Mai no he estat gaire aficionada als còmics (històries en vinyetes), però n’hi ha uns quants que m’han agradat molt. El primer va ser Les aventures de Tintín, tal com us vaig explicar aquí. Més endavant em vaig aficionar força a l’Astèrix, tot i que no va poder encisar-me com el Tintín. I anys més tard la Mafalda em va robar el cor. Ja al Canadà em vaig entusiasmar amb Calvin and Hobbes, i esperava amb candeletes que el meu fill acabés cada nou exemplar per llegir-lo jo. I aquí s’acaba la llista que, com podeu veure, és molt curteta. Ara bé, aquests quatre m’agraden moltíssim.
Algú coincideix amb mi? Us agraden aquests o bé d’altres?
Shaudin Melgar-Foraster 
Coincideixo plenament amb tu! També m’agradava Ot el bruixot i a l’adolescència em vaig aficionar als manga. Calvin and Hobbes no els conec, però!
M'agradaM'agrada
Calvin and Hobbes és del millor que hi ha, Gemma! És clar que depèn dels gustos de cadascú. Jo en canvi no conec Ot el bruixot.
M'agradaM'agrada
Ah, i fa un parell d’anys vaig descobrir la novel·la gràfica (Persèpolis, Cafè Budapest, Arrugues, Maus… els clàssics, però no he continuat llegint-ne gaires més. He de llegir més).
M'agradaM'agrada
Caram, veig que hi entens força!
M'agradaM'agrada
¡¡Coincido contigo!!!! o casi, conozco poco a Calvin.
Un abrazo
M'agradaM'agrada
En part deu ser cosa de l’edat similar. Però també és una qüestió de gustos i em fa gràcia que coincidim. Calvin and Hobbes és boníssim, potser t’agradaria. Una abraçada, María!
M'agradaM'agrada
En compartim uns quants. Pel que fa a còmics, el que en dèiem “tébeos”, l’ordre és el mateix Tintín, en posició destacadíssima i Astèrix no arribant a l’encís dels Tintins… De gran vaig ser dels que es van decantar per Charlie Brown, però. De tota manera hi havia un gruix de “tebeos” menors, per passar l’estona, com si diguéssim que no de manera sistemàtica, m’agradava fullejar o llegir com amb presses. Des del Capitan Trueno, fins a Hazañas Bélicas, passant per Michel Vaillant (un còmic francès sobre cotxes de carreres) o El Jabato. Tampoc cal desmereixer en aquet grup “del montón”, el Tio-vivo, amb la famosa Rue 13 del Percebe. Ara, com el Tintín, cap altre. Un altre món. Cas apart i per comprendre que per ser català havia de ser militant va significar el Cavall Fort. No m’agradava excessivament, però me’l llegia de dalt a baix.
M'agradaM'agrada
Destacadíssim en Tintín, sí!!! En Charlie Brown no es comunicava bé amb mi; n’he fullejat però m’avorreix. Els altres que anomenes no m’agradaven, cap. Recordo que els nens veïns els llegien, i les nenes en llegien uns que encara m’agradaven menys. Com deia, no sóc persona de còmics, tret d’uns pocs. Amb el Cavall Fort, que rebíem a casa, em passava com a tu —me’l llegia de dalt a baix sense entusiasmar-me.
M'agradaLiked by 1 person
Aquests còmics que no t’agradaven, a mi tampoc massa, però m’agradava llegir… als 11 o 12 anys vaig descobrir el William Brown de la Richmal Crompton… i ja només varen quedar el Tintín per plaer i el Cavall Fort per militància…
M'agradaM'agrada
I jo força semblant, tot i el pes que té a la meva vida la Mafalda, però ja era més gran amb la Mafalda.
M'agradaM'agrada
Ja saps que jo llegia molts tebeos de petita (els meus i els del meu germà). Suposo que recordes que vaig fer un post sobre el tema. A mi el que sempre m’ha agradat més, amb diferència, és l’Astèrix. Tintín també, però menys. L’humor dels gals i els romans m’encantava (i m’encanta). Els meus germans i jo ens sabem llarguíssims fragments de memòria i usem certes frases quan vénen a tomb.
