Un bloc pioner en català

Fèlix Rabassa és de Blanes i té una llicenciatura en història. També ha estudiat associacionisme agrari en l’àmbit local i ha publicat un llibre dins d’aquest tema. I té un bloc pioner. Pioner perquè el seu bloc parla de literatura catalana o traduïda al català. Ep! No he acabat: la temàtica del seu bloc és pionera pel que fa al català, aquest és el punt.

El bloc s’anomena Cròniques de Neopàtria, relacionant-lo amb el ducat de Neopàtria conquerit pels almogàvers. “Podem entendre Neopàtria com un nou món, una nova ‘pàtria’, un altre món allunyat del nostre present i la nostra quotidianitat”, ens diu la primera entrada del bloc. I afegeix: “M’agradaria que l’existència d’aquest blog servís per posar un gra de sorra per a la normalització de la fantasia èpica en català.” I ara ja sabeu quina temàtica tracta Cròniques de Neopàtria. Fantasia èpica, sí. Un gènere no prou conegut pel públic lector català i gairebé gens conreat pels nostres escriptors. Per tant, aquest bloc es proposa donar a conèixer els textos dins d’aquest gènere escrits en català o traduïts a la nostra llengua, alhora que, evidentment, contribueix a la normalització de la literatura en català.

Em sorprèn molt que la literatura de fantasia, i ara parlo de fantasia en9780547928227_p0_v2_s260x420 general, tingui poc èxit entre els lectors catalans. Sí, ja sé que la saga de Harry Potter va ser molt ben rebuda, i d’altres llibres de fantasia també, però sol ser entre els lectors adolescents perquè, d’altra banda, un gran nombre de lectors adults catalans la veuen com un gènere inferior, només apte per als infants o adolescents. Quant a la fantasia èpica, és pràcticament desconeguda. A mi tant me fa que un llibre sigui fantasia, negre, juvenil, ciència ficció, o cap d’aquests. A un llibre només li demano que sigui bona literatura. Per això, quan veig gent que arrufa el nas davant d’un llibre solament perquè pertany a un gènere que considera inferior, aŀlucino.

plantilla gorg negre.inddI bé, què és exactament la fantasia èpica, també anomenada “fantasia heroica”? Per fer-ho curt: és una branca de la literatura de fantasia on trobem altres mons, amb una retirada al món medieval, criatures fantàstiques, com ara dracs, heroisme, acció, i tot amarat d’èpica. En algunes d’aquestes obres també s’hi troba un personatge del nostre món que va a parar a l’altre món. Podem pensar en Tolkien, per exemple, però així mateix en la trilogia de Jaume Fuster o en El Gorg Negre de Margarida Aritzeta, entre els casos comptats de fantasia èpica escrita en català.

Abans d’obrir el bloc Cròniques de Neopàtria, Fèlix Rabassa havia passat anys llegint llibres d’història, noveŀla d’aventures, noveŀla històrica i fantasia èpica. Però no només els clàssics de la fantasia èpica sinó també els contemporanis, generalment anglesos o americans. Per tant, és una persona ben preparada per dirigir un bloc d’aquestes característiques, com podeu comprovar si llegiu els articles que hi publica. Atès que es tracta d’un bloc pioner i que té l’ànim de normalitzar la fantasia èpica en llengua catalana, us insto a fer-vos-en seguidors.

Cròniques de Neopàtria

I pels qui sou al facebook, podríeu clicar m’agrada a la seva pàgina:

Cròniques de Neopàtria – Facebook

Quant a Shaudin Melgar-Foraster

University professor and writer
Aquesta entrada s'ha publicat en Català i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

25 respostes a Un bloc pioner en català

  1. María ha dit:

    Gracias una vez más por descubrirnos nuevos mundos.
    Me da la impresión, por la descripción que haces, que conozco una escritora épica 😉 ….en la escritura y en la vida.
    Un abrazo

    • Hahaha! Sempre m’ha agradat l’èpica, l’èpica en general. Té alguna cosa que m’atrau. Quan era petita, a la pregunta “què vols ser quan siguis gran” de vegades responia “un heroi”; no deia “heroïna” perquè tenia la idea que les heroïnes a les gestes èpiques eren unes bledes. Coses de criatura, és clar, perquè ara només penso en estar-me en una platja (sense gent) mirant el mar.
      Quan escric, suposo que aquesta atracció cap a la èpica es nota. En el cas de “Més enllà del somni”, i la resta de la nissaga, hi ha fantasia èpica, sense ser una noveŀla típica d’aquest gènere.
      Una abraçada, María!

