El Gorg Negre, una noveŀla extraordinària

I no és una exageració perquè la qualitat literària d’aquest llibre de Margarida Aritzeta resulta indiscutible. És una història per a joves i per a grans, de tarannà èpic gens convencional i escrita amb una mestria envejable. Segons el meu parer, El Gorg Negre és una de les millors noveŀles de fantasia de la literatura mundial.

La història transcorre en un sol espai: el Montseny. Un lloc geogràfic ben conegut, però quan l’Alba, la protagonista, passa per la porta del Gorg Negre cap a un món paraŀlel que només havia albirat en somnis, es trobarà amb un Montseny mític, habitat per criatures llegendàries, exèrcits d’homes sense rostre, un llibre de fulles de palma escrit en sànscrit i monjos medievals. Tot enmig de la natura impressionant del massís del Montseny; una natura que Aritzeta ens descriu al llarg del llibre amb gran habilitat literària: “La riera baixava rabent entre còdols i sargues sobre un fons encès d’arbres amb les fulles de coure i sang pressa” (217). Tanmateix, si l’espai és concret, el temps resulta molt complex, perquè en El Gorg Negre s’hi troben “temps divergents, convergents i paraŀlels”, tal com expressa Borges en un relat i que Aritzeta empra en un dels epígrafs en començar el llibre. Així, ja de principi, ens indica un aspecte primordial de la noveŀla que es desenvoluparà amb mons paraŀlels, personatges històrics separats per segles però que conflueixen, rellotges de sol, cercles de temps.

El Gorg Negre comença avui en dia al Castell de Montsoriu, al Montseny, i només llegides un parell de pàgines ja ens ha atrapat. L’enigma que de bon principi ens presenta és tan increïble, tan incitant, que no tenim més remei que continuar la lectura. I els misteris s’aniran succeint al llarg d’una història plena d’aventures, d’acció, de màgia, de llegendes, de suspens, amb tocs d’humor deliciosos, amb moments colpidors. Ens trobarem en un món on hi ha dones d’aigua, gegants (o gairebé gegants), dracs, i follets encisadors; el cavaller de Vilardell i l’espasa de virtud del Casal de Barcelona, la dama roja i el tresor del castell de Montsoriu, i fins i tot ens toparem amb Serrallonga.

Els personatges inesperats i absolutament creïbles, les complexitats temporals i una història d’allò més imaginativa, no són els únics aŀlicients per al lector de El Gorg Negre. S’ha de destacar una trama magníficament ben construïda i, per damunt de tot, un discurs narratiu que sobta i tot per exceŀlent. I aquí en teniu un exemple per anar fent boca:

El cel s’havia cobert d’una nuvolada fosca, compacta i pudent. Entrava a poc a poc, sense fer-se notar, com un lladre que camina amb peücs de llana. De sobte es va aturar l’aire i milers, milions d’èssers voladors es van abatre xisclant sobre els ramats d’ovelles que pasturaven als vessants obacs de la riera de Gualba. Portaven la nit més negra amb el seu aleteig de vellut. (17)

Hi ha molt més a comentar sobre El Gorg Negre. És una noveŀla extensa, amb nombrosos elements interessants d’examinar, atapeïda de detalls originals i captivadors, però em sembla que amb aquesta ressenya ja us podeu fer una idea del seu atractiu. Ara només cal que la llegiu. No us la podeu perdre!