Recerca i espases

Quan s’escriu una noveŀla s’ha de fer recerca. Tant se val el tema del llibre. Potser només es tracta de buscar uns bons adjectius, però de vegades cal investigar a fons algun tema, com ara quan l’escriptor ha d’assabentar-se bé d’un fet històric.

espasa-1

Pel que fa a les noveŀles de fantasia, no us penseu pas que t’escapes de fer recerca. De fet, trobo que per aquesta mena de noveŀles la investigació es imperativa perquè cal trobar la manera de fer-la creïble al lector. Uns personatges ben desenvolupats són essencials per aconseguir versemblança, però es necessita més que els personatges. Com que la meva nissaga de la Interferència entra dins la fantasia, he d’anar molt amb compte perquè resulti versemblant. Quan crees un món paraŀlel, bruixes, monstres oceànics o somnis que es fan realitat, has d’esmerçar força temps per aconseguir que la resta sembli possible. Per exemple, amb l’episodi de la tempesta i el naufragi al principi de Perduts a l’altre món.

Què hi fan dues noietes canadenques contemporànies en un mar d’un món paraŀlel i perseguides per pirates? Per tal d’aconseguir convèncer, els altres aspectes de l’episodi s’han de poder creure. Mentre l’escrivia vaig informar-me a fons sobre tempestes marines i naufragis. Qui em va ajudar de debò fou un navegant anglès que s’ha passat la vida en vaixells de vela ―fins i tot ha travessat l’Atlàntic tot sol en un petit veler, dos cops!―. Vàrem parlar diverses vegades i vam examinar totes les accions que narro en els primers capítols perquè fossin possibles.

Per la tercera noveŀla també faig recerca. La veritat és que aprenc moltes coses, a tall d’exemple: com fer una espasa d’acer. Em calia saber-ho, fins i tot si a la noveŀla només es descriu per sobre.

espasa-3

Vaig trobar molta informació sobre mètodes per forjar una espasa. I les espases que realment em van convèncer per a la noveŀla foren les anomenades Ulfberht. Les espases que feien els vikings fa mil anys. I per si la informació que llegia no fos prou, vaig trobar un vídeo de 50 minuts de la PBS on parlen diversos experts, i a més ― aŀleluia!― et mostren pas a pas com un ferrer aconsegueix fer una Ulfberht amb els mateixos estris i materials que empraven els vikings. M’ho vaig estudiar, és clar. El més curiós és que aquestes espases, fetes amb estris molt rudimentaris, aconseguien la perfecció de l’acer fet avui en dia ―un descobriment força recent i inesperat―, gràcies en gran part als seus forns fets de pedres i argila però que arribaven a una temperatura de 1.600º C. Eren les millors espases de l’edat mitjana emprades a Europa, perquè no es podien rompre i eren flexibles i lleugeres. En el vídeo, un estudiós anglès mostra com les altres espases contenen impureses, mentre que l’acer de les Ulfberht és d’una gran puresa.

espasa-2

I com es pot fer una Ulfberht? Amb certs coneixements i moltíssima paciència. Si en voleu saber més aquí teniu el vídeo:

Nota: amb aquesta investigació, vaig descobrir per atzar que molts monestirs medievals es dedicaven al tràfic d’armes, fins i tot amb els seus enemics. No en tenia ni idea. Vosaltres ho sabíeu?

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres juvenils en català, Més enllà del somni, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

26 respostes a Recerca i espases

  1. Gemma Colomé ha dit:

    Bon dia, tens molta raó i es nota que l’escriptor està ben informat i que el que explica sembla real.
    Això dels monestirs no ho havia sentit mai i e res semblant, però no m’estranya gaire encara que si que és sorprenen .

    • Hola Gemma, suposo que poc o molt el lector s’adona de si l’escriptor s’ha documentat o bé et pren el pèl. És clar que de vegades la gràcia d’un escrit és precisament inventar-se les coses, però això només ho poden fer bé els gran escriptors, que resulten ser els més ben informats. Estic pensant en Borges. Gràcies pel comentari!

  2. María ha dit:

    Buenos dias, hoy se me ha adelantado Gemma, jajaja
    Sabía que los escritores os documentáis pero lo que describes hoy es exhaustivo, que va muy acorde con tu personalidad.
    Me gusta cuando escribes acerca del proceso de escribir una novela. Conocer que hay entre bastidores.
    Un abrazo

    • Sí, quina sorpresa, María, avui no has estat la primera!
      Potser, però era necessari. Si no me n’informava bé, de cap manera podia fer el capítol com cal. El dia que acabi la noveŀla, que es publiqui i que la llegeixis, t’explicaré de què anava tot plegat i veuràs com era necessari. En qualsevol cas, m’encanta aprendre coses noves!
      T’entenc. Deu ser com per mi veure com han fet una peŀlícula. M’agraden molt els documentals d’aquesta mena. I en alguna ocasió m’ha agradat més “the making of the movie” que la peŀlícula. Per exemple em va passar amb “Apocalypse Now”, vaig gaudir més del documental sobre el rodatge, “Hearts of Darkness”, que va fer la dona d’en Coppola. Te’l recomano!!!

