―als animals no humans; els científics nazis en tenien prou amb els milers d’humans dels quals disposaven―. I és veritat que Hitler era vegetarià, sobretot en els seus últims anys. I també que els nazis se sentien els protectors de la natura. Göring, Himmler… En fi, hi ha molta evidència. Una abraçada!

  5. Anna Maria Villalonga ha dit:

    A veure. Intentaré anar a pams. I amb calma.
    Primer: molt interessant el que expliques dels nazis, que jo només sabia en part. Evidentment, tot a la vida és polièdric i aprofundir en el coneixement i en la informació és necessari. En el meu cas, ja he dit mil cops que no hi ha res al món que m’agradi més que aprendre coses noves. Per tant, moltes gràcies.
    Segon: Jo vaig ser una de les persones que va penjar la frase, aquesta citació de Grogan. Crec que no sóc ni cursi ni pedant, i tampoc no crec que la frase ho sigui. Cal no perdre de vista que és una citació d’una persona concreta, extreta, a més, de context. Les citacions fora de context sempre són discutibles, interpretables i perilloses. No sabem què deia l’autor just abans d’aquest fragment o què hi afegia just després. Pot ser que, llegint un tros més llarg, la seva afirmació esdevingués més comprensible, més raonable o (si més no per a tu, Shaudin), menys cursi i menys pedant.
    Dit tot això, defenso a ultrança l’afirmació de Grogan i la meva llibertat i voluntat explícita a l’hora de penjar-la. Malgrat l’exemple dels nazis i moltíssims més que trobaríem (generalitzar per bé i per mal sempre és un error), jo conec moooooooolta gent animalista i defensora dels animals. Són persones que combreguen a la perfecció amb l’afirmació de Grogan. Gent bona, ingènua, lluitadora, gent que es pensa que encara pot canviar alguna cosa, que quan salva un animal és com si guanyés una batalla. Gent que rescata a totes hores, que pateix pels animals, que es converteix en la seva veu perquè sap que ells sols no es poden defensar. Gent sentimental, que plora, que s’emociona. Sí. Figaflors i tot.
    Em sembla demagògic allò que molta gent diu sovint: mira, defensen els animals abans que les persones. Doncs no, no. Les persones són el primer, evidentment. Però això no vol dir que no hàgim de lluitar per la natura i pels animals. No són coses incompatibles. A més, repeteixo, aquesta és una tasca dels éssers humans, perquè ells sols (els animals) no poden pas fer-ho.
    Tercer: Jo vaig penjar la frase al meu mur, que és com casa meva. No la vaig compartir al mur (casa) de ningú més. Aquest detall em sembla imprescindible de remarcar quan tu t’atreveixes a dir (crec que amb la mateixa pedanteria de la frase) que et “va molestar”. Et va molestar, la vas trobar pedant i cursi i vas respondre: “compte amb el que pengeu”. Perdona, som adults i sabem el que pengem. Repeteixo que no hi ha veritats absolutes. Que Hitler també defensés els animals no vol dir que la citació quedi invalidada, ni vol dir que algú amb les seves facultats mentals completes no pugui triar penjar la frase. No som nens petits.
    Si alguns de vosaltres tinguéssiu tant contacte com jo amb alguns grups animalistes, si veiéssiu les bestieses que tenen lloc en països com l’Argentina (on els gossos volten pels carrers malalts i deixats de la mà de Déu, ferits i plens de cucs), si haguéssiu suportat les terribles imatges que jo he suportat per tal de comprendre la magnitud de la tragèdia, veuríeu com la frase de Grogan s’emplena de raó. Hi pot haver nazis i fatxes animalistes, però la majoria són (som) com ell descriu.
    Quart: repeteixo que està molt bé que hagis fet aquest post, però tu saps perfectament que t’has passat. No calia faltar a ningú fent la introducció que has fet. Només calia que diguessis: “arran d’un comentari a facebook de l’altre dia… he decidit escriure aquest post”. Però no. Tu has mantingut viva la crispació, la molèstia que et va generar una frase que no et va semblar bé. Doncs a mi no em sembla gens bé l’enfocament que li has donat a tot plegat. I, com que et conec i t’estimo, estic absolutament convençuda que interiorment saps que t’has equivocat. Per això a facebook, en penjar aquest enllaç, ja has demanat per avançat que ningú no s’enfadés.
    Cinquè: Facebook és un món interactiu i de vegades molt veloç, on hom llegeix coses i, segons el moment que viu, decideix compartir-les. Sovint és un rampell, i tal vegada al cap d’uns dies moltes de les coses compartides te les replantejaries. Però aquestes són les regles del joc. I no cal donar-hi més voltes. Per això cal relativitzar tot aquest conjunt de frases i comentaris, perquè en el fons responen a sentiments personals, a inputs concrets, a experiències viscudes. No vol dir que transmetin axiomes universals ni eterns.
    Sempre defensaré el dret a rèplica de tothom, de la mateixa manera que defenso la llibertat d’expressió i també m’agrada que, gràcies a les xarxes, tots plegats aprenguem coses i intercanviem coneixement.
    Però Potato, en aquesta ocasió, em sembla que no has estat encertada. Em sap greu, però de la mateixa manera que tu has fet aquest post amb l’encapçalament concret que hi has posat i amb aquestes tres afirmacions (que m’han deixat de pedra): em va molestar, la vaig trobar pendant i cursi, jo t’havia de respondre.
    Evidentment, deixo per al final un dels punts més conflictius. L’aparició en la citació del terme “raça”. Tu, Potato, que sempre et queixes de tant eufemisme, de tantes expressions “políticament correctes”! Els mots tenen moltes accepcions. En aquest cas, resulta evident que “raça” no està emprat com a sinònim d’ètnia” ni res de similar. Sinó amb aquesta tercera accepció que recull perfectament el DIEC2:

