Un any més, vosaltres allí, jo aquí, i tots amb el fort desig de veure ben aviat una Catalunya amb el seu estat propi, una Catalunya que deixa enrere misèries, lluites i el sentiment de no poder fer el que volem com a poble, sempre supeditats a un Estat que mai no ens ha estimat gens ni mica, que li fem nosa però que no ens vol deixar anar.
Personalment, i suposo que vosaltres també, voldria dedicar les forces a construir i no a defensar constantment el que és el nostre dret. Perquè fins i tot aquí, a Toronto, a la universitat, Espanya es fica on no hi hauria de fer res. Cada any tinc més problemes amb això. M’espia, em posa entrebancs… Ras i curt: em fa la vida impossible, com a tots vosaltres.
Em sento enormement orgullosa del meu poble que, un any més, ha demostrat com és de solidari, de civilitzat, de bonic, tal com diuen els meus estudiants. Des del fred (ja en fa força) he mirat amb una emoció intensa com el meu poble es manifestava en aquesta V gegantina, i imaginava quantes i quantes coses positives podrem fer quan no calgui posar tota aquesta energia a reclamar els nostres drets.
Em trec el barret, estimat poble de Catalunya, i tots els estimats pobles de parla catalana que també tenien representants a Barcelona. Com m’hauria agradat ser amb vosaltres!
Per si us interessa (i sabeu anglès) us passo l’enllaç al meu bloc en anglès on acabo de publicar un escrit sobre aquest 11 de setembre (a vosaltres no us dirà res de nou, però):
Shaudin Melgar-Foraster 
Tienes razón, es para quitarse el sombrero. Y sí, tenemos ganas de emplear nuestra energía en construir algo mejor.
Como sigo habitualmente tus escritos he comprobado repetidamente todas las dificultades que te ponen para que abandones tu lucha particular, con la que consigues cada año que algunos canadienses nos conozcan un poco mejor.
Supongo que internet te permite vivir más intensamente la Diada con la cantidad de imágenes y videos que te la acercan un poquito. Basta abrir Facebook para que tu muro se llene de imágenes fantásticas.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
Sí! Tens raó, María. No m’ha costat gens assabentar-me de com va anar la Diada amb tants vídeos i fotos com vaig trobar, a més d’articles, és clar. I els comentaris dels amics al facebook.
Parlant de l’altre tema, no et pots fer una idea de les dificultats amb les que em trobo per ensenyar sobre Catalunya. Enguany, ja passa “de castaño oscuro”. Em fan la vida ben miserable, tinc amenaces i tot. Estic molt nerviosa amb tot plegat perquè aquí estic ben sola. Estic com Gary Cooper a la película High Noon, ves per on.
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Bon dia Shaudin. Gràcies per aquests posts que escrius. Aquest el faré córrer especialment perquè no pot ser més il.lustratiu!
Núria
M'agradaM'agrada
Hola Núria! Molt contenta de retrobar-te (em sembla que fa temps que no ens comuniquem directament). I moltes gràcies pel teu comentari! Una abraçada ben forta.
M'agradaM'agrada
La veritat és que començo a estar fart de manis, 11-S i d’anar defensant-nos sempre. No veig l’hora en que siguem un estat i que, per fi, puguem viure amb normalitat i deixem de commemorar el que vam ser.
M'agradaM'agrada
Absolutament d’acord amb tu, Jesús. Són unes manifestacions per estar-ne orgullós, però cansa, sí, haver d’emprar tanta energia només per defensar-nos. Està molt bé saber qui vam ser, saber la història és important, però això d’haver-la d’escampar pertot arreu i a tota hora, i les banderes i tot plegat, doncs cansa. Jo també vull la normalitat d’un país normal.
M'agradaM'agrada
Benvolguda Shaudin, llegeixo el que dius en el teu comentari i puc assegurar-te que els que som ací tenim molt presenta la tasca que feu els que teniu el mèrit de defensar Catalunya sense tenir el suport que dóna trobar-nos envoltats de l’entusiasme i l’alegria de viure en directe els moments que estem vivint. Us tenim presents i ens feu molta falta.
