No sé que dir

Tinc molt a dir, no és això; molt a dir i gens de temps per explicar-ho bé, ni és el moment adient, vet aquí.

Podria explicar-vos com em vaig trencar el dit gros del peu el 9 de setembre. No en vaig parlar enlloc perquè no era el moment. Coincidien aquells dies amb l’11 de setembre, per tant a qui li podria interessar el meu dit? A qui li podria interessar en qualsevol moment, us dieu, oi? Si ho comento és perquè me’l vaig trencar per Catalunya. Parlo seriosament. El que hem d’arribar a fer els catalans, marededéusenyor! Però us ho explicaré bé un altre dia. Ara tampoc no toca. Amb la signatura del president Mas per la consulta, el meu dit no hi té res a fer.

També us podria explicar que no m’aguanto dreta, que treballo més que en qualsevol altre moment de ma vida (i ja sabeu que sempre treballo de valent), que tinc contraccions musculars dàries ―em fan molt de mal i em dificulten encara més la feina―, que el dimecres vaig perdre el coneixement mentre impartia una classe. Moltes coses us podria explicar, però us us avorririen. Si ho comento per sobre és perquè li puc donar les gràcies a Espanya de l’horari espantós que tinc i de l’estrès que em causa mantenir la feina a la universitat. Ja sabeu que la intervenció d’Espanya a la meva universitat és molt forta. I jo sóc en una llista més negra que el carbó. Com voldrien desfer-se de mi!

blacklist_image

Com a nota positiva: les classes de cultura catalana tornen a anar molt bé. Un altre dia us ho explicaré. I en els cursos de llengua castellana, que preparo a fons, que consti, sempre dedico una estona a parlar de Catalunya. Déu n’hi do el que estan aprenent d’aquest tema! No m’estranya que alguns indesitjables em vulguin fer fora.

Sóc una formigueta empipadora i Espanya té el puny a punt per aixafar-me. No podria Catalunya protegir-me una miqueta? Bé, suposo que no pot fer res. Aniré resistint mentre pugui. De fet, la feina fa que no pensi dia i nit sobre el 9 de novembre. És difícil no pensar-hi constantment, oi?

Que tinguem sort tots plegats!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Catalunya i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

38 respostes a No sé que dir

  1. María ha dit:

    Querida Shaudin, hoy me ocurre como a ti, no se que decirte.
    Se que es impensable la idea de tirar la toalla. Y me temo que poca ayuda puedes recibir desde aquí.
    Cuentas con mi apoyo a través de las redes sociales, lamentablemente es lo único que puedo ofrecerte.
    Un abrazo

  2. Àngels ha dit:

    Bon dia Shaudin, molt ànims i una abraçada molt forta.

  3. Rosa Nebot ha dit:

    Ets la nostra heroïna, Shaudin. El que fas per Catalunya és molt gran, tenint en compte les teves possibilitats, que tu fas créixer d’una manera increïble. No sé si mai et serà reconegut com mereixes, però el nostre afecte incondicional el tindràs sempre. I sé que parlo en nom de tots els que et coneixem.

  4. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Potatito, no és just tot plegat. I no parlo que no sigui just des del punt de vista del català i del castellà, sinó que no és just per a tu, personalment. Per a una persona ja d’una edat que hauria de caminar amb placidesa cap a la jubilació, cap a poder dedicar-se a allò que li agrada (em refereixo a escriure), cap a uns anys de tranquil·litat i calma. I sobretot no és just perquè estàs malalta. Jo no me’n sé avenir de tot plegat, malgrat que tinc molta informació. Ja sé com va i en quina situació et trobes, però em sembla impossible que no existeixi una manera legal de arreglar-ho. Jo, que no m’he desmaiat mai a la vida, quedo astorada d’això que dius de perdre el coneixement. Per a mi és molt fort.
    Cuida’t molt, Potato. Estic molt preocupada per tu.
    Un petó ben fort.

    • No, no és just, Potatito. Ja sabem que el món no n’és. Sempre somio que em puc dedicar a escriure, i no parlo pas d’ara sinó del dia que em toqui jubilar-me, teoricament, perquè sé que hauré de treballar fins que caigui rodona i no pas senzillament d’un desmai. Pel que fa a desmaiar-me, no és la primera vegada, ni de bon tros, però sí la primera mentre imparteixo una classe. L’ensurt que van tenir els estudiants. I jo! Però vaig acabar la classe (ja érem gairebé al final) mentre veia que tot donava voltes. I vaig arribar al cotxe on m’esperava el meu fill (anava com si estigués molt beguda) i vaig anar a l’altre campus (1 hora amb cotxe) i vaig impartir unes altres 3 hores de classe. Em trobava fatal i tenia por que em tornés a passar. Estic segura que era esgotament perquè després de dormir ja estava bé.
      Jo també estic preocupada per mi, hahaha. Gràcies, estimada. Un petó ben fort des de Toronto.