    1 3 f. [LC] [HIG] Categoria de persones, d’individus, que tenen característiques, interessos, habituds, etc., comuns.
    És a dir, sinònim de “mena”, “classe”, “categoria”, etc.

    Jo sóc així, vull ser així. I tinc molts amics que són així. Em reitero:

    Els defensors dels animals són una raça (grup, mena, categoria, classe) molt especial d’humans, generosos d’esperit, potser una mica propensos al sentimentalisme, amb cors tan grans com un cel clar.

    • Ricard ha dit:

      Marededeu de Falgars, Montgrony i Núria (Les que envolten el meu poble) quina exhibició de ploma! Era necessari? No heu fet una muntanya d’un gra de sorra? La Shaudín probablement hagi buscat tres peus al gat però l’Anna Maria; Déu n’hi do! En fi entre amigues no cal pas posar-s’hi, segur que no arribarà la sang al riu però, la veritat, m’heu fet una mica de por.

      • No, nooo. Som escriptores i professores i ens emboliquem quan escrivim. Ens agrada no deixar res fosc i necessitem explicar-nos bé. La Shaudin igual. Som discutidores de mena. Però la nostra amistad és intocable. Precisament per això podem parlar amb aquesta llibertat. No passa res.

      • Hahaha! Pobre Ricard, t’hem esverat, oi? Si ens coneguessis personalment ja veuries que no fem por. L’Anna Maria té raó, som discutidores de mena, però també ens podem embadocar mirant un paisatge o uns animalons o escriure coses boniques. I és cert, no ens agrada deixar res fosc ―se’n diu recerca, hahaha!