La Mafalda també és la gran preferida. No cal dir-ho. Quino és brutal.
M'agradaM'agrada
Sí, ho sé, i recordo bé aquest post. També sé que t’agrada més l’Asterix que en Tintín (coincideixes amb la meva mare i amb ma germana), i que amb la Mafalda estem totalment d’acord!!! Et conec bé —ens coneixem bé—.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb aflodepell, amb el Cavall Fort, com era en català me’l llegia i rellegia sense que m’agradés massa, De petitet llegia el TBO i m’agradava la família Ulises, el caçador que anava acompanyat d’un negre … Dumbo, del ànec Donald, Mikey, Gofi, el Tio Gilito, els Golfos apandadores, Narciso i cóm no !! el tres nebots, Jaimito, Jorgito i Juanito, però clar eren en castellà. Desprès van arribar superman, acuaman, flecha verde, Batman i Robin, Azañas bélicas.
Bé, tot son records d’infantesa, agradables per altre banda, nostàlgics si voleu, i ara, els recordo amb un somriure. Ah !!! era tintinaire TOTAL evidentment !.
Gràcies Shaudin per recordar-nos, la infantesa ..
Josep Maria, el nen dels patins
M'agradaM'agrada
Hola, nen dels patins! A mi el TBO no m’agradava gens, ni els superman, batman, ni res que s’hi assembli, com els que esmenta en Quico, més amunt. Els de Disney sí que m’agradaven, si em queien a les mans, perfecte, però sense fer salts d’alegria. I amb el Tintín veig que coincidim plenament. Gràcies a tu per paticipar!
M'agradaM'agrada
Hola Shaudin
En el meu cas soc un malalt dels comics, Euroowu, nord americà, espanyol, català i, darrerament el manga japonés. Lamentablwment s’han convertit en producte de luxe i, el que era abans una forma d’evasió per nens i joves ara ja no hi està al seu abast. A mi m’agraden especialment els relacionats amb la història, us en recomano 3:
1.- Maus d’Art Spiegelmant
2.- Ramon Llull d’Eduatd Torrents
3.- el convoi del mateix Eduard Torrents
I us en podria deixar d’altres… D’Enki Bilal las falanges del orden negro, o de François Bourgeon els passatgers del vent, i tants i tants.
Molts records Shaudin i una abraçada
M'agradaM'agrada
Hola Jaume! Contenta que apareixis pel meu bloc. Ja ho veig, ja, que hi estàs ben ficat en això dels còmics. Potser hauries d’escriure un article sobre el tema. Quan tingui un moment em miraré tots aquets que ens recomanes, però pots veure (llegir) que no sóc gaire de còmics. Moltes gràcies per l’aportació, potser hi ha d’altra gent força interessada. Una forta abraçada!
M'agradaM'agrada
Coincideixo del tot amb tu. Hi afegiria Ot el bruixot, de Picanyol; d’entrada ofèn per masclista, però és una mala lectura, perquè el masclisme hi queda ridiculitzat.
A la Vanguardia hi surt cada dia una tira de Calvin i Hobbes. Somriure garantit. Llàstima que no hi publiquin les tires de la Mafalda, encara que ja tinguin anys; farien de bon rellegir.
Quan era jove també m’agradava Lucky Luke, amb guió de Goscinny, el mateix d’Astérix, si la memòria no em falla. I com a més infantils, els àlbums que els meus néts tenen del seu pare quan era petit i ara el més gran ja s’hi ha anat enganxant: Jan i Trencapins, els Barrufets, Benet Tallaferro, Espirú i Fantàstic, els Marsupilamis… Gil Pupil·la encara no li agrada, però em sembla que no trigarà.
