Un cap i la continuitat de la línia del temps

A hores d’ara espero que tothom hagi llegit els microrelats del setge de Barcelona (aquí). Si no ho heu fet, poseu-vos-hi de seguida i m’ho agraireu. Tots bons i alguns d’extraordinaris. Sigui com sigui, si no heu llegit el meu microrelat, no continueu llegint aquest escrit. Ep, que no us castigo pas, ha, ha, ha! És que avui us parlaré d’una cosa del meu relat i, si no l’heu llegit, no m’entendreu bé.

space_time_continuum

Vet aquí com va anar tot:

Els organitzadors d’aquesta iniciativa em van convidar a participar-hi amb un relat relacionat amb el setge de Barcelona de 1714. Hi vaig pensar uns dies perquè ja sabeu que estic aclaparada de feina. Es tractava d’un microrelat, però la llargària té poc a veure amb aconseguir que sigui bo. A més, tot i que m’encanta llegir-los, mai no havia escrit un microrelat. I per a acabar-ho d’adobar, cada vegada que intentatava trobar una idea per a aquest tema, el meu cap era un buit insondable. D’altra banda, em feia una iŀlusió participar-hi! Em vaig decidir i els vaig dir que comptessin amb mi.

Mentre anava amunt i avall a impartir classes, abans d’adormir-me o mentre menjava, burxava dins del cap per trobar una idea, però només sentia un monòton piiiiiii, com fa un monitor per comprovar els signes vitals quan el pacient ja és a l’altre barri.

James_FitzStuart,_Duke_of_BerwickI de sobte un dia: pi-pi-pi-pi-pi, a cent per hora. Una idea! Bé. Tanmateix, no tan bé, perquè depenia que la història (amb majúscula) s’hi adaptés. La idea era que el Duc de Berwick havia mort decapitat, però jo no sabia si així havia mort aquest home i, és clar, com que es tractava d’un personatge històric no em podia pas inventar el seu final. Només em sonava que havia mort durant la Guerra de Successió Austríaca, però ni d’això estava ben segura. Vaig buscar en un dels meus llibres d’història, mentre demanava a tots els déus de l’Olimp que no resultés que el Duc de Berwick havia mort en el llit a ca seva. De seguida ho vaig trobar: efectivament havia mort on em pensava. Però com, exactament? Al camp de batalla? Soterrat en una d’aquelles trinxeres que tant li agradaven? Assassinat per un enemic? Vaig tornar al llibre. Va morir durant el setge de la fortalesa de Philippsburg. Sí, molt bé. Però com? Caram! Més recerca. Ah, va morir mentre supervisava les trinxeres d’atac a la fortalesa. Ja m’ho semblava que hi devia haver trinxeres involucrades, però el llibre no deia res més. Vaig anar a la Viquipèdia a veure si hi havia alguna altra cosa. Doncs sí, que morí quan l’enxampà una bala de canó. Ja avançava, però encara no em deien què li passà exactament. Perquè, a veure, la bala de canó li va tallar les cames, el va fer miques o què? Ai, que l’hagués decapitat, si us plau, m’era necessari el seu cap. Però no hi havia més informació.

Abans de continuar vaig encendre una espelma a la Moreneta, mentre recitava com si fos un mantra: decapitat, decapitat, decapitat. Altrament, la idea per al relat se me n’anava en orris. Tan obsessionada estava amb el cap de Berwick que no m’adonava que, per molt que ho demanés, la història és la història i jo no podia pas canviar-la. O sí?

Més espelmes i tocar ferro, tocar fusta i continuar recitant: decapitat, decapitat, decapitat. Si ho repetia prou aconseguiria que l’haguessin decapitat encara que la història (amb majúscula) hagués estat una altra. A pastar fang si alterava el time continuum.

I tot d’un plegat, a la Wikipedia en anglès vaig trobar com va morir exactament Berwick. La canonada… l’havia decapitat! Una mica més de recerca per pàgines fiables de l’internet m’ho va confirmar: decapitat per una canonada imprevista. Aŀleluia!

Un cop vaig tenir aquesta informació, escriure el relat va ser bufar i fer ampolles.

tumblr_lyzqaxC2P31qeve6qo1_1280

Però què havia passat amb la línia del temps? I si la vaig alterar? Quins desastres pot haver causat tot això? Ja sabeu que alterar la continuitat espai-temps pot tenir greus conseqüències. Vas al passat, canvies una coseta de res i ja l’has feta grossa. He vist prou peŀlícules de ciència ficció per estar-ne ben assabentada. Només una pedreta fora de lloc en el passat i pots causar un canvi irreparable en el teu univers, que ara serà un nou univers. Doncs imagineu-vos si es tracta de tot un cap! M’esborrono només de pensar-hi.

