Avui fareu la coneixença de l’It

stock-footage-common-squirrel-monkey-eating-on-branch-saimiri-sciureus-shallow-dof

És petitó, molt àgil, té uns ulls grossos, negríssims, i viu a les selves de Pot. És un dels micos que en el nostre món anomenem mones esquirol, però a Pot només se’ls anomena micos ja que, tret dels humans, tots els primats d’allí són del gènere saimiri, paraula de les llengües tupi de l’Amèrica del Sud, i que els escau molt bé, atès que vol dir mico petit. L’It, per tant, com tots els saimiri, no fa gaire més d’un pam, si deixem de banda la cua, llarga i gruixuda.

Squirrel Monkey-2

En un post de fa temps (aquí), us havia mostrat els micos de Pot, que no podien ser d’altres que les mones esquirol perquè tenen característiques que les fan idònias per Pot. A més a més a mi em fan molta gràcia i això també compta. Per tant, era conscient que tard o d’hora un d’aquests micos tindria un cert protagonisme a la meva nissaga, i així ha estat amb l’It, que apareix per primera vegada a la tercera noveŀla.

squirrel monkey-7

Les mones esquirol, o saimiri, han estat en el nostre món des de fa un milió i mig d’anys, dins del període plistocè més recent, durant el qual van evolucionar. Al mateix temps que el gènere homo esdevenia l’homo sapiens. Podem dir, doncs, que aquests micos i nosaltres vam evolucionar alhora.

squirrel monkey-8Els saimiri, que es divideixen en cinc espècies, són primats de les selves de l’Amèrica central i del sud. Es troben principalment a Costa Rica, Panamà, Ecuador, Perú, Bolivia i la conca amazònica. S’assemblen molt tots plegats, com podeu veure a les fotografies, pràcticament només varien en el color, que pot ser més grisós o més groguenc o amb pèl del cap negre, segons la regió on viuen. Són animals sociables, molt àgils i ràpids, i s’alimenten principalment de fruita i insectes. Com que tenen una vista increïble i distingeixen els diferents colors amb gran precisió, poden detectar la fruita enmig de la vegetació espessa. Segons diuen els experts, els saimiri són dels primats més inteŀligents, i tenen els cervells més grans, en la proporció cervell-massa corporal, de tots els micos del món.

squirrel monkey-5

Són animals que viuen entre 15 i 20 anys, tot i que hi va haver una saimiri famosa que en va viure molts més, després d’haver fet d’astronauta a la joventut. No m’ho invento, no. És tracta de Miss Baker, una mona esquirol peruana que els Estats Units va enviar a l’espai l’any 1959, quan tenia dos anys, i després va viure, amb tots els honors, fins l’any 1984.

miss_baker

Una altra característica dels saimiri és que poden habitar a les zones d’efecte vora. És a dir, zones de perímetre entre l’hàbitat natural boscós i una zona alterada per desastres naturals, com ara un foc, o, el més corrent, per l’activitat humana, per exemple, deforestació. Els saimiri són capaços d’adaptar-se i sobreviure als canvis, la qual cosa em va molt bé per haver poblat de mones esquirol les selves de Pot. Com ja sabeu, el país de Pot sofreix una forta desertització per culpa dels rocdurians, i per bé que encara hi ha zones amb selves denses, a més de les que ja no tenen solució, d’altres es troben en aquest efecte vora que esmentava.

squirrel monkey-10

No us puc explicar gaires coses del paper de l’It a la noveŀla per no revelar el que no heu de saber, però us puc copiar un fragment on el trobem, així ja el coneixereu:

“D’altra banda l’It ha estat molt ben rebut. Malgrat que el mico encara reacciona una mica poruc amb la gent, s’ha amansit, sobretot amb les criatures que li fan festes tot el dia. Quan es menja una mosca, tots els menuts que l’envolten fan ecs!, seguits de rialles, però l’aldarull més gran s’esdevé quan la canalla el veu arribar amb el seu sarronet ple de fruitetes que buida en un cistell. Els aplaudiments i alegrois que havien atabalat l’It els primers dies, ara els respon amb tombarelles i gronxant-se de cap per avall en una branca fins que aixeca el cap i els ensenya les dents en una mena de somriure de mico. Només deixa que el toqui la petita Lula, però, que té gran habilitat per relacionar-se amb l’It. Li xiuxiueja cosetes, el mico es deixa fer moixaines i, fins i tot, se li posa a l’espatlla davant la mirada d’admiració dels altres petits que ni respiren”.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Llibres juvenils en català, Més enllà del somni, Perduts a l’altre món i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