M'agradaM'agrada
Hola Maria! Feia temps que no et veia per aquí. Com li he dit a la Gemma, no conec Ot el bruixot, em sona una mica el nom però no el puc relacionar amb res. Jo els de Calvin and Hobbes i de la Mafalda els tinc en llibres, per tant els puc rellegir sempre que vull, però sempre va bé que publiquin les tires en els diaris, potser hi ha gent jove que no els coneix gaire. Tots aquest altres que anomenes els conec, la meva germana els tenia i jo els havia llegit.
M'agradaM'agrada
El Tintín és tan bo que pot entusiasmar tant a petits com a grans. Tots aquests altres que anomeno són per als petits; si eren de la teva germana, potser tu eres massa gran per gaudir-ne. De petita, jo hauria agraït tenir alguna cosa equivalent (i per això, retroactivament, m’agraden); fins a certa edat la majoria d’infants volen que els relats tinguin un final una mica feliç, com als Tintins, o almenys esperançador, i les historietes de la família Ulisses del TBO s’acabaven sempre malament, com les de Carpanta, els nàufrags de Coll etc.
M'agradaM'agrada
Per mi no era que acabessin bé o malament, és que senzillament aquells tebeos que corrien pertot arreu (TBO i molts d’altres que no recordo el nom) em produien un rebuig molt fort. No els suportava, em semblaven estúpids, desagradables, avorrits. Els que després llegia ma germana, que tu esmentaves, em semblaven bé, no els tenia cap rebuig ni de bon tros, però no m’entusiamaven.
M'agradaM'agrada
Me n’oblidava: també hi havia els preciosos dibuixos mariners d’Hugo Pratt als àlbums de Corto Maltès. I per seguir amb el tema del mar, encara que el registre sigui molt diferent, m’encanten els poètics pirates que dibuixa Joma actualment a Cavall Fort.
M'agradaM'agrada
Aquests no els conec. I el Cavall Fort, que llegia sempre quan vivia a Catalunya, no l’he vist més.
M'agradaM'agrada
Shaudin, totalment d’acord amb la teva tria! Visca Tintín!
Al Canadà, el teu fill difícilment podia accedir a Cavall Fort. Llàstima! A més dels còmics que d’altres ja han esmentat, fa anys recordo que hi sortia una sèrie protagonitzada per un noiet que es deia Filalici, fill d’un pagès grec, que tenia un ruc anomenat Anatoli i feia viatges per les lletres del mapa de l’Oceà Atlàntic amb unes aventures precioses. Era una delícia i no n’he sabut res més ni ho trobo enlloc.
M'agradaM'agrada
Dels pocs llibres en català que ha tingut el meu fill, hi havia els d’en Teo. Quan era molt petit i jo els hi llegia. La meva mare ens els va dur en un viatge al Canadà. Tot i que parla molt bé el català, només el sap llegir una miqueta.
Aquest còmic que dius es deu trobar en algun lloc. Has mirat amb l’internet?
M'agradaM'agrada
Tenies raó, a Internet ho acabem trobant tot. En català sembla que no hi és, però hi ha al mercat una reedició en francès, de Dargaud. El dibuixant és Fred i el personatge es diu Philémon, que es veu que Albert Jané va canviar per Filalici per evitar la coincidència amb el personatge d’Ibáñez.
M'agradaM'agrada
Gràcies, Shaudin, per la suggerència. I gràcies, Maria, per buscar-ho.
M'agradaM'agrada
De res!
M'agradaM'agrada
L’internet pot ser molt útil, sobretot per trobar ràpidament alguna informació d’aquesta mena.
M'agradaM'agrada
M’acabo d’adonar que els meus néts no tenen accés a Tintín ni a Astèrix perquè tinc jo els àlbums a casa. Quina badada… Vaig a preparar una maleta per dur-los tots a Sabadell. (Però potser esperaré uns dies a fer el transport, que tenen el pis ple, esperen la quarta criatura per d’aquí a pocs dies i per posar els Tintins hauran de buidar alguna prestatgeria.)
