Què agrada als joves canadencs

Fa unes setmanes, en un curs de llengua, els estudiants m’havien d’escriure una redacció. Com que són de primer any, els vaig donar un tema fàcil: que em descrivissin el seu lloc favorit —com és, què hi fan…

Tret d’alguns que em van marejar descrivint centres comercials i com els agrada comprar roba (una obsessió), i que coincidia amb els estudiants amb notes més baixes, la majoria em van fer unes descripcions molt boniques, fins i tot poètiques, que demostraven com els agrada la pau i la solitud. Si pensem que tenen 17 o 18 anys, és força curiós. I heus aquí algunes de les coses que deien (vaig prendre’n nota):

Una noia que viu en una ciutat petita prop de Toronto, m’explicava que per ella res no pot ser millor que la llibreria del seu barri. Hi passa llargues estones i procura anar-hi quan la llibreria és buida de gent. Respirar l’olor de fusta i paper, veure caure la neu per la finestra i estar envoltada de tants llibres la fan sentir feliç. I acabava dient que un gran atractiu de la llibreria és també el gat negre que hi tenen.

gat negre-llibreria

En general, però, les redaccions parlaven de la natura: la casa del avis a frec d’un petit llac on una estudiant hi passa l’estiu, i com li agrada nedar-hi o, senzillament, contemplar l’aigua i els ànecs, i veure una tempesta sobre el llac és preciós! D’altres també explicaven coses relacionades amb llacs: l’una deia que la seva casa es prop del llac Ontàrio i a l’estiu no hi ha res millor que anar a la platja, a la nit quan no hi ha gent, embolicar-se amb una flassada i contemplar els estels durant hores. A una altra li agrada caminar pels boscos a la tardor, “quan hi ha pau i silenci, i sentir el soroll de les fulles sota els peus”. A un noi que s’està a la residència de Glendon li agrada anar a casa seva, en un poble més al nord, per les festes de Nadal, i caminar per la neu amb el seu gos pels boscos als afores del poble. D’altres parlen de caminar a l’estiu per la sorra de la platja de qualsevol dels milers de llacs que tenim —i emfatitzen que els agrada fer-ho quan a la platja no hi ha ningú—. N’hi ha que expliquen que el seu lloc preferit és el porxo de casa seva a l’estiu i estar-s’hi llegint. Els llacs, els boscos, els animals i els llibres eren pertot arreu, a les redaccions.

Painted in the Sky, - Lost Lake by Dave Morrow

Passejar per la natura, contemplar els estels, mirar l’aigua i els animals, llegir, vet aquí el que més agrada a aquests joves, a la gran majoria de la classe, i sempre desitjant la solitud. Ho explicaven amb molt de sentiment i em van arribar a emocionar i tot.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

24 respostes a Què agrada als joves canadencs

  1. Gemma Colomé ha dit:

    És admirable que sent tant joves tinguin aquests gustos i diu molt d’ells. Jo els comparteixo del tot. Anem a la platge abans de les 9 i marxem cap a les 12 quan arriba la majoria de la gent, si volem fer una sortida , marxem molt d’hora i gaudim de les carreteres buides, dels restaurants a primera hora, de les fires , mercats.a l’hora de posar la parada…..I tornem a casa amb el cor ple de tranquil·litat, gaudi i felicitat.

  2. María ha dit:

    Está muy bien que nos cuentes los intereses de tus alumnos. Conocemos un poco más Canadá, país del que ya sabes que tengo un especial interés. Gracias por haberte entretenido en recopilar sus impresiones. Ha de ser muy satisfactorio tener este tipo de alumnos. Espero disfrutes con esta clase.
    Un abrazo

  3. Tura Nogareda ha dit:

    Què bonic tot el que expliques!! Emocions de gent jove…que poc costa ser feliç amb poca cosa!
    El teu post ja té regust de Nadal, gràcies per les teves lletres…
    Una abraçada cálida per treure el fred!

  4. Juli Salvà Bibiloni ha dit:

    Tenen gustos molts sans i molt bonics, coincideixen amb el que m’agrada a mi també. Gràcies Shaudin per fer-nos saber els que els i agrada als joves canadencs, segurament al Quebec serà igual. Una abraçada.

  5. Descripció interessant dels gustos dels teus alumnes.
    Abrigat que a Toronto deu fer un fred que pela.
    Ja veus com són d’emocionants els tems que estem vivint.
    Abraçada molt cordial de <josep M.

  6. Anna Maria V. ha dit:

    Aquesta noia de la llibreria i del gat negre deu ser el meu alter ego.
    Les redaccions remarquen la grandesa de la natura que teniu pertot. En altres llocs, hauria estat impossible parlar tant de llacs i tot això.
    De tota manera (i jo que també tinc alumnes i sé de què va), és molt normal deixar anar en les redaccions les coses més poètiques i tal, però després hi ha tot l’altre vessant. Estic segura que aquests mateixos que diuen això, també són amants de les festes, les sortides, les copes i la diversió més típica del jovent.
    Una cosa no treu l’altra.