19 respostes a Avui fareu la coneixença de l’It

  1. María ha dit:

    Encantada de conocer a It. Quedo a la espera de conocer sus aventuras en Pot.
    Un abrazo

  2. Gemma Matas ha dit:

    Una explicació molt interessant Shaudin, com acostuma a ser tot lo teu!
    Una abraçada,
    Gemma

  3. Rosa Nebot ha dit:

    M’ha agradat molt la teva dissertació sobre aquests petits micos. Confio que ningú tingui la mala intenció d’anar a caçar-los per convertir-los en animalons de companyia! A veure si aviat podrem llegir en la teva tercera novel·la les aventures de l’It.
    Petons,

    Rosa

  4. Maria ha dit:

    Quines bestioles més simpàtiques! I quines ganes (cada cop més) de llegir el tercer llibre!

  5. Carme Luis Tatjé ha dit:

    Com he disfrutat, de saber mes coses d’aquests mini micos, saber que son tan intel.ligents, el seu hàbitat.. que poden distingir tans colors, que maravellosos.;he observat, que les potes, quasi son mans humanes. Ja m’imagino, jo, amb l’It, a sobre la meva espatlla..nomes imaginació.
    Moltissimes gràcies Shaudin, estaré a l’espera de la teva novel.la, per saber mes d’àquest amic tan simpatic.
    Un forta abraçade

  6. Hola amigues,
    He d’explicar que tot i que els saimiri s’adapten bé a les zones d’efecte vora (de fet, s’adapten be en moltes situacions, fins i tot quan fan d’astronautes) són una espècie considerada vulnerable, per la gran interferència dels humans en els seus hàbitats.
    Entenc el que dius, Carme. A mi també em faria molta iŀlusió tenir-ne un i dur-lo sobre l’espatlla. Però ho deixo a la imaginació perquè ja s’està restringint molt l’adopció de saimiris. Hi ha milers de persones que en tenen, sobretot als Estats Units, i se suposa que els tracten bé, però no són animals domestics, com un gos o un gat, i se’ls ha de deixar en els seus hàbitats perquè estan disminuint molt en nombre.
    A la tercera noveŀla, l’It és un personatge secundari, però surt força, i espero amb candeletes que el trobeu tan encisador com jo el trobo, quan pugui acabar d’escriure la noveŀla i publicar-la!

  7. Jordi Canals ha dit:

    Molt interessant tot el que ens has fet conèixer avui sobre aquest petitó i simpàtic mico.
    Una abraçada!

  8. Jesús (Xess) ha dit:

    No cal que et digui que estem delitosos de llegir el tercer llibre, però després de llegir aquestes petites píndoles que ens vas deixant, encara en tenim més ganes!!

  9. Dolors ha dit:

    Un mico de butxaca!
    Celebro que vagis fent avançar el nou llibre 🙂

  10. Juli Salvà ha dit:

    Un mico molt curios, una abraçada.

  11. Dolors ha dit:

    He passat l’entrada del teu bloc als meus nanos i els ha encantat conèixer aquest personatge. Els agraden els animals i tots en voldrien tenir un com aquest 😉

    • M’agrada això de ‘mico de butxaca’, Dolors. Avanço molt a poc a poc, noia, mai no tinc temps disponible, en fi.
      M’encanta que els hagis passat aquesta entrada! Molt adient per a ells, em sembla. I no m’estranya que en vulguin tenir un, a mi també m’agradaria! Moltes gràcies per compartir els meus escrits!!!

  12. Ai, sí, sí, el vaig llegir, però des del mòbil i no vaig respondre. Després, se’m va passar. M’ha subjugat, com et pots imaginar. I quins ullets!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s