  5. Gemma Matas ha dit:

    No et conec personalment Shaudin però poc a poc vaig veient la gran persona que ets amb els comentaris d’uns i altres.
    Sento molt tot lo negatiu que t’està passant i et toca viure però m’uneixo plenament al comentari que et fa la Rosa Nebot, persona que no fa massa temps que vaig conèixer per voluntat expressa d’ella i amb la que em sento molt unida per moltes coses!
    Una abraçada,

    Gemma

  6. aflordepell ha dit:

    Abans de tenir sort tots plegats, que la tindrem, i vent de popa i barca nova; més val que prenguis aire, que agafis ànims i que pensis que tenen els dies comptats aquests reductes de la inquisició… Almenys per això hi treballem totes les formiguetes del formiguer… 😉

    • Tant de bo, Quico. Tinc unes ganes de treure’m del damunt aquests reductes de la inquisició! Els que hi per aquí fan la meva vida ben difícil. Per cert, parlant d’una altra cosa, els estudiants tornen a veure el teu vídeo de “l’endemà”, tema de discussió el dimarts.
      Visca les formiguetes!

      • aflordepell ha dit:

        Caram! que el meu vídeo hagi esdevingut material curricular a una universitat del Canadà ho trobo tant insòlit!!!! Però si fa feina, fa feina… Moltes gràcies! 😉

        • Molta feina, fa el teu vídeo. Mira et copio un trosset d’un comentari escrit d’una estudiant (te’n podria copiar d’altres, però no tinc temps):
          “Through this video, I was able to further understand the gravity of Spain’s impact on the Catalan culture. Though the video’s content is simple, the text and music served to emphasis the brutality of Castilian’s control on Barcelona and the rest of Catalonia, enabling me to empathize with the Catalans. I really do feel that as of now, Spain should start by making an apology towards the Catalans”.

  7. Jesús (Xess) ha dit:

    Tota la feinada, hores, suor i potser sang que ens costarà aconseguir la independència hauran pagat la pena encara que sigui només per casos com el teu. Quan siguem estat haurem de fer un estudi per a que casos com el teu siguin recompensat com es mereixen.

    • Gràcies, Jesús. Tant de bo es faci aquest estudi i siguem recompensats tots els que hem treballat tant; no que ens hagin de donar res d’especial, però considero que jo (i d’altres), em mereixo una pensió decent per tota la feina feta (a consciència i amb molts sacrificis) a la universitat amb els cursos de català, durant tants anys, i sola i envoltada d’hostilitat. Em sembla que seria just, perquè anar-me’n a viure al carrer el dia que em sigui impossible continuar treballant no ho trobo just. En fi, que és una qüestió de justícia, senzillament.

    • Gràcies! Jo sóc un d’aquests 2.500 catalans registrats com a residents a l’exterior (el meu fill també), tinc tots els documents que m’han enviat però no puc votar perquè s’ha d’anar a la ciutat de Montreal uns dies determinats, m’és impossible anar-hi ―és llunyíssim, hauria de pagar un hotel i etc., i no puc deixar d’ensenyar a la universitat, em farien fora que ja estic tenint problemes grossos―. Després d’enviar el formulari emplenat i tots els documents que em demanaven, i ser tot aprovat i rebre els papers per correu certificat de la Generalitat, estava tan contenta! El disgust el vaig tenir en saber que no es podria votar a Toronto.

      • Jesús (Xess) ha dit:

        Doncs quina putada. I on votaríeu?? Suposo que a l’ambaixada no, oi?? 🙂

        • Hola Jesús, doncs no sé ben bé on votaran a Montreal, però sé que no és a l’ambaixada ni a cap lloc que tingui a veure amb Espanya. I, sí, quina putada no poder votar! M’imagino que s’han decidit per la ciutat canadenca amb més catalans registrats.

  8. Pons ha dit:

    Doncs a mi m’interessa saber com et vas trencar el dit, segur que al darrere hi ha una història èpica ^^

  9. Jordi Canals ha dit:

    Ànims Shaudin i sempre mirant endavant. Una abraçada

  10. 28b15a ha dit:

    Shaudin fas molt per Catalunya, i els teus alumnes t’ho reconeixen. Me sap greu que tinguis problemes de salut. A Mallorca esteim molt enfadats amb el comportament del govern fatxa que hi ha a espanya. Una forta abraçada 🙂

  11. Tura Nogareda ha dit:

    Molts petons Shaudin i endavant amb la teva lluita per Catalunya!
    Tant de bo, en tinguèssim molts com tu!
    Jo també ho vull saber com et vas trencar el dit! ❤

  12. Maria ha dit:

    Ànims! Tant de bo et poguéssim ajudar amb la situació laboral. però no sé pas com. Ni als nostres fills tenim manera d’ajudar, i encara els de casa meva tenen feina, de moment; però per exemple la germana de la meva nora, ginecòloga amb expedient molt brillant i uns quants anys d’experiència, ara només troba substitucions d’un dia o dos i guàrdies nocturnes. La crisi i les retallades i els dèficits fiscals i això que anomenen “solidaritat” ens estan deixant el país peladíssim.
    Però no ens hem de deixar desanimar. Ens en vàrem sortir fins i tot amb el franquisme. Ni llistes negres ni dits trencats (per cert, tinc tanta curiositat com els altres) ni desmais no ens podran ofegar. Endavant, que tens un fill que és una glòria!

    • Gràcies, Maria. No sou pas vosaltres que m’he d’ajudar amb la situació laboral. Això és cosa de les institucions. I ara no toca. Ara toca votar, i tenir un fort Sí Sí i sortir d’Espanya. Aleshores potser se’n podrà parlar, qui ho sap.
      És molt bon noi, el meu fill, i inteŀligent i creatiu i amb força cultura, no me’n puc queixar.
      Una altra que té curiositat pel meu dit, hahaha! Ho explicaré, ho prometo.

  13. Maria ha dit:

    Volia dir “solidaridad”…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s