Tornem-hi

Avui molt curt. M’ha passat el que em va passar fa exactament tres anys i que us enllaço

Un tip de riure dolorós

A més acabo d’escriure (la primera vegada aquesta setmana que sóc capaç d’estar asseguda més d’un segon) una ressenya a VilaWeb sobre la noveŀla de l’Anna Maria Villalonga, que acaba de rebre el premi a la Millor Noveŀla a la Valencia Negra.

La dona de gris, d’Anna Maria Villalonga

Prometo que respondré els vostres comentaris al post de la setmana passada, sobre el còmics, tan aviat quan em vegi capaç d’asseure’m una altra estona.

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Una mica de tot i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 respostes a Tornem-hi

  1. María ha dit:

    Ya veo que tendré que leer el libro… tu reseña es para ir corriendo a la librería… 🙂
    Cuídate y escribe cuando puedas. Ya sabes que a nosotros nos gusta que escribas pero no que fuerces tu organismo.
    Un abrazo

    • María ha dit:

      Ahora he vuelto a leer el texto de hace tres años. Me ha vuelto a parecer alucinante la mezcla de dolor y risa y como lo explicas. Y también mis comentarios tan profesionales 😀
      Aquí seguimos, apoyándote virtualmente aunque no sabemos qué decirte ante tantos problemas.

      • En certa manera aquesta vegada ha estat pitjor perquè en caure a terra em faig fer força mal al genoll —espero que a partir d’ara el genoll no sigui un altre problema que em cau a sobre, toco fusta. D’altra banda, aquest cop vaig anar immediatament a l’hospital (l’altra vegada vaig esperar dies). Va anar molt bé que el meu fill fos a casa i m’ajudés de seguida. I cap a urgències abans que em quedés tant i tant rígida que no pogués ni arrossegar-me fins al cotxe, com va passar fa 3 anys. I de seguida que vaig arribar una injecció. I em van tenir allí la resta del dia i una nit. No hauria pogut arribar al cotxe, ni a casa ni res. Per sort, també, just havia acabat amb la bronquitis, perquè la més petita tos era com morir-me. Gràcies, María!

    • A tu particularment, com a psicòloga, et pot interessar força. A més de ser una noveŀla exceŀŀent.

      • María ha dit:

        Si, me interesa mucho, te tengo perfectamente ubicada jajaja pero también pienso que serías una paciente muy difícil. Tienes muy claros tus objetivos y luchas por ellos. También lo entiendo.

  2. Anna Maria Villalonga ha dit:

    Gràcies estimada. Per la ressenya i, sobretot, per l’esforç que t’ha hagut de representar escriure-la. No ho hauries d’haver fet. Però espero que la notícia del meu premi t’hagi animat una mica. Rep el meus petonarros ben forts. I Love Potato.

    • Com ja t’he explicat, estimada Potatito, el resultat va ser positiu. Quan aconsegueixo fer una cosa que vull fer —encara que sigui “contra viento y marea”— i acabar-la, em produeix un gran benestar. I, en aquest cas, m’he sentit d’allò més feliç.

  3. Rosa Nebot ha dit:

    Caram estimada Shaudin, ets un cas! Rellegint el que ens vas explicar fa tres anys no volia creure que ara et torni a passar. I et crec, i em dol, i voldria ser prop teu per ajudar-te i animar-te, tot i que no conec ningú que sigui tan animosa com tu. Sé que ho estàs passant malament, però te’n sortiràs aviat, n’estic segura, perquè l’afecte de tots nosaltres és amb tu. Una abraçada.

    • Això m’ho han dit tota la vida, estimada Rosa, que sóc un cas. A la María, més amunt, li acabo d’explicar una mica com va anar el pinçament aquesta vegada. D’ençà que em va passar l’altra vegada (exactament 3 anys) n’he tingut d’altres, de pinçaments a les lumbars (3 o 4 quatre, em sembla), fotuts però molt més lleugers, i moltes vegades espasmes musculars a l’esquena, de fet em fa mal gairebé sempre. Ara, des d’aquell fa 3 anys, quan ting un pinçament lleuger o un espasme fort, corro al metge que ja té a punt per a mi les injeccions miraculoses, i així puc continuar treballant com si no passi res (mal en tinc, però suportable). Tinc l’esquena molt malament perquè tinc un problema seriós a les cervicals que fa anys que només em dóna molesties sense que el dolor arribi a ser insuportable, però abans (quan les lumbars estaven bé, per cert) havia tingut pinçaments a les cervicals, absolutament horrorosos, el primer tenia 25 anys i em vaig quedar tota paralitzada i molt esverada. Fins fa uns anys ballava molt i feia molt d’exercici i, és clar, hi havia moltes oportunitats per quedar-me clavada. En fi, és llarg i avorrit d’explicar i de llegir, i jo, ara, no hauria d’estar-me tanta estona a la cadira escrivint que l’esquena ja protesta molt, massa. Un petó ben gros!

      • María ha dit:

        Leyendo todo lo que has escrito de tu vida no me queda ninguna duda que eres un caso. Y como dice Rosa, es difícil encontrar una persona más animosa que tu con todo lo que tienes y lo que te ha ocurrido.

        • Sí que intento animar-me i anar endavant i tot plegat, però em queixo. Hi ha gent que és capaç de treure ànims d’on sigui però sense queixar-se. De fet, a mi queixar-me (explicar què em passa) em serveix per continuar endavant. Hi ha qui pren pastilles, per exemple, jo parlo. A mi em resulta però qui m’escolta necessita una paciència!

  4. Juli Salvà ha dit:

    Jo també tindre que llegir aquest llibre

  5. Maria ha dit:

    Cuida’t molt! I moltes gràcies per la recomanació de la novel·la. I moltes abraçades, procurant de no pressionar on faci mal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s