La vaga

Fa gairebé un mes que va començar una vaga a la meva universitat en els dos campus (Keele i Glendon) amb el sindicat que representa el 60% dels professors (jo hi sóc) i dos grups d’estudiants de doctorat (els d’un grup són ajudants d’ensenyament). Totes les classes van quedar canceŀlades. Passada una setmana de negociacions, els professors vàrem acceptar l’oferiment de la universitat i vam deixar de fer vaga. Els estudiants de doctorat van rebutjar el que se’ls oferia i la vaga va continuar, i continua. Una setmana després que els professors havíem acabat la nostra vaga, l’executiu del senat de la universitat va fer una decisió que ha resultat en un gran embull: obrir les classes, però amb tot un seguit de disposicions entre les quals s’hi troba la que diu que cap estudiant està obligat a creuar els piquets per anar a classe, ni cap estudiant ha de fer cap activitat acadèmica enlloc si, per raons de consciència, vol esperar a que s’acabi la vaga. Per fer l’embull encara més gros, les disposicions del senat canvien cada dia: s’allargarà el curs una setmana, no, s’allargarà dues setmanes, no, una setmana i una altra només per repassar; els exàmens finals seran del 17 d’abril a l’1 de maig, no, seran del 19 d’abril al 3 de maig; es farà classe els caps de setmana, no, només en un del campus; etcètera, etcètera. A tot això s’ha d’afegir que no tots els departaments van acceptar obrir les classes: els uns van obrir a les dues setmanes de la vaga (entre aquests, tots els del campus de Glendon), d’altres després de tres setmanes (el meu al campus de Keele, per exemple, on també ensenyo), i d’altres encara estan tancats.

La vaga

Ensenyar en aquestes condicions és un malson. S’han hagut de canviar tots els programes dels cursos, però intentant retenir la integritat acadèmica, amb l’embolic conseqüent per professors i estudiants. Poder creuar els piquets al campus de Keele pot tardar fins a 3 hores, que esperes dins del cotxe o, si no vas amb cotxe, com que els autobusos no creuen els piquets s’ha de fer una gran excursió des dels afores, on hi ha els piquets, i fins als edificis (és un campus immens, fora de la ciutat i llunyíssim del centre). Si a més, alguns dies ensenyes, com jo, en els dos campus (a cada extrem d’una ciutat molt extensa) pots acabar mort d’esgotament.

Campus de Glendon

Tanmateix, el pitjor és que l’embull pot tardar mesos a acabar, fins i tot si la vaga s’acaba aviat (els professors que van viure una vaga similar l’any 2001 diuen que els va tardar 2 anys a posar ordre). Per exemple, jo tinc estudiants que venen a les classes, d’altres que no venen perquè no volen creuar els piquets i, a aquests, els he de fer classe amb moodle i amb correus electrònics — classe de llengua!—, a més que han de fer les proves amb mi fora de la universitat, i han de ser proves diferents a les que han fet els que venen a classe. Però el gran problema el tenim amb els estudiants que no fan res fins que s’acabi la vaga, entre els que hi ha qui ho fa per raons de consciència i qui s’ho pren com unes vacances. En qualsevol cas, ens haurem de preocupar de tots aquests (si fa no fa un 50% dels alumnes) quan s’acabi la vaga, la qual cosa vol dir tot l’estiu treballant pels cursos que ja hem fet dues vegades (a classe i per internet), tres vegades (amb el sou d’una)! En el meu cas, a més a més, he de fer cursos a l’estiu. I com que acabem més tard, ja hauré començat els cursos d’estiu (si no em volen amb tant embull com hi ha, i que no sé com prepararé) i estaré corregint exàmens finals del curs d’hivern, a més d’ocupar-me dels estudiants que no van venir a classe.

Campus de Keele

Per tot això, a partir d’ara els meus posts al bloc seran molt curts. De fet havia pensat tancar el bloc durant unes setmanes, però és l’única possibilitat que tinc d’escriure quelcom, de comunicar-me, de fer alguna cosa que no sigui la feina, per tant he decidit continuar encara que sigui per dir un parell de mots.

Fins aviat!

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Canadà i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

27 respostes a La vaga

  1. Anna Villalonga ha dit:

    L’embull em supera. Algunes coses, de vegades, semblen molt complicades al Canadà. D’altra banda, et volia preguntar fins on arriba la perillositat d’aquets piquets perquè alguns no els vulguin creuar. No ho acabo d’entendre.

  2. María ha dit:

    Como ya te dije, no entiendo nada. Tenías razón que son mentalidades muy distintas.
    Un abrazo

  3. Laura ha dit:

    Molts ánims. 😊

  4. Maria ha dit:

    Caram! Acumulació de fatiga, només et faltava això…
    L’interès per les teves coses porta a fer preguntes: quines eren les reivindicacions, quines millores heu aconseguit, per què els estudiants de doctorat no ho accepten? (Potser amb el cansament acumulat que portes no estaràs per tafaneries meves; disculpa.)