Abraçada de Josep M.
M'agradaM'agrada
Hola Josep M.! Gràcies per les teves paraules. Sí, és molt dur trobar-se sense el suport de la teva gent perquè ets lluny. Com li deia a la María, més amunt, enguany l’hostilitat que he d’aguantar, sola, està esdevenint insuportable. Fins i tot tinc amenaces.
Una abraçada amb molta estimació molt sentida cap a tothom d’aquell racó de Barcelona que ha estat dues vegades casa meva!
M'agradaM'agrada
El comentari que es feia entre els que estàvem al tram 30-31 era que aquesta ja havia de ser la última, que l’any que ve ja havíem de celebrar el nostre “4 de juliol”, fent referència a celebrar ja la Independència.
Els polítics s’han de posar les piles d’una vegada, el poble unit, en una sola veu, ha demanat ja tres anys seguits la Independència, la casta política ha de deixar personalismes i interessos de partit i el nostre Parlament amb el M.H.President al capdavant fer la D.U.I. ja.
M'agradaM'agrada
Sí, Miquel, sisplau, l’última manifestació per la independència! Que no en calguin més perquè ja serem independents! Això hauríem de celebrar!
M'agradaM'agrada
Som collonuts, el poble català…ho demostrem, dia a dia, amb la nostra força i les manifestacions que fem, amb alegria, il·lusió i entusiasme…Torna a Catalunya, Shaudin, ens calen gent com tú!
Una abraçada i gràcies per la teva lluita personal! ❤
M'agradaM'agrada
Ja ho voldria, Tura. Com m’agradaria tornar! Cada any que passa el desig és més fort. Però d’on redimoni em trec un pis decent i una entrada per pagar les despeses normals? O una feina amb la que ho pugui pagar i que pugui fer (recorda la meva salut) i estigui preparada per fer-la? Pràcticament impossible, noia. Hauré de morir en aquest país fred, ves quin remei. Ei, sempre hi ha l’esperança de la loteria, però. Ja saps que l’esperança és l’últim que es perd. Molts petons!
M'agradaM'agrada
JO TAMBÉ ESTIC MOLT ORGULLOSA DE TOTS NOSALTRES. ESPERO QUE HO PODREM ACONSEGUIR !!
M'agradaM'agrada
Jo també ho espero, Gemma. Hem d’aconseguir-ho. I aviat!
M'agradaM'agrada
Va ser unes hores màgiques i il·lusionants. Ni una mala cara ni cap posat de tristesa, ans al contrari, vam fer una V plena d’alegria i de color. Ara el món ja ha d’entendre què estem reclament i els polítics han de ser valents i anar units per començar amb tota la força a bastir aquesta República Catalana que tan anhela la majoria del poble. Com va dir la Carme Forcadell: el 9 N votarem i guanyarem.
M'agradaM'agrada
Hola Joan! El comportament cívic de la gent i l’alegria que expressa en aquestes manifestacions crida molt l’atenció a l’estranger. Ho he vist amb els meus estudiants. Ho troben magnífic i fa, entre altres coses, que ens tinguin una gran simpatia. Sí, el 9N, res de postergar-ho!
M'agradaM'agrada
Orgullosa de tot plegat. I endavant!
M'agradaM'agrada
Ben d’acord amb tu, Dolors!
M'agradaM'agrada
Per cert, com van els Quebequesos? Encara queda gent amb ganes de independència?
M'agradaM'agrada
Home, sí que n’hi ha, però aquí és diferent. Cada cop que es queixen, Canadà els dóna més autonomia o el que sigui perquè no es queixin més. I el francès està super protegit, no te’n pots fer una idea. En fi, és llarg d’explicar però per fer-ho curt: Canadà no és Espanya, ni de bon tros.