    • És una noia de 17 anys, la teva alter ego. Exceŀlent estudiant, per cert. Li encanten les llengües; domina el francès, a més de l’anglès, i ara estudia castellà i llatí. I és un encant de persona.
      Evidentment, aquí tenim llacs per triar i remenar (el país de més més llacs del món). Ens manquen llibreries, però, ja que en parlem; a Toronto has de fer excursions per trobar-ne.
      No et penssis, els canadencs no són gaire de festes. És clar que parlo d’estudiants universitaris, hi ha d’altres joves diferents. He parlat amb els espanyols que venen al Centro de Recursos dels pebrots, a la meva universitat, i no se’n saben avenir de com són de seriosos els estudiants d’aquí, i del fart de treballar que es fan. No comprenen que els convides a una festa i et diuen que no sempre, molt educats sempre també, que es queden a estudiar. Jo els conec bé,i sé que les festes no els atrauen, tret de les festes familiars. És difícil d’entendre si no es viu aquí, però la majoria dels estudiants de Glendon s’interessen ben poc per les festes, quan tenen temps s’estimen més anar a la natura, llegir i, també, veure peŀlícules a casa. Surten poc -amb el temps que fa sempre, no es d’estranyar! N’hi ha molts que a l’estiu treballen de voluntaris en camps d’estiu per a nens de pocs recursos. Els encanta treballar-hi; van amb barca, neden, expliquen històries, exploren la natura… És un altre món, aquí, que té molt a veure amb les característiques geogràfiques i climàtiques del país.

  7. Jordi Martí ha dit:

    Hola SHAUDIN:
    I són les coses que es recorden i que es troben a faltar quan un va entrant en anys i sobretot si viu allunyat dels llocs on ha tingut les seves vivències … Aquests són els records que sempre perviuen i que ens ajuden, en molts moments, a seguir endavant …

  8. JepMaria ha dit:

    Hola Shaudin, veient la Mafalda demanat a crits que deixem un comentari, apa !, te’l deixo…
    M’he sentit identificat amb la noia que parla de la llibreria amb un gat negre d’habitant. Quant vaig a buscar algun llibre, després de mirar les novetats, m’agrada regirar per les prestatgeries de sota les taules que hi han els llibres que ja no son novetat, després em sento feliç llegint en un racó el llibre que m’hi comprat.
    Bon Nadal del nen dels patins !!!!!!!!!

    • Veig que la Mafalda dóna resultat, hahaha!
      Hola, nen dels patins. Doncs, mira, jo vaig pensar amb tu quan llegia totes les redaccions on parlaven de mirar els estels, perquè n’hi havia un munt, no només la noia que s’embolica amb la flassada a la platja. Però les llibreries tenen un encant indiscutible, ben cert.
      Una forta abraçada!

  9. Rosa Nebot ha dit:

    Tot això que t’han escrit els teus alumnes és allò que a mi m’ha plagut fer fins no fa pas tant. Segur que també es diverteixen amb els companys de manera més dinàmica i sorollosa, tal com toca a la seva edat. Tot plegat serà un munt de records que, més tard, reviuran amb enyorança.

    • Estimada Rosa,
      Com li explico a l’Anna Maria, aquest jovent no és gaire de festes i coses així. Amb els amics, que en tenen, és clar, solen anar a patinar sobre gel o d’excursió o a nedar. Són poc sorollosos. El soroll és una de les coses que em sorprenen quan vaig a Catalunya, aquí la gent no fa soroll en general.
      Per cert, estic sempre amb més feina de la que puc fer, ara mateix corregeixo exàmens dia i nit, però tinc l’esperança de poder dedicar un mínim de dos dies a la noveŀla. Toco fusta. A vuere si abans del retorn a les classes et puc enviar un capítol.
      Petons!

  10. Jordi Canals ha dit:

    Enhorabona a l’alumna que va triar el tema de la biblioteca doncs quasi segur que és una persona que estima els llibres i va adonar-se que gaudiria expressant els seus sentiments adinnsant-se en el món de les sensacions que produeix el procés de la lectura des del principi fins que s’arriba al’última pàgina.
    Una abraçada Shaudin!

  11. Pons ha dit:

    Es pot nedar en els llacs canadencs? Encara que sigui estiu? No son freds tot l’any? Son d’una altra pasta aquests canadencs…
    Per altra banda es normal que la majoria parli de llacs. No se on vaig llegir que Canadà era de llarg el país amb més llacs.

  12. Maria ha dit:

    Quin bon gust, els teus alumnes! I quin bon gust la teva manera d’explicar-nos-ho! Massa mediterranis, nosaltres… De tota manera, no oblidarem pas que aquesta cultura que ells saben estimar té arrel mediterrània. I l’amor a l’aigua també, al Canadà els llacs, aquí una mar petita.

    • El Canadà és diferent dels paísos mediterranis, evidentment, i això fa que la gent també sigui diferent. Molt d’estar-se a casa, i quan no s’està a casa, de gaudir enormement de la natura, sobretot a l’estiu. Celebro que t’hagi agradat, Maria. Una forta abraçada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s