  5. Juli Salvà ha dit:

    És mal d’entendre tot plegat del diferent que és de les vagues espanyoles. Per estar-se tres hores per passar els piquets que passa, et retenen,…no ho entinc. Una abraçada

  6. Grocdefoc ha dit:

    Malament rai quan les coses es compliquen tant. Et desitjo que tot s’arregli i tornis a la normalitat ben aviat. Si mentrestant els teus posts són una mica més curts…. jo ho entendré. Però no facis com jo. No deixis d’expressar-te i comunicar-te. Sort! T’envio una abraçada ben forta.

    • Ja vas veure el missatge que et vaig enviar sobre el Premi One Lovely Blog? Aquest era el post:
      https://maiera.wordpress.com/2015/03/15/el-premi-one-lovely-blog/

      • Grocdefoc ha dit:

        Ho, benvolguda Shaudin! No me n’havia adonat. Fa dies que vaig molt despistada per aquestes xarxes i m’enredo en elles com un peix escatat… potser també perquè això de les nominacions o premis dels blogs ho trobo tan allunyat de mi… Però bé, primer de tot, moltes gràcies per tenir-me en compte, tot i que t’haig de dir que el meu blog Des de dalt del turó potser es podria dir que ja està aturat (no hi publico des del 24/05/2014). Tenir dos blogs no és fàcil i el poc que escric ara ho publico en el meu altre blog Dies d’art http://artgrocdefoc.com/ que vaig intentar que tingués més apartats per poder-hi anar exposant els meus dibuixos, pintures, fotografia i narrativa… Però intentaré fer el que dius… encara que continuo una mica maldestre en això de fer enllaços, etc…no estic massa avesada amb tot això del món dels blogs… Però intentaré no trencar la cadena per massa temps i cercaré blogs i contestaré l’enquesta… Esperant que el tema laboral et vagi millorant, rep una abraçada des de Cunit.

        • Hola M. Pilar. No et voldria pas embullar, noia. El principal és dir quin bloc t’ha donat el premi, enllaçar-lo i tu donar-lo a uns quants blocs. Són les coses més importants. Respondre les preguntes és una mica més secundari. Tu mateixa, tranquiŀla, eh? Ara no t’estressis amb això que no era pas la meva intenció, i sé que fer totes aquestes coses requereix temps. Ja m’havia fixat que Desde dalt del turó el tenies una mica abandonat, però m’agrada tant! Abraçada des de Toronto!

  7. epacta1 ha dit:

    No sé que dir-te, donat-te ànims i el desig que acabi tot ben aviat.
    Una abraçada.

  8. Com que sou uns quants que no ho enteneu, us responc a tots.
    A mi el que em costa d’entendre és que no ho entengueu. Em sorprèn molt. Tan diferents són les vostres vagues? Que estrany.
    Anem a pams. Els piquets no són perillosos, no per qui els creua, de vegades sí pels que són als piquets. Es tracta, d’una banda, d’una qüestió d’ètica i per això la universitat no pot obligar els estudiants a creuar-los. Un piquet, èticament, no s’ha de creuar. També hi ha d’altres raons: els estudiants amb problemes físics de mobilitat i que no van en cotxe, per exemple, no poden fer una excursió des dels piquets fins als edificis (en el cas del campus de Keele; Glendon es petit i no té aquest problema) —recordeu que els autobusos no creuen piquets, ja que el sindicat del trasport públic ho prohibeix, en solidaritat amb qui fa vaga—. I hi ha també el cas del temps perdut per qui ha de creuar els piquets amb cotxe; hi ha molts estudiants que treballen, per exemple, i no poden estar-se 3 hores fent cua per creuar. Per passar un piquet amb cotxe t’has d’esperar que et donin permís i obrin la tanca de metall. Van començar fent esperar 2 minuts per cotxe, i ha anat augmentant, ara son 6 minuts i diuen que la setmana que ve seran més. Imagineu centenars de cotxes per entrar amb aquest sistema. I passa que la gent que espera es posa nerviosa i de sobte algú perd la paciència i confronta la gent dels piquets, hi ha una baralla i hi ha casos de ferits, sempre els que són als piquets. Aleshores venen les ambulàncies i més merder.
    Els professors no hem aconseguit pràcticament cap millora, pura misèria que no paga per l’embolic que tenim, ni de bon tros. Per això vam acceptar l’oferiment, perquè som gats vells i sabem que continuar la vaga no ens aportaria cap millora i sí més complicacions. Els estudiants de doctorat han decidit continuar, però. La universitat té molt poder i, tot i que li causa alguns inconvenients, pot deixar que la gent continui en vaga fins a l’esgotament. Jo, personalment, no crec gaire en les vagues. N’he viscut ja quatre, amb aquesta, totes amb la universitat (dues a la Universitat de Toronto i dues a la Universitat de York), i els resultats han estat o nuls o misèria i companyia, a més de perdre diners i la salut. Hi ha molts problemes que s’haurien de solucionar, molts problemes —laborals i d’altres—, però cal ser més inteŀligent, buscar d’altres estratègies, conèixer l'”enemic” i els seus punts flacs, concienciar la societat, fer manifestacions ben pensades, etc. Anar a la vaga i aguantar fins a rebentar i sense treure’n res, i alhora causar un embolic de mil dimonis per a milers de persones, no té gaire sentit. No és que les reivindicacions no siguin lògiques, qüestions pendents que s’han de solucionar (i més encara que les que hi ha damunt la taula), és que cal replantejar-se la manera d’aconseguir-ho.