    • Holy macaroni!!! I ara com m’ho faig per respondre tot això? Que no tinc temps! Ai marededéusenyor, en quin embolic m’he ficat!
      Hola Potato, bé, tot és començar. Clònica amb tu pel que fa a aprendre coses noves. Anem avançant amb la resposta, oi? Tot i que encara no he entrat al pernil de tot plegat.
      Segon punt teu. Ja hem entrat a les complicacions. I quant t’he dit que siguis cursi o pedant? Vinga, tu, que mai em passaria pel cap dir una cosa així. Mai no t’he trobat cursi o pedant, ben al contrari. Són adjectius que no et defineixen en absolut. Jo vaig dir que la cita em semblava cursi i pedant (i encara m’ho sembla); no és el mateix. No, senyora Potato de Barcelona. I ara em diràs que dir que una cita és cursi i pedant, per extensió, inclou a qui l’ha penjat. Doncs no perquè, al meu entendre, algú pot en algun moment penjar una cita així i no vol dir que la persona en sigui, tret del cas que penjar cites pedants i cursis sigui una habitud d’aquesta persona. Pel que fa a la cita, per si és del teu interès, aquesta és la versió original de John Grogan:
      “Animal lovers are a special breed of humans, generous of spirit, full of empathy, perhaps a little prone to sentimentality, and with hearts as big as a cloudless sky”
      Una mica més llarga que aquella traducció al castellà, però bàsicament diu el mateix. El context exacte on era la cita no el sé, però és del llibre juvenil que va escriure J. Grogan (un best seller que va vendre 5 milions d’exemplars en un no res) i del qual després se’n va fer una peŀlícula també molt vista. No he llegit el llibre; vaig veure la peŀlícula fa anys i la vaig trobar una de tantes iguals, però això no té poc o res a veure amb la cita.
      Ja hi tornem. Que potser he dit que no hi ha gent animalista, molta, sí, bona i tot el que dius? No ho he dit mai això. Només que una persona, pel fet de ser animalista, no ha de ser per nassos una bona persona. Perquè en conec algunes que no les tinc totes amb el que farien en certs casos; persones racistes, per exemple, o persones que consideren la vida d’un animal no humà per sobre d’un d’humà, persones que es gasten milers de dòlars per un gos però són incapaces de donar un dòlar a un vellet humà sense sostre. La llista és llarga. I, bé, tenim aquí el cas dels nazis. També conec gent animalista que és exactament el que se suposa que és: generosa i de bons sentiments (amb animals i persones). És tracta de no generalitzar ni deixar-se ensarronar perquè algú estima els animals perquè, només amb això, no es demostra res.
      Noia, no em donis lliçons sobre haver de lluitar per la natura (animals inclosos) perquè em coneixes prou bé per saber perfectament que no em calen gens ni mica.
      Uf, quin mal em fa el cap, i se’m tanquen els ulls. Bé, continuem.
      Tercer punt. Ep, és clar que pots penjar al teu mur el que et doni la gana! I jo puc dir el que en penso en un comentari, i més encara en el meu bloc. Quant a “compte amb el que pengeu” et vaig escriure un llarg comentari que mai no vas respondre.
      Sé molt bé què passa amb els gossos d’Argentina (pitjor, em sembla, a l’Uruguai). He vist molts vídeos, vaig seguir la història d’en Sanchez que tu vas anar penjant, he llegit articles, tinc informació de primera mà de la meva germana (Uruguai). I no només a l’Argentina (o Uruguai). També sé com són d’horroroses les condicions de molts humans en aquests països (i d’altres). Però d’això no se’n parla tant, mira. Ni aquests humans solen tenir un Campito Refugio com els gossos. I ara no canviïs el que dic. No em queixo que els gossos tinguin gent que els ajuda, em queixo que molts humans del mateix país no tinguin aquesta ajuda. Tinc molts amics argentins (i d’altres països de l’Amèrica hispana) i estic assabentada de les condicions que pateix part de la població.
      Cinquè punt. Em sembla bé el que dius fins al paràgraf que comença “Però Potato…”. Reitero que la cita em va molestar, la vaig trobar pedant i cursi i em va irritar. La cita em va despertar una gran quantitat de coses que m’amoinen molt. I és ben cert que immediatament vaig pensar en els nazis. No em voldràs controlar el pensament, oi?
      El DIEC té diverses accepcions pel mot “raça”, com tu saps molt bé:
      1 1 f. [LC] [HIG] Descendents d’un avantpassat comú, llinatge, nissaga, ascendència. Ésser de raça reial. La raça carolíngia, dels Capets, etc.
      1 2 f. [LC] [HIG] [AN] Tribu, poble, nació, que es considera pertanyent a la mateixa soca, al mateix grup ètnic.
      1 3 f. [LC] [HIG] Categoria de persones, d’individus, que tenen característiques, interessos, habituds, etc., comuns. Ésser de mala raça.
      2 1 f. [LC] [AN] Divisió de l’espècie humana basada en criteris biològics.
      2 2 [LC] [AN] raça caucàsica [o raça blanca] Raça humana que comprèn la majoria de pobles d’Europa, del nord d’Àfrica i del sud-oest d’Àsia.
      2 3 [LC] [AN] raça etiòpica Raça humana que comprèn els pobles africans del sud del Sàhara.
      2 4 [LC] [AN] raça mongòlica [o raça groga] Raça humana que comprèn la major part dels pobles d’Àsia.
      2 5 [LC] [AN] raça negra Raça etiòpica.
      3 f. [LC] la raça humana El gènere humà.
      4 f. [AN] [LC] [ZOA] [AGR] [BO] [BI] [EG] Grup de classificació d’una espècie animal, vegetal, fúngica o bacteriana, caracteritzada per certs trets constants i transmissibles per reproducció. Una raça de gossos, de cavalls.
      Cert que la tercera va per una altra banda, però déu n’hi do amb les altres. A quina es referia J. Grogan no ho sabem, per tant no pots dir que no fos alguna de les altres. En teoria no pots.
      I fins aquí he arribat que estic que caic. Nanit, Potato pesada! hehe

  6. Ester Camps ha dit:

    Molt bon dia Shaudin, un gran escrit, he apres moltes coses que no sabia i entre tu i l’Anna Maria m’ho heu aclarit.
    Gràcies.