M'agradaM'agrada
Potser hauria d’aclarir que, quan els meus fills es van repartir els llibres, els tintins i els astèrixs no li van tocar al pare dels meus néts sinó a la seva germana, que encara va trigar uns quants anys a anar-se’n de casa (i que potser hi tornarà si es troba altre cop a l’atur). No són meus.
M'agradaM'agrada
Potser que li demanis permis a ta filla.
M'agradaM'agrada
Sí, així ho faré.
M'agradaM'agrada
Ah! Tornaràs a ser àvia! Felicitats!
M'agradaM'agrada
Gràcies Shaudin!
M'agradaM'agrada
Dels que anomenes, Tintin i Mafalda, són els que més m’agraden.
A casa tenim tots els TBO des del nº1, caixes senceres!
Al meu nét no li agraden, ell devora novel·les…
Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Tintín i Mafalda també són els meus preferits, Tura!
M'agradaM'agrada
Gracies em sembla que tenim els mateixos gustos .Els altres mai em van smeblar interesants .Era un bitxo rar perque no m’egradaba Superman ..
M'agradaM'agrada
Hola Frederic! Per mi Superman és el pitjor de tots. Ni de petita era capaç de llegir-lo. Em semblava d’una absurditat tan enorme que no hi podia. I m’agradava la fantasia, dracs, màgia, tot el que vulguis, però allò del superman no m’ho podia creure.
M'agradaM'agrada
Justament sóc a Bèlgica, ahir vaig visitar el Museu de Tintin. He descobert que Hergé feia d’altres tires còmiques tot i que Tintin va ser el més famós. De petita llegia també el TBO i m’encantava la casa de la contraportada. Shaudin, vaig viure uns anys a Hong Kong i oallí em vaig aficionar a Calvin i Hobbes, una canya de nen. També he gaudit Peanuts i la magistral Mafalda de Quino.
M'agradaM'agrada
Oh, quina casualitat! Pel que fa als “teus” còmics, passo del TBO, no m’agradava. Ja se sap que els gustos són els gustos. Curiós que llegissis Calvin and Hobbes a Hong Kong, vull dir que això de que et vas aficionar a C and H a Hong Kong, quan ho llegeixes, resulta curiós. Gaudeix de Bèlgica!
M'agradaM'agrada
Perquè sortien al Herald Tribune que era el diari que llegia allà.
M'agradaM'agrada
Té sentit.
M'agradaM'agrada
Jo estic d’acord amb la teva tria, m’agraden aquest, encara que fa temps no els llegeixo, tindré que anar a la biblioteca. Una abraçada
M'agradaM'agrada
Celebro que coincidim, Juli. Doncs cap a la biblioteca. Una abraçada!
M'agradaM'agrada
Jo vaig començar pel TBO i el Capitan Trueno després en unes vacances a Franca vaig conèixer el Tintin, em va agradar molt però en aquest cas estic d’acord amb l’Anna Maria quan em va arribar l’Astèrix el vaig trobar amb més rerefons i sobretot amb un humor més punyent. D’acord amb la Maria, no ens oblidem del Corto Maltés d’Hugo Prat. De tant en tant rellegeixo els toms que tinc de Tintin, Astèrix, Capitán Trueno ( Tinc tota la llarga col·lecció en fascicles originals, blanc i negre i en color) Cosaco verde, Jabato, Hazañas Bèlicas etc. etc. ) encara tinc el crio a dins i el deixo sortir molt sovint.
M'agradaM'agrada
Ricard, jo tinc la ‘cria’ a dins des que n’era una i em surt a tota hora. Va molt bé per escriure per a petits i adolescents. Fins i tot he de sentir el meu fill dir-me que sóc infantil. De fet m’ho ha dit molta gent. Però molts dels còmics que esmentes (Capitan Trueno, etc) no m’agradaven gens gens gens ni mica. Jo em decanto pel Tintín, sense dubte, tot i agradar-me força l’Asterix.