M'agradaM'agrada
És de la pasta que ens ha anat modulant la història que em viscut, suposo. Jo també me’n sento d’orgullós i no puc oblidar, ni ho vaig oblidar sota el sol inclement que queia a Diagonal amb Rambla Badal, que tot aquest renou que ja ha atrapat Europa i aviat el món, molt probablement no l’hauríem aconseguit sense els milers de persones que viviu fora de les fronteres. Feu una feina imprescindible, de formiga, de gota malaia, d’anar sumant dia a dia i explicant als vostres entorns quina és la nostra realitat com a poble, o com a països. Vosaltres també hi vareu ser, i en primera línia. Gràcies a vosaltres, el món està avui molt més predisposat a escoltar les nostres reivindicacions i a admirar la persistència indomable d’un poble alegre i combatiu.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies, Quico. S’agraeix perquè aquesta feina de formigueta que fem va acompanyada de molta soledat. Tens molta raó: un poble alegre i combatiu! D’això s’admiren els meus estudiants, d’aquest combat constant però alegre i civilitzat. Tant de bo siguem lliures d’una vegada, ben aviat!!! Una forta abraçada!
M'agradaLiked by 1 person
Sempre, en totes les manis, penso en tu i crido una mica en nom teu, Potato. Un petó ben fort. I abriga’t!
M'agradaM'agrada
Ja ho sé, Potatito, i em fa molt i molt i molt contenta! I m’abrigo, sí, avui mateix ha fet un vent fort i súper gelat que em tenia tremolant de fred cada cop que havia de ser a l’exterior. Un munt de petons!!!
M'agradaM'agrada
Shaudin no ens podem veure i ens fan la vida impossible, però els i aportem 1/5 pert dels diners que rep espanya.
M'agradaM'agrada
Per això un dels meus estudiants deia l’any passat que pagar i després que et mirin malament no té ni solta ni volta. Que hem de fotre el camp! Una abraçada cap a Mallorca, Juli!
M'agradaM'agrada
Gràcies un cop més, Shaudin, per l’esforç titànic de mantenir l’ensenyament de cultura catalana al Canadà anglòfil. El dia 11 va ser esplèndid, però no ens n’hauríem de sentir més orgullosos del compte. Cal no oblidar com en pot ser, de desagraïda, aquesta pàtria nostra. Què en deia, Salvador Espriu? Àrid poble, covard i salvatge. Pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. Encara no hem sabut desmentir el gran poeta. A veure si l’impuls alegre d’ara servirà perquè ens en sortim. Aleshores, un institut Ramon Llull ben renovat i ampliat bé deurà tenir la decència de donar-te el premi que tant et mereixes.
(Feia molt de temps que gairebé no engegava l’ordinador. Espero reemprendre la connexió. I disculpeu tots el llarg silenci: qüestions personals que semblen resoltes.)
M'agradaM'agrada
Maria!!! Marededéusenyor quan temps feia que no et passaves per aquí! Com sempre que desapareixes, em tenies preocupada, però no et volia molestar si estaves ocupada o amb problemes, i que treballo tantíssimes hores, cada dia, que el temps passa sense que ni me n’adoni (ja van 2 anys sense gens de vacances). Dius que els problemes que tenies semblen resolts, i jo desitjo de tot cor que així sigui. Pel que fa a la nostra dissortada i etc. pàtria, que deia Espriu, esperem que arribi ben aviat a ser lliure i faci les coses com cal. Moltes coses com cal!
Com que feia molts que no entraves, et recomano el meu post sobre els microrelats del setge (abans d’aquest), no te’ls pots perdre! Quan tinguis temps, els relats s’esperaran.
Una gran abraçada!
M'agradaM'agrada
Molts dirien que els tres darrers 11 de setembre desmenteixen el pessimisme d’Espriu. Potser sí, tant de bo.
M'agradaM'agrada
Han estat fantàstics! Realment per sentir-nos orgullosos.
M'agradaM'agrada
Ah, nosaltres érem al tram 26 de la V, fila 1, samarreta groga. Ho dic per si se’n podia dubtar a causa del meu pessimisme. Espero i desitjo que amb la independència aprenguem a ser més agraïts amb persones com la Shaudin, que fan tant pel país.
M'agradaM'agrada
Gràcies, guapa. Com a mínim que no em posin entrebancs que ja en tinc prou amb els que em posa Espanya i el seu consul i etc. Només em falta que me’n posin els de casa meva.
M'agradaM'agrada