El relat que llegireu va passar, tal com us el conto, no exagero res.
Com que tot de cop resultaria massa llarg per al bloc, l’he dividit en tres parts.
L’he publicat sota pàgines i trobareu la primera part aquí:
L’amic
Espero que us agradi.
DES DEL CANADÀ- S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.
Bloc finalista als Premis Bloc Catalunya 2010
Llicència
Llicència
I vet aquí que un dia vaig obrir els ulls
I vet aquí que un dia vaig aprendre a llegir i escriure en català
Àngel Ruiz i Pablo: el meu besavi escriptor
Tot un èxit!
Criatures fantàstiques
Les Estrelles
L'aigua
La llum
Sant Andreu Jazz Band
Poema de Valèria Sorolla
Poema d'Oliver Holmes
The Young Cats
Amb cara i ulls
Anna Maria Villalonga
Gats i finestres
Un 16 d'octubre vaig arribar al Canadà
Per molts anys, Canadà!
Rocdur (Part III)
Pot (Part III)
Amarar
L'Arnom i el 10 de juliol de 2010
io, ho ho, i una ampolla de rom
Més enllà del somni: com va començar
Caram, quina història… Pel que recordo de la meva infantesa, el tracte que els pagesos donaven als animals no era dolç, però en general tampoc no era cruel. Quan un carreter tractava els matxos a fuetades i cops, que de vegades passava, la gent el mirava malament i se’l tenia per incompetent en l’ofici. Pel que fa al cas dels gossos, recordo que els caçadors se’ls estimaven moltíssim (això sí, amb llebres, perdius etc. no hi tenien miraments, ni gossos ni homes). Les pageses criaven aviram i conills; al mercat els venien vius; quan eren per casa, els mataven de la manera més indolora que sabien. Ara bé, Maragall a “La vaca cega” escriu: “d’un cop de roc llançat amb massa traça, / el vailet va buidar-li un ull”. I dit així, el gest del minyó el veiem cruel, però no extravagant o anormal per relació als costums.
Aquests pagesos eren molt brutals, Maria, mai m’havia trobat pagesos com aquests, ni me’n vaig trobar mai després. No es tractava de matar animals per menjar ni tractar-los més bé o més malament, això era crueltat, i eren bojos —a la història faig un resum i m’enfoco en certes coses, però n’hi ha més per explicar.