Treure foc pels queixals

En teoria hi ha molta gent que ho diu, però tot i que quan entro al facebook em trobo gent que s’enfada de moltes maneres, encara no hi he trobat ningú que tregui foc pels queixals. Jo ho empro força sovint, probablement perquè quan la meva mare de tant en tant s’enfadava, sempre ho deia. A més és una dita que m’agrada molt. Trobo que expressa d’allò més bé un gran enuig, i qui millor que un drac per expressar una gran ira. I què millor que referir-se a un drac per despertar la imaginació, fins i tot quan traiem foc pels queixals? La imaginació és un ingredient essencial sigui quina sigui la situació en que ens trobem, no us sembla?

És clar que no tots els dracs treuen foc pels queixals. Jo en tinc un —vull dir en una noveŀla— que de foc res. Recordeu el drac verd de la mitologia de Pot? En Tam deixa ben clar que el drac verd no treia foc per la boca. Tanmateix, en tinc d’altres que sí que treuen foc, per la boca, no pels queixals. Als meus dracs fogosos, se’ls fa el foc a l’estómac. Hi deuen tenir tanta acidesa amb la quantitat de porqueria que es mengen —gent vestida, de vegades amb metall i tot— que fins i tot se’ls fan flames. I, aleshores, apa, a treure foc per la boca i a rostir a qui tinguin davant. Però el foc els puja de l’estómac a la boca, i llavors directament cap a fora. Els queixals no hi tenen res a veure. El nas sí perquè és una mena de xemeneia per on els surt fum. Quan vegis un drac que fum li surt pel nas, posa’t a córrer; no tardarà gaire a treure flames per la boca. (De res. Molt contenta d’haver-vos previngut).

Els meus dracs són de l’altre món, però, i ja sabeu que allí tot és una mica diferent. Els dracs catalans deuen tenir bé l’estómac, d’altra banda és ben clar que els fan mal els queixals i ho expressem fent que els hi surti foc. Em sembla que deu ser això —mai no m’he trobat un drac que m’ho pugui aclarir—. I vosaltres, què en penseu?