  3. boladevidre ha dit:

    Ostres! Molt interessant i curiós. De fet els Víkings he llegit en algun lloc que són dels pobles més desconeguts realment i a la vegada sobre els que s’han escrit més llegendes poc exactes. Darrerament vaig llegir alguna cosa sobre els vaixells que construïen, i es veu que també eren molt eficaços. Pel que fa al tema dels monestirs, la veritat, no em sorprèn. El poder el tenia en gran part l’església, i ja se sap que els afers il·legals, sense la protecció dels poderosos són més difícils de ser dutes a terme.

    • Hola Quico. En els últims anys hi ha hagut moltes descobertes sobre els vikings, com ara això que explico de la puresa del seu acer (es van avançar mil anys!). Dels seus avenços en navegació ja no en queda cap dubte. A més era una raça molt resistent, sobretot pel que fa al fred, i això sempre ajuda. Estic una miqueta informada sobre els pobles norse perquè tinc un amic, professor de la Universitat de Toronto, que és un especialista del tema i me n’havia parlat. Fa molts anys va passar tot un any en una illa perduda al Mar del Nord, si fa no fa una roca, i era habitada per descendents directes dels vikings. M’explicava com s’admirava de veure noiets de no més de 12 anys, en una barqueta de res, fendint grans onades i a temperatures sota zero, mentre reien com bojos. Cada poble té el seu tarannà, i les seves coses bones i dolentes.

  4. Josep Maria ha dit:

    Shaudin maca … sempre m’agrada llegir els teus posts, com en totes les coses, les que es fan amb passió, surten bé. Petons …

  5. Shaudin: Gràcies pel que ens expliques sobre les teves recerques que ens expliquen tamb´la pròpia història. No sé si ho saps, però aquests mesos hi ha una exposició molt interessant sobre els víkings al Museu Marítiim de Barcelona http://mmb.cat/exposicions.php?idm=1&pagina=21&codi_subseccio=3&codi_tipus_exp=37&codi_exp=699&estic=1

  6. Pons ha dit:

    L’acer està bé per fer una bona espasa, però res es tan guai com fer-se una espasa d’un meteorit ^^

    • En temps molt antics, precisament el ferro que s’emprava era de meteorits, després se substituí pel de la pròpia Terra, que en tenim molt. Ja veus que m’he après bé la lliçó amb tota aquesta recerca que he fet. Pel que fa a l’article que m’enllaces, això de posar alguna cosa dins la mescla que serà l’acer, ho feien també els vikings. Posaven trossets d’ossos d’algun animal ferotge que havien caçat, sang de drac (diuen) o, fins i tot, ossos d’algun avantpassat seu. Era una manera de personalitzar l’espasa i fer-la una mica màgica per tal de ser invencibles. Doncs veig que aquest autor fa el mateix. També ho fa el meu personatge de la noveŀla, per cert. Gràcies!

  7. Tura Nogareda ha dit:

    Interessant; crec que l’escriptor, igual que un bon director de cinema, ha d’estar ben documentat, per fer creible la seva història; M’ha agradat molt el video!
    No m’extranya gens que estiguis tan cansada, com vols no estar-hi? Classes, exàmens i recerques per la nova novel·la…no sé pas com t’ho fas!
    Una abraçada!

  8. Jordi Querol ha dit:

    No en sabia res d’aixó curios i molt interessant

  9. jmsalva ha dit:

    El trobo normal que hagis d’informar-te abans de publicar un llibre, de fet t’has assebentat de coses molt interessants el de les espases i els monasteris. No ho sabia el que expliques gràcies Shaudin per informar-nos. Una abraçada !

  10. Jordi Canals ha dit:

    Et felicito Shaudin per la teva animositat en cerca fins el últim detall sobre tots el elements de la teva narrativa. Bona feina. Una abraçada!!!!

  11. Potato, disculpa el retard. Entre la novel·la i el setge, no dono més de mi. Vaig llegir l’article, però no vaig comentar. Evidentment, m’encanta això que dius. Aprendre, pel motiu que sigui, és el goig més gran que hi ha. I descobrir coses noves. Un plaer. Quan, a més, després les apliques a la creació, doncs…wow!

    • Ai, Potato, no pateixis pas pel retard, només faltaria. T’entenc perfectament perquè em passa el mateix, que ja no puc estirar més.
      Oi que sí? Aprendre, descobrir coses noves. És fantàstic! Des de petitona que m’encanta, les apliqui o no a la creació, però, és clar, si les puc emprar, doncs molt millor.

  12. Griselda ha dit:

    Molt curiós el vídeo. Vaig visitar un museu víking a Roskilde,Dinamarca, que també era força interessant. Moltes gràcies!

  13. Jordi Marti ha dit:

    Jo que sóc un aprenent curtet, curtet, quan escric sobre la vida real (la meva), de vegades busco informació, no puc imaginar-me que es pugui escriure novel · la, del tipus que sigui, sense informació. Estic convençut que no serien ni creïbles ni interesantes..Me agradat, i he après, sobre les espases víkings Ulfberht….curios….Esperaré el “post” del dia 11…Cuidat molt!!

    • Exacte, Jordi, cal informació, encara que a l’autor només li calgui un diccionari (depén de quina noveŀla es tracta), però haurà de fer recerca d’una mena o d’una altra. Interessant, oi, això d’aquestes espases? Celebro que t’hagi agradat. I moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s