Relacionar i el poble català

Us he comentat moltes vegades com faig anar les meves classes de cultura catalana. Sabeu, per tant, que a les classes presento el material de moltes maneres diferents i que retorno a temes ja estudiats des d’una altra perspectiva. I ho relaciono tot, perquè sé per experiència que és idoni per aprendre. No crec en les bombolles, de fet estic tipa d’aquesta moda dins l’ensenyament a les escoles i universitats. Tot ho aprenen en bombolles, els estudiants, amb el resultat que són incapaços de relacionar un munt de coneixements que floten pels seus cervells en bombolles inconnexes.

Espasa_de_SantMarti3A la meva classe de cultura catalana, un cop els alumnes tenen una base sobre la nostra història, passo a relacionar. Heus aquí un exemple, entre molts: en referir-me a la noveŀla El Gorg Negre, aprofito per parlar del Montseny (on passa la noveŀla) i també de les nostres criatures fantàstiques, com ara els follets o les dones d’aigua (la noveŀla n’és plena), i de les espases de virtut del Casal de Barcelona (l’una surt a la noveŀla) que, alhora, va bé per fer-los repassar la nostra història del segle XI amb Els Usatges, l’Abat Oliba, les Assemblees de Pau i Treva i, en acabat, retornem a El Gorg Negre, com a noveŀla juvenil, que enllaço, doncs, amb d’altres noveŀles juvenils en català, que em duen a Edicions del Bullent, i d’aquí puc passar a comentar sobre la feina que fan les bones editorials petites, entre les quals anem a parar a Llibres del Delicte i d’aquí a la noveŀla negra en català i etcètera, etcètera. És a dir, que encetem temes nous alhora que en repasem d’altres ja estudiats, i sempre relacionant-ho tot.

getImageEn aquest curs els alumnes estudien les nostres manifestacions artístiques i la nostra història, amb el desenvolupament del català i, per extensió, de la literatura. També els esdeveniments que estan passant a la nostra terra. Però no només els fets històrics i expressions artístiques de gran volada, sinó que els parlo de tot el poble. Quan he explicat un fet històric, els dic, per exemple, com us sembla que devia ser l’impacte d’això amb la gent? I en parlem. I quan els explico literatura poso molt d’èmfasi en els textos cabdals, naturalment, però també em refereixo a d’altres menys coneguts, de vegades gairebé desconeguts, però interessants, amb els quals m’he topat. Tots plegats demostren que la nostra literatura ha estat, i és, ben viva, tant la de gran volada com la menys coneguda.

Amb la literatura catalana hi ha molt material, i a més a més conec un bon nombre dels escriptors actuals dels quals parlo. No faré una llista de tots els noms, però us asseguro que sou un munt els que entreu al meu curs d’una manera o d’una altra. Tanmateix, no és només amb la literatura que parlo de vosaltres, del poble, d’aquest poble que és tothom. Hi entreu també els que us dediqueu a la música, a les arts plàstiques, a les ciències, a la política, a l’ensenyament. Trobo molt important, ara més que mai, que els estudiants canadencs entenguin com és de rellevant la nostra història i les nostres manifestacions culturals més assenyalades, però també com és de rellevant tot el poble. Per això els parlo molt de les activitats de voluntariat que fa gent diversa, per la independència, per la llengua; de la iŀlusió i de l’esforç, de la participació de tanta i tanta gent. Tots som el poble, tot plegat és el poble català (i no només del Principat), que s’ha construït durant segles i que continua endavant, amb força, malgrat els obstacles.

Això és el que vull fer entendre als meus estudiants.