  7. boladevidre ha dit:

    Bé… interessant. Hi ha polèmica i això és extraordinari xq ens fa repensar per tal de poder argumentar. De tota manera, llegint les diferents opinions, totes interessants i que em fan anar el meu pobre cervellet d’un “mira, té tota la raó”, a un altre “ep! Això també és cert, tot i afirmar el contrari”. Curiós i saludable.

    Jo la conclusió que en trec és que els nazis no van ser una raça, com tampoc no ho són els animalistes. A tot estirar deuen ser comunitats, àmbits de pensament, o d’acció, seguidors d’una ideologia en un cas, o bé activistes d’una actitud envers els animals menys “racionals” (encara!), que la raça (aquesta sí) humana.

    Em ve al cap una frase d’un amic meu: “No tienen nada que ver el atún con el betún, aunqué los dos vayan en lata”.

    Suposo que contradictoris com som, hem de creure que hi ha nazis capaços de fer una llei bona, com probablement hi haurà més d’un animalista capaça d’una salvatjada contra algun ésser humà… perquè “el atún, el betún… etc.”

    Jo, la veritat, no en sóc d’animalista. M’agraden els animals, els estimo, els respecto i m’agrada imaginar-me que m’hi entenc a través del joc i de l’empatia. Sobretot amb gossos, gats i cavalls (Sí, ja ho sé, els més habituals). Però no se m’acudiria pensar que sóc animalista. Ni catalanista no sóc. En tinc prou en ser i sentir-me català. Que rimi amb “ista”, anarquista i gràcies. I feminista com a molt, ja que no sóc femella….. transitoriament

    • Hola Quico, com tantes vegades el teu comentari és divertit, a més de dir coses encertades. Ara bé: no sé si aquesta discussió ha estat gaire saludable ―ara tinc un maldecap d’allò més gros i el dolor a les cervicals…, uf―, però tinc la necessitat d’argumentar. Bona frase la del teu amic, resumeix molt bé el que s’està tractant aquí. És lògic que et refereixis a gossos, gats i cavalls; no m’imagino que t’entenguessis amb un cuc, hahaha! Pel que fa a mi, a més que m’encanten els animals des que era petitona, el que em preocupa més és la crueltat, amb animals i persones. Sobretot, com deia a l’escrit referint-me a les grans granges, pel que fa als animals, la crueltat institucionalitzada i pel profit, perquè de bàrbars que maltractin un animal sempre n’hi haurà algun (a qui s’hauria de castigar molt), com és pràcticament impossible eradicar del tot els assassins. Bé, cal elaborar més, però no m’aguanto dreta. Petons!

  8. Teresa Ugas ha dit:

    Hola a tothom!
    Jo vaig penjar també aquesta frase al meu mur… algú va contestar, a molts li va agradar i més la van compartir -com ho vaig fer jo d’una altra amiga molt més compromesa que jo amb el tema…. No ho repetiré…diria, no tan ben dit, el que ha escrit l’Anna… Potser el mot “raça” és el que ha portat més malentès, oi? Però jo ho vaig entendre també como una mena, classe de gent…
    També els nazis eren uns grans amants de la música… El meu fill és músic, en conec molts i no m’atreviria mai a comparar-los amb els nazis en el sentit que tenen una sensibilitat especial, etc…… Tot i que ara als catalans també ens hi comparen, ves per on s’han convertit en model de molts tarannàs!.
    Per molt cursi i pedant que pugui semblar la frase la subscric, i fins i tot m’hi sento identificada…tampoc no diu que som sants ni que tenim un aura que ens acompanya! Quasibé considero que és ben humil i senzilla, com sovint som els animalistes!
    Jo no et conec tant com l’Anna, Shaudin; saps que t’aprecio moltíssim, i des de l’estimació que et tinc li he de donar la raó a la meva teta…
    Potser sí que hem magnificat massa el tema; però ara mirant els meus llebrers i els gats dormitant tranquils per la casa penso que no… que ells mereixen tot el que puguem escriure d’ells… i molt més!
    Una abraçada!