Si us plau, si somieu que el carrer on viviu té un altre nom o de sobte us sembla recordar que en comptes d’un gos tenieu una mixeta o que a l’Amèrica hi havia un país anomenat Nova Catalunya, feu-m’ho saber. Estic una mica intranquiŀla.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

23 respostes a Un cap i la continuitat de la línia del temps

  1. María ha dit:

    Sencillamente GENIAL!!!!!
    Una vez más quedo admirada de tu perseverancia a la hora de documentarte, no importa cual sea el tema, necesitas buscar toda la información. Pero en este caso resulta muy ameno leer como lo has conseguido: velas, mantras…. Has acabado escribiendo un microrelato divertidisimo.
    Es una verdadera pena que tengas que trabajar tanto y no puedas dedicar más tiempo a la escritura.
    Un abrazo

    • Gràcies, María! Sé que sempre t’agrada quan explico el procés d’escriure alguna cosa.
      És que m’havia de documentar! Era un personatge històric i no tenia ni idea de si la història seria prou generosa per adaptar-se al relat que volia escriure. Com pots veure, es va adaptar i ara el problema és el time continuum que potser vaig alterar, hahaha.
      Una abraçada! I a cuidar-te el peu!

  2. Jordi Canals ha dit:

    Bon dia Shaudin! Estic d’acord amb la Maria, és una pena que no puguis dedicar més temps a la escriptura. M’ha agradat el teu relat, original i amè com sempre. Una abraçada!

  3. Maria ha dit:

    El microrelat és molt bo. “El llop amb la casaca de soldat” (Sagarra, La campana de sant Honorat)… Potser sí que va ser un dels nostres, qui va matar el llop!

  4. Anna Maria Villalonga ha dit:

    M’ha encantat aquest article, Potato. El making off del microrelat. Hahahaha. Ja els hi has passat al Jordi Masó (Vladimir) i al Jordi de Manuel? Segur que també els agradarà llegir-lo. A més, tu i en Jordi de Manuel compartiu la cosa de desmembrar. Tu desmembres per la part de dalt del cos i ell per la part de baix. hahahahaha.
    Un petó fort, estimada. Vam estar molt contents que acceptessis de participar en els microrelats del Setge. Una bonica aventura literària d’aquest estiu.

    • Maria ha dit:

      Desmembrar, i tant. Cap per cap: els nostres avis van haver de veure el del general Moragues anys i més anys a la gàbia. La Shaudin hi posa la justícia poètica i vés a saber si el final de Berwick va ser tal com ella l’explica.

      • Sí que va ser aquest el final de Berwick! Em vaig documentar bé. Exactament com l’explico: supervisava les trinxeres d’atac durant el setge de Philippsburg quan una canonada imprevista el decapità. És clar que no sabem què pensava en aquells moments, això ha estat de la meva collita. Tampoc qui fou l’home que disparà el canó, però com hi havia exiliats catalans austracistes, podria ser.

    • Em fas contenta, Potato. No és la primera vegada que escric un making off. Generalment solen agradar, com a mi m’agrada quan ho fan d’altres escriptors. Li he passat a en Jordi de Manuel (al facebook), no a en Vladimir (el conec poquet, més que res de llegir els seus relats, que m’encanten, i no acostumo a passar enllaços a la gent que no conec gaire, no vull molestar). Sí, hahaha, en Jordi de Manuel i jo compartim desmembrament, hahaha. De fet, quan vaig llegir el seu relat vaig pensar que s’assemblava al meu, per l’aspecte de la reparació.
      Gracies, estimada. Molts petons!

  5. Maria ha dit:

    El nom del meu carrer (av. Pompeu Fabra) només me’l canviaria un malson. Esperem que Rajoy, Montoro i Cia no se’n surtin de fer-lo realitat. (Com ho faríem per enviar-los, perduts o no perduts, a un altre món?)
    Ah, i una altra cosa: ¿on hi ha més ensenyament de la veritat, a la Història o a les històries?

  6. jmsalva ha dit:

    Molt bon microrelat, a mi m’encanta la guerra de sucesió. Una abraçada

  7. Tura Nogareda ha dit:

    Gràcies per explicar-ho; ara sabem com et sortí tan rodó el relat del setge, no el cap del Duc de Berwick! Petons!

  8. Jesús (Xess) ha dit:

    M’encanta… fas tan divertits els teus escrits com les explicacions de com i d’on surten. Genial.

  9. Gemma Colomé ha dit:

    Genial mossa, encara que entenc la teva preocupació, mentre et llegia anava pensat : i si ha canviat la realitat passada ??? Bé , estaré al cas per si hi ha alguna cosa rara pel món. Ara !!! rara,rara de cosa , ja en passa al nostre pais . 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s