Nota: Atès que el diumenge que ve, 9 de novembre, tindrem un esdeveniment de gran importància, i atès que aquest bloc publica els diumenges, no hi escriuré cap article fins d’aquí a dues setmanes. Que tinguem sort!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà, Catalunya, Països Catalans i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 respostes a Relacionar i el poble català

  1. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Que bé tot això que expliques, que jo ja sabia però que vas aclarint més i més en cada post. No hi ha altra manera d’aprendre bé que fent-ho així com ho fas. Jo també n’estic absolutament convençuda i, dins dels possibles, faig el mateix. Encara a les Universitats estudiem per bombolles, com tu dius, i encara hi ha aquella distinció entre les manifestacions artístiques de gran volada i les populars. El cànon, sempre el handicap del cànon. Jo n’estic molt cansada i la meva lluita també és constant. Però noia, la torre d’ivori és potent. Sigui com sigui, hem de continuar. Moltes gràcies per tot, Potato. I quina il·lusió tornar a veure publicada la portada dels meus sabaters!

    • Absolutament d’acord, naturalment. El cànon, i tant! Hi ha molta feina a fer. Amb aquest curs de cultura catalana tinc força sort perquè puc decidir com fer-lo anar (encara que la universitat em posi entrebancs), a més el curs és flexible, de temàtica molt variada, amb possibilitats de fer tot el que faig. No tots els cursos són així de flexibles. Amb els altres faig el que puc, pel que fa a aquest tema. I visca els sabaters de la Potato de Barcelona!

  2. Jordi Canals ha dit:

    Et felicito Shaudin per l’ingent fons documental sobre la història catalana amb la que treballes desde de l’Universitat i com tu moltes altres persones. Catalunya necessita de tots vosaltres per a lluitar en el camí cap a la llibertat amb més coneixement de les nostres auténtiques arrels, circumstacies i drets . Endavant i moltes gràcies. Una abraçada!

  3. María ha dit:

    Una vez más un magnifico post. Tu hablas del mundo universitario pero es un problema a todos los niveles. No me he dedicado nunca a la docencia pero trabajé con adolescentes y me di cuenta de esta dificultad para relacionar que tu comentas. Cambian los planes de estudio pero no cambian el problema de fondo.
    Comparto totalmente tus opiniones y de Anna Maria. Ojalá hubiese muchos profesores como vosotras. Por cierto, como han comentado otras personas, me encantaría asistir a tus clases.
    ¿No puedes escribir el post el lunes tras saber los resultados del 9N?
    Un abrazo

    • Hola María, avui no has estat la primera a comentar! Hahaha!
      De segur que és un problema a tots els nivells. El veig principalment a la universitat, és clar, però m’adono que és general. Celebro que comparteixis les nostres preocupacions quant a aquest tema. No et pots fer una idea del nivell, o manca de nivell, que tenen molts estudiants universitaris, te’n faries creus! Amb el curs de cultura catalana tinc sort perquè els alumnes són tots de tercer o quart any, gent amb una certa preparació, però a les classes de llengua castellana la majoria d’alumnes són de primer any i, uf! N’hi ha de molt bons, amb ganes d’aprendre (el més important), agradables, etc, però molts d’altres són un malson. Com que el primer any a la universitat es fa la tria, hi entra cada estudiant! No hi ha per on agafar-los. En aquestes classes tinc la meitat dels estudiants que mol bé tot, i l’altra meitat voldria veure’ls a les Antípodes. Els explico alguna coseta de cultura general dels països de parla castellana (qui era Picasso, la biodiversitat de l’Ecuador…) i em diuen que no en volen saber res, que son allí per aprendre la llengua i passar el curs, que tot això “extra” que els explico se’ls en fot, no ho volen saber. Si no fos pels estudiants amb interés, enviaria aquestes classes a pastar fang.
      Una abraçada!

      • María ha dit:

        jajaja Si, me sorprendió que Anna Maria fuese la primera. Yo era la segunda pero… Jordi clicó una décima antes que yo!!!! Y quedé tercera. Pero subí al podio jajaja
        Sí que me hago una idea. Es algo sorprendente pero la mayoría de mis amigos se dedican o se han dedicado (ya están jubilados) a la docencia. Desde mi amiga de la infancia!!!! De guardería a masters universitarios. Incluso mis amigos de psicología se fueron a hacer educación especial. Mi destino es estar entre enseñantes. Parece que tengo un imán que los atraigo Y me cuentan muchas historias para no dormir.

