2015, l’any de meu besavi a Menorca

Me’n va informar un membre de l’Institut Menorquí d’Estudis, i estudiós de l’obra del meu besavi. Com us podeu imaginar, em va fer molt contenta. Aquest “Any Ruiz i Pablo” serà per celebrar els 150 anys del seu naixement.

Sembla mentida com passa el temps. Recordo com si fos ahir quan vaig anar amb els meus pares a la Universitat de Barcelona perquè se celebraven els 100 anys del naixement del besavi. Tants anys han passat? Tan vella sóc que ho puc recordar? Buf!

Per si no tothom va llegir el meu article sobre Àngel Ruiz i Pablo, i ara no sap de qui parlo, que vagi a aquest enllaç. Tinc poc a afegir a tot el que us vaig explicar llavors, per tant avui em limito a passar-vos la lletra d’uns poemes d’ell cantats per Mari Àngels Gornés (us vaig enllaçar les cançons, però no la lletra).

El primer poema i cançó s’intitula “Sa guiterra”. No el considero un dels seus poemes més bons, i tanmateix em du molts records. Records de la meva mare a la cuina, recitant el poema mentre feia el dinar. Em tenia molt intrigada aquest poema de la guitarra que tothom pensa que està alegre, però la veu poètica del besavi diu que a ell li sembla que plora. Em semblava que el besavi tenia raó, perquè quan escoltava el poema jo em sentia trista, molt trista, com si la tristesa, que sabia que arrossegava el besavi, se’m fiqués molt endins, la compartís amb ell —la volia compartir amb ell—. Aquest és l’enllaç a la cançó (només heu de clicar la fletxa per sentir-la) i a sota us poso el poema.

No sé que té sa guiterra,
jo no sé que té a ses cordes,
que tothom qui la sent riu
i a mi me sembla que plora.

Un vesí meu ne té una;
moltes vegades la toca;
quan més alegre ell la fer,
amb més tristesa ella sona!

O ses mans de mon vesí
no saben fer altra cosa,
o sa guiterra està trista,
o és lo meu cor el qui plora

El segon poema és més alegre. S’intitula “Menorca”. L’enllaç a la cançó aquí. El poema a sota.

Sobre la mar qui allunya de l’Àfrica abrasada
les catalanes costes, mirant vers el llevant,
Menorca, com balena monstruosa, encadenada,
o com vaixell de pedra, se mostra al navegant.

No en té, casi, de platges: sols té penyals altíssims;
tota ella és pedra viva, tota ella és de granit;
de tant com l’han batuda los temporals fortíssims,
ja no li queda arena per a formar son llit.

La vésseu quan l’envesten furioses les onades
i brama damunt ella el nord o bé el mestral!
Del blanc polsim de l’ona se n’alcen nuvolades
qui com espessa boira cobreixen el penyal.

I venç sempre. Humiliada llavors la mar sospira
i canta, i l’enamora besant sos penyalars,
i el vent rendit la canta amb so de dolça lira,
portant-li, amb olor d’algues, perfum de trongerars.

Llavors ho és hermosa! Sultana marinera,
se vest la verda túnica brodada de mil flors.
El sol tota la daura i ella, gentil, riallera,
escolta el vent i a l’aigua cantar-li sos amors.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 respostes a 2015, l’any de meu besavi a Menorca

  1. JOSEP Grau i Carrió ha dit:

    Bones polida. Conec des de fa 14 anys l’illa de Menorca i des de quasi 10 és el meu lloc de residència i com és lògic conec des del primer moment al teu besavi i de la seva gran importància en la història de les lletres a sa illa, però desgraciadament no havia pogut llegir mai cap poema d’ell. El de sa guitarra es molt profund i amb una gran profunditat de sensibilitat, però sense cap mena de dubte es poema de Menorca és extraordinari, sublim i ara que començo a conèixer bastant sa illa i que ja me l’estimo com sa meva terra d’adopció, m’ha sincerament emocionat. Moltes gràcies per aquest article i donar-me la possibilitat de conèixer la veritable obra del teu besavi. Una abraçada ben gran i que vagi tot de dalt de tot.