M'agradaM'agrada
Primer de tot he de dir que sempre he llegit tot el que m’ha caigut a les mans, ja sigui tires còmiques, llibres, contes…
De petit m’agradava el Pumby, on sortien diferents històries de diferents personatges. El Cavall Fort sempre ha sigut dels meus preferits, sempre. També em mirava el TBO, evidentment.
Van caure a les meves mans un grapat de còmics protagonitzats per Purk, el hombre de piedra, una mena de guerrero del antifaz prehistòric. Entretinguts, si més no.
Em vaig aficionar, i molt, a Conan, el bàrbaro i també a Judge Dredd. Fantàstics!!
Tota la imagineria Marvel i similars també me’ls mirava, quan trobava.
Però sobretot el que més entretingut em tenia i llegia i rellegia eren les versions en còmic dels clàssics de sempre, com Salgari, Verne, Dumas, Dickens… Les col·leccions es deien JOYAS LITERARIAS JUVENILES i CLASICOS ILUSTRADOS, encara que crec que són la mateixa… no sé.
De Tintín i Astèrix tinc tot el que he pogut comprar, amb l’excusa dels nens, que mai els han fet gaire cas, però dels que jo gaudeixo molt.
M'agradaM'agrada
M’ho deixava: recomano a tothom que li agradi la novel·la il·lustrada que li faci una ullada a les obres de l’Oriol Garcia Quera, gran dibuixant, que publica trocets d’història de Catalunya il·lustrada. Una meravella!! Sobretot per a regalar als nois que aprendran què és i ha sigut aquest país mentre s’entretenen.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Oriol_Garcia_i_Quera
http://www.sapiens.cat/ca/notices/2010/12/entrevista_a_oriol_garcia_i_quera_590.php
M'agradaM'agrada
A mi no m’entusiasma (ho acabo de veure), la qual cosa no vol dir que no ho valori. Ja sabem que això dels gustos és molt subjectiu. Com ja he dit, mai no he estat persona de còmics, només d’uns pocs. Ara bé, em sembla perfecte que hi hagi aquesta història iŀlustrada de Catalunya. Primer perquè en una cultura hi ha d’haver de tot perquè sigui rica, i a més a més si els nanos poden aprendre la història de Catalunya amb aquests còmics, endavant!!!
M'agradaM'agrada
Home, Jesús, jo també sóc de llegir de tot, fins i tot els anuncis als vagons del metro. Qualsevol cosa escrita és com un imà que atrau la meva mirada i, apa, a llegir. Però no tot m’agrada, evidentment, com ara els anuncis al metro, hahaha. Tampoc els còmics de Marvel, ni el TBO, etc. Pel que fa a l’excusa dels nens, et comprenc, jo també comprava còmics o llibres al meu fill que després qui en gaudia era només jo.
M'agradaM'agrada
Jo primera era de Mortadelos, després vaig passar a ser fan de Garfiled i també d’en Calvin and Hobbes. Mira, la meva història amb els còmics es encara més curta que la teva 😛
M'agradaM'agrada
Ja veig que tampoc no ets de còmics. I veig que tot i els poquets que ens agraden, coincidim amb un.
M'agradaM'agrada
Asterix i Mortadelo i d’aventures com el sheriff King i el guerrero del antifaz.
M'agradaM'agrada
Encara que érem criatures i ens ho empassàvem tot, és bo recordar que tant el Guerrero del Antifaz com el Roberto Alcazar eren una descarada propaganda de les excel·lències hispanes mes ràncies.
M'agradaM'agrada
Els recordo poquet, però els recordo perquè els nens veïns els llegien, i quan ens trobàvem en un parc prop de casa tots aquests còmics anaven amunt i avall. Jo no els suportava, em produien urticaria. Encara sento un rebuig molt gran quan els recordo. Com més espanyols fossin més em molestaven. No em calia ser gaire gran per adonar-me, potser inconscientment, intuició, no ho sé, que allò era molt proper al Règim i a totes les coses de les que volia fugir.
M'agradaM'agrada
Bé, coincidim amb un, Jordi.
M'agradaM'agrada