    • Hola Teresa, de tu mai no discutiria el teu amor genuí pels animals. Tens raó, pel que fa a mi, va ser la paraula “raça” que em va fer saltar. Els nazis em van omplir el cap tot d’una, i d’aquí tota la resta. Bé, els nazis eren únics per encandilar-se amb tota mena de coses, anava per rampells. En certa manera eren com els gangs, però amb molt més poder, agafant simbols, per exemple, que els feien gràcia. I es construïen tot un món arificial amb coses d’aquí i d’allà ―l’esvàstica, la música de Wagner, la natura―, coses que moltes vegades ni entenien i les feien anar com els semblava. De fet, eren una colla de ximples amb ben poc cervell, però, és clar, amb una perversió que fa esborronar i que fa canviar “ximple” per” monstre”. Això de fer servir la paraula “nazi” de qualsevol manera trobo que és molt ofensiu i demostra no tenir ni idea de qui eren els nazis, com ara emprar la paraula per fer comparacions amb els catalans, per molt que els molestem. Dius que la cita no diu res de que els animalistes tinguin un aura que els acompanyi, i tens raó, és clar, però a mi és la sensació que em va produir. Alguna cosa ha de tenir la cita que em fes pensar en aureas i nazis i que qui no sigui animalista es mereix l’infern. No sé, és curiós. Una abraçada ben gran que pugui incloure els teus animalons!

  9. Soc als afores de toronto tot el dia.Escric per primera vegada en un telfon d’un altre i no en se. us respondre quan arribi a casa.petons!

  10. Joan Rubiralta ha dit:

    Voldria intervenir en aquest ric debat d’idees per dir d’entrada que estimo els animals que tinc i he tingut, amb un amor especial. Els hem fet domèstics i sense nosaltres no se’n sortirien però és que a més, ens responen amb carícies i amanyagaments que us asseguro que no tenen preu, especialment quan els tenim a la falda i s’estan mig adormint. Ara bé, aquesta especial sensibilitat animalista, no té relació amb les maneres d’entendre la vida ni amb les relacions amb els altres éssers humans per la senzilla raó que són d’una altra espècie, per la qual cosa la nostra relació amb els membres humans ha de ser prioritària i ha de passar passar per damunt de tot.
    No em considero de cap raça especial per ser ser com sóc per això, i continuo fent la meva vida amb els familiars i amistats que conec però sense prescindir dels meus gatets -que van ser abandonats per uns sense ànima, al bosc de davant de casa- i gateta que vam anar a buscar expressament a casa d’uns amics, tot i que sé que mai no seran el substitut de cap relació humana.
    Sobre el tema dels nazis opino que com ja es va veure a Alemanya el segle passat, van ser intrínsecament perversos,bàrbars i assassins amb les persones malgrat els seu amor per als animals. Mai no podré perdonar-los l’afusellament del President Companys i de tants milers d’innocents, entre d’altres atrocitats. Una cosa no treu l’altra.
    Finalment demanaria a tothom un xic de contenció i de fair play. La vida és curta i no cal malaguanyar-la amb discussions inacabables que poden arribar a desgastar-nos, especialment si tenim present que en aquestes dates d’ara viurem altres focus de tensió política amb Espanya davant de la qual no val a badar.

    Salutacions amicals.

    • Hola Joan, sé com estimes els teus gats, me n’has parlat diverses vegades i ho tinc ben present. Fins i tot un dia li vaig comentar al meu fill la història dels teus gats. Jo també n’he tingut i vaig establir una gran compenetració amb ells, sobretot amb una gata, la Sauvage, magnífica! En fi, d’acord amb el teu comentari. Però, home, aquestes discussions poden aportar fer pensar, no? Això vull creure perquè ara mateix, després de respondre a tothom, estic esgotada. Encara he de sopar i és un quart de 3 de la matinada. Ai, déu meu! Una abraçada!!!

  11. Jordi Querol ha dit:

    Bon article Shaudin!!

  12. Pons ha dit:

    La frase final de l’article ho deixa tot ben dit i ben clar 😉

  13. Jordi Canals ha dit:

    Poca cosa haig de dir després del que acabo de llegir. Només voldria subratllar que avui he après molt sobre els animals i els seu entorn jo que no en tinc a casa i no per aquest motiu me’ls estimo menys.
    Això no obstant vull agrair, molt especialment, Shaudin les teves cròniques setmanals que sempre em miro amb interès pensant, sobretot, en l’esforç que hi esmerces enmig de les teves circumstancies.
    Una última cosa com amic i que ningú s’enfadi: en l’escriptura, a vegades hauríem de mesurar l’èmfasi que ens pot ferir, abans compten fins a deu, sisplau!
    Una abraçada!

  14. jmsalva ha dit:

    Jo també tinc poca cosa a dir despres d’havervos llegit, estimo molt els animals i les plantes, per aquest motiu vaig fer biologiques.

    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s