    Enviat des de el meu Windows Phone ________________________________

  2. Josep menorquí ha dit:

    Bones polida.
    Conec des de fa 14 anys l’illa de Menorca i des de quasi 10 és el meu lloc de residència i com és lògic conec des del primer moment al teu besavi i de la seva gran importància en la història de les lletres a sa illa, però desgraciadament no havia pogut llegir mai cap poema d’ell.
    El de sa guitarra es molt profund i amb una gran profunditat de sensibilitat, però sense cap mena de dubte es poema de Menorca és extraordinari, sublim i ara que començo a conèixer bastant sa illa i que ja me l’estimo com sa meva terra d’adopció, m’ha sincerament emocionat.
    Moltes gràcies per aquest article i donar-me la possibilitat de conèixer la veritable obra del teu besavi.
    Una abraçada ben gran i que vagi tot de dalt de tot.

  3. María ha dit:

    Recuerdo cuando nos hablaste de tu bisabuelo. Está bien que completes la información con estas letras.
    En cuanto al paso del tiempo…. yo ya hace mucho que repito lo de “De todo hace ya mucho tiempo, mucho…”.
    Un abrazo

  4. Marta Valls ha dit:

    Que bonic Shaudin, com m’agraden aquestes cançons. Gràcies

    Marta Valls

  5. jmsalva ha dit:

    Com a Illenc li agraeixo al teu besavi tot el que ha fet per les Illes i, m’ha gradt molt tota la història, llástima que moris fora de Menorca i trist. Una forta abraçada

  6. Ricard Pons ha dit:

    Molt agraït al teu besavi i a tu per ajudar a fer més agradable la vida.

  7. Rosa Nebot ha dit:

    Estic d’acord amb el que diu en Ricard Pons. Hem d’agrair al teu besavi i a tu que ajudeu a fer més agradable la vida. I és bo tenir present que mentre algú es recorda dels que se n’han anat, aquells que recordem amb amor, els morts no són morts del tot.

  8. Anna Maria Villalonga ha dit:

    que boniques les cançons, arriben molt endins. Gràcies, estimada, per fer-nos saber coses que, d’altra manera, no coneixeríem. Un petó enorme.

  9. Jordi Canals ha dit:

    Belles cançons Shaudin. És gratificant coneixer fets del teus avantpassats, t’ho dic amb ple coneixement doncs jo ho estiic portant a terme i no és fàcil però cada vegada que descobreixo quelcom de les meves arrels sento un plaer molt gran. Gràcies per fer-nos saber bocins de la teva història. Una abraçada!

  10. Dolors ha dit:

    El temps vola, en dono fe!
    Doncs a mi, m’agrada molt el poema de la guiterra 🙂

  11. Josep, María, Marta, Juli, Ricard, Rosa, Anna Maria, Jordi i Dolors,
    Moltes gràcies, amics, per llegir-me, per comentar i dir-me coses boniques. Celebro molt que us hagin agradat el meu escrit i els poemes.
    Una forta abraçada!

  12. Gemma Colomé ha dit:

    En primer lloc moltes felicitats per la part que et toca i crec que entenc i comparteixo la visió del besavi , sempre l’he trobat trista, potser per això no m’agrada’t mai.
    Una abraçda

  13. Maria ha dit:

    Ha de ser magnífic haver tingut un besavi com ell! Enhorabona per la commemoració, tan merescuda!

  14. Joan Miquel Pons ha dit:

    Mira si en feim de coses sobre es teu besavi.http://culturapopularmenorca.cat/continguts/?page_id=3456. Veuras que s’ha publicat sa seva obra inèdita “memorias de un perro” i reeditat “oro i escorias”. Ruiz i pablo es ben viu a Menorca.
    Salutacions d’un “castellufa”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s