  9. Anna Villalonga ha dit:

    Al final veig que això de passar els piquets té més relació amb l’espai que amb altra cosa. Suposo que cap de nosaltres no s’imagina tota aquesta història dels cotxes i de fer cues tantes hores i de la distància entre la tanca i els edicicis. Aquí tot es més petit i fins i tot la gent que va a Campus com el de Bellaterra rarament va en cotxe. A voltes en moto i normalment en transport públic. I a la UB, les portes del carrer són les de l’edifici i punt. A la Université de Lille, més o menys igual.
    Aquestes enormes distàncies ens al.lucinen. I això de traspassar o no els piquets per otius ètics, no deixa de resultar una mica fal.laç, no? No és ètic travessar físicament els piquets però sí continuar fent classes?
    Vaja!

    • Això de fer classes durant la vaga és un embolic que es va empescar el senat per evitarse problemes (l’administració de la universitat, no els demés). Així no ha de retornar els diners de les matrícules als estudiants. Tot és una qüestió de diners. Alhora han de semblar politicament correctes, per això la disposició sobre que els estudiants no han de creuar piquets si no volen, per una qüestió d’ètica dels estudiants, no pas de la universitat que és la que ha obert les classes. Tot plegat és complicat i m’adono que us es difícil entendre moltes coses, com ara l’espai. El campus de Keele és enorme, pots passar hores caminant per anar d’un extrem a l’altre. I arribar-hi des del centre de la ciutat també comporta molt de temps, amb cotxe, amb transport públic més encara.
      També veig que us costa d’entendre la situació general. Com ara el paper dels estudiants que els cal acabar el curs quan han d’acabar-lo. Molts han de tornar a casa seva amb avió, segons on visquin del Canadà, i ja tenen els bitllets. Molts tenen feines d’estiu per començar un dia determinat, i no la poden perdre o no podran pagar la matrícula l’any que ve. Algunes d’aquestes feines són a diferents llocs del Canadà, on han de viatjar, de vegades també amb avió. I moltes més complicacions.

  10. Anna Villalonga ha dit:

    D’Altra banda, i per molt que ho expliquis, jo tampoc entenc com a professora tota la feina que tens. Ja ho saps, no ho he entès mai. Teniu una d’exercicis i de burocràcia que aquí no hem tingut mai. De fet, si aquí hi hagués aquesta vaga, els profes gairebé no tindríem res a fer que no féssi sempre. Menys i tot.

    • Sí, noia, la burocràcia se’ns menja. Cada any que passa pitjor. I hi ha moltes lleis, per a cada coseta. Els professor ens trobem moltes vegades havent de consultar advocats per detalls d’alguna cosa amb un estudiant. És llarg d’explicar. Algun dia, si ens podem veure i parlar com ho vam fer a Casavells, t’ho explicaré millor.

  11. Anna Villalonga ha dit:

    DisculPa les errades ortogràfiques, l’iPad m’està saltant de pantalla i això provoca aquests errors.

  12. aflordepell ha dit:

    D’entrada molta calma i tanta tranquil·litat com puguis. SI passa per post curts, doncs post curts. De fet anem cara al bon temps, ja tindrem ocasió de posar-nos al dia…. he he he he ….

  13. Jesús (Xess) ha dit:

    Com més expliques del Canadà més convençut estic que has de tornar,

  14. Pons ha dit:

    Com cuides els teus alumnes! Qualsevol altre passaria dels que no venen sense cap remordiment i ja està

  15. Tura Nogareda ha dit:

    Déu n’hi do, Shaudin, no és gens fàcil tot això…torna aviat, Catalunya t’espera, t’esperem!

  16. Rosa Nebot ha dit:

    La teva vida és al Canadà; això em queda ben clar, i no et val per a res que et diguem que tornis a Catalunya, és clar que no. Que ho tens tot molt complicat? prou que ens ho expliques i bé que ho entenc. No hi podem fer res, només fer-te arribar el nostre afecte, una cosa que t’has guanyat amb la teva sinceritat i el teu tarannà extraordinari.

    • Veig que ho entens, Rosa. Ves que faria a Catalunya sense ni cinc? Aquí no faig altra cosa que treballar i no tinc temps per a res més, és esgotador i frustrant, però pitjor seria no tenir per viure. Aquí, mentre el cos aguanti puc pagar les despeses per viure. T’estimo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s