La setmana que ve: 37 anys al Canadà

I que de pressa han passat! Aquí els anys passen més ràpidament, de debò. Tothom, i sobretot els que hem emigrat de països més càlids, espera l’estiu. No pots pensar en res més que en aquesta espera eterna. Esperes i esperes durant molts mesos absolutament inaguantables i, aleshores, puf, ha passat l’estiu sense que ni te n’adonis i, apa, a esperar que en vingui un altre. O l’estiu no arriba, com enguany que encara l’espero i ja som a l’octubre. Quan vaig arribar a aquest país em van contar un acudit que se’ls explica als nouvinguts: Vet aquí que va arribar un immigrant que va acabar desesperat esperant l’estiu. Li va preguntar a un altre immigrant quan arribava l’estiu. “Doncs no n’estic segur”, va dir l’altre. “Només fa dotze mesos que sóc aquí”.

El 16 d’octubre es compliran 37 anys que jo sóc aquí, i si penso, així tot d’una, en tots aquests anys, veig neu i fred i grisor, i de tant en tant com un llampec molt ràpid de verdor pertot, que s’esvaeix immediatament, i tot torna a ser un hivern inacabable de 37 anys. Quan estudiava a la universitat, si més no, el temps s’emplenava amb l’aprenentatge, l’enormitat de lectures i les discussions amb els companys de classe. Era dur perquè el meu fill era petitó ―quan recordo com anava amunt i avall amb un nen molt entremaliat i amb tempestes de neu!―, tenia moltes assignatures i a més treballava, però veia un futur ple de coses bones. Treia unes notes exceŀlents en totes les assignatures, em demanaven que participés en lectures d’escriptors, dirigia obres de teatre… Tot aniria bé un dia, tothom em veia l’èxit pintat a la cara. Tanmateix, 37 anys després, encara espero aquest dia quan tot anirà bé, tal com espero l’estiu. Ben mirat, ara només espero que demà els dolors no siguin massa forts, ha, ha ha!

Voldria deixar clar que, amb tot, Toronto no és ni de bon tros cap infern, per tant us passo unes imatges d’un lloc força bonic (l’estiu passat, però, entre el mal temps i la feina no hi vaig anar cap dia).

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a La setmana que ve: 37 anys al Canadà

  1. María ha dit:

    Difícil dejar hoy un comentario. Muchas personas con esta historia consiguen algunos de sus objetivos cuando llega la jubilación pero en tu caso….
    Sólo se me ocurre aquello de que la esperanza es lo último que se pierde.
    Un abrazo

  2. Tura ha dit:

    Tota la vida és una espera…sempre esperant…
    M’ha agradat veure el teu banc i també el collage´.
    Gràcies i molts petons

  3. Jordi Canals ha dit:

    Enhorabona i por molts anys més. Molts petons!!!!!

  4. Maria ha dit:

    Que dur… Però que bonic!

  5. Un bonic post, estimada! Cuida’t molt.

  6. Rosa Nebot ha dit:

    I, malgrat tot, te l’estimes…

  7. Dolors ha dit:

    m’agrada el teu banc, i les hortènsies que l’envolten 🙂

  8. Us responc a tots alhora. Sóc conscient que no ha estat un escrit gaire inspirat, el d’aquesta setmana; me’n vaig adonar en acabar-lo, però era la matinada i no em veia capaç de millorar-lo. Tinc tan poc temps, tan poc, que ja ni me’n queda pels escrits del meu bloc. Els escric molt cansada, mirant la feina amuntegada a la taula que no pot esperar, i costa escriure amb gràcia. Qui em segueix al facebook potser ja sap que enguany se m’ha doblat la feina, per una qüestió d’horaris impossibles, canvis en els programes de les assignatures i haver d’ensenyar a dos campus (molt allunyats l’un de l’altre). Em trobo que he de treballar per les classes cada segon del dia, set dies a la setmana. Però no vull deixar el bloc de banda ―ja ha estat ben trist haver d’abandonar, altre cop, la noveŀla fins qui sap quan―. No vull deixar el bloc perquè necessito escriure, tant com necessito respirar, i fer un article al bloc, si m’organitzo d’allò més bé i el cap funciona com cal, no és gaire feina; els dies que tot va bé puc aconseguir alguna cosa decent en uns minuts (no fou el cas ahir).
    Aprofito per comentar que tinc un munt de ressenyes que esperen ser escrites i publicades al bloc de Vilaweb, si algú espera ressenya que sàpiga que algun dia tot arribarà. De moment tinc un article pel bloc de Vilaweb que fa mesos que preparo (la recerca, vull dir) perquè no hi puc dedicar temps, no perquè requereixi gaire en condicions normals. M’agradaria publicar-lo la setmana que ve, i si ho aconsegueixo us ho faré saber.
    Moltes gràcies pels vostres comentaris!

  9. aflordepell ha dit:

    Que difícil és fer-me a la idea que uns lloc tant bonics puguin ser tant i tant durs! Sí, clar, és fàcil d’imaginar el mateix que mostres tot cobert de neu glaç. però com que aquí la neu sol ser una anècdota, costa d’imaginar què passa quan fa més d’un mes que no es veu el sol, o que no es puja dels 0 graus… costa imaginar com es pot percebre viure en un país on pren sentit el comentari d’aquell amic meu en preguntar-li quin temps fa: Ni fred, ni calor; zero graus! diu ell….

    • Hola Quico, quan vaig arribar al Canadà també tenia aquesta noció que tenim els mediterranis de la neu i el fred, i com em va sobtar conèixer el fred de debò! Mai no m’hauria imaginat que fos tan brutal. S’ha de viure’l per entendre-ho.

  10. Pons ha dit:

    L’acudit es d’aquells que quan no estàs Canadà fa gràcia, però quan estàs allà per quedar-te per fora fas “ha ha” però per dins estàs plorant >_<

    PD: Per aquí seguim en màniga curta ^^

  11. pereeldigne ha dit:

    Reconec aquestes fotos perquè ja també hi vaig ser al Canadà i a Quebec aquest estiu però a Toronto només hi vam estar un dia i per això no et vaig dir res tot i que em va saber greu però aquestes eren les condicions del viatge. Les teves fotos de la universitat són com les que tinc jo, realment precioses.

  12. jmsalva ha dit:

    I deveres anar amb vint i escaig d’anys al Canadà, deveren ser uns anys molt feliços. Gràcies per les vistes del Trinity College és molt maco igràcies per compartir amb nosaltres les teves vivèncis. Una abraçada Shaudin 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s