      • María ha dit:

        Quieres estar en la playa pero resulta que te toca ser “épica”.
        Tengo un paciente de 15 años que quiere ser héroe, así como lo oyes. Quiere estudiar Salvamento y socorrismo porque es un camino para lograrlo. Claro que también quiere ser rico. Ya vas entendiendo porque viene a verme 😉

  2. Anna Villalonga ha dit:

    Conec el bloc, que em sembla molt interessant. T’he de dir que, suposo que per desviacions històriques, el nom no m’agrada gens. Cada cop que veig a facebook un enllaç d’aquest bloc, la paraula ‘neopàtria’ se m’atravessa. Per a mi està carregada de ressons indesitjables. Jo li canviaria el nom al bloc. Penso que això que em passa a mi, que accepto que és irracional, però és, li pot passar a més gent.

    • Hola Potato,
      Entenc per on va el teu rebuig pel que fa a Neopàtria, per les implicacions històriques que té. A mi no em molesta perquè el situo dins la fantasia. En qualsevol cas, li hauries de dir a en Fèlix, no a mi.
      Petonets!

      • Anna Maria Villalonga ha dit:

        Dona, ho comento aquí a propòsit del teu post. Jo no conec l’autor ni li puc etzibar això sense més ni més. Però en llegir el teu post, ho he volgut dir, perquè trobo que és un nom molt poc agradable. A mi em desestabilitza molt. Neo (que en sona a neonazi en aquest context) i Pàtria (no cal que digui a què em sona). Junts encara els trobo pitjor. En fi, potser només és cosa meva. Però el cert és que el defujo quan el veig a facebook.

        • Només ho deia perquè, tret de ser-ne seguidora, no hi tinc res a veure amb el bloc, no és meu. No sé, tot això que dius. Entenc per on van els trets en el teu cap, pel que fa a aquest nom, però vols dir que no li busques 3 peus al gat? Neopàtria és el nom d’aquest ducat bizantí. Potser t’agrada més escrit en grec Νέων Πατρών? hehe
          Ostres, acabo de llegir que el rey d’Espanya té el títol de duc de Neopàtria! No en tenia ni idea. Començo a pensar que tens raó.

  3. Anna Villalonga ha dit:

    Se’m travessa

  4. Jesús (Xess) ha dit:

    Gràcies, wapa, per descobrir-nos petites delícies com aquesta.

    M’encanta això de Neopàtria. Em fa recordar que no sempre hem sigut un país ocupat considerat trista regió.

  5. Maria ha dit:

    Gràcies! Molt interessant!
    Pel que fa al nom “Neopàtria”, tampoc no m’agrada. (Deu ser l’únic que no m’ha agradat.) No podem renegar de la nostra història, però no trobo bé que, quan parlem dels pocs episodis en què ens hem comportat com a imperialistes, sembli que els trobem engrescadors. Recordeu que a Grècia encara hi ha qui, al nen que no fa bondat, li diu “que vindran els catalans!” amb el significat de “que vindrà l’home del sac!”: ves quin record hi van deixar, els nostres avantpassats…

    • Ui, i tant que ho sé, Maria. Fa anys vaig tenir un estudiant grec, a la classe de cultura catalana, i m’ho va explicar. Es veu que passa en algunes contrades de Grècia, no a tot arreu, avui en dia. A ell li deia això la seva àvia. Com li deia a l’Anna Maria, entenc el vostre rebuig.

  6. Jordi Canals ha dit:

    Gràcies Schaudin per la teva valuosa informació Consultaré el blog que recomanes, em sembla molt interessant.
    Una abraçada!

  7. Juli Salvà ha dit:

    Gràcies Shaudin, he consultat el bloc i m’ha agradat. Una abraçada !!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s