  4. aflordepell ha dit:

    Em sembla molt bé i molt meditat tot el tractament pedagògic que fas. No hi entenc gens, no en tinc ni idea, però els teus arguments em semblen magnífics per fer comprensible el tarannà d’un poble. Els costums, les maneres de relacionar-se i la importància que dóna a les seves coses. De fet facilites que a puguin entendre el conjunt a partir de qualsevol persona catalana. Tu mateixa, per exemple… una vegada més, gràcies per la teva dedicació….. No fórem on som, si persones com tu no haguessin preparat el terreny, no ja durant anys, sinó durant segles.

  5. Griselda ha dit:

    Tenim sort i molta feina a fer Shaudin, Tu des de les teves classes, magnifiques diria, i aquí, a més del “grans i importants” , un quants (també, sens dubte importants) que ens apuntem com a voluntaris a tot el que faci falta, des de fer enquestes, a enganxar cartells, paradetes d’informació, marató de trucades telefòniques, guarnir de groc el barri, o anar a una mesa el 9N!
    Una forta salutació.
    Griselda

  6. Rosa Nebot ha dit:

    La teva tasca és impressionant; és evident que ets una gran professora, ben preparada i amb domini total de tots els vessants de les assignatures que imparteixes. Tot plegat amanit, a més, amb un gran amor per la nostra terra, la nostra història, la nostra llengua. Però els nostres elogis, els nostre agraïment, no poden arribar a la compensació que et mereixes, cosa que em sembla injusta.
    Pel que fa als teus alumnes, en treuen profit dels teus ensenyaments, en el cas que estudiïn voluntàriament? O són estudis que formen part dels temaris de llur carrera universitària? I, quan els acaben, els utilitzen? M’imagino que per a la majoria deu ser un mer enriquiment personal, i això ja és molt.
    En tot cas, treballar en allò que t’omple i et fa feliç, encara que hi esmercis, sovint, esforços sobrehumans, paga la pena, oi?
    T’estimo, Shaudin.

    • Gràcies, Rosa.
      El curs de cultura catalana és curricular, però optatiu. És a dir que obtenen crèdits per fer-lo però no és obligatori. El curs està enllaçat amb cursos d’humanitats en general, d’història i de ciències polítiques, la qual cosa vol dir que els serveix com a crèdit dins d’aquests camps. Quant a utilitzar-lo, tret d’enriquiment personal, doncs no. De tota manera, un cop han fet aquest curs, utilitzen els seus coneixements del tema per “iŀluminar” estudiants i professors d’altres cursos. Per exemple, tinc un estudiant de l’any passat que fa tots els seus treballs en un curs de ciències polítiques sobre el tema de Catalunya. D’altres discuteixen a les classes de cultura espanyola (els que en fan), les quals, segons em diuen, són plenes de la “història oficial”. I, bé, informen altres estudiants, amics i familiars, però això, és clar, no té a veure amb les carreres que fan.
      Sí, paga la pena, i tant! Altrament poc podria fer per Catalunya des d’aquí.
      Jo també t’estimo!

  7. Pons ha dit:

    Lo de no publicar diumenge vinent es tot un detall, no fos cas que li treguis protagonisme a la consulta 😛

  8. Tura Nogareda ha dit:

    Com et necessitem, Shaudin, ara més que mai!
    Les teves alumnes saben més sobre Catalunya que
    molts de nosaltres…
    Cuida’t molt, bonica, una abraçada!

  9. Hola Shaudin,
    Jo m’he dedicat 16 anys a la docència i trobo que expliques molt bé relacionan les coses,…una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s